PIMES, el cor de la ciutat.

El 12 de maig celebrem el Dia Europeu de les PIMES, una jornada per reconéixer, visibilitzar i agrair la tasca de milers de petites i mitjanes empreses que sostenen l’economia del nostre entorn. No és només una efemèride simbòlica: és una oportunitat per posar en valor el treball constant, silenciós i imprescindible d’aquestes iniciatives empresarials.

Les PIMES són molt més que xifres o estadístiques. Són històries de persones que van començar amb una idea, amb un somni, amb una necessitat. Moltes d’elles van nàixer des de zero, amb pocs recursos però amb molta il·lusió, i han anat creixent a base d’esforç, constància i adaptació.

Aquestes empreses no només generen ocupació, sinó que també aporten valor afegit, innovació i cohesió social. Són el teixit que vertebra els barris, els pobles i les ciutats. Són les botigues de tota la vida, els tallers familiars, les startups tecnològiques, els negocis de proximitat.

A Sagunt i al Camp de Morvedre, les PIMES són el motor principal de l’economia local. Des de comerços tradicionals fins a empreses industrials, passant per serveis, restauració i turisme, aquestes iniciatives sostenen milers de llocs de treball i contribueixen a la dinamització del territori.

El País Valencià no seria el mateix sense les seues PIMES. Representen més del 90% del teixit empresarial i són responsables d’una gran part del PIB regional. Però més enllà de les dades, són una expressió viva de la creativitat, la resiliència i la capacitat d’innovació de la nostra gent.

Aquest dia és, per tant, una ocasió per donar les gràcies. A totes aquelles persones que, malgrat les dificultats, continuen obrint la persiana cada matí. Que aposten pel seu poble, que contracten veïns i veïnes, que col·laboren amb altres negocis locals i que mantenen viva l’economia real.

També és un moment per reconéixer els reptes que afronten: la burocràcia, la competència deslleial, la incertesa econòmica, la digitalització accelerada, la falta de finançament. Les PIMES necessiten suport institucional, però també reconeixement social.

Com podem celebrar aquest dia? Moltes empreses llancen campanyes de felicitació i agraïment. Però també podem fer-ho des de la ciutadania: comprant en comerços locals, recomanant negocis de proximitat, deixant una ressenya positiva o simplement donant les gràcies.

Si treballes o eres propietària d’una PIME, aquest és un bon moment per enviar un missatge d’ànim a altres negocis com el teu. Per compartir la teua experiència, per inspirar a qui està començant, per fer xarxa i comunitat.

I si estàs pensant a emprendre, que aquest dia et servisca d’impuls. Les grans empreses també van començar sent petites. El més important és creure en el teu projecte, envoltar-te de gent que t’ajude i no tindre por de començar.

Les PIMES són també espais d’innovació. Moltes d’elles han sabut reinventar-se, adaptar-se a les noves tecnologies, oferir nous serveis i obrir-se a nous mercats. Són àgils, flexibles i properes. I això les fa úniques.

A més, tenen un paper fonamental en la sostenibilitat. Aposten per proveïdors locals, redueixen l’impacte ambiental i fomenten un consum més responsable. Són aliades naturals de l’economia circular i del desenvolupament sostenible.

També són espais de relacions humanes. Coneixen els seus clients pel nom, escolten, aconsellen, creen vincles. En un món cada vegada més impersonal, les PIMES mantenen viva la calidesa del tracte directe i la confiança mútua.

Per això, hui més que mai, cal defensar-les. No només amb paraules, sinó amb accions concretes: polítiques públiques que les afavorisquen, accés a finançament, formació, digitalització i suport a la internacionalització.

Les PIMES no demanen privilegis, sinó oportunitats. Volen competir en igualtat de condicions, ser escoltades i tindre veu en les decisions que afecten el seu futur. I això és responsabilitat de totes i tots.

No oblidem compartir aquest reconeixement a les xarxes socials amb l’etiqueta #DíaEuropeodelasPymes. Visibilitzar-les és també una forma de protegir-les i de fer que la seua veu arribe més lluny.

El 12 de maig és un dia per celebrar, però també per reflexionar. Per entendre que darrere de cada PIME hi ha una història de valentia, de superació i de compromís amb el territori. I que sense elles, l’economia no camina.

Per això, des de Sagunt, des del Camp de Morvedre i des de tot el País Valencià, diem ben fort: gràcies, PIMES, per ser el cor de la nostra economia i l’ànima dels nostres pobles.

llegir més

Les nostres infermeres. El nostre futur. Cuidar les infermeres enfortix les economies.

Cada 12 de maig, el món s’atura per reconéixer la tasca imprescindible del personal d’infermeria. Aquest 2025, el lema escollit no podria ser més encertat: “Les nostres infermeres. El nostre futur. Cuidar les infermeres enfortix les economies.” Un missatge clar i contundent que ens convida a reflexionar sobre el valor real d’aquest col·lectiu essencial.

Aquest lema no sols posa en valor la faena assistencial, sinó que fa un pas més enllà: vincula la salut del personal d’infermeria amb la salut econòmica i social de les nacions. Una afirmació poderosa i, sobretot, certa. Quan cuidem qui cuida, estem invertint en un sistema de salut més resilient, més eficient i més humà. I això té un impacte directe en la productivitat i el benestar de tota la societat.

Les infermeres i infermers són el cor dels sistemes sanitaris. Són les primeres persones a rebre els pacients, les que acompanyen en els moments més vulnerables i les que sostenen la continuïtat de les cures. Tanmateix, massa sovint, aquest paper fonamental és invisibilitzat, infravalorat i, el que és pitjor, mal remunerat. Això no sols és injust, sinó que també és econòmicament ineficient.

La pandèmia de la COVID-19 va posar en evidència la fragilitat dels sistemes sanitaris i la sobrecàrrega que pateix el personal d’infermeria. Però també va mostrar la seua valentia, compromís i capacitat de lideratge. Ara, en un món postpandèmic, no podem tornar a la normalitat d’abans. Necessitem una nova normalitat que situe les infermeres i infermers al centre de les polítiques de salut i de desenvolupament econòmic.

Formar, retenir i protegir el personal d’infermeria hauria de ser una prioritat estratègica per a qualsevol govern. No és només una qüestió de drets laborals, sinó de sostenibilitat social. Les dades ho confirmen: una millor dotació d’infermeria redueix la mortalitat hospitalària, millora els resultats en salut i disminuïx els costos a llarg termini.

A més, les infermeres i infermers no sols treballen en hospitals. Són claus en l’atenció primària, en la salut mental, en les escoles, en les residències i en la comunitat. Són agents de salut pública. Invertir en elles i ells és invertir en prevenció, en educació sanitària i en equitat. És una aposta per una societat més justa i cohesionada.

Però per fer-ho realitat, calen polítiques valentes: millores salarials, condicions laborals dignes, oportunitats de desenvolupament professional i reconeixement social. També cal escoltar-los. El personal d’infermeria té una visió privilegiada del sistema de salut. Coneix les necessitats reals de les persones i pot aportar solucions innovadores.

El lideratge infermer és una peça clau per transformar els sistemes sanitaris. Cal fomentar-lo, visibilitzar-lo i empoderar-lo. A més, la feminització de la professió fa que cuidar les infermeres siga també una qüestió de justícia de gènere. No podem aspirar a economies fortes amb sectors essencials precaritzats i feminitzats.

El lema d’enguany ens convida a mirar més enllà del reconeixement simbòlic. Ens demana acció, compromís i inversió real. No es tracta només de celebrar un dia. Es tracta de construir un futur on el personal d’infermeria puga treballar amb dignitat, seguretat i esperança. Perquè quan elles i ells estan bé, nosaltres també ho estem. Quan poden cuidar, nosaltres podem viure millor.

El futur de la salut passa per elles i ells. I el futur de les nostres economies també. Per això, hui i cada dia, diem amb força: gràcies, infermeres i infermers. La vostra faena és fonamental. El vostre benestar, també. El vostre futur és el nostre futur.

Ara bé, per garantir aquest futur, cal parlar també de l’educació. La formació d’infermeres i infermers comença molt abans que posen un peu en un hospital. Comença a les aules, a les universitats públiques, on es construïxen els fonaments del coneixement científic, ètic i humà que guiarà tota la seua trajectòria professional. Sense una educació pública forta, accessible i de qualitat, no podem garantir una infermeria competent i compromesa.

Les universitats públiques tenen un paper clau en la democratització de l’accés a la professió. Permeten que estudiants de tots els orígens socioeconòmics puguen formar-se com a professionals de la salut, aportant diversitat, equitat i riquesa al sistema sanitari. Aquesta diversitat és essencial per entendre i atendre millor les necessitats de tota la població.

A més, la sanitat pública és l’espai on moltes persones estudiants d’infermeria fan les seues pràctiques i on, posteriorment, desenvolupen la seua carrera. És un entorn que no sols oferix serveis, sinó que també forma, acompanya i inspira. Sense una sanitat pública forta, no hi ha espai per a la formació pràctica ni per al creixement professional.

Invertir en educació i sanitat públiques és, per tant, invertir en el futur de la infermeria. És garantir que les noves generacions de professionals estiguen preparades per afrontar els reptes de salut del segle XXI amb coneixement, empatia i responsabilitat. Per això, defensar les universitats públiques i la sanitat pública no és només una qüestió ideològica: és una necessitat estratègica.

Si volem infermeres i infermers ben formats, compromesos i capaços de liderar el futur de la salut, hem de protegir i enfortir els pilars que els fan possibles. Perquè cuidar qui cuida és cuidar-nos a totes i tots. I perquè el futur, com diu el lema, passa per elles i ells.

llegir més

Antoni Chabret i Fraga: la memòria viva de Sagunt

Quan pensem en la història local com una eina per a construir identitat col·lectiva, el nom d’Antoni Chabret i Fraga destaca com un dels grans cronistes del País Valencià. Nascut a Sagunt l’any 1846, Chabret va dedicar la seua vida a preservar la memòria d’una ciutat amb un llegat mil·lenari que sovint havia estat oblidat o menystingut.

Tot i ser metge de professió, mai no va abandonar la seua passió per les humanitats. Aquesta combinació entre ciència i cultura el va convertir en una figura singular, capaç de comprendre la importància del patrimoni des d’una mirada àmplia i compromesa.

Els seus primers estudis els va fer al Seminari Conciliar de València, on va estudiar Filosofia i Humanitats. Allí va conéixer Roc Chabàs, amb qui compartiria una gran amistat i una afició comuna pels estudis històrics. Més tard, es va formar com a metge a la Universitat de València i va exercir a Sagunt i altres pobles de la comarca.

