18.4.25

,

Importància del patrimoni

Des de 1984, cada 18 d'abril se celebra el Dia Internacional dels Monuments i Llocs, una efemèride impulsada pel Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS) i aprovada per la UNESCO. Aquest dia busca sensibilitzar i donar a conéixer a totes les persones la riquesa que posseeix la humanitat en quant a patrimonis històrics, fomentant la seua conservació i protecció.

El patrimoni històric és un testimoni viu de la nostra història i cultura. Ens connecta amb el nostre passat i ens ajuda a entendre millor el nostre present. En aquest context, el Dia Internacional dels Monuments i Llocs es converteix en una oportunitat per a reflexionar sobre la importància de preservar aquests tresors per a les futures generacions.

Un exemple destacat de patrimoni històric és l'Ermita de la Sang de Sagunt, un edifici barroc del segle XVII. Aquesta ermita no sols és un monument arquitectònic de gran valor, sinó que també juga un paper central en les celebracions del Divendres Sant durant la Setmana Santa de Sagunt. La processó del Via Crucis, que parteix des de l'ermita fins al Calvari, és un dels moments més emotius i significatius d'aquestes festivitats.

La Setmana Santa de Sagunt, declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, és una manifestació de fervor i devoció que atrau nombroses visitants cada any. Durant el Divendres Sant, la representació de la Passió de Crist al llarg del costerut camí cap al Calvari és un acte multitudinari que combina tradició, religió i cultura. Els tambors, resos i cants coneguts com "motets" acompanyen a les participants, creant una atmosfera de profund recolliment.

L'Ermita de la Sang, amb el seu estil barroc i la seua planta de creu llatina, és un símbol de la rica herència cultural de Sagunt. La seua conservació és essencial per a mantindre viva la història i les tradicions de la comunitat. La restauració realitzada en 2012 va retornar alguns dels seus aspectes originals, assegurant que aquest monument continue sent un testimoni de l'arquitectura i la història local.

El Dia Internacional dels Monuments i Llocs ens recorda la importància de protegir i conservar aquests llocs històrics. La sensibilització sobre el valor del patrimoni cultural és crucial per a fomentar la seua preservació. Les activitats educatives, visites guiades i tallers organitzats en aquest dia ajuden a generar consciència i a involucrar la comunitat en la protecció del seu patrimoni.

La conservació del patrimoni no és sols responsabilitat de les institucions, sinó també de cadascuna de nosaltres. En participar en les celebracions del Dia Internacional dels Monuments i Llocs, podem contribuir a la protecció d'aquests tresors. La implicació de la comunitat és fonamental per a assegurar que els monuments i llocs històrics es mantinguen en bon estat i continuen sent part de la nostra herència comuna.

El Divendres Sant a Sagunt és un exemple perfecte de com el patrimoni històric pot ser un punt de trobada entre la tradició i la modernitat. La processó del Via Crucis i la representació de la Passió de Crist són actes que han perdurat al llarg dels segles, adaptant-se als canvis socials i culturals sense perdre la seua essència. L'Ermita de la Sang, com a epicentre d'aquestes celebracions, és un símbol de la continuïtat i la resiliència de la cultura saguntina.

La protecció del patrimoni històric és una tasca que requereix esforç i dedicació. La col·laboració entre institucions, comunitats i individus és essencial per a assegurar que els monuments i llocs històrics es conserven adequadament. El Dia Internacional dels Monuments i Llocs ens brinda l'oportunitat de reflexionar sobre la nostra responsabilitat en aquesta tasca i de prendre mesures concretes per a protegir el nostre patrimoni.

Dia Internacional dels Monuments i Llocs és una celebració que ens invita a valorar i protegir la nostra herència cultural. L'Ermita de la Sang de Sagunt i les celebracions del Divendres Sant són exemples de com el patrimoni històric pot ser un punt de trobada entre la tradició i la modernitat. En unir-nos en aquesta causa, demostrem el nostre compromís amb la conservació i la protecció dels tresors històrics que ens connecten amb el nostre passat i ens ajuden a construir un futur més ric i divers.

