Epíleg: La Política Municipal com a Eina de Transformació Democràtica

"La política municipal no és només gestió: és esperança, és comunitat, és democràcia en estat pur."

Quan pensem en política, sovint ens venen al cap els grans debats parlamentaris, les decisions estatals o les cimeres internacionals. Però la política més propera, la que realment transforma la vida quotidiana de les persones, és la que es fa als municipis. És la política que es viu al carrer, al barri, al mercat, a l’escola, al centre de salut. És la política municipal.

En aquest epíleg, volem reivindicar el valor profund de la política local com a espai de transformació social, com a laboratori de democràcia i com a eina per construir ciutats més justes, sostenibles i humanes.

La proximitat com a força transformadora La política municipal té una virtut que cap altra escala de govern pot igualar: la proximitat. Els ajuntaments són l’administració més pròxima a la ciutadania, la que coneix millor les seues necessitats, la que escolta de primera mà les preocupacions i aspiracions de la gent.

Aquesta proximitat no és només geogràfica, sinó també emocional i social. És la que permet construir relacions de confiança, generar participació real i adaptar les polítiques a la realitat concreta de cada comunitat. Quan una persona pot parlar amb la seua alcaldessa o regidor al carrer, quan veu que les seues propostes es tenen en compte, la democràcia es fa tangible.

La política del quotidià La política municipal no tracta de grans discursos, sinó de respostes concretes: una plaça accessible, un autobús que arriba a temps, una escola pública de qualitat, un centre de dia per a la gent gran, un hort urbà, una biblioteca oberta, un habitatge digne. És la política del quotidià, la que afecta directament la qualitat de vida de les persones.

I és precisament per això que és tan important. Perquè és en el dia a dia on es construeix o es trenca la confiança en les institucions. Una ciutat ben gestionada, amb serveis públics eficients i amb espais de participació, genera ciutadania activa i compromesa.

El municipi com a espai de drets Els municipis no són només gestors de serveis. Són garants de drets. Dret a l’habitatge, a la mobilitat, a la cultura, a la salut, a la igualtat, a la participació. I són també espais de lluita contra les desigualtats, contra l’exclusió i contra la discriminació.

La política municipal pot —i ha de— ser feminista, ecologista, intercultural, inclusiva. Pot posar en marxa polítiques valentes per protegir els col·lectius més vulnerables, per redistribuir oportunitats i per construir comunitats més cohesionades.

La innovació des del local Sovint es pensa que la innovació només pot vindre de les grans capitals o de les institucions estatals. Però la realitat és que molts dels avanços més significatius en polítiques públiques han nascut als municipis. Des de pressupostos participatius fins a comunitats energètiques locals, des de plans de mobilitat sostenible fins a xarxes de suport mutu.

Els ajuntaments tenen la capacitat d’experimentar, d’adaptar-se ràpidament i de col·laborar amb la societat civil, les universitats i el teixit empresarial. Són espais privilegiats per a la innovació social i democràtica.

La democràcia que es toca En un moment de desafecció política i de crisi de confiança en les institucions, la política municipal pot ser un antídot. Perquè és la democràcia que es toca, que es veu, que es viu. Quan una persona participa en un procés participatiu, quan veu que el seu barri millora, quan sent que la seua veu compta, es reforça el vincle democràtic.

Però això només és possible si els governs locals aposten per la transparència, la rendició de comptes i la participació real. No n’hi ha prou amb obrir canals: cal escoltar, incorporar i transformar.

El municipalisme com a projecte de futur El municipalisme no és només una forma de governar, és una manera d’entendre el món. És posar la vida al centre, és construir des de baix, és pensar globalment i actuar localment. És reconéixer que les grans transformacions comencen en el més pròxim.

En un món marcat per la incertesa, les ciutats poden ser fars de resistència i d’esperança. Poden liderar la lluita contra el canvi climàtic, la defensa dels drets humans, la innovació educativa, la cultura de pau. Però per a això, cal dotar-les de recursos, competències i autonomia.

El valor de la política com a servei públic En temps de cinisme i individualisme, cal reivindicar la política com a servei públic. I això es veu amb especial claredat en l’àmbit municipal. Les persones que es dediquen a la política local —sovint amb pocs recursos i molta pressió— ho fan per millorar la vida de la seua comunitat. Són persones que escolten, que gestionen conflictes, que busquen solucions.

La política municipal és exigent, però també gratificant. Perquè permet veure els resultats, tocar les transformacions, compartir els èxits amb la gent. És una escola de democràcia i una trinxera de dignitat.

Cap a una nova cultura política Perquè la política municipal siga realment transformadora, cal també una nova cultura política. Una cultura basada en la col·laboració, en la cura, en la proximitat, en la humilitat. Una cultura que supere la lògica de la confrontació i que pose el bé comú per damunt dels interessos partidistes.

Aquesta nova cultura política ha de ser feminista, intergeneracional, intercultural i ecològica. Ha de reconéixer la diversitat com a riquesa i la participació com a dret. I ha de construir-se des de la confiança mútua entre institucions i ciutadania.

Conclusions: la ciutat com a espai d’esperança La ciutat no és només un espai físic. És un projecte col·lectiu. És el lloc on podem construir una societat més justa, més lliure i més solidària. I la política municipal és l’eina per fer-ho possible.

Per això, cal cuidar-la, enfortir-la i dignificar-la. Cal dotar-la de recursos, de reconeixement i de participació. I cal, sobretot, creure en el seu potencial transformador.

Perquè, com deia l’eslògan, el desenvolupament local comença amb oportunitats per a tothom. I aquestes oportunitats es construeixen des del compromís, des de la proximitat i des de la política feta amb cor i amb cap.

La ciutat del futur es construeix hui. I es construeix des del municipi.

llegir més

Ocupació, Indústria i Promoció de la Ciutat: Oportunitats per a un Futur Compartit

"El desenvolupament local comença amb oportunitats per a tothom."

En un món globalitzat i canviant, les ciutats han deixat de ser simples espais de residència per convertir-se en motors de desenvolupament econòmic, innovació i cohesió social. El desenvolupament local no és només una qüestió d’infraestructures o inversions, sinó de generar oportunitats reals per a totes les persones. I això comença amb polítiques actives d’ocupació, suport a la indústria, promoció del comerç local i una aposta clara per la sostenibilitat i la projecció exterior.

Els ajuntaments, com a administracions més pròximes a la ciutadania, tenen un paper fonamental en aquest procés. No poden crear ocupació directament, però sí poden crear les condicions perquè aquesta es genere: amb formació, amb suport a l’emprenedoria, amb infraestructures adequades i amb una visió estratègica del territori.

Promoció econòmica i foment de l’ocupació: polítiques actives per a la inclusió L’ocupació és la clau de la inclusió social. Sense treball digne, no hi ha autonomia, ni igualtat, ni futur. Per això, els ajuntaments han d’impulsar polítiques actives d’ocupació que responguen a les necessitats reals del territori i de les persones.

Això implica oferir orientació laboral, formació adaptada al mercat, programes d’ocupació per a col·lectius vulnerables (joves, majors de 45 anys, dones, persones amb diversitat funcional), i suport a l’emprenedoria i l’economia social. També cal col·laborar amb empreses, sindicats i centres educatius per crear itineraris d’inserció laboral efectius.

Una ciutat que aposta per l’ocupació és una ciutat que aposta per la dignitat.

Desenvolupament industrial i innovació: indústria arrelada i de futur La indústria continua sent un sector clau per a l’economia local. Genera ocupació estable, valor afegit i capacitat d’innovació. Però ha de ser una indústria arrelada al territori, sostenible i adaptada als nous reptes tecnològics i ambientals.

Els ajuntaments poden facilitar sòl industrial ben equipat, promoure la rehabilitació de polígons, donar suport a la digitalització i fomentar la col·laboració entre empreses. També poden impulsar clústers sectorials i espais d’innovació compartida.

La innovació no és només una qüestió de grans centres tecnològics. Pot nàixer també de la petita empresa, del taller, de la cooperativa. Cal crear ecosistemes que connecten talent, recerca i producció.

Universitat, ciència i transferència de coneixement: aliances per al progrés La col·laboració entre el món acadèmic i el món local és fonamental per al desenvolupament intel·ligent del territori. Les universitats i centres d’investigació poden aportar coneixement, talent i innovació a les polítiques municipals i al teixit productiu.

Els ajuntaments poden establir convenis amb universitats per desenvolupar projectes conjunts, fomentar la recerca aplicada, impulsar la formació contínua i facilitar la transferència de coneixement a les empreses locals. També poden promoure la presència universitària al municipi, amb campus, aules o laboratoris.

Una ciutat que aposta per la ciència és una ciutat que aposta pel futur.

Comerç local i mercats municipals: vida als barris El comerç local és molt més que una activitat econòmica. És un element clau de la vida urbana, de la cohesió social i de la identitat dels barris. Per això, cal protegir-lo i dinamitzar-lo davant dels grans centres comercials i les plataformes digitals.

Els ajuntaments poden impulsar campanyes de promoció, facilitar la modernització dels establiments, millorar l’accessibilitat i la logística urbana, i fomentar la digitalització del comerç de proximitat. També poden revitalitzar els mercats municipals com a espais de compra, però també de trobada i cultura.

Comprar al barri és invertir en la comunitat.

Defensa del consumidor (OMIC): garantir drets i confiança Una economia justa necessita consumidors informats i protegits. Les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC) són un servei essencial per garantir els drets de la ciutadania en les seues relacions de consum.

Els ajuntaments han de reforçar aquestes oficines, oferint atenció personalitzada, mediació en conflictes, formació i campanyes de sensibilització. També poden col·laborar amb escoles i entitats per fomentar el consum responsable i crític.

La defensa del consumidor és també una eina de justícia social.

Turisme sostenible i promoció exterior: mostrar-se al món amb responsabilitat El turisme pot ser una font important de riquesa i ocupació, però només si es gestiona amb criteris de sostenibilitat, equitat i respecte al territori. Cal evitar la massificació, la turistificació dels barris i la destrucció del patrimoni.

Els ajuntaments han de definir estratègies de promoció turística que posen en valor la cultura local, el patrimoni natural, la gastronomia i les festes populars. També han de regular els allotjaments turístics, garantir la convivència i fomentar el turisme responsable.

La promoció exterior de la ciutat ha d’anar més enllà del turisme: ha de mostrar el seu potencial econòmic, cultural i humà. Participar en xarxes internacionals, establir agermanaments i atraure inversions són accions clau per a la projecció global.

Gestió i dinamització de les platges: natura, oci i economia Les platges són un recurs natural, turístic i social de primer ordre. Però també són espais fràgils que cal gestionar amb cura. Els ajuntaments costaners tenen la responsabilitat de garantir-ne la neteja, la seguretat, l’accessibilitat i la qualitat ambiental.

A més, poden dinamitzar-les amb activitats culturals, esportives i educatives que respecten l’entorn i fomenten l’ús cívic. També poden promoure la restauració del litoral, la protecció de la biodiversitat i la sensibilització ambiental.

Una platja ben gestionada és un espai de benestar per a la ciutadania i un actiu per a l’economia local.

Conclusions: una ciutat d’oportunitats per a tothom El desenvolupament local no és una qüestió de creixement per si mateix. És una aposta per generar oportunitats reals, per reduir desigualtats i per construir una economia arrelada, innovadora i sostenible. I això només és possible amb una acció municipal decidida, coordinada i compromesa.

Per això, cal una ciutat que:

• Fomente l’ocupació digna i inclusiva.
• Done suport a la indústria i la innovació.
• Col·labore amb el món acadèmic i científic.
• Protegisca i dinamitze el comerç local.
• Defenga els drets de les persones consumidores.
• Promocione el seu atractiu amb responsabilitat.
• Gestione els seus recursos naturals amb visió de futur.