Però allò que realment el definia era la seua tasca com a investigador i divulgador. Recollia documents antics, llegendes, topònims i restes arqueològiques amb una meticulositat admirable. Tot aquest treball va culminar en la seua obra més coneguda, Historia de Sagunto, publicada el 1888 i prologada per Teodor Llorente. Aquesta obra no és només una crònica, sinó una autèntica declaració d’amor a la ciutat.

Sagunt, en aquell moment, vivia entre la decadència postindustrial i la nostàlgia del seu passat romà. Chabret va entendre que recuperar la memòria històrica era fonamental per a projectar un futur amb arrels sòlides. Per això, va assumir el càrrec de cronista oficial de la ciutat, des d’on va impulsar nombroses iniciatives per a protegir i difondre el patrimoni local.

Una de les seues obres més curioses és el Nomenclator de las calles, plazas y puertas antiguas y modernas de la ciudad de Sagunto, publicat el 1901. En aquest llibre, Chabret demostra com la toponímia pot ser una finestra oberta a la història urbana i social d’un poble.

A més, va col·laborar amb artistes i músics. Va escriure el llibret de l’òpera El fantasma, de Salvador Giner, estrenada l’any 1900. Aquesta faceta artística mostra la seua versatilitat i el seu compromís amb la cultura en totes les seues formes.

El context històric en què va viure no era fàcil. El segle XIX espanyol va estar marcat per guerres, canvis de règim i una modernització lenta i desigual. En aquest escenari, la cultura local sovint quedava marginada o ignorada per les institucions centrals.

Chabret, però, va saber veure en la història local una forma de resistència cultural. Davant la centralització de l’Estat liberal, ell reivindicava la singularitat de Sagunt i del País Valencià, tot posant en valor la seua llengua, les seues tradicions i el seu passat.

Tot i escriure majoritàriament en castellà, com era habitual en l’època, la seua mirada era profundament valenciana. El seu treball naixia d’un amor sincer pel territori i per la seua gent. Era un home arrelat, que entenia la història com una eina per a dignificar el present.

La seua metodologia, basada en fonts primàries, arqueologia i testimonis orals, anticipa moltes de les pràctiques de la historiografia moderna. En molts sentits, va ser un pioner. I gràcies a ell, coneixem millor la història de Sagunt en les seues diverses etapes: romana, medieval i moderna.

La ciutat li deu molt. Sense la seua tasca, potser molts dels coneixements que tenim hui sobre el passat saguntí s’haurien perdut per sempre. Però també ens deixa una reflexió: estem fent prou per preservar la nostra memòria col·lectiva com ho va fer ell?

La seua vida ens recorda que la història no és només cosa del passat, sinó una eina per a entendre el present i construir el futur. Chabret va morir el 1907, però la seua obra continua viva i ens interpel·la encara hui.

Antoni Chabret i Fraga no només va escriure la història de Sagunt: la va dignificar. I això, en temps de desmemòria, és un acte de resistència i d’amor profund pel lloc d’on venim.

llegir més

Indústria i Comerç de Sagunt en un context de tensions econòmiques internacionals

La creixent escalada de la tensió en l’escenari econòmic internacional està generant que les economies europees es vegen obligades a repensar les seues polítiques per a protegir els seus interessos i el seu futur. Sagunt, amb la seua rica història industrial i comercial, no és una excepció. Aquesta ciutat valenciana, coneguda per la seua indústria siderúrgica i el seu port, es troba en una posició vulnerable davant les polítiques aranzelàries agressives dels Estats Units.

La recent agressivitat de la política aranzelària del president dels Estats Units, Donald Trump, genera importants vulnerabilitats en el conjunt de l’economia valenciana. En particular, posen en perill els sectors econòmics que depenen de manera significativa de recursos, mercaderies i relacions comercials per a realitzar la seua activitat econòmica. Sagunt, amb la seua dependència de les exportacions, es veu especialment afectada.

Els sectors productius valencians estan particularment en risc front a la guerra aranzelària donada la nostra important presència exportadora als Estats Units. De fet, segons un estudi recent de CCOO, som el territori de l’estat on les exportacions als EUA tenen més pes sobre el total d’exportacions, representant vora un 10% i un valor de més de 3.300M€ anuals. Sectors com la ceràmica, els components elèctrics o el calcer, així com productes agroalimentaris, es troben entre els potencials afectats per aquests aranzels.

Davant aquesta situació, és essencial que des de la política es planifique l’economia valenciana per tal de protegir-la d’aquests perills. En aquest sentit, cal apostar de manera decidida per polítiques que incentiven la relocalització de la indústria valenciana, el creixement dels sectors industrials locals, la diversificació de les relacions comercials internacionals amb actors estratègics, així com l’assistència a les empreses valencianes en matèries de comerç internacional i la reducció de relacions de dependència dins de les seues cadenes globals de valor.

Sagunt, amb el seu port estratègic, pot jugar un paper clau en aquesta estratègia. La ciutat ha de potenciar les seues infraestructures logístiques i aprofitar la seua ubicació per a atraure noves inversions i fomentar la creació de llocs de treball en sectors emergents. A més, la col·laboració amb altres ciutats i regions pot ajudar a crear una xarxa de suport que beneficie tota la Comunitat Valenciana.

En el mateix sentit, cal apuntalar les relacions dins de la Unió Europea. Aquesta aliança és tant un projecte social com una salvaguarda de posició internacional estratègica i accés als mercats clau per a l’economia valenciana, les seues empreses i sectors punters. Açò passa necessàriament per defensar l’autonomia legislativa europea, rebutjant les pressions de l’extrema dreta internacional per a aigualir els valors europeus, la democràcia, el Pacte Verd Europeu o la normativa europea en matèria laboral, de consum o de drets digitals.

La política local i valenciana ha d’actuar amb decisió i celeritat per tal de donar respostes que protegisquen la nostra societat i valors, el desenvolupament de la nostra economia i el futur de la nostra democràcia. Sagunt, amb la seua rica tradició industrial i comercial, pot ser un exemple de com una ciutat pot adaptar-se i prosperar en un món canviant.

La situació actual requereix una resposta coordinada i decidida per part de tots els actors implicats. Sagunt té el potencial de liderar aquest canvi, però cal que es prenguen les mesures adequades per a garantir un futur pròsper i sostenible per a tots els seus ciutadans.

llegir més

bullying

Cada 2 de maig, el món s’atura per recordar una realitat que afecta milers de xiquets i adolescents: l’assetjament escolar. El Dia Internacional contra el Bullying no és només una data simbòlica, sinó una oportunitat per a reflexionar sobre una problemàtica que, tot i ser antiga, continua sent profundament actual i dolorosa.

L’assetjament escolar sovint es viu en silenci. Les víctimes, per por o per vergonya, no s’atreveixen a parlar. Este silenci és perillós, perquè permet que el maltractament es perpetue i que els agressors actuen sense conseqüències. Trencar este silenci és el primer pas per començar a sanar.

Encara que el bullying ha existit sempre, hui en dia és més visible. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació han ajudat a posar el focus en este problema, i això ha permés que moltes històries isquen a la llum. Esta visibilitat és clau per a generar consciència i exigir accions concretes.

Les conseqüències de l’assetjament poden ser devastadores. No es tracta només de bromes pesades o conflictes puntuals. Estem parlant de situacions de violència sostinguda que poden provocar depressió, ansietat, baixa autoestima i, en els casos més greus, fins i tot suïcidi. És una realitat que no podem ignorar.

Els centres educatius tenen un paper fonamental en la prevenció i detecció del bullying. No n’hi ha prou amb tindre protocols escrits: cal una actitud activa, formació específica i una cultura escolar basada en el respecte i la inclusió. L’escola ha de ser un espai segur per a totes i tots.

Les famílies també són una peça clau. Detectar canvis en el comportament dels fills, escoltar-los sense jutjar i oferir-los suport emocional pot marcar la diferència. Quan un xiquet o adolescent se sent escoltat i recolzat, és més probable que s’atrevisca a contar el que li passa.

L’educació emocional és una eina poderosa per a previndre l’assetjament. Ensenyar als xiquets i joves a reconéixer i gestionar les seues emocions, a posar-se en el lloc dels altres i a resoldre conflictes de manera pacífica és essencial per a construir una convivència saludable.

Amb l’arribada de les tecnologies, el bullying ha trobat una nova via: el ciberassetjament. Este tipus d’assetjament pot ser encara més cruel, perquè sovint és anònim, constant i arriba a la víctima fins i tot a casa. És urgent educar també en l’ús responsable de les xarxes socials.

La lluita contra el bullying ens implica a totes i tots. No podem deixar esta responsabilitat només en mans del professorat o dels psicòlegs escolars. Tota la societat ha de comprometre’s: institucions, mitjans, famílies, alumnat. El silenci i la indiferència ens convertixen en còmplices.

Les campanyes de sensibilització són importants, però no poden quedar-se en un sol dia. Cal mantindre el missatge viu durant tot l’any, amb accions concretes, tallers, testimonis i espais de debat. La prevenció és una tasca constant.

Cada vegada més persones s’atrevixen a contar la seua experiència amb l’assetjament. Estes històries són valuoses, perquè trenquen el silenci i donen força a altres víctimes. Escoltar-les és un acte de justícia i una manera de construir una societat més empàtica.

Imaginar escoles lliures de bullying no és una utopia. És un objectiu possible si hi posem voluntat, recursos i compromís. El 2 de maig ens recorda que este futur està a les nostres mans, i que cada acció compta per a fer-lo realitat.

llegir més

Reclamar que la llengua vehicular d'À Punt siga el valencià

La radiotelevisió pública valenciana, À Punt Media, és el mitjà de comunicació audiovisual i radiofònic de titularitat autonòmica que ofereix el servei públic de ràdio (À Punt Ràdio) i televisió (À Punt Televisió) al territori del País Valencià. Per la naturalesa pública d'aquests serveis, À Punt és l'encarregat de produir i distribuir continguts audiovisuals, així com de garantir i promoure l'ús del valencià com a llengua vehicular en els seus continguts.

L’article 6 de l’Estatut d’Autonomia reconeix el valencià com la llengua pròpia del País Valencià. Aquest article garanteix el dret de tots els ciutadans a conéixer-lo i usar-lo, i estableix la responsabilitat dels poders públics d'assegurar-ne la difusió. Així mateix, la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, formalitza la necessitat de normalitzar i dignificar l'ús del valencià, reconeixent l'AVL com la institució normativa encarregada de la regulació i promoció del valencià.