17.4.25

,

Dijous Sant, Europa

El Dijous Sant és un dia de gran significació per als cristians. La commemoració del Sant Sopar ens convida a pensar en valors fonamentals com la solidaritat, la germanor i el servici als altres. En un continent com Europa, on la diversitat cultural i social ha sigut una riquesa històrica, este dia pot oferir una perspectiva renovada sobre el tracte als immigrants i els drets humans.  

Europa ha sigut durant segles un espai de trobada de cultures, civilitzacions i moviments polítics i religiosos. Hui dia, el vell continent encara lluita per definir el seu paper en un món cada volta més interconnectat. En este context, la immigració és un dels reptes més grans, posant a prova el compromís europeu amb la dignitat humana, la justícia social i la solidaritat internacional.  

Des d’una mirada internacionalista, la migració hauria de ser abordada no com una amenaça, sinó com una oportunitat de creixement mutu. Els migrants aporten treball, coneixements, cultura i valors que enriquixen les societats d’acollida. A més, en molts casos, fugen de situacions de guerra, pobresa extrema o persecució política, buscant no sols una vida millor, sinó la supervivència mateixa.  

D’altra banda, el feminisme també ens aporta una perspectiva valuosa. Moltes dones migrades patixen discriminació múltiple: pel fet de ser dones i pel fet de ser estrangeres. Les polítiques migratòries han d’incorporar una mirada de gènere que protegisca les dones de l’explotació laboral i del tràfic de persones, garantint la seua plena integració en les societats d’acollida.  

La doctrina social de l’Església catòlica ens recorda que cada persona és digna i mereix ser tractada amb respecte i compassió. La Bíblia ens ensenya repetidament la importància d’acollir l’estranger, de donar suport als qui patixen i de construir societats basades en l’amor al proïsme. Jesús mateix ens dona un exemple de servici i humilitat en el Sant Sopar:  

"Si jo, el vostre Senyor i Mestre, vos he rentat els peus, també vosaltres vos heu de rentar els peus els uns als altres. Vos he donat exemple perquè feu com jo he fet amb vosaltres." (Joan 13:14-15)  

Este missatge ens recorda que l’amor al proïsme implica acció, una responsabilitat activa envers els qui més ho necessiten.  

Els drets humans són una pedra angular de qualsevol societat justa. El tractament dels immigrants sovint vulnera principis fonamentals de la dignitat humana: des de les condicions precàries en què arriben, fins als obstacles administratius que limiten la seua integració. Europa no pot permetre que els seus valors democràtics es diluïsquen en polítiques d’exclusió i de por.  

Un Dijous Sant modern hauria de ser, per tant, un moment de reflexió col·lectiva. Un moment per recordar que el sopar de Jesús amb els seus deixebles simbolitza la comunió entre les persones, sense importar la seua procedència. Un moment per reafirmar que la germanor no és un concepte abstracte, sinó una responsabilitat activa envers els qui més ho necessiten.  

Els països europeus han de reforçar la seua aposta per polítiques d’inclusió real. Això significa oferir vies legals i segures per a la migració, garantir una acollida digna i promoure la convivència intercultural com una riquesa, no com una amenaça.  

En este sentit, el paper de les comunitats religioses, dels moviments feministes i de les organitzacions de drets humans és essencial. La seua veu pot ser un motor de canvi i de consciència, recordant als governs que darrere de les xifres hi ha vides, històries, somnis i persones que simplement busquen una oportunitat.  

Si Europa vol ser fidel als seus principis fundacionals, ha d’entendre la migració no com un problema a resoldre, sinó com una realitat humana que necessita solucions justes, equitatives i respectuoses.  

Esta reflexió pren una dimensió encara més profunda si considerem que, en el context actual, Jesús podria ser un refugiat, un desplaçat forçat per la violència i el conflicte. Imaginar Jesús com un immigrant en un camp de refugiats ens recorda la cruesa d’una realitat que afecta milions de persones arreu del món. La seua història no sols és un relat de fe, sinó també de resistència davant la injustícia.  

La fe cristiana ens crida a actuar en defensa dels més vulnerables. Recordar Jesús com un desplaçat ens porta a confrontar les nostres pròpies accions i polítiques envers els immigrants. Este Dijous Sant, més enllà dels ritus religiosos, pot ser una ocasió per repensar el compromís europeu amb la dignitat humana i l’hospitalitat. 