Una ciutat que crea oportunitats és una ciutat que creix amb justícia. I això comença des del més pròxim: des del barri, des del mercat, des del taller, des de l’aula. Des de la política local.

llegir més

Disseny Urbà, Ecologia i Infraestructures: Construint la Ciutat del Futur

"La ciutat del futur es construeix amb sostenibilitat, accessibilitat i respecte pel medi."

Les ciutats són molt més que espais físics. Són ecosistemes vius on es creuen les vides, les activitats i els somnis de milers de persones. Per això, el seu disseny, la seua gestió i la seua evolució no poden deixar-se a l’atzar ni a la inèrcia del creixement. Cal una mirada integral, sostenible i humana que situe les persones i el planeta al centre de les polítiques urbanes.

En un context de crisi climàtica, desigualtats socials i transformacions tecnològiques, el futur de les ciutats es juga en el present. I és des de l’àmbit local on es poden impulsar les transformacions més profundes i tangibles. El disseny urbà, l’ecologia i les infraestructures no són només qüestions tècniques: són decisions polítiques que defineixen el model de ciutat que volem.

Urbanisme i planificació territorial: ordenar per viure millor L’urbanisme no pot ser una eina al servei de l’especulació. Ha de ser una eina de justícia social, de sostenibilitat ambiental i de cohesió territorial. Planificar el territori significa decidir com i on vivim, com ens desplacem, com accedim als serveis i com ens relacionem amb l’entorn.

Un urbanisme sostenible aposta per la ciutat compacta, diversa i verda. Evita la dispersió, protegeix el sòl agrícola i natural, i promou la mixtura d’usos. També garanteix l’accés universal a l’habitatge, als equipaments i als espais públics.

La planificació territorial ha de ser participativa, amb processos oberts i transparents que incorporen la veu de la ciutadania. Perquè una ciutat ben planificada és una ciutat més habitable, més inclusiva i més resilient.

Activitats econòmiques i llicències: dinamitzar amb criteri L’activitat econòmica és essencial per a la vitalitat urbana. Però ha de ser compatible amb la qualitat de vida, el respecte al medi ambient i la cohesió social. Els ajuntaments tenen la responsabilitat de regular, ordenar i fomentar un teixit econòmic divers, sostenible i arrelat al territori.

Això implica agilitzar els tràmits de llicències, però també vetlar per la convivència entre usos, evitar la gentrificació i donar suport al comerç local, l’economia social i les iniciatives innovadores. Cal una política econòmica municipal que combine dinamització amb regulació, i que pense en clau de futur.

Mobilitat urbana sostenible: moure’s sense contaminar La mobilitat és un dels grans reptes de les ciutats contemporànies. El model basat en el vehicle privat és insostenible: genera contaminació, soroll, accidents i desigualtats. Cal una transició cap a una mobilitat sostenible, segura i accessible per a tothom.

Això vol dir apostar decididament pel transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu. Cal ampliar les xarxes de bus i tramvia, crear carrils bici segurs i contínuos, i pacificar el trànsit als barris. També cal garantir l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i integrar la mobilitat amb la planificació urbana.

Una ciutat que es mou de manera sostenible és una ciutat més saludable, més equitativa i més amable.

Manteniment d’espais públics i infraestructures: cuidar el que és de totes Els espais públics són l’escenari de la vida col·lectiva. Són llocs de trobada, de joc, de descans i de convivència. Per això, el seu manteniment i qualitat són fonamentals per a la vida urbana.

Els ajuntaments han de garantir la neteja, la seguretat, l’accessibilitat i la funcionalitat dels carrers, places, parcs i equipaments. Però també han de promoure el disseny inclusiu, amb mobiliari adaptat, ombra, vegetació i espais per a totes les edats.

Les infraestructures, per la seua banda, han de ser resilients, eficients i ben gestionades. Cal invertir en manteniment preventiu, en renovació sostenible i en adaptació al canvi climàtic.

Gestió de l’aigua i serveis bàsics: eficiència i responsabilitat L’aigua és un bé comú i un recurs escàs. La seua gestió ha de ser eficient, sostenible i pública. Això implica reduir pèrdues, fomentar l’estalvi, reutilitzar aigües i protegir els aqüífers.

Els serveis bàsics —aigua, electricitat, sanejament, recollida de residus— han de garantir-se amb criteris d’equitat, qualitat i sostenibilitat. Cal avançar cap a models de gestió més democràtics, amb participació ciutadana i transparència.

Una ciutat que gestiona bé els seus recursos és una ciutat que pensa en les generacions futures.

Contractació pública i inversions: transparència i impacte social

La contractació pública és una eina potent per transformar la ciutat. No es tracta només de comprar serveis o fer obres, sinó de fer-ho amb criteris de sostenibilitat, justícia social i transparència.

Els ajuntaments han d’impulsar la contractació responsable: amb clàusules socials i ambientals, amb suport a les pimes i l’economia social, i amb mecanismes de control i rendició de comptes. També cal prioritzar les inversions que generen més impacte positiu: rehabilitació d’habitatge, mobilitat sostenible, eficiència energètica, etc.

Invertir bé és invertir en el bé comú.

Medi ambient i transició energètica: acció climàtica des del local La lluita contra el canvi climàtic comença a les ciutats. Els municipis poden reduir emissions, adaptar-se als impactes i promoure una cultura ambiental. Cal apostar per les energies renovables, l’eficiència energètica i la descarbonització de la mobilitat i els edificis.

Els ajuntaments poden liderar la transició energètica amb comunitats energètiques locals, instal·lacions solars públiques i plans de reducció d’emissions. També poden protegir la biodiversitat urbana, ampliar els espais verds i fomentar l’educació ambiental.

El futur serà verd o no serà.

Sanitat, cementeris i benestar animal: serveis essencials amb mirada humana La salut no depén només dels hospitals. L’entorn urbà, la qualitat de l’aire, l’alimentació i els serveis municipals tenen un impacte directe en la salut de la població. Per això, els ajuntaments han de col·laborar amb el sistema sanitari i promoure la salut comunitària.

Els cementeris, sovint oblidats, són espais de memòria i respecte. Cal garantir-ne el manteniment, l’accessibilitat i la dignitat. I el benestar animal ha de ser una prioritat: amb serveis veterinaris, control d’animals abandonats i foment de l’adopció responsable.

Una ciutat que cuida la vida, en totes les seues formes, és una ciutat més humana.

Agricultura urbana i periurbana: menjar de proximitat, cuidar el territori L’agricultura urbana i periurbana és una oportunitat per connectar ciutat i camp, per fomentar l’alimentació saludable i per protegir el territori. Els horts urbans, els mercats de proximitat i el suport al sector primari són polítiques amb múltiples beneficis socials, ambientals i econòmics.

Els ajuntaments poden reservar sòl per a usos agrícoles, donar suport tècnic i logístic als productors locals i promoure el consum responsable. També poden integrar l’agricultura en l’educació ambiental i en la lluita contra la pobresa alimentària.

Una ciutat que cultiva és una ciutat que cuida.

Conclusions: cap a una ciutat més habitable, justa i sostenible

El disseny urbà, l’ecologia i les infraestructures no són només qüestions tècniques. Són decisions polítiques que defineixen com vivim, com ens relacionem i com projectem el futur. Per això, cal una acció municipal que:

• Planifique amb visió i participació.
• Gestione amb eficiència i transparència.
• Actue amb criteris de sostenibilitat i justícia social.
• Pose les persones i el planeta al centre.

La ciutat del futur no és una utopia llunyana. És una realitat que podem començar a construir hui, des del més pròxim, des del nostre barri, des del nostre ajuntament.

llegir més

Drets Socials: El Fonament d’una Ciutat Justa i Inclusiva

"Cap ciutat és justa si deixa enrere els més vulnerables."

En un món cada vegada més desigual, on les crisis econòmiques, sanitàries i climàtiques accentuen les fractures socials, els municipis tenen una responsabilitat fonamental: garantir els drets socials com a pilar de la convivència i la justícia. Una ciutat no pot considerar-se democràtica si no protegeix les persones més vulnerables, si no assegura condicions de vida dignes i si no promou la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Els drets socials no són favors ni concessions. Són drets fonamentals que han de ser garantits per les institucions públiques. I és en l’àmbit local on es poden fer efectius de manera més directa i tangible. Per això, cal una acció municipal decidida, valenta i compromesa amb la dignitat humana.

Serveis socials i atenció a la dependència: cuidar és un deure col·lectiu Els serveis socials són la primera línia de defensa davant la pobresa, l’exclusió i la vulnerabilitat. Són el sistema que acompanya, sosté i empodera les persones en situacions de risc. Però per a ser efectius, han de ser accessibles, ben dotats i centrats en la persona.

L’atenció a la dependència, en particular, és un dels grans reptes socials del nostre temps. L’envelliment de la població i la cronificació de moltes malalties fan imprescindible un sistema de cures públic, universal i de qualitat. Cal reforçar els serveis d’ajuda a domicili, els centres de dia, les residències públiques i el suport a les famílies cuidadores.

Cuidar no és només una tasca privada o familiar. És una responsabilitat col·lectiva que ha de ser assumida per les institucions amb recursos, dignitat laboral i una mirada feminista.

Polítiques per a la gent gran: envellir amb dignitat i autonomia La gent gran no és un col·lectiu homogeni ni passiu. És un segment de la població amb drets, capacitats i una gran aportació social. Les polítiques municipals han de promoure un envelliment actiu, saludable i participatiu.

Això implica oferir activitats culturals, esportives i formatives adaptades, però també garantir serveis específics com el transport adaptat, l’atenció domiciliària o l’accés a la tecnologia. Cal combatre la soledat no desitjada, fomentar la intergeneracionalitat i reconéixer el valor de l’experiència.

Una ciutat que cuida la seua gent gran és una ciutat que es cuida a si mateixa. Perquè totes i tots, si tenim sort, arribarem a ser persones majors.

Habitatge digne i accés universal: el dret a un sostre

L’habitatge és un dret fonamental, però per a moltes persones s’ha convertit en un luxe inaccessible. Els preus desorbitats, la precarietat laboral i la manca de parc públic fan que milers de famílies visquen en condicions indignes o amb por de perdre casa seua.

Els ajuntaments han de liderar polítiques valentes d’habitatge social: construcció i rehabilitació d’habitatge públic, regulació del mercat de lloguer, ajudes a l’accés i la permanència, i mesures contra els desnonaments. També cal garantir l’eficiència energètica i l’accessibilitat dels habitatges.

Una ciutat justa no pot permetre que hi haja persones dormint al carrer mentre hi ha habitatges buits. El dret a un sostre ha de ser una prioritat absoluta.

Cooperació internacional i solidaritat: pensar globalment, actuar localment La justícia social no s’acaba a les fronteres del municipi. Vivim en un món interconnectat, on les decisions locals tenen impactes globals i viceversa. Per això, la cooperació internacional i la solidaritat han de formar part de l’agenda municipal.

Els ajuntaments poden col·laborar amb projectes de desenvolupament, donar suport a ONGD, promoure l’educació per a la ciutadania global i establir vincles amb ciutats d’altres països. També poden acollir persones refugiades, defensar els drets humans i actuar davant emergències humanitàries.

La solidaritat no és caritat. És justícia global. I comença per reconéixer que el benestar d’una ciutat no pot construir-se sobre el patiment d’altres pobles.

Agenda 2030 i desenvolupament sostenible: compromís amb el futur Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 són una guia per construir societats més justes, sostenibles i resilients. I els municipis tenen un paper clau en la seua implementació.