À Punt, com a radiotelevisió pública, té la responsabilitat de garantir que el valencià siga la llengua vehicular en tots els seus continguts. Això implica una aposta decidida per la producció de programes en valencià, així com la formació i contractació de professionals que dominen aquesta llengua. La presència del valencià en els mitjans públics és essencial per a la seua supervivència i promoció.

La normalització lingüística del valencià passa per la seua presència en tots els àmbits de la vida quotidiana, incloent-hi els mitjans de comunicació. À Punt ha de ser un referent en la promoció del valencià, oferint continguts de qualitat en aquesta llengua i contribuint a la seua dignificació. Això implica una aposta decidida per la producció de programes en valencià, així com la formació i contractació de professionals que dominen aquesta llengua.

El País Valencià és una terra rica en diversitat cultural i lingüística. À Punt ha de reflectir aquesta diversitat en els seus continguts, oferint programes que mostren la pluralitat de la nostra societat. La llengua valenciana és un element clau d'aquesta diversitat, i la seua presència en els mitjans públics és fonamental per a la seua promoció i protecció.

L'ús del valencià com a llengua que vertebre els continguts emesos en els diferents mitjans de comunicació de propietat pública és un pas imprescindible per a arribar a un reconeixement dels drets lingüístics de les persones valencianoparlants. Per a revertir la situació del valencià com a llengua minoritària i minoritzada, s'ha de garantir la presència de la nostra llengua en els mitjans de comunicació, tot oferint contingut de qualitat que reflectisca la diversitat cultural i lingüística del País Valencià.

La dignificació del valencià passa per la seua presència en tots els àmbits de la vida quotidiana, incloent-hi els mitjans de comunicació. À Punt ha de ser un referent en la promoció del valencià, oferint continguts de qualitat en aquesta llengua i contribuint a la seua dignificació. Això implica una aposta decidida per la producció de programes en valencià, així com la formació i contractació de professionals que dominen aquesta llengua.

La promoció del valencià en els mitjans de comunicació passa també per la formació de professionals que dominen aquesta llengua. À Punt ha de garantir la contractació de personal qualificat en valencià, així com la formació contínua dels seus treballadors. Això contribuirà a la qualitat dels continguts i a la dignificació del valencià.

Per a garantir la presència del valencià en els mitjans de comunicació, és essencial oferir continguts de qualitat en aquesta llengua. À Punt ha de apostar per la producció de programes que reflectisquen la realitat del País Valencià, amb una oferta variada i atractiva per als espectadors. Això contribuirà a la dignificació del valencià i a la seua promoció com a llengua vehicular.

Els poders públics tenen la responsabilitat de garantir la difusió i promoció del valencià. Això implica establir mesures específiques per a fomentar el seu ús en els mitjans de comunicació públics. À Punt, com a radiotelevisió pública, ha de ser un exemple en aquest sentit, assegurant que el valencià siga la llengua vehicular en tots els seus continguts.

El País Valencià és una terra rica en diversitat cultural i lingüística. À Punt ha de reflectir aquesta diversitat en els seus continguts, oferint programes que mostren la pluralitat de la nostra societat. La llengua valenciana és un element clau d'aquesta diversitat, i la seua presència en els mitjans públics és fonamental per a la seua promoció i protecció.

À Punt, com a radiotelevisió pública, té la responsabilitat de garantir que el valencià siga la llengua vehicular en tots els seus continguts. Això implica una aposta decidida per la producció de programes en valencià, així com la formació i contractació de professionals que dominen aquesta llengua. La presència del valencià en els mitjans públics és essencial per a la seua supervivència i promoció.

La dignificació del valencià passa per la seua presència en tots els àmbits de la vida quotidiana, incloent-hi els mitjans de comunicació. À Punt ha de ser un referent en la promoció del valencià, oferint continguts de qualitat en aquesta llengua i contribuint a la seua dignificació. Això implica una aposta decidida per la producció de programes en valencià, així com la formació i contractació de professionals que dominen aquesta llengua.

llegir més

Valencians i valencianes

La identitat valenciana és molt més que un lloc en el mapa. És una manera de ser i sentir, un sentiment que naix de la llengua, la cultura i la terra. Al llarg de la història, les valencianes i els valencians hem sabut guardar la nostra essència, tot i els entrebancs i les influències forasteres. La nostra llengua, el valencià, és el cor de qui som. És la veu dels nostres avantpassats i el fil que ens lliga amb les generacions que venen. 

Parlar en valencià no és només una qüestió de comunicació, sinó un acte de dignitat i orgull. La llengua ens connecta amb la nostra manera d'entendre el món. Defensar-la és protegir un patrimoni que ens fa ser qui som. 

El territori valencià, des de les muntanyes del Maestrat fins a les platges de la Marina, és un paisatge divers i estimat que marca la nostra manera de viure. L’horta, les serres, el mar i els rius fan de casa nostra un lloc únic, inspiració de generacions de llauradores i llauradors, artesanes i artesans, marineres i mariners. Preservar-lo és una responsabilitat compartida, perquè ací està el nostre passat, el nostre present i el nostre futur. 

La identitat valenciana és també festa, tradició, creativitat i resistència. Des de les Falles fins a la música d'Al Tall, des de l'arròs fins a la pilota valenciana, la nostra cultura és el reflex d'un poble que no vol perdre el seu ser. Som un país que lluita per la nostra autonomia, per la nostra veu i per un futur on les noves generacions puguen gaudir del que hem heretat. 

El mes d’abril té un significat especial per al nostre poble, ja que commemorem la pèrdua dels Furs amb la derrota en la batalla d'Almansa el 1707. Aquell fet marcà un abans i un després en la nostra història, sotmetent-nos a una nova realitat política que ens ha condicionat fins hui. Però abril no ha de ser només un recordatori del passat, sinó també una crida a la reflexió sobre el nostre present i futur dins de l'estat espanyol. Som un poble infrafinançat, una terra que aporta molt més del que rep, un territori que mereix un tracte just, equitatiu i respectuós amb la nostra singularitat. 

Defensar la identitat valenciana és comprometre’s amb la nostra història, la nostra llengua, la nostra terra i la nostra dignitat. Perquè ser valenciana o valencià no és una simple circumstància, sinó un orgull que es porta a la veu, a l'ànima i al cor. La nostra identitat és com una llavor que creix amb força, arrelada en la terra que ens ha vist néixer. 

Cada paraula en valencià, cada tradició que celebrem, és un acte de resistència i amor per la nostra cultura. Som un poble que, malgrat les adversitats, ha sabut mantenir-se ferm, com un arbre que es nodreix de les seues arrels profundes. La nostra llengua és el tronc que ens uneix, i les nostres tradicions són les branques que s'estenen cap al futur, plenes de vida i esperança. 

En cada festa, en cada cançó, es reflecteix l'esperit indomable de la nostra gent. Som hereus d'una història rica i diversa, i que és la nostra responsabilitat continuar sembrant les llavors del nostre llegat. Amb cada pas que fem, amb cada paraula que pronunciem, estem construint un futur on la identitat valenciana floreix amb orgull i dignitat. Perquè ser valencià, ser valenciana, és portar la nostra terra al cor, i defensar-la amb passió i determinació.

llegir més

Importància del patrimoni

Des de 1984, cada 18 d'abril se celebra el Dia Internacional dels Monuments i Llocs, una efemèride impulsada pel Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS) i aprovada per la UNESCO. Aquest dia busca sensibilitzar i donar a conéixer a totes les persones la riquesa que posseeix la humanitat en quant a patrimonis històrics, fomentant la seua conservació i protecció.

El patrimoni històric és un testimoni viu de la nostra història i cultura. Ens connecta amb el nostre passat i ens ajuda a entendre millor el nostre present. En aquest context, el Dia Internacional dels Monuments i Llocs es converteix en una oportunitat per a reflexionar sobre la importància de preservar aquests tresors per a les futures generacions.

Un exemple destacat de patrimoni històric és l'Ermita de la Sang de Sagunt, un edifici barroc del segle XVII. Aquesta ermita no sols és un monument arquitectònic de gran valor, sinó que també juga un paper central en les celebracions del Divendres Sant durant la Setmana Santa de Sagunt. La processó del Via Crucis, que parteix des de l'ermita fins al Calvari, és un dels moments més emotius i significatius d'aquestes festivitats.

La Setmana Santa de Sagunt, declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, és una manifestació de fervor i devoció que atrau nombroses visitants cada any. Durant el Divendres Sant, la representació de la Passió de Crist al llarg del costerut camí cap al Calvari és un acte multitudinari que combina tradició, religió i cultura. Els tambors, resos i cants coneguts com "motets" acompanyen a les participants, creant una atmosfera de profund recolliment.

L'Ermita de la Sang, amb el seu estil barroc i la seua planta de creu llatina, és un símbol de la rica herència cultural de Sagunt. La seua conservació és essencial per a mantindre viva la història i les tradicions de la comunitat. La restauració realitzada en 2012 va retornar alguns dels seus aspectes originals, assegurant que aquest monument continue sent un testimoni de l'arquitectura i la història local.

El Dia Internacional dels Monuments i Llocs ens recorda la importància de protegir i conservar aquests llocs històrics. La sensibilització sobre el valor del patrimoni cultural és crucial per a fomentar la seua preservació. Les activitats educatives, visites guiades i tallers organitzats en aquest dia ajuden a generar consciència i a involucrar la comunitat en la protecció del seu patrimoni.

La conservació del patrimoni no és sols responsabilitat de les institucions, sinó també de cadascuna de nosaltres. En participar en les celebracions del Dia Internacional dels Monuments i Llocs, podem contribuir a la protecció d'aquests tresors. La implicació de la comunitat és fonamental per a assegurar que els monuments i llocs històrics es mantinguen en bon estat i continuen sent part de la nostra herència comuna.

El Divendres Sant a Sagunt és un exemple perfecte de com el patrimoni històric pot ser un punt de trobada entre la tradició i la modernitat. La processó del Via Crucis i la representació de la Passió de Crist són actes que han perdurat al llarg dels segles, adaptant-se als canvis socials i culturals sense perdre la seua essència. L'Ermita de la Sang, com a epicentre d'aquestes celebracions, és un símbol de la continuïtat i la resiliència de la cultura saguntina.