,

El retorn a la confraria: un pas cap a la inclusió en la Setmana Santa de Sagunt

Enguany he tornat a vestir-me de confrare després de deu anys d’absència, un moment ple d’emoció i significat. Esta experiència no sols ha sigut una retrobada personal amb una tradició que sempre m’ha marcat, sinó també una oportunitat per donar un pas important cap a la inclusió en la Setmana Santa saguntina.  

Participar en la processó de l'Encontre Dolorós i en la del Dimecres Sant portant a Pablito El Guerrero ha sigut molt més que complir un ritual religiós. Ha sigut una reivindicació: una manera de visibilitzar que qualsevol persona hauria de tindre l'oportunitat de formar part de la nostra festa, independentment de les seues capacitats.  

L’emoció que s’ha viscut en vore Pablito entre les persones confrares ha sigut indescriptible. La Setmana Santa no ha de ser un espai limitat per a qui pot dur els passos o caminar llargues hores, sinó una tradició que abrace a totes les persones que vulguen participar. I enguany, hem demostrat que això és possible.  

Este gest no és només una simbologia, sinó el començament d’un canvi real. La inclusió hauria de ser la norma en totes les celebracions populars i religioses, i és fonamental que les confraries esdevinguen llocs on totes les persones, sense excepció, se senten benvingudes.  

Vull agrair a la Junta de la Sang per haver fet realitat este moment tan especial. Sense la seua complicitat i el seu suport, esta iniciativa no hauria sigut possible. La seua aposta per la inclusió marca un precedent que esperem que inspire futures accions en la mateixa direcció.  

No és fàcil trencar barreres ni superar prejudicis, però si alguna cosa hem aprés en esta Setmana Santa, és que estem preparats per fer el canvi. La tradició, si vol seguir viva, ha d'adaptar-se i evolucionar amb la societat.  

Per a mi, este ha sigut un dels moments més significatius com a confrare. No sols he tornat a la processó després d’una dècada, sinó que ho he fet amb un propòsit clar: demostrar que totes les persones poden formar part d'este camí.  

La resposta de la comunitat ha sigut emocionant. Hem rebut gestos d’aprovació, complicitat i suport, la qual cosa confirma que la societat saguntina està preparada per una Setmana Santa més inclusiva i representativa.  

Este és només el principi d’un canvi que ha de consolidar-se. Espere que en els pròxims anys este tipus d’accions siguen cada vegada més habituals, i que moltes més persones puguen sumar-se sense barreres.  

Els valors de la Setmana Santa—solidaritat, fe, germanor—han d'anar de la mà amb el compromís per la inclusió. Només així podrem dir que realment practiquem l'esperit que representa esta celebració.  

Queda molta faena per fer: adaptar infraestructures, sensibilitzar els confrares, generar més espais d’acollida. Però enguany hem demostrat que el canvi no només és necessari, sinó possible.  

L'esperança d’una Setmana Santa més inclusiva depén de cadascuna de les persones que formem part d’ella. Com a confrares, com a ciutadans i com a persones que volem una societat més justa.  

Tornar a vestir-me de confrare ha sigut molt més que un retorn personal, ha sigut un acte de reivindicació i compromís.  

I puc dir, amb orgull, que la Setmana Santa de Sagunt ha fet un pas ferm cap a la inclusió.  

Gràcies a totes les persones que ho han fet possible. Este és només el primer pas d’un llarg camí que ens portarà a una festa on totes les persones tinguen un lloc.

15.4.25

El futur del sector TIC: oportunitats i reptes

El sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Espanya ha experimentat un creixement impressionant en els darrers anys. Amb més de 1,34 milions de persones ocupades i un nombre d'empreses que ha arribat a les 78,000 en 2025, aquest sector s'ha convertit en un pilar fonamental de l'economia espanyola. No obstant això, aquest creixement ve acompanyat de desafiaments significatius que cal abordar per assegurar un futur sostenible i equitatiu.

Un dels aspectes més destacats és la bretxa de gènere persistent en el sector TIC. Tot i els esforços per fomentar la inclusió, només el 29.8% dels ocupats en el sector són dones, una xifra que contrasta amb el 46.3% en la resta de l'economia espanyola. Aquesta disparitat no només és una qüestió d'equitat, sinó també d'eficiència econòmica. La diversitat de gènere en els equips de treball ha demostrat millorar la innovació i la presa de decisions, factors clau en un sector tan dinàmic com el TIC.