Això implica accions en molts àmbits: reducció de la pobresa, igualtat de gènere, accés a l’educació, energia neta, treball digne, acció climàtica, etc. Però també implica una nova manera de governar: més participativa, transversal i basada en dades.

Els ajuntaments han d’alinear els seus plans estratègics amb els ODS, mesurar els seus avanços i rendir comptes davant la ciutadania. El desenvolupament sostenible no és una opció, és una necessitat urgent.

Polítiques LGTBIQ+: igualtat real i visibilitat La diversitat sexual i de gènere forma part de la riquesa de qualsevol societat. Però encara hui, les persones LGTBIQ+ pateixen discriminació, violència i invisibilització. Els municipis han de ser espais segurs i orgullosos de la seua diversitat.

Això implica polítiques específiques: serveis d’atenció i suport, formació per al personal municipal, campanyes de sensibilització, protocols contra l’LGTBIfòbia i espais de trobada per al col·lectiu. També cal garantir la visibilitat en l’espai públic i en la programació cultural.

La igualtat real no s’aconsegueix només amb lleis, sinó amb accions concretes i compromís institucional. Una ciutat diversa és una ciutat més lliure.

Educació i Universitat Popular: aprendre al llarg de la vida L’educació és la clau de la igualtat d’oportunitats i de la participació ciutadana. Però no s’acaba a l’escola. Cal promoure una educació contínua, inclusiva i arrelada al territori.

Les Universitats Populars, les escoles d’adults i els centres culturals són espais fonamentals per a l’aprenentatge permanent. Ofereixen formació en idiomes, informàtica, cultura, oficis i molt més. Però també són espais de convivència, d’empoderament i de transformació social.

Els ajuntaments han de garantir l’accés a aquests recursos, especialment per a les persones amb menys oportunitats educatives. Perquè mai és tard per aprendre, créixer i participar.

Conclusions: una ciutat que no deixa ningú enrere Els drets socials no són una despesa, són una inversió en convivència, en dignitat i en futur. Una ciutat que garanteix aquests drets és una ciutat més cohesionada, més segura i més humana.

Per això, cal una acció municipal que:

• Cure i acompanye, amb serveis socials propers i ben dotats.
• Protegisca i empodere, amb polítiques d’habitatge, igualtat i educació.
• Incloga i celebre la diversitat, amb accions per a tots els col·lectius.
• Pense globalment, amb compromís amb la sostenibilitat i la solidaritat.

Cap ciutat és justa si deixa enrere els més vulnerables. Però tota ciutat pot ser més justa si posa les persones al centre. I això comença des del més pròxim: des del barri, des del municipi, des de la política local.

llegir més

Cultura, Esport i Participació: El Cor Viu d’una Ciutat Democràtica

"La cultura i la participació són el cor viu d’una ciutat democràtica."

Una ciutat no és només un conjunt de carrers, edificis i serveis. És, sobretot, una comunitat viva, diversa i dinàmica. I el que li dona vida, identitat i cohesió és la seua cultura, la seua capacitat de generar espais de trobada, de compartir valors i de construir col·lectivament el futur. En aquest sentit, la gestió sociocultural, esportiva i participativa no és un complement, sinó un eix fonamental de qualsevol projecte municipal amb vocació transformadora.

Promoció de l’activitat física i la salut: moure’s per viure millor L’activitat física és molt més que una pràctica esportiva. És una eina de salut, de socialització i de benestar emocional. Per això, els ajuntaments han d’assumir un paper actiu en la promoció de l’esport com a dret i com a hàbit saludable.

Això implica oferir instal·lacions accessibles i ben mantingudes, però també programació esportiva per a totes les edats i condicions: des de l’esport escolar fins a l’activitat física per a persones majors, passant per l’esport inclusiu i el femení. Cal trencar barreres econòmiques, físiques i culturals que dificulten l’accés a l’esport.

A més, la promoció de la salut ha d’anar de la mà de campanyes de sensibilització, col·laboració amb centres educatius i sanitaris, i una visió integral del benestar. Una ciutat activa és una ciutat més sana, més feliç i més cohesionada.

Polítiques de joventut i infància: sembrar futur Els xiquets, xiquetes i joves no són només el futur, són el present. I necessiten espais, recursos i polítiques específiques que els reconeguen com a subjectes actius de drets. Una ciutat que escolta la seua joventut és una ciutat que es projecta amb esperança.

Les polítiques de joventut han d’anar més enllà de l’oci. Han de contemplar l’educació no formal, l’emancipació, la participació, la salut mental i l’accés a la cultura. Cal crear espais joves autogestionats, programes de formació i ocupació, i canals de diàleg amb les institucions.

Pel que fa a la infància, és fonamental garantir entorns segurs, educatius i estimulants. Els parcs, les biblioteques, els centres escolars i les activitats extraescolars han de ser pensats des d’una mirada infantil, amb la participació dels propis xiquets i xiquetes.

Memòria democràtica: recordar per no repetir Una ciutat democràtica no pot construir el seu futur sense mirar al seu passat. La memòria democràtica és un deure institucional i una eina pedagògica per a la ciutadania. Recuperar la història recent, especialment la vinculada a la repressió, la lluita pels drets i la construcció de la democràcia, és essencial per enfortir els valors cívics.

Els ajuntaments poden jugar un paper clau en aquest àmbit: localitzant i dignificant espais de memòria, organitzant activitats educatives, col·laborant amb entitats memorialistes i incorporant la memòria als currículums escolars.

La memòria no és venjança, és justícia. I és també una manera de construir identitat col·lectiva des del respecte, la pluralitat i la veritat.

Xarxa de biblioteques i foment de la lectura: democratitzar el coneixement Les biblioteques públiques són molt més que llocs on llegir o estudiar. Són espais de trobada, d’aprenentatge permanent i d’accés universal al coneixement. Són, en definitiva, institucions democràtiques fonamentals.

Una xarxa de biblioteques ben dotada, amb personal qualificat i programació cultural, pot ser un motor de transformació social. Cal garantir l’accés a llibres, però també a noves tecnologies, a activitats formatives i a espais de creació.

El foment de la lectura ha de començar des de la primera infància i continuar al llarg de tota la vida. Campanyes de lectura, clubs, contacontes, trobades amb autors i col·laboració amb escoles són algunes de les estratègies que poden fer de la lectura una pràctica quotidiana i plaent.

Cultura, festes i tradicions populars: identitat i dinamització La cultura és el reflex de la diversitat, la creativitat i la història d’un poble. I les festes i tradicions populars són una expressió viva d’aquesta cultura. Per això, cal protegir-les, dinamitzar-les i adaptar-les als nous temps sense perdre la seua essència.

Els ajuntaments han de garantir el suport a les entitats culturals, la programació estable d’activitats i l’accés universal a la cultura. Això inclou des de concerts i teatre fins a tallers, exposicions i festivals.

Les festes populars, a més, són espais de convivència i cohesió. Però cal gestionar-les amb criteris de sostenibilitat, igualtat i seguretat. I cal obrir-les a la participació de tota la ciutadania, especialment de les noves generacions.

Promoció del valencià i agermanaments: llengua i obertura al món La llengua és un element clau d’identitat i cohesió social. Promoure l’ús del valencià en tots els àmbits de la vida municipal és una obligació legal, però també una aposta per la diversitat lingüística i cultural.

Això implica garantir l’atenció en valencià, fomentar la creació cultural en la llengua pròpia i oferir recursos per a l’aprenentatge i l’ús social del valencià. També cal visibilitzar el valencià en la senyalització, la comunicació institucional i les activitats públiques.

Els agermanaments, per la seua banda, són una oportunitat per obrir la ciutat al món, establir vincles amb altres pobles i compartir experiències. A través d’aquests vincles es poden impulsar projectes culturals, educatius i solidaris que enriqueixen la comunitat local.

Participació ciutadana: democràcia des de baix La participació ciutadana no és només votar cada quatre anys. És un dret i una necessitat per construir una democràcia real i quotidiana. Quan la ciutadania participa, les polítiques públiques són més justes, més eficients i més legítimes.

Els ajuntaments han de crear canals estables i diversos de participació: consells sectorials, pressupostos participatius, consultes, audiències públiques, plataformes digitals, etc. Però també han de garantir que aquests canals siguen accessibles, inclusius i vinculants.

La participació no es pot improvisar. Cal formació, dinamització i una cultura institucional oberta al diàleg. I cal reconéixer el valor del teixit associatiu, que és un actor clau en la construcció col·lectiva de la ciutat.

Conclusions: una ciutat viva, una ciutat democràtica La gestió sociocultural, esportiva i participativa no és un luxe ni una qüestió ornamental. És el cor viu d’una ciutat democràtica. És el que fa que una ciutat no siga només habitable, sinó estimable. No només funcional, sinó humana.

Per això, cal apostar per:

• Una cultura viva i accessible, que reconega la diversitat i fomente la creativitat.
• Un esport inclusiu i saludable, que millore la qualitat de vida.
• Una memòria activa, que ens ajude a entendre qui som i cap a on anem.
• Una infància i joventut protagonistes, amb espais i drets propis.
• Una llengua pròpia estimada i viscuda, com a part del patrimoni comú.
• Una ciutadania activa, que participe, propose i transforme.

Només així podrem construir ciutats que no només funcionen, sinó que vibren. Ciutats que no només gestionen, sinó que inspiren. Ciutats, en definitiva, democràtiques de veritat.

llegir més

Hisenda i Patrimoni: El fonament d’un municipi just i sostenible

"Una bona gestió econòmica és la base d’un municipi just i sostenible."

En un context de creixent exigència ciutadana cap a la transparència, l’eficiència i la responsabilitat institucional, la gestió econòmica municipal esdevé un dels pilars fonamentals per garantir la justícia social i la sostenibilitat del territori. No es tracta només de quadrar números o complir amb normatives comptables, sinó de construir un model de ciutat que pose les persones al centre, que conserve el seu patrimoni i que planifique amb visió de futur.

La Hisenda municipal i la gestió del patrimoni públic són àrees sovint invisibles per a la ciutadania, però absolutament determinants per al bon funcionament de qualsevol ajuntament. A través de la intervenció, el control financer, la gestió tributària i la preservació del patrimoni, es defineix el marge d’actuació de les polítiques públiques i es garanteix l’equitat en el repartiment dels recursos.

Intervenció i control financer: la garantia de la bona gestió La intervenció municipal és l’òrgan encarregat de supervisar la legalitat, l’eficiència i la transparència de la despesa pública. És, en essència, el mecanisme de control intern que assegura que cada euro gastat per l’ajuntament complisca amb la normativa i responga a l’interés general.

Aquest control no ha de ser vist com un fre a l’acció política, sinó com una eina de garantia democràtica. Quan la intervenció funciona correctament, es redueix el risc de corrupció, es millora la qualitat de la despesa i es reforça la confiança ciutadana en les institucions.

A més, la intervenció ha d’evolucionar cap a un model més proactiu i estratègic, que no es limite a revisar factures, sinó que participe en la planificació econòmica, en l’avaluació de polítiques públiques i en la millora contínua dels processos administratius.

Oficina pressupostària: planificar per transformar El pressupost municipal és molt més que un document tècnic. És l’expressió concreta de les prioritats polítiques d’un govern local. On es posen els diners, es posen les intencions. Per això, l’elaboració i el seguiment del pressupost ha de ser un procés rigorós, participatiu i alineat amb els objectius estratègics del municipi.

L’oficina pressupostària ha de garantir que el pressupost siga realista, equilibrat i orientat a resultats. Però també ha de facilitar la comprensió ciutadana del mateix, mitjançant informes clars, visualitzacions accessibles i espais de participació.