La protecció del patrimoni històric és una tasca que requereix esforç i dedicació. La col·laboració entre institucions, comunitats i individus és essencial per a assegurar que els monuments i llocs històrics es conserven adequadament. El Dia Internacional dels Monuments i Llocs ens brinda l'oportunitat de reflexionar sobre la nostra responsabilitat en aquesta tasca i de prendre mesures concretes per a protegir el nostre patrimoni.

Dia Internacional dels Monuments i Llocs és una celebració que ens invita a valorar i protegir la nostra herència cultural. L'Ermita de la Sang de Sagunt i les celebracions del Divendres Sant són exemples de com el patrimoni històric pot ser un punt de trobada entre la tradició i la modernitat. En unir-nos en aquesta causa, demostrem el nostre compromís amb la conservació i la protecció dels tresors històrics que ens connecten amb el nostre passat i ens ajuden a construir un futur més ric i divers.

llegir més

L'única república, la valenciana

La història del País Valencià està plena de moments de lluita i reivindicació. Des de la resistència contra les invasions fins a la defensa de la nostra llengua i cultura, els valencians hem demostrat una vegada i una altra la nostra determinació per mantenir la nostra identitat. En aquest context, la idea d'una república valenciana emergeix com una solució natural i necessària per a garantir el nostre futur com a poble.

La república valenciana no és només una qüestió política, sinó també una qüestió de dignitat. Durant massa temps, hem estat sotmesos a decisions preses des de Madrid que no tenen en compte les nostres necessitats i aspiracions. Una república ens permetria tenir el control sobre el nostre destí, decidint per nosaltres mateixos les polítiques que ens afecten directament.

A més, una república valenciana seria una oportunitat per construir una societat més justa i igualitària. Podríem establir un sistema educatiu que fes valdre la nostra llengua i cultura, i que garantís una educació de qualitat per a tots els nostres ciutadans. També podríem desenvolupar polítiques econòmiques que fomentessen el creixement sostenible i la creació de llocs de treball dignes.

La nostra història ens ha demostrat que som capaços de grans coses quan treballem junts. La creació d'una república valenciana seria un projecte col·lectiu que ens uniria com a poble, reforçant els nostres llaços i la nostra identitat. Seria una oportunitat per demostrar al món la nostra capacitat de governar-nos a nosaltres mateixos i de construir una societat pròspera i justa.

Però per aconseguir-ho, necessitem la implicació de tots els valencians. Hem de deixar de banda les nostres diferències i treballar junts per un objectiu comú. Hem de ser valents i determinats, i no deixar-nos intimidar per aquells que volen mantenir l'statu quo. La república valenciana és un somni que podem fer realitat si treballem junts.

És important recordar que la nostra lluita no és contra ningú, sinó a favor del nostre futur. No volem dividir, sinó unir. No volem destruir, sinó construir. La república valenciana és una oportunitat per crear un futur millor per a tots nosaltres, un futur en què puguem viure en pau i prosperitat.

La república valenciana és una qüestió de justícia, dignitat i futur. És una oportunitat per prendre el control del nostre destí i construir una societat més justa i igualitària. 

És un projecte col·lectiu que ens uniria com a poble i ens permetria demostrar al món la nostra capacitat de governar-nos a nosaltres mateixos.

Així doncs, fem realitat aquest somni. Treballem junts per una república valenciana que ens permeta viure en llibertat i dignitat. Fem-ho per nosaltres, pels nostres fills i pels nostres nets. Fem-ho pel futur del País Valencià.

llegir més

Setmana Santa Saguntina: Tradició i Inclusió

La Setmana Santa de Sagunt és una de les celebracions més arrelades i emblemàtiques de la ciutat. Amb més de cinc segles d'història, la Confraria de la Puríssima Sang ha estat el pilar d'una tradició que ha marcat generacions. No obstant això, aquesta festivitat també ha sigut un reflex de les barreres estructurals que han impedit la plena inclusió de les dones en la vida confrare.

Durant anys, la participació femenina ha estat limitada a un paper d'espectadora. Les dones han viscut la Setmana Santa des de la vorera, observant com els seus pares, avis i germans desfilaven en les processons, portant les andes i formant part activa de la celebració. Però, per què aquesta exclusió? Si la fe cristiana es basa en l'amor al proïsme i la igualtat, no hauria de ser la Setmana Santa un espai on totes i tots pogueren participar sense distincions?

Recentment, la lluita per una Setmana Santa inclusiva ha guanyat força. La sentència del Tribunal Constitucional que reconeix el dret de les dones a formar part de les confraries ha suposat un punt d'inflexió. Aquest pronunciament legal reforça les reivindicacions del col·lectiu "Setmana Santa Inclusiva", que des de fa quatre anys impulsa el canvi dins de la Confraria de la Sang. La seua aposta és clara: aconseguir la igualtat des de dins, mitjançant el diàleg i la votació interna, evitant imposicions externes.

La resistència al canvi encara és present. La confraria ha evitat pronunciar-se sobre el tema i no té previst incloure la qüestió en la pròxima Junta General. No obstant això, la recollida de firmes per forçar una votació continua en marxa, i cada vegada són més les persones que defensen la inclusió com un pas necessari per a modernitzar la festa i fer-la realment representativa de tota la comunitat saguntina.

Enguany, en la Junta General, un clavari ha demanat el canvi, defensant amb valentia l'entrada de la seua filla a la confraria. Esta veu des de dins de la mateixa confraria representa un pas important cap a la inclusió, demostrant que el canvi pot començar des de l'interior, amb el suport de les persones que formen part de la tradició.

La tradició no ha de ser un obstacle per a la igualtat. La Setmana Santa és una expressió de fe, cultura i identitat, i ha de reflectir els valors de la societat actual. Si les confraries es regeixen per principis cristians, haurien d'estimar al proïsme sense distincions, tal com dicta la doctrina religiosa. La decisió de permetre la participació de les dones no hauria de ser una qüestió de debat, sinó un acte de justícia i coherència amb els valors que es prediquen.

La Setmana Santa de Sagunt té l'oportunitat de fer història. Pot ser un exemple de com la tradició i la inclusió poden caminar juntes, enriquint una celebració que és patrimoni de totes i tots. La pregunta no és si les dones han de formar part de la confraria, sinó per què no ho han fet fins ara.

És hora de trencar barreres i obrir les portes. Perquè la Setmana Santa no és només una festa, és un reflex de la societat que volem construir.

llegir més

El batec immortal de Guillem Agulló: memòria i resistència

Guillem Agulló i Salvador no és només un nom, és un símbol de lluita, dignitat i resistència. Assassinat el 1993 per l’odi i la intolerància, la seua figura s’ha convertit en una icona per a les generacions que reivindiquen un País Valencià lliure de feixisme i injustícia.  

La seua mort va ser un colp dur per a la societat, però també va ser un punt d’inflexió que va despertar consciències. Enmig del dolor i la impotència, la seua família es va convertir en un exemple de dignitat i perseverança, mantenint viva la seua memòria contra els intents de silenci i manipulació.  

Guillem no era només un jove compromés amb la seua terra i amb els drets socials, era la veu de molts que hui continuen lluitant per la justícia. La seua història ens recorda que la impunitat i la banalització del feixisme són perills latents que no es poden ignorar.  

La societat valenciana ha fet seua la reivindicació d’Agulló, demostrant que la memòria és més forta que l’intent de fer-lo desaparéixer de la història. Cada any, la seua figura és recordada en actes, cançons, murals i manifestacions que no deixen que el seu llegat caiga en l’oblit.  

Enguany es compleixen 32 anys des que Guillem Agulló va ser assassinat, 32 anys d’una absència que pesa però que alhora ha estat el motor d’una reivindicació imparable. En aquests anys, la seua memòria no ha minvat, al contrari, ha crescut fins a esdevenir un pilar en la lluita antifeixista del País Valencià.  

El pròxim 11 d’abril, Burjassot acollirà un homenatge per a recordar Guillem i reafirmar el compromís amb els valors pels quals va lluitar. Un acte que no és només de record, sinó també de reivindicació, de fer palés que la seua lluita continua viva en cada persona que alça la veu contra la intolerància.  

Aquest homenatge no és només un gest, és una declaració que el feixisme no podrà esborrar la història de Guillem ni la de tants altres que han patit la violència per defensar un món més just. És la prova que la societat no oblida, que cada any el seu nom es pronuncia amb força perquè la seua absència no siga en va.  

La situació actual de l’extrema dreta al País Valencià és preocupant. La seua presència en institucions i carrers ha anat en augment, alimentada per discursos que normalitzen l’odi i la intolerància. La dretanització de la política valenciana, amb l’entrada de Vox en ajuntaments i el suport del PP a polítiques reaccionàries, ha radicalitzat el panorama polític.

Els grups d’extrema dreta continuen actuant amb impunitat, protagonitzant agressions i amenaces contra aquells que defensen la diversitat i els drets humans. La violència exercida per aquests grups, sovint tolerada per les autoritats, és un recordatori de la fragilitat de les garanties democràtiques.

A més, la impunitat judicial ha estat un problema recurrent. Casos com el de les agressions del 9 d’Octubre del 2017, on els responsables van evitar condemnes significatives, evidencien la dificultat de fer front a la ultradreta des del sistema legal. Aquesta impunitat alimenta la sensació de poder d’aquests grups i perpetua la seua presència en l’espai públic.  

La combinació de discursos polítics que legitimen l’odi i la falta de conseqüències per als actes violents crea un entorn perillós per a la societat valenciana. És imprescindible que la memòria de figures com Guillem Agulló inspire una resposta contundent contra l’extrema dreta, tant en l’àmbit institucional com en el social.  

Mantindre viu el seu llegat no és només recordar el seu nom, sinó actuar en conseqüència. És en les aules, en els carrers, en les institucions i en la cultura on es guanya la batalla contra l’oblit.  

Cada pancarta amb el seu nom, cada mural amb el seu rostre, cada manifestació que crida “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó” és un recordatori que la lluita continua.  

No es tracta només d’homenatjar-lo, sinó de comprendre el seu compromís i portar-lo avant. La justícia, la llibertat i la igualtat que ell defensava són valors que han de ser el motor d’una societat més justa.  

El País Valencià té la responsabilitat de fer que el seu nom no siga una nota a peu de pàgina de la història, sinó una llavor que germine en cada generació que es nega a normalitzar l’odi.  

Guillem Agulló és i serà una inspiració, una veu que ressona en el temps, un crit contra la intolerància.  

Perquè la seua mort no va ser el final, sinó el principi d’una lluita que no es rendirà.  