A més, la formació en disciplines STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) segueix sent una assignatura pendent. Només el 18% de les dones es especialitzen en aquestes àrees, el que limita la seua presència en els sectors que estan modelant el futur de l'ocupació. És essencial que es prenguin mesures per fomentar l'interès de les joves en aquestes disciplines des d'una edat primerenca, així com per crear entorns educatius i laborals més inclusius.

El XIX Conveni Col·lectiu del sector TIC, que estarà vigent fins a 2027, representa un pas important en la millora de les condicions laborals. La seua actualització de les taules salarials i les mesures per adequar les condicions laborals a les noves normatives, incloent les mesures LGTBI, són passos en la direcció correcta. No obstant això, és crucial que aquestes mesures es complementin amb polítiques actives de formació i desenvolupament professional per assegurar que els treballadors del sector estiguin preparats per als reptes del futur.

Un altre aspecte que cal considerar és la necessitat de fomentar la innovació i la recerca en el sector TIC. Espanya ha de continuar invertint en R+D per mantenir-se competitiva a nivell global. Això inclou no només el suport a les grans empreses tecnològiques, sinó també a les startups i petites empreses que sovint són les que impulsen les innovacions més disruptives.

La digitalització de les empreses és un altre repte important. Moltes empreses espanyoles encara estan en les primeres fases de la transformació digital, i és essencial que rebin el suport necessari per adoptar noves tecnologies i processos digitals. Això no només millorarà la seua eficiència, sinó que també les farà més competitives en un mercat global cada vegada més digitalitzat.

La ciberseguretat és una preocupació creixent en el sector TIC. Amb l'augment de les amenaces cibernètiques, és crucial que les empreses i institucions espanyoles adoptin mesures de seguretat robustes per protegir les seues dades i sistemes. Això requereix una formació contínua dels professionals de la ciberseguretat i una inversió en tecnologies de protecció avançades.

La sostenibilitat també ha de ser una prioritat en el sector TIC. Les empreses tecnològiques han de buscar maneres de reduir el seu impacte ambiental, ja sigui mitjançant l'ús de fonts d'energia renovables, la reducció de residus electrònics o la implementació de pràctiques de producció més sostenibles. La tecnologia pot ser una eina poderosa per abordar els desafiaments ambientals, però només si es fa de manera responsable.

La col·laboració entre el sector públic i privat és essencial per impulsar el creixement del sector TIC. El govern espanyol ha de continuar desenvolupant polítiques que fomentin la innovació i la inversió en tecnologia, mentre que les empreses han de treballar conjuntament per compartir coneixements i recursos. Aquesta col·laboració pot ajudar a superar els obstacles i accelerar el desenvolupament tecnològic.

La formació contínua dels professionals TIC és crucial per mantenir-se al dia amb els ràpids avanços tecnològics. Les empreses han de invertir en programes de formació i desenvolupament per assegurar que els seus empleats tinguin les habilitats necessàries per adaptar-se a les noves tecnologies i processos. Això no només millorarà la productivitat, sinó que també augmentarà la satisfacció dels empleats.

La inclusió digital és un altre aspecte important. És essencial que tots els ciutadans tinguin accés a les tecnologies digitals i les habilitats necessàries per utilitzar-les. Això inclou no només l'accés a internet, sinó també la formació en competències digitals bàsiques. La inclusió digital pot ajudar a reduir les desigualtats i assegurar que tots els ciutadans puguin participar en l'economia digital.

La internacionalització de les empreses TIC espanyoles és una oportunitat important. Les empreses han de buscar maneres d'expandir-se a mercats internacionals per augmentar la seua competitivitat i accedir a noves oportunitats de creixement. Això requereix una estratègia clara i el suport del govern per facilitar l'accés a mercats estrangers.

El sector TIC a Espanya té un potencial enorme per continuar creixent i liderant la innovació tecnològica. No obstant això, per aprofitar plenament aquest potencial, és necessari abordar els desafiaments existents, especialment en termes d'inclusió i formació. Només així podrem assegurar un creixement sostenible i equitatiu que beneficiï a tota la societat.