Un bon pressupost no és aquell que simplement compleix amb els límits legals, sinó aquell que aconsegueix transformar la realitat local: reduir desigualtats, millorar serveis, protegir el medi ambient i dinamitzar l’economia.

Gestió tributària, tresoreria i recaptació: finançament just i eficient Els ingressos municipals provenen, en gran part, dels tributs locals: impostos, taxes i contribucions especials. La gestió d’aquests recursos ha de ser eficient, però també justa i progressiva. No es tracta només de recaptar, sinó de fer-ho de manera equitativa i transparent.

La gestió tributària ha d’assegurar que tothom contribuïsca segons la seua capacitat econòmica, lluitant contra el frau fiscal i facilitant el compliment voluntari. Això implica sistemes informàtics moderns, atenció personalitzada i mecanismes de mediació i fraccionament per a les persones amb dificultats.

La tresoreria, per la seua banda, ha de garantir la liquiditat necessària per al funcionament diari de l’ajuntament, planificant els pagaments i optimitzant els recursos disponibles. Una bona gestió de tresoreria permet evitar tensions financeres i aprofitar millor els fons públics.

La recaptació, finalment, ha de combinar fermesa amb sensibilitat social. Cal actuar contra els grans deutors, però també oferir solucions a les famílies vulnerables. L’objectiu no és castigar, sinó garantir els recursos per a una ciutat més justa.

Patrimoni cultural i industrial: conservar la memòria, projectar el futur El patrimoni cultural i industrial d’un municipi és molt més que un conjunt de monuments o edificis antics. És la memòria col·lectiva, la identitat compartida i un recurs estratègic per al desenvolupament local. Conservar-lo i posar-lo en valor és una obligació institucional i una oportunitat de futur.

Els ajuntaments han de disposar d’inventaris actualitzats del seu patrimoni, plans de conservació i estratègies de dinamització cultural. Això inclou des de la restauració d’edificis històrics fins a la creació de rutes turístiques, museus locals o activitats educatives.

El patrimoni industrial, sovint oblidat, mereix una atenció especial. Antigues fàbriques, tallers o infraestructures poden convertir-se en espais culturals, centres d’innovació o equipaments comunitaris. La rehabilitació del patrimoni és també una eina de regeneració urbana i de cohesió social.

Patrimoni municipal: gestió responsable dels béns públics Els béns immobles i recursos públics d’un ajuntament són un patrimoni col·lectiu que cal gestionar amb responsabilitat, transparència i visió estratègica. No es tracta només de conservar, sinó de posar en valor, optimitzar i planificar el seu ús.

La gestió del patrimoni municipal ha d’incloure un registre actualitzat, una valoració econòmica i una planificació d’usos. Cal evitar l’infraús, la degradació o la privatització injustificada dels béns públics. Al contrari, cal promoure el seu ús social, cultural o econòmic, sempre en benefici de la comunitat.

A més, la gestió patrimonial ha d’estar alineada amb els objectius de sostenibilitat. Això implica rehabilitar amb criteris d’eficiència energètica, promoure l’ús compartit dels espais i integrar el patrimoni en la planificació urbana.

Conclusions: una hisenda al servei del bé comú La gestió econòmica i patrimonial d’un municipi no és una qüestió tècnica, sinó profundament política. És des d’aquestes àrees que es defineix la capacitat de l’ajuntament per transformar la realitat, per garantir drets i per construir un futur sostenible.

Per això, cal una hisenda pública:

• Transparent, que rendisca comptes i facilite la participació ciutadana.
• Eficaç, que planifique amb rigor i execute amb responsabilitat.
• Equitativa, que distribuïsca els recursos amb criteris de justícia social.
• Innovadora, que utilitze la tecnologia per millorar la gestió i la comunicació.
• Compromesa, que pose el patrimoni al servei de la comunitat.

Només així podrem construir municipis que no només funcionen, sinó que il·lusionen. Municipis que no només gestionen, sinó que transformen. Municipis, en definitiva, justos i sostenibles.

llegir més

Governança Pública i Seguretat Ciutadana: La confiança com a pilar fonamental

"La confiança ciutadana es construeix amb transparència, seguretat i servei públic eficient."

En un moment històric on la desafecció política i la desconfiança institucional són sentiments cada vegada més estesos entre la ciutadania, la governança pública ha d’assumir un paper transformador. No es tracta només de gestionar recursos o aplicar normatives, sinó de construir una relació sòlida i bidireccional amb la societat. Aquesta relació es fonamenta en tres pilars essencials: la transparència, la seguretat i l’eficiència del servei públic. Aquests elements no són conceptes abstractes, sinó realitats que es concreten en la gestió del personal, la salut laboral, l’atenció ciutadana, la digitalització i, per descomptat, la seguretat pública.

Gestió del personal i règim interior: el motor intern de l’administració. La qualitat dels serveis públics depèn, en gran mesura, de la qualitat del seu capital humà. Els ajuntaments, com a administracions més pròximes a la ciutadania, han de garantir una organització interna eficient, amb estructures clares, processos àgils i una cultura de servei orientada al bé comú.

La gestió del personal municipal no pot limitar-se a cobrir vacants o aplicar normatives laborals. Cal una visió estratègica que contemple la formació contínua, la promoció interna, la igualtat d’oportunitats i la motivació del personal. Un funcionariat ben format, motivat i reconegut és clau per oferir un servei públic de qualitat i per transmetre confiança a la ciutadania.

A més, la planificació de recursos humans ha d’estar alineada amb les necessitats reals del municipi. No es pot parlar d’eficiència si no es disposa del personal adequat en les àrees més sensibles, com ara serveis socials, urbanisme o seguretat ciutadana.

Salut laboral: benestar com a dret i com a estratègia. La salut laboral no és només una obligació legal, sinó una responsabilitat ètica i una estratègia de gestió intel·ligent. Un entorn laboral segur, saludable i equilibrat redueix l’absentisme, millora el rendiment i reforça el compromís del personal amb el servei públic.

Les administracions locals han d’implementar protocols clars de prevenció de riscos laborals, però també han d’anar més enllà: fomentar la conciliació, prevenir l’estrés laboral, promoure hàbits saludables i garantir espais de treball dignes. En aquest sentit, la salut mental ha de deixar de ser un tabú i passar a ser una prioritat.

Invertir en salut laboral és invertir en qualitat institucional. Quan els treballadors públics se senten cuidats, transmeten aquesta cura a la ciutadania.

Transparència i accés a la informació: la clau de la confiança. La transparència no és només publicar dades en un portal web. És una actitud, una manera de fer política i de gestionar els recursos públics. És reconèixer que la informació pertany a la ciutadania i que l’administració ha de rendir comptes de manera clara, accessible i comprensible.

Els portals de transparència han de ser útils, navegables i actualitzats. Però també cal fomentar la cultura de la transparència dins de l’organització: formar el personal, establir protocols de resposta a les sol·licituds d’informació i promoure la participació ciutadana en la presa de decisions.

Quan la ciutadania percep que pot accedir a la informació, que pot preguntar i que rep respostes clares, augmenta la seua confiança en les institucions. I la confiança és el ciment de qualsevol democràcia.

SAIC i serveis generals: l’atenció ciutadana com a carta de presentació. El Servei d’Atenció i Informació a la Ciutadania (SAIC) és, sovint, la primera porta d’entrada a l’administració. És el lloc on es resolen dubtes, es tramiten gestions i es canalitzen queixes o suggeriments. Per això, la seua qualitat és fonamental.

Un SAIC eficient ha de combinar l’atenció presencial amb canals digitals i telefònics, adaptant-se a les necessitats de cada persona. Ha de comptar amb personal format, empàtic i resolutiu. I ha de disposar d’eines tecnològiques que permeten una gestió àgil i coordinada de les sol·licituds.

Els serveis generals, per la seua banda, han de garantir el funcionament intern de l’ajuntament: manteniment, neteja, logística, etc. Encara que sovint passen desapercebuts, són essencials per al bon funcionament de l’administració i, per tant, per a la qualitat del servei públic.

Arxiu municipal i noves tecnologies: la memòria i el futur. L’arxiu municipal és molt més que un magatzem de documents antics. És la memòria viva del municipi, el testimoni de la seua història administrativa i social. Però també és una eina clau per a la transparència, la gestió eficient i la preservació del patrimoni documental.

La digitalització dels arxius és una necessitat inajornable. No només per estalviar espai o facilitar consultes, sinó per garantir la seguretat, la traçabilitat i l’accessibilitat de la informació. A més, la implantació de sistemes de gestió documental electrònica permet optimitzar processos, reduir paper i millorar la coordinació entre departaments.

Les noves tecnologies han de ser aliades de la governança pública. Però cal implementar-les amb criteri, amb formació i amb una visió estratègica que pose les persones al centre.

Policia Local i Protecció Civil: seguretat com a dret i com a servei. La seguretat ciutadana és un dels serveis més valorats per la població. No es tracta només de previndre delictes, sinó de garantir una convivència pacífica, protegir els col·lectius més vulnerables i actuar amb eficàcia davant emergències.

La Policia Local ha d’exercir un paper de proximitat, amb una presència activa als barris, una actitud dialogant i una formació contínua en drets humans, igualtat i gestió de conflictes. La seua funció no és només repressiva, sinó també preventiva i educativa.

La Protecció Civil, per la seua banda, és clau en situacions de risc: incendis, inundacions, accidents, etc. La seua tasca, sovint voluntària, mereix un reconeixement institucional i social. Cal dotar-la de recursos, formació i coordinació amb altres cossos d’emergència.

Una ciutadania que se sent segura és una ciutadania que pot desenvolupar-se amb llibertat, confiança i esperança.

Conclusions: cap a una governança basada en la confiança. La governança pública no pot ser una simple gestió administrativa. Ha de ser una eina de transformació social, de cohesió comunitària i de construcció democràtica. I per a això, cal posar la confiança ciutadana al centre de totes les polítiques.

Aquesta confiança no es decreta, es construeix. I es construeix amb:

• Transparència real, que permeta a la ciutadania conéixer, participar i controlar.
• Seguretat integral, que combine prevenció, proximitat i resposta eficaç.
• Servei públic eficient, amb personal motivat, processos àgils i una atenció de qualitat.

Els ajuntaments tenen una oportunitat única per liderar aquest canvi. Perquè són l’administració més pròxima, la que coneix millor les necessitats del territori i la que pot generar un impacte més directe en la vida de les persones.

La confiança no és un luxe, és una necessitat. I només amb una governança pública valenta, innovadora i compromesa podrem recuperar-la i enfortir-la.

llegir més

PIMES, el cor de la ciutat.

El 12 de maig celebrem el Dia Europeu de les PIMES, una jornada per reconéixer, visibilitzar i agrair la tasca de milers de petites i mitjanes empreses que sostenen l’economia del nostre entorn. No és només una efemèride simbòlica: és una oportunitat per posar en valor el treball constant, silenciós i imprescindible d’aquestes iniciatives empresarials.

Les PIMES són molt més que xifres o estadístiques. Són històries de persones que van començar amb una idea, amb un somni, amb una necessitat. Moltes d’elles van nàixer des de zero, amb pocs recursos però amb molta il·lusió, i han anat creixent a base d’esforç, constància i adaptació.

Aquestes empreses no només generen ocupació, sinó que també aporten valor afegit, innovació i cohesió social. Són el teixit que vertebra els barris, els pobles i les ciutats. Són les botigues de tota la vida, els tallers familiars, les startups tecnològiques, els negocis de proximitat.