El batec immortal de milers de Guillems és la força col·lectiva que transforma la memòria en acció. És el crit de justícia que no es doblega, la llavor que germine en cada jove que es nega a callar davant la injustícia.  

Cada Guillem és una veu que es multiplica, un pas ferm en la lluita per la dignitat, un record viu que es manté intacte en cada mural, cada cançó, cada manifestació que clama que la seua lluita no va ser en va.  

La seua història, com la de tants altres que han caigut davall la intolerància, no és només una pàgina del passat, sinó un far que il·lumina el futur. Perquè mentre hi haja qui recorde, mentre hi haja qui lluit, Guillem Agulló no morirà mai.  

El batec continua. I amb ell, la resistència. 

llegir més

Festes patronals de Sagunt: Festa Interés turísitc Autonómic

Les festes són una part fonamental de la identitat cultural valenciana. A través d'elles, es preserven tradicions, es manté viva la llengua i es reforça el sentiment de pertinença a una comunitat. Les festes són molt més que simples celebracions; són una expressió de la nostra història, dels nostres valors i de la nostra manera de viure.

En primer lloc, les festes són essencials per a preservar les tradicions. Cada poble i ciutat de la Comunitat Valenciana té les seues pròpies festes, amb rituals i costums que s'han transmés de generació en generació. Aquestes tradicions són un llegat valuós que ens connecta amb els nostres avantpassats i ens recorda d'on venim.

A més, les festes són una eina poderosa per a mantindre viva la nostra llengua. Durant les celebracions, es parla valencià, es canten cançons tradicionals i es reciten versos en la nostra llengua. Això ajuda a reforçar l'ús del valencià en la vida quotidiana i a transmetre'l a les noves generacions.

Les festes també són un símbol de la nostra identitat com a valencians i valencianes. Ens permeten mostrar amb orgull les nostres particularitats culturals i compartir-les amb les altres persones. A través de les festes, es crea un sentiment de comunitat i de pertinença que és fonamental per a la cohesió social.

La història del nostre poble està estretament lligada als rituals comuns. Des de temps immemorials, les festes han sigut una manera de celebrar els esdeveniments importants de la vida comunitària, com les collites, les festivitats religioses i les commemoracions històriques. Aquests rituals ens ajuden a mantindre viva la memòria col·lectiva i a donar sentit a la nostra existència com a poble.

Un exemple destacat de la importància de les festes en la nostra cultura és la declaració de festa d'interés turístic autonòmic de les festes patronals de Sagunt. Aquesta distinció no només reconeix el valor cultural i històric de les festes, sinó que també pot ser un punt de partida per a la millora i la promoció del municipi.

La declaració de festa d'interés turístic autonòmic pot ajudar a fer més habitable el municipi, ja que atrau visitants i genera activitat econòmica. Això pot traduir-se en millores en les infraestructures i en els serveis, que beneficien tant les persones residents com les visitants.

A més, aquesta distinció reconeix l'esforç de la comissió de festes i de les penyes per a crear un espai festiu per a totes les persones. Organitzar unes festes d'aquesta magnitud requereix molta dedicació i treball en equip, i és important valorar i agrair la tasca de totes les persones implicades.

Les festes també són una oportunitat per a la innovació i la creativitat. Cada any, les comissions de festes i les penyes busquen noves maneres de sorprendre i d'entretenir les participants, mantenint sempre el respecte per les tradicions. Això permet que les festes evolucionen i s'adapten als nous temps, sense perdre la seua essència.

A més, les festes són un espai de convivència i de trobada. Durant les celebracions, les persones es reuneixen, comparteixen moments de felicitat i reforcen els llaços d'amistat i de veïnatge. Això és especialment important en una societat cada vegada més individualista, on les oportunitats de trobada i de convivència són cada vegada més escasses.

Les festes també tenen un paper important en la promoció de la cultura local. Durant les celebracions, es donen a conéixer els productes típics, la gastronomia, l'artesania i altres elements de la cultura valenciana. Això ajuda a posar en valor el nostre patrimoni cultural i a donar-lo a conéixer tant a nivell local com a nivell internacional.

A més, les festes són una font d'inspiració per a molts artistes i creadores. Les músiques, les danses, els vestits i altres elements de les festes són una font inesgotable de creativitat i d'expressió artística. Això contribueix a enriquir la nostra cultura i a mantindre-la viva i dinàmica.

Les festes també tenen un impacte positiu en la salut i el benestar de les persones. Participar en les celebracions, ballar, cantar i gaudir de la companyia de les altres persones té efectes beneficiosos per a la salut física i mental. A més, les festes són una oportunitat per a desconnectar de la rutina i per a gaudir de moments de felicitat i de diversió.

Un aspecte destacat de moltes festes valencianes són els bous al carrer. Aquesta tradició, que es remunta a segles arrere, és una part integral de les celebracions en molts pobles i ciutats. Els bous al carrer no només són un espectacle emocionant, sinó que també són una manera de mantindre viva una tradició que forma part de la nostra identitat cultural. A través d'aquesta pràctica, es reforcen els llaços comunitaris i es crea un espai de convivència i de participació per a totes les veïnes i veïns.

Tot i això, és important racionalitzar la pràctica dels bous al carrer i assegurar-se que es complix la llei tal com està escrita. Hem de garantir que no es maltracte l'animal i que es respecten les normes establides per a protegir tant les participants com els bous. Sabem que hi ha moltes sensibilitats al voltant d'aquesta tradició, però almenys cal assegurar-se que les normes es complixen per a garantir la seguretat i el benestar de totes les persones.

Les festes són una part essencial de la identitat cultural valenciana. A través d'elles, es preserven les tradicions, es manté viva la llengua, es reforça el sentiment de pertinença i es promou la convivència i la cultura local. Les festes són una expressió de la nostra història i dels nostres valors, i és important reconéixer i valorar el seu paper en la nostra societat.

llegir més

Som 49 milions

La defensa del sistema públic de pensions és un debat fonamental en la societat actual. Davant les amenaces de privatització i els reptes econòmics, garantir unes pensions dignes per a tota la ciutadania és una prioritat indiscutible. La manifestació de hui a València, impulsada per USOCV i la MERP, baix el lema "Som 49 milions", representa una crida a la unitat i a la mobilització social per blindar les pensions davant qualsevol intent de retallada o desmantellament.

Les pensions públiques no són només un dret conquistat gràcies a dècades de lluita social, sinó que també constituïxen un pilar bàsic per a la cohesió i la justícia social. Sense un sistema de pensions fort, el risc de pobresa entre les persones majors augmentaria exponencialment, afectant la qualitat de vida de milions de persones.

En els últims anys, el discurs sobre la insostenibilitat del sistema de pensions ha sigut utilitzat com a justificació per a mesures de privatització o retallada de les prestacions. Certs sectors econòmics i polítics argumenten que cal reformar el sistema per a fer-lo "més eficient", però darrere d'estes propostes sovint s'amaga la intenció de transferir recursos públics cap al sector privat.

La mobilització social és essencial per a frenar estos intents de desmantellament. Manifestacions com la de hui a València demostren que les persones estan disposades a lluitar per un sistema de pensions públic, universal i equitatiu. La solidaritat entre generacions és clau per a entendre que la defensa de les pensions no afecta només les persones jubilades, sinó també aquelles que han de garantir-se una pensió digna en el futur.

Una de les propostes més fermes per a garantir la protecció del sistema públic de pensions és el seu blindatge constitucional. Això significaria que cap govern podria retallar o privatitzar les pensions sense vulnerar la Constitució, assegurant així la seua continuïtat com a dret fonamental de la població.

Amb l'entrada del PP i Vox en el govern del País Valencià, la situació de les pensionistes ha empitjorat notablement. Les polítiques d'estos partits han prioritzat la reducció de la despesa pública, afectant directament els servicis socials i les inversions destinades a la gent major. Esta falta de suport institucional ha deixat moltes persones en una situació de vulnerabilitat creixent.

Les retallades en servicis socials han afectat programes essencials com l'atenció domiciliària i els centres de dia, que són vitals per a moltes persones majors que depenen d'estos servicis per a mantindre una qualitat de vida digna. A més, la falta d'inversions en infraestructures per a la gent major, com residències i espais comunitaris, ha agreujat la situació, deixant moltes persones sense opcions adequades per a les seues necessitats.

El discurs polític del PP i Vox sovint ha minimitzat la importància de protegir les pensions públiques, promovent en canvi models privats que no són accessibles per a totes les persones. Esta orientació política no només posa en risc el sistema de pensions, sinó que també crea una divisió social entre aquelles que poden permetre’s opcions privades i aquelles que no.

Les mobilitzacions socials en el País Valencià han sigut una resposta contundent a estes polítiques. Les pensionistes, juntament amb altres col·lectius, han eixit al carrer per a exigir un canvi de rumb i la protecció dels seus drets. Estes protestes són un reflex de la resistència i la determinació de la societat valenciana per defensar un sistema just i equitatiu.

La defensa del sistema públic de pensions és una batalla crucial per la justícia social. Només amb la mobilització i el compromís de tota la societat podrem garantir que les pensions continuen sent un dret universal i protegit. La manifestació de hui a València no és només una reivindicació, sinó també un recordatori de la importància de lluitar per un futur més just i equitatiu.

llegir més

Poder del rosa

Cada segon dimecres d'abril, el món es tenyeix de rosa per a commemorar el Dia Internacional del Rosa. Encara que a primera vista puga semblar una celebració d'un dels colors més romàntics i delicats, aquest dia té un significat molt més profund i poderós. És una jornada dedicada a alçar les nostres veus contra l'assetjament escolar, la discriminació, l'homofòbia i la transfòbia.

L'origen d'aquesta celebració es remunta al Canadà, on els estudiants David Sheperd i Travis Price van presenciar un acte d'assetjament cap a un company que vestia una samarreta rosa. En resposta, van decidir promoure l'ús de samarretes roses a la seua escola l'endemà, creant així un moviment que ha transcendit fronteres i s'ha convertit en un símbol de solidaritat i suport.

El rosa, tradicionalment associat amb la feminitat i la delicadesa, es transforma en un emblema de resistència i valentia en aquest context. En vestir de rosa, les persones no sols mostren el seu suport a les víctimes d'assetjament, sinó que també desafien els estereotips de gènere i promouen la igualtat. Aquest acte senzill però significatiu ens recorda que totes tenim el poder de fer una diferència.

