El port de Sagunt ha sigut un element fonamental en el desenvolupament econòmic i social de la ciutat. La seua història està estretament relacionada amb la siderúrgia, el transport de mercaderies i la construcció del nucli urbà del Port de Sagunt. Hui, en un context marcat per la implantació de PowerCo, l’expansió de Parc Sagunt i la transformació dels sistemes productius, el recinte portuari torna a ocupar una posició decisiva.
Sagunt disposa d’una situació geogràfica privilegiada. Es troba al costat d’un dels principals eixos de comunicació del Mediterrani, pròxim a València i connectat amb una extensa àrea industrial. A més, el seu port compta amb espai i capacitat per créixer. Aquestes condicions poden convertir el municipi en una plataforma logística de primer ordre, però la geografia per si sola no garanteix l’èxit.
La competitivitat d’un port no depén únicament de la superfície disponible, del nombre de molls o de la capacitat per acollir vaixells. També està determinada per la rapidesa amb què les mercaderies poden entrar i eixir del recinte, per la qualitat dels accessos terrestres i per la connexió amb els principals corredors econòmics. Per això, el futur del port de Sagunt està directament vinculat al desenvolupament dels seus accessos ferroviaris.
Durant massa temps, el ferrocarril de mercaderies no ha rebut l’atenció que mereixia. La major part del transport terrestre continua depenent de la carretera, amb les conseqüències que això provoca: més trànsit pesant, més emissions contaminants, major deteriorament de les infraestructures i més risc d’accidents. Un port modern no pot basar la seua activitat quasi exclusivament en milers de camions circulant diàriament pels mateixos accessos.
El nou impuls industrial augmentarà considerablement les necessitats logístiques. PowerCo, les empreses auxiliars i les companyies que s’instal·len a Parc Sagunt I i II necessitaran rebre matèries primeres, components i maquinària, així com distribuir els seus productes. Si aquest creixement no va acompanyat d’una xarxa ferroviària adequada, les carreteres de la comarca podrien arribar a una situació de saturació.
Per tant, els accessos ferroviaris al port no són una infraestructura complementària ni una millora que puga ajornar-se indefinidament. Són una condició imprescindible per a la viabilitat del nou model industrial. Les inversions al port, a Parc Sagunt i al ferrocarril han de planificar-se de manera coordinada. No tindria sentit construir grans zones empresarials sense garantir prèviament com es mouran les mercaderies que generaran.
Aquesta planificació ha d’incloure una connexió efectiva amb el Corredor Mediterrani. Aquest eix ferroviari és essencial per integrar el País Valencià en les xarxes europees de transport. Sagunt no pot limitar-se a contemplar el pas del corredor pel seu territori. Ha de convertir-se en un dels seus punts logístics principals, facilitant que les empreses puguen enviar i rebre mercaderies per ferrocarril de manera competitiva.
La connexió amb l’ample ferroviari internacional permetria millorar l’accés als mercats europeus, reduir temps i costos i augmentar l’atractiu de Sagunt per a noves inversions. També afavoriria una logística més sostenible, especialment per a les mercaderies pesants o per als trajectes de llarga distància. Un tren pot transportar la càrrega de desenes de camions, amb un consum energètic i unes emissions proporcionalment menors.
Tanmateix, el desenvolupament logístic no pot consistir únicament a moure més contenidors. Sagunt ha d’aspirar a retenir una part major del valor generat. Si les mercaderies només travessen el territori, els beneficis locals seran limitats. En canvi, si al voltant del port es desenvolupen activitats de transformació, emmagatzematge especialitzat, distribució, reparació, manteniment, digitalització i serveis avançats, es crearà una ocupació més diversa i qualificada.
Per aconseguir-ho, és necessari fomentar la formació professional en logística, transport, comerç internacional, gestió portuària, manteniment ferroviari i tecnologies digitals. La logística actual ja no consisteix simplement a carregar, descarregar i emmagatzemar productes. Les cadenes de subministrament utilitzen sistemes automatitzats, dades en temps real, intel·ligència artificial, traçabilitat digital i plataformes capaces de coordinar empreses situades en diferents països.
Els centres educatius del Camp de Morvedre haurien de participar activament en aquesta transformació. Cal impulsar titulacions, certificats professionals i programes de Formació Professional Dual relacionats amb les necessitats reals del port i de Parc Sagunt. Les empreses, al mateix temps, han d’assumir un compromís amb la formació i la contractació digna, evitant que el creixement logístic es traduïsca exclusivament en ocupacions precàries, jornades imprevisibles o subcontractacions permanents.
La qualitat de l’ocupació és una qüestió central. El sector logístic pot generar molts llocs de treball, però també presenta riscos relacionats amb la temporalitat, la pressió productiva, els horaris i la seguretat laboral. L’expansió del port ha d’anar acompanyada del respecte als convenis col·lectius, la prevenció de riscos, la negociació amb els representants sindicals i l’estabilitat de les plantilles.
També és necessari garantir la convivència entre l’activitat portuària i la ciutat. El port forma part de Sagunt, però es troba al costat d’espais residencials, platges i entorns naturals especialment valuosos. El creixement de l’activitat no pot produir-se d’esquena a les persones que viuen al Port de Sagunt ni a la resta de la comarca.
Això implica controlar les emissions, el soroll, la pols i el trànsit de vehicles pesants. També exigeix establir itineraris adequats perquè els camions no travessen zones residencials i desenvolupar mesures de protecció sobre el litoral i els espais naturals pròxims, especialment la Marjal dels Moros. La competitivitat no pot utilitzar-se com a excusa per rebaixar els controls ambientals.
La transició energètica representa una altra oportunitat. El port de Sagunt podria avançar en l’electrificació dels molls, l’eficiència energètica dels edificis, la utilització d’energies renovables i la reducció de les emissions dels vehicles i de la maquinària portuària. El desenvolupament de combustibles més nets i de sistemes de transport descarbonitzats pot convertir el recinte en un referent de logística sostenible.
No obstant això, aquestes transformacions han de respondre a una estratègia pública i transparent. Les administracions, l’autoritat portuària, les empreses, els sindicats i les entitats socials han de compartir informació i coordinar les seues decisions. Sagunt necessita conéixer les inversions previstes, els terminis dels accessos ferroviaris, l’impacte estimat sobre el trànsit i les mesures ambientals que s’aplicaran.
També cal una visió comarcal. El desenvolupament logístic afectarà tot el Camp de Morvedre. Els municipis de la comarca poden aportar empreses auxiliars, professionals, espais formatius i serveis, però també poden patir un increment del trànsit i de la pressió territorial. La cooperació entre ajuntaments és imprescindible per repartir oportunitats, anticipar problemes i evitar que cada municipi tracte de resoldre pel seu compte una transformació que supera els límits administratius.
El port de Sagunt té capacitat per convertir-se en una gran porta industrial i logística del Mediterrani. Aquesta aspiració, però, no es complirà simplement ampliant instal·lacions o celebrant l’augment del trànsit de mercaderies. Cal connectar el port amb Parc Sagunt, el Corredor Mediterrani i les xarxes europees, al mateix temps que es protegeix el territori i es genera ocupació de qualitat.
El verdader èxit consistirà a transformar l’avantatge geogràfic de Sagunt en benestar col·lectiu. El port ha de ser més competitiu, però també més ferroviari, sostenible, innovador i integrat en la comarca. No volem ser només un lloc de pas per a les mercaderies. Volem que la logística cree coneixement, activitat empresarial i treball digne. Connectar el port significa, en definitiva, connectar Sagunt amb el seu futur.