A Sagunt i al Camp de Morvedre, les PIMES són el motor principal de l’economia local. Des de comerços tradicionals fins a empreses industrials, passant per serveis, restauració i turisme, aquestes iniciatives sostenen milers de llocs de treball i contribueixen a la dinamització del territori.

El País Valencià no seria el mateix sense les seues PIMES. Representen més del 90% del teixit empresarial i són responsables d’una gran part del PIB regional. Però més enllà de les dades, són una expressió viva de la creativitat, la resiliència i la capacitat d’innovació de la nostra gent.

Aquest dia és, per tant, una ocasió per donar les gràcies. A totes aquelles persones que, malgrat les dificultats, continuen obrint la persiana cada matí. Que aposten pel seu poble, que contracten veïns i veïnes, que col·laboren amb altres negocis locals i que mantenen viva l’economia real.

També és un moment per reconéixer els reptes que afronten: la burocràcia, la competència deslleial, la incertesa econòmica, la digitalització accelerada, la falta de finançament. Les PIMES necessiten suport institucional, però també reconeixement social.

Com podem celebrar aquest dia? Moltes empreses llancen campanyes de felicitació i agraïment. Però també podem fer-ho des de la ciutadania: comprant en comerços locals, recomanant negocis de proximitat, deixant una ressenya positiva o simplement donant les gràcies.

Si treballes o eres propietària d’una PIME, aquest és un bon moment per enviar un missatge d’ànim a altres negocis com el teu. Per compartir la teua experiència, per inspirar a qui està començant, per fer xarxa i comunitat.

I si estàs pensant a emprendre, que aquest dia et servisca d’impuls. Les grans empreses també van començar sent petites. El més important és creure en el teu projecte, envoltar-te de gent que t’ajude i no tindre por de començar.

Les PIMES són també espais d’innovació. Moltes d’elles han sabut reinventar-se, adaptar-se a les noves tecnologies, oferir nous serveis i obrir-se a nous mercats. Són àgils, flexibles i properes. I això les fa úniques.

A més, tenen un paper fonamental en la sostenibilitat. Aposten per proveïdors locals, redueixen l’impacte ambiental i fomenten un consum més responsable. Són aliades naturals de l’economia circular i del desenvolupament sostenible.

També són espais de relacions humanes. Coneixen els seus clients pel nom, escolten, aconsellen, creen vincles. En un món cada vegada més impersonal, les PIMES mantenen viva la calidesa del tracte directe i la confiança mútua.

Per això, hui més que mai, cal defensar-les. No només amb paraules, sinó amb accions concretes: polítiques públiques que les afavorisquen, accés a finançament, formació, digitalització i suport a la internacionalització.

Les PIMES no demanen privilegis, sinó oportunitats. Volen competir en igualtat de condicions, ser escoltades i tindre veu en les decisions que afecten el seu futur. I això és responsabilitat de totes i tots.

No oblidem compartir aquest reconeixement a les xarxes socials amb l’etiqueta #DíaEuropeodelasPymes. Visibilitzar-les és també una forma de protegir-les i de fer que la seua veu arribe més lluny.

El 12 de maig és un dia per celebrar, però també per reflexionar. Per entendre que darrere de cada PIME hi ha una història de valentia, de superació i de compromís amb el territori. I que sense elles, l’economia no camina.

Per això, des de Sagunt, des del Camp de Morvedre i des de tot el País Valencià, diem ben fort: gràcies, PIMES, per ser el cor de la nostra economia i l’ànima dels nostres pobles.

llegir més

Les nostres infermeres. El nostre futur. Cuidar les infermeres enfortix les economies.

Cada 12 de maig, el món s’atura per reconéixer la tasca imprescindible del personal d’infermeria. Aquest 2025, el lema escollit no podria ser més encertat: “Les nostres infermeres. El nostre futur. Cuidar les infermeres enfortix les economies.” Un missatge clar i contundent que ens convida a reflexionar sobre el valor real d’aquest col·lectiu essencial.

Aquest lema no sols posa en valor la faena assistencial, sinó que fa un pas més enllà: vincula la salut del personal d’infermeria amb la salut econòmica i social de les nacions. Una afirmació poderosa i, sobretot, certa. Quan cuidem qui cuida, estem invertint en un sistema de salut més resilient, més eficient i més humà. I això té un impacte directe en la productivitat i el benestar de tota la societat.

Les infermeres i infermers són el cor dels sistemes sanitaris. Són les primeres persones a rebre els pacients, les que acompanyen en els moments més vulnerables i les que sostenen la continuïtat de les cures. Tanmateix, massa sovint, aquest paper fonamental és invisibilitzat, infravalorat i, el que és pitjor, mal remunerat. Això no sols és injust, sinó que també és econòmicament ineficient.

La pandèmia de la COVID-19 va posar en evidència la fragilitat dels sistemes sanitaris i la sobrecàrrega que pateix el personal d’infermeria. Però també va mostrar la seua valentia, compromís i capacitat de lideratge. Ara, en un món postpandèmic, no podem tornar a la normalitat d’abans. Necessitem una nova normalitat que situe les infermeres i infermers al centre de les polítiques de salut i de desenvolupament econòmic.

Formar, retenir i protegir el personal d’infermeria hauria de ser una prioritat estratègica per a qualsevol govern. No és només una qüestió de drets laborals, sinó de sostenibilitat social. Les dades ho confirmen: una millor dotació d’infermeria redueix la mortalitat hospitalària, millora els resultats en salut i disminuïx els costos a llarg termini.

A més, les infermeres i infermers no sols treballen en hospitals. Són claus en l’atenció primària, en la salut mental, en les escoles, en les residències i en la comunitat. Són agents de salut pública. Invertir en elles i ells és invertir en prevenció, en educació sanitària i en equitat. És una aposta per una societat més justa i cohesionada.

Però per fer-ho realitat, calen polítiques valentes: millores salarials, condicions laborals dignes, oportunitats de desenvolupament professional i reconeixement social. També cal escoltar-los. El personal d’infermeria té una visió privilegiada del sistema de salut. Coneix les necessitats reals de les persones i pot aportar solucions innovadores.

El lideratge infermer és una peça clau per transformar els sistemes sanitaris. Cal fomentar-lo, visibilitzar-lo i empoderar-lo. A més, la feminització de la professió fa que cuidar les infermeres siga també una qüestió de justícia de gènere. No podem aspirar a economies fortes amb sectors essencials precaritzats i feminitzats.

El lema d’enguany ens convida a mirar més enllà del reconeixement simbòlic. Ens demana acció, compromís i inversió real. No es tracta només de celebrar un dia. Es tracta de construir un futur on el personal d’infermeria puga treballar amb dignitat, seguretat i esperança. Perquè quan elles i ells estan bé, nosaltres també ho estem. Quan poden cuidar, nosaltres podem viure millor.

El futur de la salut passa per elles i ells. I el futur de les nostres economies també. Per això, hui i cada dia, diem amb força: gràcies, infermeres i infermers. La vostra faena és fonamental. El vostre benestar, també. El vostre futur és el nostre futur.

Ara bé, per garantir aquest futur, cal parlar també de l’educació. La formació d’infermeres i infermers comença molt abans que posen un peu en un hospital. Comença a les aules, a les universitats públiques, on es construïxen els fonaments del coneixement científic, ètic i humà que guiarà tota la seua trajectòria professional. Sense una educació pública forta, accessible i de qualitat, no podem garantir una infermeria competent i compromesa.

Les universitats públiques tenen un paper clau en la democratització de l’accés a la professió. Permeten que estudiants de tots els orígens socioeconòmics puguen formar-se com a professionals de la salut, aportant diversitat, equitat i riquesa al sistema sanitari. Aquesta diversitat és essencial per entendre i atendre millor les necessitats de tota la població.

A més, la sanitat pública és l’espai on moltes persones estudiants d’infermeria fan les seues pràctiques i on, posteriorment, desenvolupen la seua carrera. És un entorn que no sols oferix serveis, sinó que també forma, acompanya i inspira. Sense una sanitat pública forta, no hi ha espai per a la formació pràctica ni per al creixement professional.

Invertir en educació i sanitat públiques és, per tant, invertir en el futur de la infermeria. És garantir que les noves generacions de professionals estiguen preparades per afrontar els reptes de salut del segle XXI amb coneixement, empatia i responsabilitat. Per això, defensar les universitats públiques i la sanitat pública no és només una qüestió ideològica: és una necessitat estratègica.

Si volem infermeres i infermers ben formats, compromesos i capaços de liderar el futur de la salut, hem de protegir i enfortir els pilars que els fan possibles. Perquè cuidar qui cuida és cuidar-nos a totes i tots. I perquè el futur, com diu el lema, passa per elles i ells.

llegir més

Antoni Chabret i Fraga: la memòria viva de Sagunt

Quan pensem en la història local com una eina per a construir identitat col·lectiva, el nom d’Antoni Chabret i Fraga destaca com un dels grans cronistes del País Valencià. Nascut a Sagunt l’any 1846, Chabret va dedicar la seua vida a preservar la memòria d’una ciutat amb un llegat mil·lenari que sovint havia estat oblidat o menystingut.

Tot i ser metge de professió, mai no va abandonar la seua passió per les humanitats. Aquesta combinació entre ciència i cultura el va convertir en una figura singular, capaç de comprendre la importància del patrimoni des d’una mirada àmplia i compromesa.

Els seus primers estudis els va fer al Seminari Conciliar de València, on va estudiar Filosofia i Humanitats. Allí va conéixer Roc Chabàs, amb qui compartiria una gran amistat i una afició comuna pels estudis històrics. Més tard, es va formar com a metge a la Universitat de València i va exercir a Sagunt i altres pobles de la comarca.

Però allò que realment el definia era la seua tasca com a investigador i divulgador. Recollia documents antics, llegendes, topònims i restes arqueològiques amb una meticulositat admirable. Tot aquest treball va culminar en la seua obra més coneguda, Historia de Sagunto, publicada el 1888 i prologada per Teodor Llorente. Aquesta obra no és només una crònica, sinó una autèntica declaració d’amor a la ciutat.

Sagunt, en aquell moment, vivia entre la decadència postindustrial i la nostàlgia del seu passat romà. Chabret va entendre que recuperar la memòria històrica era fonamental per a projectar un futur amb arrels sòlides. Per això, va assumir el càrrec de cronista oficial de la ciutat, des d’on va impulsar nombroses iniciatives per a protegir i difondre el patrimoni local.

Una de les seues obres més curioses és el Nomenclator de las calles, plazas y puertas antiguas y modernas de la ciudad de Sagunto, publicat el 1901. En aquest llibre, Chabret demostra com la toponímia pot ser una finestra oberta a la història urbana i social d’un poble.

A més, va col·laborar amb artistes i músics. Va escriure el llibret de l’òpera El fantasma, de Salvador Giner, estrenada l’any 1900. Aquesta faceta artística mostra la seua versatilitat i el seu compromís amb la cultura en totes les seues formes.

El context històric en què va viure no era fàcil. El segle XIX espanyol va estar marcat per guerres, canvis de règim i una modernització lenta i desigual. En aquest escenari, la cultura local sovint quedava marginada o ignorada per les institucions centrals.

Chabret, però, va saber veure en la història local una forma de resistència cultural. Davant la centralització de l’Estat liberal, ell reivindicava la singularitat de Sagunt i del País Valencià, tot posant en valor la seua llengua, les seues tradicions i el seu passat.

Tot i escriure majoritàriament en castellà, com era habitual en l’època, la seua mirada era profundament valenciana. El seu treball naixia d’un amor sincer pel territori i per la seua gent. Era un home arrelat, que entenia la història com una eina per a dignificar el present.