L'assetjament escolar és una problemàtica que afecta milions d'estudiants arreu del món. Els efectes del bullying poden ser devastadors, portant les víctimes a experimentar ansietat, depressió i, en casos extrems, pensaments suïcides. El Dia Internacional del Rosa ens convida a reflexionar sobre les nostres accions i a prendre mesures concretes per a crear entorns escolars més segurs i acollidors.

La discriminació, l'homofòbia i la transfòbia són altres formes de violència que aquest dia busca eradicar. Les persones LGBTQ+ enfronten desafiaments únics i, sovint, són objecte d'odi i prejudici. En celebrar el Dia Internacional del Rosa, enviem un missatge clar: no tolerem la discriminació en cap de les seues formes i estem compromeses amb la construcció d'una societat inclusiva.

És important recordar que la lluita contra l'assetjament i la discriminació no es limita a un sol dia. El Dia Internacional del Rosa és un punt de partida, una oportunitat per a generar consciència i mobilitzar accions. Però el veritable canvi requereix un esforç continu i col·lectiu. Cadascuna de nosaltres pot contribuir a aquesta causa, ja siga a través de l'educació, el suport a les víctimes o la promoció de polítiques inclusives.

Les escoles, en particular, juguen un paper crucial en aquesta lluita. Implementar programes de prevenció de l'assetjament, fomentar l'empatia i el respecte entre l'alumnat, i crear espais segurs per a l'expressió de la identitat són passos fonamentals per a eradicar el bullying. Les educadores i administradores han d'estar compromeses amb la creació d'un ambient on tot l'alumnat se senta valorat i protegit.

A més, és essencial que les famílies s'involucren en aquesta causa. Les mares, pares i tutores poden ensenyar a les seues filles i fills sobre la importància del respecte i la inclusió des d'una edat primerenca. En fomentar valors d'empatia i solidaritat a casa, contribuïm a la formació d'individus conscients i compromesos amb la igualtat.

El Dia Internacional del Rosa també ens recorda la importància de la visibilitat. En vestir de rosa, fem visible la nostra postura contra l'assetjament i la discriminació. Aquesta visibilitat és crucial per a generar un canvi cultural i desafiar les normes que perpetuen la violència. Cada acte de suport, per menut que siga, contribueix a la creació d'una societat més justa i equitativa.

El Dia Internacional del Rosa és molt més que una celebració d'un color. És una crida a l'acció, una invitació a reflexionar i a prendre mesures concretes per a eradicar l'assetjament escolar, la discriminació, l'homofòbia i la transfòbia. En unir-nos en aquesta causa, demostrem que el poder del rosa va més enllà de la seua aparença; és un símbol de resistència, valentia i solidaritat. Celebrem aquest dia amb orgull i compromís, i treballem juntes per a construir un món on totes puguem viure sense por i amb dignitat.

llegir més

Poble Gitano.

El poble gitano, també conegut com a poble romaní, és un dels grups culturals més fascinants i diversos del món. Amb una història marcada per la itinerància i l’adaptació, han desenvolupat una rica tradició, una música vibrant i una llengua única que ha influït en altres idiomes, com el castellà i el valencià.

Les tradicions romanís es transmeten oralment de generació en generació i es fonamenten en valors com la família, el respecte als majors i la llibertat. La seua cultura ha mantingut pràctiques ancestrals, des dels casaments amb rituals propis fins als esdeveniments socials on es balla i es canta amb passió.

La música és una de les manifestacions més reconegudes del poble gitano. Ha donat origen a estils com el flamenc, que mescla veus profundes, guitarra virtuosa i percussió marcada. En altres regions d’Europa, els romanís han influït en la música klezmer, el jazz manouche i altres formes musicals. Aquesta expressió artística reflectix la seua ànima i emocions profundes.

El poble gitano ha aportat també una cultura rica en dansa i artesania. La seua expressió artística es percep en la roba acolorida, en les joies ornamentades i en els tatuatges simbòlics. La seua literatura oral està plena de llegendes i contes que ens ensenyen la visió del món gitana.

Un dels aspectes més fascinants de la seua identitat és la llengua. La parla romaní és una llengua indoeuropea amb diverses variants segons la regió. En la península Ibèrica, la influència de la llengua gitana es reflectix en el caló, una varietat que ha deixat empremta en el castellà i el valencià.

Paraules del caló han entrat en el vocabulari quotidià de molts parlants sense que sovint es conega el seu origen gitano. Per exemple, termes com “chaval” (xiquet), “fetén” (excel·lent), “currar” (treballar), “molar” (agradar), “parné” (diners) i “camelar” (seduir) són expressions derivades del caló que s’han integrat totalment en el castellà i el valencià.

L’empremta lingüística del poble gitano és una mostra del seu llegat cultural. Estes paraules han enriquit el llenguatge i han aportat matisos expressius que hui es consideren part de la parla col·loquial. La influència no només es limita al castellà, sinó que també es percep en altres llengües d’Europa.

Malgrat les influències culturals i lingüístiques, el poble gitano ha hagut d’afrontar desafiaments i prejudicis al llarg de la història. La seua resistència i capacitat d’adaptació han sigut claus per mantindre viva la seua identitat i per reivindicar la seua cultura en la societat actual.

El poble gitano ha contribuït de manera significativa a la cultura ibèrica i europea amb la seua música, la seua dansa, les seues tradicions i la seua llengua. Val la pena reconéixer i celebrar la riquesa cultural que han aportat a la societat, així com aprendre més sobre la seua història i llegat.

llegir més

Els números de la consulta a la ciutat

Els resultats de la consulta de la llibertat educativa a Sagunt i Port de Sagunt revelen una realitat diversa i complexa pel que fa a les preferències lingüístiques en l'educació primària, infantil i secundària. Des d'un punt de vista valencianista, és essencial analitzar aquests resultats per comprendre millor la situació i promoure l'ús del valencià en l'educació.

A Sagunt, els centres educatius mostren una tendència general cap a l'ús del valencià, amb algunes excepcions notables. El Centre Privat San Vicente Ferrer presenta una lleugera preferència pel valencià, amb percentatges que oscil·len entre el 40% i el 59.52% en primària, entre el 52% i el 62.07% en infantil, i entre el 29.63% i el 41.94% en secundària. Aquesta acceptació del valencià és positiva, però encara hi ha marge per millorar. En canvi, el CEIP Cronista Chabret destaca per una clara preferència pel valencià, especialment en els cursos superiors, on arriba al 100%. Aquest és un exemple excel·lent de com es pot fomentar l'ús del valencià en l'educació.

El CEIP José Romeu també mostra una predominança del valencià, tot i que hi ha més equilibri en alguns cursos, amb percentatges que varien entre el 50% i el 92.86% en primària, entre el 75% i el 81.25% en infantil. Això indica una bona presència del valencià. D'altra banda, el CEIP Montíber presenta una forta preferència pel valencià, amb percentatges molt alts en tots els cursos, que oscil·len entre el 80% i el 96% en primària i entre el 62.5% i el 83.33% en infantil. Això demostra un compromís ferm amb la llengua valenciana. No obstant això, el Centre Privat Adventista destaca per la seva preferència pel castellà, amb percentatges alts en la majoria dels cursos, que van del 52.94% al 86.67% en primària, del 52.63% al 90% en infantil, i del 63.64% al 82.14% en secundària. Aquest centre necessita un esforç addicional per fomentar l'ús del valencià. Finalment, el CEIP Ausiàs March mostra una predominança del valencià, amb percentatges alts en tots els cursos, que varien entre el 60.87% i el 88% en primària i entre el 86.67% i el 96.15% en infantil, la qual cosa és un altre exemple positiu de la presència del valencià en l'educació.

A Port de Sagunt, la situació és més variada. El Centre Privat María Inmaculada presenta una clara preferència pel castellà en tots els cursos, amb percentatges que oscil·len entre el 68.75% i el 83.33% en primària, entre el 50% i el 80% en infantil, i entre el 64.71% i el 83.33% en secundària. Aquest centre necessita un esforç significatiu per augmentar l'ús del valencià. En canvi, el CEIP Nuestra Señora de Begoña mostra un equilibri entre valencià i castellà, tot i que en alguns cursos predomina el valencià, amb percentatges que varien entre el 34.62% i el 63.16% en primària i entre el 62.5% i el 90.91% en infantil. El Centre Privat San Pedro Apóstol també presenta una preferència pel castellà en la majoria dels cursos, amb percentatges que oscil·len entre el 54.55% i el 80% en primària, entre el 50% i el 71.43% en infantil, i entre el 44.44% i el 62.5% en secundària, i necessita fomentar més l'ús del valencià.

El CEIP Cervantes destaca per la seva preferència pel valencià en la majoria dels cursos, amb percentatges que oscil·len entre el 40% i el 90% en primària i entre el 37.5% i el 63.64% en infantil, la qual cosa és un bon indicador de la presència del valencià. El CEIP Maestro Tarazona presenta una predominança del valencià en tots els cursos, amb percentatges que oscil·len entre el 52.94% i el 84% en primària i entre el 62.5% i el 84.21% en infantil, demostrant un compromís ferm amb la llengua valenciana. En canvi, el CEIP Baladre mostra una clara preferència pel castellà en tots els cursos, amb percentatges que oscil·len entre el 75% i el 100% en primària i en infantil, i necessita un esforç significatiu per augmentar l'ús del valencià.

El CEIP Victoria y Joaquín Rodrigo presenta una predominança del valencià en tots els cursos, amb percentatges que oscil·len entre el 62.96% i el 92.59% en primària i entre el 68.75% i el 93.55% en infantil, la qual cosa és un altre exemple positiu de la presència del valencià en l'educació. El CEIP Vilamar també mostra una preferència pel valencià en tots els cursos, amb percentatges que oscil·len entre el 64.71% i el 82.86% en primària i entre el 71.43% i el 84% en infantil, demostrant un compromís ferm amb la llengua valenciana. En canvi, el CEIP La Pinaeta presenta una clara preferència pel castellà en tots els cursos, amb percentatges que oscil·len entre el 50% i el 100% en primària i entre el 75% i el 100% en infantil, i necessita un esforç significatiu per augmentar l'ús del valencià.

El CEIP Mediterráneo destaca per la seva preferència pel valencià en tots els cursos, amb percentatges que oscil·len entre el 73.91% i el 97.67% en primària i entre el 87.88% i el 88.89% en infantil, la qual cosa és un bon indicador de la presència del valencià. El CEIP Profesor Tierno Galván mostra un equilibri entre valencià i castellà, tot i que en alguns cursos predomina el castellà, amb percentatges que varien entre el 25% i el 70% en primària i entre el 58.33% i el 66.67% en infantil. Finalment, el CEIP María Yocasta Ruíz Aguilera presenta una predominança del valencià en tots els cursos, amb percentatges que oscil·len entre el 80.95% i el 97.5% en primària i entre el 73.91% i el 82.35% en infantil, la qual cosa és un altre exemple positiu de la presència del valencià en l'educació.