El nou conveni col·lectiu representa un pas important cap a la millora de les condicions laborals i l'adaptació a les noves realitats del mercat. És essencial que aquestes mesures es complementin amb polítiques actives de formació i desenvolupament professional per assegurar que els treballadors del sector estiguin preparats per als reptes del futur.

El futur del sector TIC a Espanya depèn de la nostra capacitat per innovar, col·laborar i formar una força laboral diversa i capacitada. Amb el suport adequat, aquest sector pot continuar sent un motor de creixement econòmic i desenvolupament tecnològic per a tot el país.

Dia de l'art

Sagunt, una ciutat amb una història mil·lenària, és també terra d’art i talent. Des de la pintura fins al teatre i la música lírica, el municipi ha donat al món artistes excepcionals que han marcat el seu temps. Victòria Civera, Lola López i Sílvia Vázquez són tres dones que han portat el nom de Sagunt a escenaris internacionals, cadascuna des del seu àmbit creatiu.

Victòria Civera: poesia visual i innovació artística  Nascuda al Port de Sagunt el 1955, Victòria Civera ha desenvolupat una carrera artística que combina pintura, escultura i instal·lacions. En els anys setanta, va començar explorant el fotomuntatge i més tard va evolucionar cap a la pintura, construint un llenguatge visual únic ple de simbolisme i sensibilitat. A mitjans dels anys vuitanta, es va traslladar a Nova York, on va aprofundir en la tridimensionalitat de l’art i va consolidar el seu prestigi internacional. Les seues obres, exposades en institucions com el Museu Reina Sofia o l'IVAM, ens conviden a reflexionar sobre la memòria, les emocions i la condició humana.  

Lola López i Hongaresa de Teatre: reivindicació i poesia escènica  El teatre a Sagunt té una veu pròpia, i Lola López, cofundadora de Hongaresa de Teatre, ha sigut fonamental en la creació d’un espai on la paraula, la memòria i la poesia dramàtica es troben. Fundada el 1995, Hongaresa de Teatre ha estrenat més de 30 produccions en escenaris de prestigi a Espanya i Llatinoamèrica. Amb una mirada que oscil·la entre la reivindicació social i la delicadesa artística, les seues obres exploren des de la tragèdia fins a la comèdia, passant pel cabaret polític i el teatre documental. La presència de López en l’escena teatral ha sigut clau per donar visibilitat a narratives oblidades i reinterpretar la història des d’una perspectiva innovadora.  

Sílvia Vázquez: la veu lírica de Sagunt  El Port de Sagunt també ha donat una estrella a l'òpera: Sílvia Vázquez, soprano lírico-lleugera, reconeguda per la seua tècnica impecable i capacitat interpretativa. Ha actuat en escenaris tan prestigiosos com el Teatro alla Scala de Milà, el Grand Théâtre de Genève i el Palau de les Arts Reina Sofia, donant vida a personatges icònics com Lucia di Lammermoor, Lakmé i Gilda en Rigoletto. La seua veu, carregada d’emoció i presència escènica, és una mostra de la riquesa musical que pot sorgir d’una ciutat com Sagunt.  

Sagunt com a bressol de talent  L’art no és només creació; és també identitat, memòria i transformació social. L’aportació de Civera, López i Vázquez no es limita als seus respectius camps: elles són referents que han inspirat altres artistes i han contribuït a situar Sagunt com un espai de creativitat i expressió.  

L’estímul a l’art saguntí és fonamental. Donar suport a les artistes, promoure iniciatives culturals i reivindicar la creativitat com a motor social garanteix que aquestes figures continuen deixant empremta. El Dia Mundial de l'Art ens recorda que l’expressió artística no es limita a un dia de celebració; és un element essencial de la nostra vida i la nostra història.  

Sagunt, amb la seua tradició i el seu futur artístic, ens convida a explorar i donar suport a l’art en totes les seues formes. Victòria Civera, Lola López i Sílvia Vázquez són tres noms que demostren que l’art no té fronteres, i que des d’una ciutat amb tanta història es pot influir en l’escena artística mundial.  

📣 Quina és la teua artista saguntina favorita? Creus que es dona suficient visibilitat a l’art creat per dones?