La seua metodologia, basada en fonts primàries, arqueologia i testimonis orals, anticipa moltes de les pràctiques de la historiografia moderna. En molts sentits, va ser un pioner. I gràcies a ell, coneixem millor la història de Sagunt en les seues diverses etapes: romana, medieval i moderna.

La ciutat li deu molt. Sense la seua tasca, potser molts dels coneixements que tenim hui sobre el passat saguntí s’haurien perdut per sempre. Però també ens deixa una reflexió: estem fent prou per preservar la nostra memòria col·lectiva com ho va fer ell?

La seua vida ens recorda que la història no és només cosa del passat, sinó una eina per a entendre el present i construir el futur. Chabret va morir el 1907, però la seua obra continua viva i ens interpel·la encara hui.

Antoni Chabret i Fraga no només va escriure la història de Sagunt: la va dignificar. I això, en temps de desmemòria, és un acte de resistència i d’amor profund pel lloc d’on venim.

llegir més

Indústria i Comerç de Sagunt en un context de tensions econòmiques internacionals

La creixent escalada de la tensió en l’escenari econòmic internacional està generant que les economies europees es vegen obligades a repensar les seues polítiques per a protegir els seus interessos i el seu futur. Sagunt, amb la seua rica història industrial i comercial, no és una excepció. Aquesta ciutat valenciana, coneguda per la seua indústria siderúrgica i el seu port, es troba en una posició vulnerable davant les polítiques aranzelàries agressives dels Estats Units.

La recent agressivitat de la política aranzelària del president dels Estats Units, Donald Trump, genera importants vulnerabilitats en el conjunt de l’economia valenciana. En particular, posen en perill els sectors econòmics que depenen de manera significativa de recursos, mercaderies i relacions comercials per a realitzar la seua activitat econòmica. Sagunt, amb la seua dependència de les exportacions, es veu especialment afectada.

Els sectors productius valencians estan particularment en risc front a la guerra aranzelària donada la nostra important presència exportadora als Estats Units. De fet, segons un estudi recent de CCOO, som el territori de l’estat on les exportacions als EUA tenen més pes sobre el total d’exportacions, representant vora un 10% i un valor de més de 3.300M€ anuals. Sectors com la ceràmica, els components elèctrics o el calcer, així com productes agroalimentaris, es troben entre els potencials afectats per aquests aranzels.

Davant aquesta situació, és essencial que des de la política es planifique l’economia valenciana per tal de protegir-la d’aquests perills. En aquest sentit, cal apostar de manera decidida per polítiques que incentiven la relocalització de la indústria valenciana, el creixement dels sectors industrials locals, la diversificació de les relacions comercials internacionals amb actors estratègics, així com l’assistència a les empreses valencianes en matèries de comerç internacional i la reducció de relacions de dependència dins de les seues cadenes globals de valor.

Sagunt, amb el seu port estratègic, pot jugar un paper clau en aquesta estratègia. La ciutat ha de potenciar les seues infraestructures logístiques i aprofitar la seua ubicació per a atraure noves inversions i fomentar la creació de llocs de treball en sectors emergents. A més, la col·laboració amb altres ciutats i regions pot ajudar a crear una xarxa de suport que beneficie tota la Comunitat Valenciana.

En el mateix sentit, cal apuntalar les relacions dins de la Unió Europea. Aquesta aliança és tant un projecte social com una salvaguarda de posició internacional estratègica i accés als mercats clau per a l’economia valenciana, les seues empreses i sectors punters. Açò passa necessàriament per defensar l’autonomia legislativa europea, rebutjant les pressions de l’extrema dreta internacional per a aigualir els valors europeus, la democràcia, el Pacte Verd Europeu o la normativa europea en matèria laboral, de consum o de drets digitals.

La política local i valenciana ha d’actuar amb decisió i celeritat per tal de donar respostes que protegisquen la nostra societat i valors, el desenvolupament de la nostra economia i el futur de la nostra democràcia. Sagunt, amb la seua rica tradició industrial i comercial, pot ser un exemple de com una ciutat pot adaptar-se i prosperar en un món canviant.

La situació actual requereix una resposta coordinada i decidida per part de tots els actors implicats. Sagunt té el potencial de liderar aquest canvi, però cal que es prenguen les mesures adequades per a garantir un futur pròsper i sostenible per a tots els seus ciutadans.

llegir més

bullying

Cada 2 de maig, el món s’atura per recordar una realitat que afecta milers de xiquets i adolescents: l’assetjament escolar. El Dia Internacional contra el Bullying no és només una data simbòlica, sinó una oportunitat per a reflexionar sobre una problemàtica que, tot i ser antiga, continua sent profundament actual i dolorosa.

L’assetjament escolar sovint es viu en silenci. Les víctimes, per por o per vergonya, no s’atreveixen a parlar. Este silenci és perillós, perquè permet que el maltractament es perpetue i que els agressors actuen sense conseqüències. Trencar este silenci és el primer pas per començar a sanar.

Encara que el bullying ha existit sempre, hui en dia és més visible. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació han ajudat a posar el focus en este problema, i això ha permés que moltes històries isquen a la llum. Esta visibilitat és clau per a generar consciència i exigir accions concretes.

Les conseqüències de l’assetjament poden ser devastadores. No es tracta només de bromes pesades o conflictes puntuals. Estem parlant de situacions de violència sostinguda que poden provocar depressió, ansietat, baixa autoestima i, en els casos més greus, fins i tot suïcidi. És una realitat que no podem ignorar.

Els centres educatius tenen un paper fonamental en la prevenció i detecció del bullying. No n’hi ha prou amb tindre protocols escrits: cal una actitud activa, formació específica i una cultura escolar basada en el respecte i la inclusió. L’escola ha de ser un espai segur per a totes i tots.

Les famílies també són una peça clau. Detectar canvis en el comportament dels fills, escoltar-los sense jutjar i oferir-los suport emocional pot marcar la diferència. Quan un xiquet o adolescent se sent escoltat i recolzat, és més probable que s’atrevisca a contar el que li passa.

L’educació emocional és una eina poderosa per a previndre l’assetjament. Ensenyar als xiquets i joves a reconéixer i gestionar les seues emocions, a posar-se en el lloc dels altres i a resoldre conflictes de manera pacífica és essencial per a construir una convivència saludable.

Amb l’arribada de les tecnologies, el bullying ha trobat una nova via: el ciberassetjament. Este tipus d’assetjament pot ser encara més cruel, perquè sovint és anònim, constant i arriba a la víctima fins i tot a casa. És urgent educar també en l’ús responsable de les xarxes socials.

La lluita contra el bullying ens implica a totes i tots. No podem deixar esta responsabilitat només en mans del professorat o dels psicòlegs escolars. Tota la societat ha de comprometre’s: institucions, mitjans, famílies, alumnat. El silenci i la indiferència ens convertixen en còmplices.

Les campanyes de sensibilització són importants, però no poden quedar-se en un sol dia. Cal mantindre el missatge viu durant tot l’any, amb accions concretes, tallers, testimonis i espais de debat. La prevenció és una tasca constant.

Cada vegada més persones s’atrevixen a contar la seua experiència amb l’assetjament. Estes històries són valuoses, perquè trenquen el silenci i donen força a altres víctimes. Escoltar-les és un acte de justícia i una manera de construir una societat més empàtica.

Imaginar escoles lliures de bullying no és una utopia. És un objectiu possible si hi posem voluntat, recursos i compromís. El 2 de maig ens recorda que este futur està a les nostres mans, i que cada acció compta per a fer-lo realitat.

llegir més

Reclamar que la llengua vehicular d'À Punt siga el valencià

La radiotelevisió pública valenciana, À Punt Media, és el mitjà de comunicació audiovisual i radiofònic de titularitat autonòmica que ofereix el servei públic de ràdio (À Punt Ràdio) i televisió (À Punt Televisió) al territori del País Valencià. Per la naturalesa pública d'aquests serveis, À Punt és l'encarregat de produir i distribuir continguts audiovisuals, així com de garantir i promoure l'ús del valencià com a llengua vehicular en els seus continguts.

L’article 6 de l’Estatut d’Autonomia reconeix el valencià com la llengua pròpia del País Valencià. Aquest article garanteix el dret de tots els ciutadans a conéixer-lo i usar-lo, i estableix la responsabilitat dels poders públics d'assegurar-ne la difusió. Així mateix, la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, formalitza la necessitat de normalitzar i dignificar l'ús del valencià, reconeixent l'AVL com la institució normativa encarregada de la regulació i promoció del valencià.

À Punt, com a radiotelevisió pública, té la responsabilitat de garantir que el valencià siga la llengua vehicular en tots els seus continguts. Això implica una aposta decidida per la producció de programes en valencià, així com la formació i contractació de professionals que dominen aquesta llengua. La presència del valencià en els mitjans públics és essencial per a la seua supervivència i promoció.

La normalització lingüística del valencià passa per la seua presència en tots els àmbits de la vida quotidiana, incloent-hi els mitjans de comunicació. À Punt ha de ser un referent en la promoció del valencià, oferint continguts de qualitat en aquesta llengua i contribuint a la seua dignificació. Això implica una aposta decidida per la producció de programes en valencià, així com la formació i contractació de professionals que dominen aquesta llengua.

El País Valencià és una terra rica en diversitat cultural i lingüística. À Punt ha de reflectir aquesta diversitat en els seus continguts, oferint programes que mostren la pluralitat de la nostra societat. La llengua valenciana és un element clau d'aquesta diversitat, i la seua presència en els mitjans públics és fonamental per a la seua promoció i protecció.

L'ús del valencià com a llengua que vertebre els continguts emesos en els diferents mitjans de comunicació de propietat pública és un pas imprescindible per a arribar a un reconeixement dels drets lingüístics de les persones valencianoparlants. Per a revertir la situació del valencià com a llengua minoritària i minoritzada, s'ha de garantir la presència de la nostra llengua en els mitjans de comunicació, tot oferint contingut de qualitat que reflectisca la diversitat cultural i lingüística del País Valencià.

La dignificació del valencià passa per la seua presència en tots els àmbits de la vida quotidiana, incloent-hi els mitjans de comunicació. À Punt ha de ser un referent en la promoció del valencià, oferint continguts de qualitat en aquesta llengua i contribuint a la seua dignificació. Això implica una aposta decidida per la producció de programes en valencià, així com la formació i contractació de professionals que dominen aquesta llengua.

La promoció del valencià en els mitjans de comunicació passa també per la formació de professionals que dominen aquesta llengua. À Punt ha de garantir la contractació de personal qualificat en valencià, així com la formació contínua dels seus treballadors. Això contribuirà a la qualitat dels continguts i a la dignificació del valencià.

Per a garantir la presència del valencià en els mitjans de comunicació, és essencial oferir continguts de qualitat en aquesta llengua. À Punt ha de apostar per la producció de programes que reflectisquen la realitat del País Valencià, amb una oferta variada i atractiva per als espectadors. Això contribuirà a la dignificació del valencià i a la seua promoció com a llengua vehicular.

Els poders públics tenen la responsabilitat de garantir la difusió i promoció del valencià. Això implica establir mesures específiques per a fomentar el seu ús en els mitjans de comunicació públics. À Punt, com a radiotelevisió pública, ha de ser un exemple en aquest sentit, assegurant que el valencià siga la llengua vehicular en tots els seus continguts.

El País Valencià és una terra rica en diversitat cultural i lingüística. À Punt ha de reflectir aquesta diversitat en els seus continguts, oferint programes que mostren la pluralitat de la nostra societat. La llengua valenciana és un element clau d'aquesta diversitat, i la seua presència en els mitjans públics és fonamental per a la seua promoció i protecció.