Pel que fa a l'educació secundària, els resultats també mostren una diversitat significativa. A Sagunt, l'IES Clot del Moro destaca per una clara preferència pel valencià, amb percentatges que oscil·len entre el 86.21% i el 93.33%. La Secció de l'IES Clot del Moro a Sagunt també mostra una predominança del valencià, amb percentatges que varien entre el 68.29% i el 79.31%. En canvi, el Centre Privat San Vicente Ferrer presenta una preferència pel castellà, amb percentatges que oscil·len entre el 58.06% i el 70.37%. El Centre Privat Adventista també mostra una preferència pel castellà, amb percentatges que varien entre el 63.64% i el 82.14%.

A Port de Sagunt, l'IES Camp de Morvedre presenta una preferència pel valencià en alguns cursos, amb percentatges que oscil·len entre el 50% i el 71.83%. L'IES María Moliner també mostra una preferència pel valencià, amb percentatges que varien entre el 57.14% i el 60.87%. L'IES Número 5 destaca per una clara preferència pel valencià, amb percentatges que oscil·len entre el 67.92% i el 76.58%. En canvi, el Centre Privat María Inmaculada presenta una clara preferència pel castellà, amb percentatges que varien entre el 64.71% i el 83.33%. El Centre Privat San Pedro Apóstol també mostra una preferència pel castellà, amb percentatges que oscil·len entre el 44.44% i el 62.5%.

Els resultats de la consulta de la llibertat educativa a Sagunt i Port de Sagunt mostren una tendència clara: els col·legis privats i concertats tendeixen a preferir el castellà, mentre que els col·legis públics mostren una major inclinació cap al valencià. 

Aquesta divisió pot reflectir diverses dinàmiques socials i culturals. Els col·legis privats i concertats, sovint amb una base de famílies que poden tenir una major mobilitat geogràfica o una orientació més internacional, poden veure el castellà com una llengua més útil a nivell global. Això pot influir en la seva preferència per oferir una educació predominantment en castellà.

D'altra banda, els col·legis públics, que serveixen una població més diversa i arrelada a la comunitat local, poden estar més compromesos amb la promoció de la llengua i la cultura valenciana. Aquesta inclinació cap al valencià en els col·legis públics reflecteix un esforç per preservar i fomentar la llengua autòctona, assegurant que les noves generacions creixin amb un fort sentit d'identitat cultural. A més, les polítiques educatives de la Generalitat Valenciana han promogut activament l'ús del valencià en l'educació pública, contribuint a aquesta tendència.

Històricament, els col·legis públics han estat al capdavant de la defensa del valencià, treballant per garantir que la llengua tinga un lloc destacat en el sistema educatiu. Aquest compromís amb la llengua valenciana no només es reflecteix en les aules, sinó també en les activitats culturals i comunitàries que organitzen. Els col·legis públics han jugat un paper crucial en la normalització del valencià, assegurant que siga una llengua viva i vibrant en tots els àmbits de la vida quotidiana. Aquesta defensa del valencià ha estat fonamental per mantenir la riquesa cultural i lingüística de la Comunitat Valenciana, i continuarà sent essencial en el futur.

Comparant aquests resultats amb la resta del País Valencià i el Camp de Morvedre, es pot observar que la tendència general és similar. En el conjunt del País Valencià, el valencià s'ha imposat en la majoria de comarques, amb un 50.53%

llegir més

STEM, Dones i Xiquetes, Sagunt i la Gigafactoria

La gigafactoria de Sagunt, liderada per PowerCo, representa un avanç significatiu cap a la mobilitat elèctrica i la sostenibilitat. Amb una inversió de 3.000 milions d'euros i la creació de milers de llocs de treball, aquest projecte posa de manifest la importància de la ciència i la tecnologia en el progrés econòmic i ambiental. No obstant això, la realitat és que molts dels treballs especialitzats que es necessiten, com tècnics en cèl·lules de bateries, química, electromecànica, soldadors, fusters i electricistes, encara estan dominats per homes, reflectint una bretxa de gènere persistent en aquests sectors.

El Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència ens recorda que és crucial promoure la participació femenina en àmbits STEM des de ben joves. Iniciatives com "Estreles, Obrint Camins" de la Universitat Politècnica de València són fonamentals per a inspirar les xiquetes a veure la ciència com una carrera viable i gratificant. És necessari trencar els estereotips culturals i socials que limiten les oportunitats de les dones i fomentar un entorn laboral més inclusiu i igualitari. Així, projectes com la gigafactoria de Sagunt no només contribuiran a la innovació tecnològica i la sostenibilitat, sinó que també podran ser un exemple de diversitat i igualtat en el món laboral.

L'atracció de talent divers és essencial per a fomentar un entorn d'innovació i creativitat. Quan les empreses inclouen dones en les seues files, es beneficien de perspectives diferents que poden conduir a solucions més innovadores i eficients. En el cas de la gigafactoria de Sagunt, garantir la participació femenina en tots els nivells podria significar avenços més ràpids i eficients en la producció de cèl·lules de bateries i altres tecnologies relacionades.

A més, la formació contínua i l'actualització de les habilitats són claus per a qualsevol professional, i això inclou les dones en el sector STEM. Oferir oportunitats de formació especialitzada i programes de mentoratge pot ajudar les dones a avançar en les seues carreres i a superar les barreres que encara existeixen en aquests camps. La gigafactoria de Sagunt podria liderar amb l'exemple implementant aquests programes i assegurant que les dones tenen les mateixes oportunitats de creixement i desenvolupament professional.

La conciliació laboral és un altre factor important a considerar. Les polítiques laborals que permeten un millor equilibri entre la vida laboral i personal són essencials per a retindre el talent femení. Això inclou la flexibilitat horària, l'accés a serveis de cura infantil i altres mesures que faciliten la participació de les dones en el mercat laboral. Implementar aquestes polítiques en la gigafactoria de Sagunt podria atraure més dones a treballar en aquest projecte innovador.

En termes de visibilitat, és crucial que es reconeguen i celebren els èxits de les dones en el sector STEM. La representació mediàtica i els programes de reconeixement poden jugar un paper important en la inspiració de les noves generacions de xiquetes i joves a seguir carreres en ciència i tecnologia. La gigafactoria de Sagunt podria col·laborar amb institucions educatives i organitzacions per a destacar les contribucions de les dones en el projecte i en el sector en general.

També és important abordar la qüestió dels biaixos inconscients que poden existir en els processos de contractació i promoció. Les empreses han de revisar els seus processos i implementar mesures per a assegurar que les decisions es prenguen basant-se en el mèrit i les competències, i no en estereotips de gènere. Això pot incloure formacions en diversitat i inclusió per a tots els empleats, així com l'establiment de comités de diversitat per a supervisar aquestes pràctiques.

L'apoderament de les dones en els sectors STEM no és només una qüestió de justícia social, sinó també de competitivitat econòmica. Les empreses que promouen la diversitat de gènere tendeixen a ser més innovadores i rendibles. En el context de la gigafactoria de Sagunt, incorporar més dones en els treballs especialitzats pot conduir a un millor rendiment i a un entorn de treball més dinàmic i col·laboratiu.

Finalment, el suport de les polítiques governamentals és essencial per a fomentar la igualtat de gènere en el sector STEM. Les mesures legislatives que promouen la igualtat de gènere, així com els programes de suport a la formació i la investigació, són claus per a assegurar que les dones tenen accés a les mateixes oportunitats que els homes. La col·laboració entre el sector públic i el privat pot generar un impacte positiu en la inclusió de les dones en projectes com la gigafactoria de Sagunt.

La gigafactoria de Sagunt té l'oportunitat de ser un exemple de com la diversitat i la inclusió poden impulsar la innovació i el progrés. Promoure la participació femenina en els treballs especialitzats no només beneficiarà les dones, sinó que també contribuirà a la sostenibilitat i a la competitivitat del projecte. És hora de trencar les barreres i construir un futur on totes les persones, independentment del seu gènere, puguen contribuir al desenvolupament científic i tecnològic.

llegir més

75,000 habitants

L'educació és fonamental per al desenvolupament d'una ciutat. Una ciutat de 75,000 habitants ha de disposar d'una oferta educativa completa que inclogui escoles primàries, instituts i, idealment, alguna oferta d'educació superior com centres de formació professional o campus universitaris.

El sistema sanitari ha d'oferir serveis de salut accessibles i de qualitat. Això inclou hospitals, centres de salut, clíniques especialitzades i serveis d'urgències. La presència de metges especialistes i una bona gestió de recursos és essencial per atendre la població.

Els serveis socials són importants per donar suport a les persones en situació de vulnerabilitat. Això inclou ajudes a persones majors, famílies amb baixos ingressos i persones amb discapacitats. També és important la presència de centres de dia i serveis d'assistència domiciliària.

Un sistema de transport públic eficient és clau per a la mobilitat dels residents. La ciutat ha de disposar d'una xarxa de autobusos, trens o tramvies que connectin els diferents barris i punts d'interès de manera ràpida i accessible.

La seguretat ciutadana és una prioritat. Una ciutat de 75,000 habitants ha de comptar amb una policia local ben equipada i capacitada, així com amb serveis d'emergència i protecció civil. La presència de bombers també és crucial per a la seguretat contra incendis.

Les infraestructures urbanes, com carreteres, ponts, parcs i zones recreatives, han d'estar ben mantingudes i ser adequades per a la població. Les infraestructures també inclouen serveis de subministrament d'aigua potable, sanejament i electricitat.

La protecció del medi ambient és essencial per a una ciutat sostenible. Això inclou la gestió eficient dels residus, la promoció del reciclatge i la implementació de polítiques per reduir la contaminació. També és important la preservació dels espais verds.

Una oferta d'habitatge accessible i variada és necessària per acomodar la població. La ciutat ha de disposar d'una combinació d'habitatges de lloguer i de compra, així com d'habitatges socials per a famílies amb pocs recursos.

Una ciutat de 75,000 habitants ha de tenir una oferta comercial diversa que inclogui botigues, supermercats, restaurants i altres serveis essencials com bancs, correus i serveis de telecomunicacions. Això contribueix a l'economia local i a la comoditat dels residents.