À Punt, com a radiotelevisió pública, té la responsabilitat de garantir que el valencià siga la llengua vehicular en tots els seus continguts. Això implica una aposta decidida per la producció de programes en valencià, així com la formació i contractació de professionals que dominen aquesta llengua. La presència del valencià en els mitjans públics és essencial per a la seua supervivència i promoció.

La dignificació del valencià passa per la seua presència en tots els àmbits de la vida quotidiana, incloent-hi els mitjans de comunicació. À Punt ha de ser un referent en la promoció del valencià, oferint continguts de qualitat en aquesta llengua i contribuint a la seua dignificació. Això implica una aposta decidida per la producció de programes en valencià, així com la formació i contractació de professionals que dominen aquesta llengua.

llegir més

Valencians i valencianes

La identitat valenciana és molt més que un lloc en el mapa. És una manera de ser i sentir, un sentiment que naix de la llengua, la cultura i la terra. Al llarg de la història, les valencianes i els valencians hem sabut guardar la nostra essència, tot i els entrebancs i les influències forasteres. La nostra llengua, el valencià, és el cor de qui som. És la veu dels nostres avantpassats i el fil que ens lliga amb les generacions que venen. 

Parlar en valencià no és només una qüestió de comunicació, sinó un acte de dignitat i orgull. La llengua ens connecta amb la nostra manera d'entendre el món. Defensar-la és protegir un patrimoni que ens fa ser qui som. 

El territori valencià, des de les muntanyes del Maestrat fins a les platges de la Marina, és un paisatge divers i estimat que marca la nostra manera de viure. L’horta, les serres, el mar i els rius fan de casa nostra un lloc únic, inspiració de generacions de llauradores i llauradors, artesanes i artesans, marineres i mariners. Preservar-lo és una responsabilitat compartida, perquè ací està el nostre passat, el nostre present i el nostre futur. 

La identitat valenciana és també festa, tradició, creativitat i resistència. Des de les Falles fins a la música d'Al Tall, des de l'arròs fins a la pilota valenciana, la nostra cultura és el reflex d'un poble que no vol perdre el seu ser. Som un país que lluita per la nostra autonomia, per la nostra veu i per un futur on les noves generacions puguen gaudir del que hem heretat. 

El mes d’abril té un significat especial per al nostre poble, ja que commemorem la pèrdua dels Furs amb la derrota en la batalla d'Almansa el 1707. Aquell fet marcà un abans i un després en la nostra història, sotmetent-nos a una nova realitat política que ens ha condicionat fins hui. Però abril no ha de ser només un recordatori del passat, sinó també una crida a la reflexió sobre el nostre present i futur dins de l'estat espanyol. Som un poble infrafinançat, una terra que aporta molt més del que rep, un territori que mereix un tracte just, equitatiu i respectuós amb la nostra singularitat. 

Defensar la identitat valenciana és comprometre’s amb la nostra història, la nostra llengua, la nostra terra i la nostra dignitat. Perquè ser valenciana o valencià no és una simple circumstància, sinó un orgull que es porta a la veu, a l'ànima i al cor. La nostra identitat és com una llavor que creix amb força, arrelada en la terra que ens ha vist néixer. 

Cada paraula en valencià, cada tradició que celebrem, és un acte de resistència i amor per la nostra cultura. Som un poble que, malgrat les adversitats, ha sabut mantenir-se ferm, com un arbre que es nodreix de les seues arrels profundes. La nostra llengua és el tronc que ens uneix, i les nostres tradicions són les branques que s'estenen cap al futur, plenes de vida i esperança. 

En cada festa, en cada cançó, es reflecteix l'esperit indomable de la nostra gent. Som hereus d'una història rica i diversa, i que és la nostra responsabilitat continuar sembrant les llavors del nostre llegat. Amb cada pas que fem, amb cada paraula que pronunciem, estem construint un futur on la identitat valenciana floreix amb orgull i dignitat. Perquè ser valencià, ser valenciana, és portar la nostra terra al cor, i defensar-la amb passió i determinació.

llegir més

Importància del patrimoni

Des de 1984, cada 18 d'abril se celebra el Dia Internacional dels Monuments i Llocs, una efemèride impulsada pel Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS) i aprovada per la UNESCO. Aquest dia busca sensibilitzar i donar a conéixer a totes les persones la riquesa que posseeix la humanitat en quant a patrimonis històrics, fomentant la seua conservació i protecció.

El patrimoni històric és un testimoni viu de la nostra història i cultura. Ens connecta amb el nostre passat i ens ajuda a entendre millor el nostre present. En aquest context, el Dia Internacional dels Monuments i Llocs es converteix en una oportunitat per a reflexionar sobre la importància de preservar aquests tresors per a les futures generacions.

Un exemple destacat de patrimoni històric és l'Ermita de la Sang de Sagunt, un edifici barroc del segle XVII. Aquesta ermita no sols és un monument arquitectònic de gran valor, sinó que també juga un paper central en les celebracions del Divendres Sant durant la Setmana Santa de Sagunt. La processó del Via Crucis, que parteix des de l'ermita fins al Calvari, és un dels moments més emotius i significatius d'aquestes festivitats.

La Setmana Santa de Sagunt, declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, és una manifestació de fervor i devoció que atrau nombroses visitants cada any. Durant el Divendres Sant, la representació de la Passió de Crist al llarg del costerut camí cap al Calvari és un acte multitudinari que combina tradició, religió i cultura. Els tambors, resos i cants coneguts com "motets" acompanyen a les participants, creant una atmosfera de profund recolliment.

L'Ermita de la Sang, amb el seu estil barroc i la seua planta de creu llatina, és un símbol de la rica herència cultural de Sagunt. La seua conservació és essencial per a mantindre viva la història i les tradicions de la comunitat. La restauració realitzada en 2012 va retornar alguns dels seus aspectes originals, assegurant que aquest monument continue sent un testimoni de l'arquitectura i la història local.

El Dia Internacional dels Monuments i Llocs ens recorda la importància de protegir i conservar aquests llocs històrics. La sensibilització sobre el valor del patrimoni cultural és crucial per a fomentar la seua preservació. Les activitats educatives, visites guiades i tallers organitzats en aquest dia ajuden a generar consciència i a involucrar la comunitat en la protecció del seu patrimoni.

La conservació del patrimoni no és sols responsabilitat de les institucions, sinó també de cadascuna de nosaltres. En participar en les celebracions del Dia Internacional dels Monuments i Llocs, podem contribuir a la protecció d'aquests tresors. La implicació de la comunitat és fonamental per a assegurar que els monuments i llocs històrics es mantinguen en bon estat i continuen sent part de la nostra herència comuna.

El Divendres Sant a Sagunt és un exemple perfecte de com el patrimoni històric pot ser un punt de trobada entre la tradició i la modernitat. La processó del Via Crucis i la representació de la Passió de Crist són actes que han perdurat al llarg dels segles, adaptant-se als canvis socials i culturals sense perdre la seua essència. L'Ermita de la Sang, com a epicentre d'aquestes celebracions, és un símbol de la continuïtat i la resiliència de la cultura saguntina.

La protecció del patrimoni històric és una tasca que requereix esforç i dedicació. La col·laboració entre institucions, comunitats i individus és essencial per a assegurar que els monuments i llocs històrics es conserven adequadament. El Dia Internacional dels Monuments i Llocs ens brinda l'oportunitat de reflexionar sobre la nostra responsabilitat en aquesta tasca i de prendre mesures concretes per a protegir el nostre patrimoni.

Dia Internacional dels Monuments i Llocs és una celebració que ens invita a valorar i protegir la nostra herència cultural. L'Ermita de la Sang de Sagunt i les celebracions del Divendres Sant són exemples de com el patrimoni històric pot ser un punt de trobada entre la tradició i la modernitat. En unir-nos en aquesta causa, demostrem el nostre compromís amb la conservació i la protecció dels tresors històrics que ens connecten amb el nostre passat i ens ajuden a construir un futur més ric i divers.

llegir més

L'única república, la valenciana

La història del País Valencià està plena de moments de lluita i reivindicació. Des de la resistència contra les invasions fins a la defensa de la nostra llengua i cultura, els valencians hem demostrat una vegada i una altra la nostra determinació per mantenir la nostra identitat. En aquest context, la idea d'una república valenciana emergeix com una solució natural i necessària per a garantir el nostre futur com a poble.

La república valenciana no és només una qüestió política, sinó també una qüestió de dignitat. Durant massa temps, hem estat sotmesos a decisions preses des de Madrid que no tenen en compte les nostres necessitats i aspiracions. Una república ens permetria tenir el control sobre el nostre destí, decidint per nosaltres mateixos les polítiques que ens afecten directament.

A més, una república valenciana seria una oportunitat per construir una societat més justa i igualitària. Podríem establir un sistema educatiu que fes valdre la nostra llengua i cultura, i que garantís una educació de qualitat per a tots els nostres ciutadans. També podríem desenvolupar polítiques econòmiques que fomentessen el creixement sostenible i la creació de llocs de treball dignes.

La nostra història ens ha demostrat que som capaços de grans coses quan treballem junts. La creació d'una república valenciana seria un projecte col·lectiu que ens uniria com a poble, reforçant els nostres llaços i la nostra identitat. Seria una oportunitat per demostrar al món la nostra capacitat de governar-nos a nosaltres mateixos i de construir una societat pròspera i justa.

Però per aconseguir-ho, necessitem la implicació de tots els valencians. Hem de deixar de banda les nostres diferències i treballar junts per un objectiu comú. Hem de ser valents i determinats, i no deixar-nos intimidar per aquells que volen mantenir l'statu quo. La república valenciana és un somni que podem fer realitat si treballem junts.

És important recordar que la nostra lluita no és contra ningú, sinó a favor del nostre futur. No volem dividir, sinó unir. No volem destruir, sinó construir. La república valenciana és una oportunitat per crear un futur millor per a tots nosaltres, un futur en què puguem viure en pau i prosperitat.

La república valenciana és una qüestió de justícia, dignitat i futur. És una oportunitat per prendre el control del nostre destí i construir una societat més justa i igualitària. 

És un projecte col·lectiu que ens uniria com a poble i ens permetria demostrar al món la nostra capacitat de governar-nos a nosaltres mateixos.

Així doncs, fem realitat aquest somni. Treballem junts per una república valenciana que ens permeta viure en llibertat i dignitat. Fem-ho per nosaltres, pels nostres fills i pels nostres nets. Fem-ho pel futur del País Valencià.

llegir més

Setmana Santa Saguntina: Tradició i Inclusió

La Setmana Santa de Sagunt és una de les celebracions més arrelades i emblemàtiques de la ciutat. Amb més de cinc segles d'història, la Confraria de la Puríssima Sang ha estat el pilar d'una tradició que ha marcat generacions. No obstant això, aquesta festivitat també ha sigut un reflex de les barreres estructurals que han impedit la plena inclusió de les dones en la vida confrare.

Durant anys, la participació femenina ha estat limitada a un paper d'espectadora. Les dones han viscut la Setmana Santa des de la vorera, observant com els seus pares, avis i germans desfilaven en les processons, portant les andes i formant part activa de la celebració. Però, per què aquesta exclusió? Si la fe cristiana es basa en l'amor al proïsme i la igualtat, no hauria de ser la Setmana Santa un espai on totes i tots pogueren participar sense distincions?

Recentment, la lluita per una Setmana Santa inclusiva ha guanyat força. La sentència del Tribunal Constitucional que reconeix el dret de les dones a formar part de les confraries ha suposat un punt d'inflexió. Aquest pronunciament legal reforça les reivindicacions del col·lectiu "Setmana Santa Inclusiva", que des de fa quatre anys impulsa el canvi dins de la Confraria de la Sang. La seua aposta és clara: aconseguir la igualtat des de dins, mitjançant el diàleg i la votació interna, evitant imposicions externes.

La resistència al canvi encara és present. La confraria ha evitat pronunciar-se sobre el tema i no té previst incloure la qüestió en la pròxima Junta General. No obstant això, la recollida de firmes per forçar una votació continua en marxa, i cada vegada són més les persones que defensen la inclusió com un pas necessari per a modernitzar la festa i fer-la realment representativa de tota la comunitat saguntina.

Enguany, en la Junta General, un clavari ha demanat el canvi, defensant amb valentia l'entrada de la seua filla a la confraria. Esta veu des de dins de la mateixa confraria representa un pas important cap a la inclusió, demostrant que el canvi pot començar des de l'interior, amb el suport de les persones que formen part de la tradició.

La tradició no ha de ser un obstacle per a la igualtat. La Setmana Santa és una expressió de fe, cultura i identitat, i ha de reflectir els valors de la societat actual. Si les confraries es regeixen per principis cristians, haurien d'estimar al proïsme sense distincions, tal com dicta la doctrina religiosa. La decisió de permetre la participació de les dones no hauria de ser una qüestió de debat, sinó un acte de justícia i coherència amb els valors que es prediquen.

La Setmana Santa de Sagunt té l'oportunitat de fer història. Pot ser un exemple de com la tradició i la inclusió poden caminar juntes, enriquint una celebració que és patrimoni de totes i tots. La pregunta no és si les dones han de formar part de la confraria, sinó per què no ho han fet fins ara.

És hora de trencar barreres i obrir les portes. Perquè la Setmana Santa no és només una festa, és un reflex de la societat que volem construir.

llegir més

El batec immortal de Guillem Agulló: memòria i resistència

Guillem Agulló i Salvador no és només un nom, és un símbol de lluita, dignitat i resistència. Assassinat el 1993 per l’odi i la intolerància, la seua figura s’ha convertit en una icona per a les generacions que reivindiquen un País Valencià lliure de feixisme i injustícia.  

La seua mort va ser un colp dur per a la societat, però també va ser un punt d’inflexió que va despertar consciències. Enmig del dolor i la impotència, la seua família es va convertir en un exemple de dignitat i perseverança, mantenint viva la seua memòria contra els intents de silenci i manipulació.  

Guillem no era només un jove compromés amb la seua terra i amb els drets socials, era la veu de molts que hui continuen lluitant per la justícia. La seua història ens recorda que la impunitat i la banalització del feixisme són perills latents que no es poden ignorar.  

La societat valenciana ha fet seua la reivindicació d’Agulló, demostrant que la memòria és més forta que l’intent de fer-lo desaparéixer de la història. Cada any, la seua figura és recordada en actes, cançons, murals i manifestacions que no deixen que el seu llegat caiga en l’oblit.  

Enguany es compleixen 32 anys des que Guillem Agulló va ser assassinat, 32 anys d’una absència que pesa però que alhora ha estat el motor d’una reivindicació imparable. En aquests anys, la seua memòria no ha minvat, al contrari, ha crescut fins a esdevenir un pilar en la lluita antifeixista del País Valencià.  

El pròxim 11 d’abril, Burjassot acollirà un homenatge per a recordar Guillem i reafirmar el compromís amb els valors pels quals va lluitar. Un acte que no és només de record, sinó també de reivindicació, de fer palés que la seua lluita continua viva en cada persona que alça la veu contra la intolerància.  

Aquest homenatge no és només un gest, és una declaració que el feixisme no podrà esborrar la història de Guillem ni la de tants altres que han patit la violència per defensar un món més just. És la prova que la societat no oblida, que cada any el seu nom es pronuncia amb força perquè la seua absència no siga en va.  

La situació actual de l’extrema dreta al País Valencià és preocupant. La seua presència en institucions i carrers ha anat en augment, alimentada per discursos que normalitzen l’odi i la intolerància. La dretanització de la política valenciana, amb l’entrada de Vox en ajuntaments i el suport del PP a polítiques reaccionàries, ha radicalitzat el panorama polític.

Els grups d’extrema dreta continuen actuant amb impunitat, protagonitzant agressions i amenaces contra aquells que defensen la diversitat i els drets humans. La violència exercida per aquests grups, sovint tolerada per les autoritats, és un recordatori de la fragilitat de les garanties democràtiques.

A més, la impunitat judicial ha estat un problema recurrent. Casos com el de les agressions del 9 d’Octubre del 2017, on els responsables van evitar condemnes significatives, evidencien la dificultat de fer front a la ultradreta des del sistema legal. Aquesta impunitat alimenta la sensació de poder d’aquests grups i perpetua la seua presència en l’espai públic.  

La combinació de discursos polítics que legitimen l’odi i la falta de conseqüències per als actes violents crea un entorn perillós per a la societat valenciana. És imprescindible que la memòria de figures com Guillem Agulló inspire una resposta contundent contra l’extrema dreta, tant en l’àmbit institucional com en el social.  

Mantindre viu el seu llegat no és només recordar el seu nom, sinó actuar en conseqüència. És en les aules, en els carrers, en les institucions i en la cultura on es guanya la batalla contra l’oblit.  

Cada pancarta amb el seu nom, cada mural amb el seu rostre, cada manifestació que crida “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó” és un recordatori que la lluita continua.  

No es tracta només d’homenatjar-lo, sinó de comprendre el seu compromís i portar-lo avant. La justícia, la llibertat i la igualtat que ell defensava són valors que han de ser el motor d’una societat més justa.  

El País Valencià té la responsabilitat de fer que el seu nom no siga una nota a peu de pàgina de la història, sinó una llavor que germine en cada generació que es nega a normalitzar l’odi.  

Guillem Agulló és i serà una inspiració, una veu que ressona en el temps, un crit contra la intolerància.  

Perquè la seua mort no va ser el final, sinó el principi d’una lluita que no es rendirà.  

El batec immortal de milers de Guillems és la força col·lectiva que transforma la memòria en acció. És el crit de justícia que no es doblega, la llavor que germine en cada jove que es nega a callar davant la injustícia.  

Cada Guillem és una veu que es multiplica, un pas ferm en la lluita per la dignitat, un record viu que es manté intacte en cada mural, cada cançó, cada manifestació que clama que la seua lluita no va ser en va.  

La seua història, com la de tants altres que han caigut davall la intolerància, no és només una pàgina del passat, sinó un far que il·lumina el futur. Perquè mentre hi haja qui recorde, mentre hi haja qui lluit, Guillem Agulló no morirà mai.  

El batec continua. I amb ell, la resistència. 

llegir més

Festes patronals de Sagunt: Festa Interés turísitc Autonómic

Les festes són una part fonamental de la identitat cultural valenciana. A través d'elles, es preserven tradicions, es manté viva la llengua i es reforça el sentiment de pertinença a una comunitat. Les festes són molt més que simples celebracions; són una expressió de la nostra història, dels nostres valors i de la nostra manera de viure.

En primer lloc, les festes són essencials per a preservar les tradicions. Cada poble i ciutat de la Comunitat Valenciana té les seues pròpies festes, amb rituals i costums que s'han transmés de generació en generació. Aquestes tradicions són un llegat valuós que ens connecta amb els nostres avantpassats i ens recorda d'on venim.

A més, les festes són una eina poderosa per a mantindre viva la nostra llengua. Durant les celebracions, es parla valencià, es canten cançons tradicionals i es reciten versos en la nostra llengua. Això ajuda a reforçar l'ús del valencià en la vida quotidiana i a transmetre'l a les noves generacions.

Les festes també són un símbol de la nostra identitat com a valencians i valencianes. Ens permeten mostrar amb orgull les nostres particularitats culturals i compartir-les amb les altres persones. A través de les festes, es crea un sentiment de comunitat i de pertinença que és fonamental per a la cohesió social.

La història del nostre poble està estretament lligada als rituals comuns. Des de temps immemorials, les festes han sigut una manera de celebrar els esdeveniments importants de la vida comunitària, com les collites, les festivitats religioses i les commemoracions històriques. Aquests rituals ens ajuden a mantindre viva la memòria col·lectiva i a donar sentit a la nostra existència com a poble.

Un exemple destacat de la importància de les festes en la nostra cultura és la declaració de festa d'interés turístic autonòmic de les festes patronals de Sagunt. Aquesta distinció no només reconeix el valor cultural i històric de les festes, sinó que també pot ser un punt de partida per a la millora i la promoció del municipi.

La declaració de festa d'interés turístic autonòmic pot ajudar a fer més habitable el municipi, ja que atrau visitants i genera activitat econòmica. Això pot traduir-se en millores en les infraestructures i en els serveis, que beneficien tant les persones residents com les visitants.

A més, aquesta distinció reconeix l'esforç de la comissió de festes i de les penyes per a crear un espai festiu per a totes les persones. Organitzar unes festes d'aquesta magnitud requereix molta dedicació i treball en equip, i és important valorar i agrair la tasca de totes les persones implicades.

Les festes també són una oportunitat per a la innovació i la creativitat. Cada any, les comissions de festes i les penyes busquen noves maneres de sorprendre i d'entretenir les participants, mantenint sempre el respecte per les tradicions. Això permet que les festes evolucionen i s'adapten als nous temps, sense perdre la seua essència.

A més, les festes són un espai de convivència i de trobada. Durant les celebracions, les persones es reuneixen, comparteixen moments de felicitat i reforcen els llaços d'amistat i de veïnatge. Això és especialment important en una societat cada vegada més individualista, on les oportunitats de trobada i de convivència són cada vegada més escasses.

Les festes també tenen un paper important en la promoció de la cultura local. Durant les celebracions, es donen a conéixer els productes típics, la gastronomia, l'artesania i altres elements de la cultura valenciana. Això ajuda a posar en valor el nostre patrimoni cultural i a donar-lo a conéixer tant a nivell local com a nivell internacional.

A més, les festes són una font d'inspiració per a molts artistes i creadores. Les músiques, les danses, els vestits i altres elements de les festes són una font inesgotable de creativitat i d'expressió artística. Això contribueix a enriquir la nostra cultura i a mantindre-la viva i dinàmica.

Les festes també tenen un impacte positiu en la salut i el benestar de les persones. Participar en les celebracions, ballar, cantar i gaudir de la companyia de les altres persones té efectes beneficiosos per a la salut física i mental. A més, les festes són una oportunitat per a desconnectar de la rutina i per a gaudir de moments de felicitat i de diversió.

Un aspecte destacat de moltes festes valencianes són els bous al carrer. Aquesta tradició, que es remunta a segles arrere, és una part integral de les celebracions en molts pobles i ciutats. Els bous al carrer no només són un espectacle emocionant, sinó que també són una manera de mantindre viva una tradició que forma part de la nostra identitat cultural. A través d'aquesta pràctica, es reforcen els llaços comunitaris i es crea un espai de convivència i de participació per a totes les veïnes i veïns.

Tot i això, és important racionalitzar la pràctica dels bous al carrer i assegurar-se que es complix la llei tal com està escrita. Hem de garantir que no es maltracte l'animal i que es respecten les normes establides per a protegir tant les participants com els bous. Sabem que hi ha moltes sensibilitats al voltant d'aquesta tradició, però almenys cal assegurar-se que les normes es complixen per a garantir la seguretat i el benestar de totes les persones.

Les festes són una part essencial de la identitat cultural valenciana. A través d'elles, es preserven les tradicions, es manté viva la llengua, es reforça el sentiment de pertinença i es promou la convivència i la cultura local. Les festes són una expressió de la nostra història i dels nostres valors, i és important reconéixer i valorar el seu paper en la nostra societat.

llegir més