La cultura i els esports són importants per al benestar i la cohesió social. La ciutat ha de disposar de biblioteques, centres culturals, teatres, instal·lacions esportives i esdeveniments que promoguin la participació de la comunitat.

La tecnologia i les comunicacions són essencials en l'era digital. Una bona cobertura de serveis de telecomunicacions, accés a Internet de alta velocitat i la digitalització dels serveis municipals són necessaris per facilitar la vida quotidiana i el desenvolupament econòmic.

La participació ciutadana és clau per a una governança democràtica. La ciutat ha de fomentar la implicació dels residents en la presa de decisions mitjançant mecanismes de participació ciutadana, consultes públiques i la transparència en la gestió municipal.

Està Sagunt preparada per a 75,000 habitants? Actualment, Sagunt està equipada amb diversos serveis essencials com escoles, hospitals, serveis socials, transport públic i infraestructura bàsica que cobreixen les necessitats diàries de la població. No obstant això, per a una ciutat que aspira a créixer fins als 75,000 habitants, hi ha certs àmbits en els quals s'hauria de millorar. Per exemple, l'oferta educativa podria ser ampliada per incloure més centres de formació superior i professional, mentre que el sistema de transport públic necessita una expansió i millora per assegurar que tots els barris estiguin adequadament connectats. A més, la disponibilitat de metges especialistes i la gestió dels serveis sanitaris també podrien beneficiar-se d'un augment de recursos.

D'altra banda, la gestió dels residus i la promoció d'energies renovables són àmbits en els quals Sagunt hauria de posar més èmfasi per garantir una ciutat sostenible i respectuosa amb el medi ambient. També seria beneficiós augmentar les opcions d'habitatge assequible per a acollir una població en creixement i assegurar que hi hagi una oferta cultural i esportiva adequada per a tots els residents. Tot i que Sagunt està en el bon camí, la planificació urbanística i una inversió constant en infraestructures i serveis són crucials per preparar la ciutat per acollir una població de 75,000 habitants de manera efectiva i sostenible.

llegir més

Comissió DANA

La recent constitució de la comissió d'investigació de la DANA a les Corts Valencianes, presidida per Míriam Turiel de Vox i amb el suport del PP, ha desfermat una tempesta d'indignació i rebuig. Aquesta situació recorda inevitablement la comissió d'investigació del metro de València, on també es va evidenciar un ús polític de la tragèdia per part del PP. En ambdós casos, la gestió d'emergències i la transparència han estat posades en dubte, i les decisions polítiques han estat objecte d'escrutini.

En primer lloc, l'elecció de Míriam Turiel com a presidenta de la comissió de la DANA, gràcies a un acord amb el PP, ha estat vista com una maniobra política per controlar la narrativa i minimitzar les crítiques cap a la gestió del govern autonòmic durant les inundacions. Aquesta estratègia és similar a la utilitzada en la comissió del metro, on el PP va intentar desviar l'atenció de les seves responsabilitats i culpar factors externs.

L'eliminació de la Unitat Valenciana d'Emergències per part de Mazón, una mesura heretada de Ximo Puig, ha estat un altre punt de controvèrsia. Aquesta decisió ha estat criticada per reduir la capacitat de resposta davant emergències, cosa que es va evidenciar durant la DANA. A la comissió del metro, també es va qüestionar la falta d'inversió en manteniment i seguretat, cosa que va contribuir al tràgic accident.

A més, la lentitud en la convocatòria de reunions i la manca d'un calendari de treball clar a la comissió de la DANA han estat assenyalades com a indicis d'una manca d'interès real en investigar a fons les causes i responsabilitats. Aquesta actitud reflecteix la mateixa manca de transparència i celeritat que es va observar a la comissió del metro, on les compareixences i el lliurament de documentació van ser constantment retardades.

La presència d'un partit negacionista del canvi climàtic com Vox a la presidència de la comissió de la DANA ha estat particularment criticada, atès que les inundacions estan directament relacionades amb fenòmens climàtics extrems. Aquesta situació és comparable a la comissió del metro, on es va qüestionar la idoneïtat dels responsables polítics per gestionar una investigació de tal magnitud.

La portaveu adjunta de Compromís, Isaura Navarro, ha lamentat que sembla que hi ha poc interès en investigar quan ja han passat tres mesos del fatídic dia i ni tan sols s'ha donat un termini per presentar el pla de treball. Navarro ha considerat fonamental que declarin tots els membres del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) i també que es conegui què estava fent el senyor Mazón. Volen veure tota la documentació, totes les trucades i que vingui el propietari del restaurant El Ventorro per explicar què estava passant allà, ja que el president estava en aquell lloc sense atendre l'emergència. Aquesta manca de pressa per avançar en la investigació és molt lamentable.

La manca de pressa per avançar en la investigació de la DANA, malgrat la gravetat dels fets i el nombre de víctimes, és un altre paral·lelisme amb la comissió del metro. En ambdós casos, la demora en les investigacions ha estat vista com una estratègia per diluir l'atenció pública i minimitzar l'impacte polític.

La insistència a conèixer tots els detalls de la gestió de Mazón durant la DANA, incloent-hi les seves trucades i activitats, reflecteix una demanda de transparència que també es va veure a la comissió del metro. En ambdós casos, la ciutadania exigeix saber què van fer els seus líders en moments crítics i per què no es van prendre mesures adequades.

L'ús polític de les comissions d'investigació per part del PP ha estat una constant en ambdós casos. A la comissió del metro, es va acusar el partit de manipular la investigació per protegir els seus aliats i desviar l'atenció de les seves pròpies falles. A la comissió de la DANA, es tem que l'acord amb Vox tingui el mateix objectiu.

Per acabar, la manca de representació d'altres grups parlamentaris a la mesa de la comissió de la DANA ha estat criticada per limitar la pluralitat i la imparcialitat de la investigació. Aquesta situació és similar a la comissió del metro, on es va qüestionar la composició de la mesa i la manca de veus crítiques.

En resum, la constitució de la comissió d'investigació de la DANA i la seva comparació amb la comissió del metro de València evidencien un patró d'ús polític de les tragèdies per part del PP. La manca de transparència, la manipulació de les investigacions i la protecció d'interessos polítics són elements comuns que soscaven la confiança de la ciutadania en les seves institucions i en la capacitat dels seus líders per gestionar crisis de manera efectiva i responsable.

llegir més

Protecció Dades

El 28 de gener se celebra el Dia Europeu de la Protecció de Dades, una data que ens convida a reflexionar sobre la importància de la privacitat i la protecció de les nostres dades personals en l'era digital. Aquesta commemoració, proclamada pel Consell d'Europa el 2006, té com a objectiu informar i conscienciar les persones sobre els seus drets i obligacions com a usuàries d'Internet. En aquest article, explorarem com els principis del Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) poden aplicar-se en la política local i en els ajuntaments per millorar la gestió de dades i enfortir la confiança de la ciutadania.

El GDPR, que va entrar en vigor el 2018, estableix un marc legal rigorós per a la protecció de dades personals a la Unió Europea. Aquest reglament no només imposa altes multes per incompliment, sinó que també introdueix l'obligació d'obtenir el consentiment exprés de les persones per al tractament de les seues dades. En el context de la política local, els ajuntaments poden adoptar aquestes pràctiques per garantir que les dades de la ciutadania es gestionen de manera transparent i segura.

Una de les principals novetats del GDPR és la figura del Delegat de Protecció de Dades (DPD), encarregat de supervisar el compliment del reglament dins de les organitzacions. Els ajuntaments poden designar un DPD per assegurar que totes les activitats relacionades amb el tractament de dades personals es realitzen conforme a la normativa. Aquest delegat pot actuar com un punt de contacte per a la ciutadania, responent a les seues inquietuds i garantint que els seus drets siguen respectats.

El dret a l'oblit, reforçat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 2014, permet a les persones sol·licitar l'eliminació de les seues dades personals quan ja no siguen pertinents. Els ajuntaments poden implementar procediments clars perquè la ciutadania exercisca aquest dret, assegurant que les seues dades no es conserven més enllà del temps necessari i que s'eliminen de manera segura quan així ho sol·liciten.

A més, el GDPR promou la transparència en el tractament de dades, obligant les organitzacions a informar les persones sobre com s'utilitzen les seues dades. Els ajuntaments poden adoptar polítiques de transparència, publicant informes periòdics sobre l'ús de dades personals i les mesures de seguretat implementades. Això no només enfortirà la confiança de la ciutadania, sinó que també fomentarà una cultura de responsabilitat i bon govern.

La protecció de dades també és crucial per a la seguretat de la informació en els ajuntaments. Implementar mesures de seguretat robustes, com el xifratge de dades i el control d'accés, pot prevenir bretxes de seguretat i protegir la informació confidencial de la ciutadania. Els ajuntaments han d'estar preparats per a respondre ràpidament a qualsevol incident de seguretat, notificant les autoritats competents i les persones afectades en cas d'una violació de dades.

L'educació i la conscienciació són fonamentals per a la protecció de dades. Els ajuntaments poden organitzar tallers i campanyes informatives per educar la ciutadania sobre els seus drets i com protegir la seua informació personal en línia. Aquestes iniciatives poden incloure la col·laboració amb escoles, organitzacions comunitàries i empreses locals per arribar a un públic més ampli.

La col·laboració entre ajuntaments i altres entitats és essencial per millorar la protecció de dades en l'àmbit local. Compartir bones pràctiques i recursos pot ajudar els ajuntaments a implementar mesures de protecció de dades més efectives i a mantenir-se actualitzats sobre les últimes amenaces i solucions en ciberseguretat. Aquesta col·laboració també pot incloure la participació en xarxes i fòrums de discussió sobre protecció de dades.

La implementació de polítiques de protecció de dades en els ajuntaments pot servir com un model per a altres organitzacions locals i regionals. Liderant amb l'exemple, els ajuntaments poden inspirar altres entitats a adoptar pràctiques similars, creant un entorn més segur i respectuós amb la privacitat de la ciutadania.

El Dia Europeu de la Protecció de Dades ens recorda amb força la importància vital de protegir la nostra informació personal en un món cada vegada més digitalitzat. Els ajuntaments, com a entitats més properes a la ciutadania, tenen un paper fonamental i insubstituïble en la implementació d'aquestes pràctiques. Adoptar les mesures del GDPR no només transformarà la gestió de dades en l'àmbit local, sinó que també enfortirà profundament la confiança de la ciutadania en les seues institucions. Junts, podem construir una societat molt més segura i profundament respectuosa amb la privacitat.

llegir més