Deia Sergio Muniesa que els pressupostos de l’estat per a Sagunt con una alegria. Doncs jo pense que no, que son més bé una alergia que té e Partit Popular contra els valencians i valencianes. 2’1 milions d’euros per a la comarca? En cas de realitzar-se les inversions promeses al territori valencià, xifrades 554.111€, cada valencià percebria solament 149 € davant dels 468 € d’inversió per càpita a Cantàbria. D’aquesta manera, els valencians estaran 67€ per sota de la mitjana estatal, que ascendix a 217€ d’39;inversió per habitant. Una situació especialment delicada per a les comarques d’Alacant, on la inversió per habitant és de 83€, menys de la meitat que la mitjana estatal.

Però que passa amb els més necessitats? Amb els pensionistes?

Segons l’informe “Els despropòsits de la Despesa Militar” del Centre Dels d'Estudis per la Pau, la Despesa Militar total espanyola va ser de 18.776 milions d'euros en l’any 2017, quasi 2.000 milions d'euros més que l'any anterior, el que suposa que cada ciutadà va contribuir de mitjana amb 404 euros de la seva renda a esta finalitat. En total, això suposa un 1’64% del PIB espanyol, superant amb escreix l’1% del PIB que assenyala la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, i ens apropa al 2% que la Casa Blanca reclama als seus socis de l’OTAN.

Unes xifres que, tot i ser elevades, no comptabilitzen el total de la despesa donada l’opacitat amb la que el govern d’Espanya tracta estes dades. I és que, d’una banda, es camuflen despeses militars en partides d’altres ministeris i, d’altra banda, es pressuposta molt menys del que realment s’acaba gastant, ja que els comptes es modifiquen una vegada aprovats per dotar de recursos suplementaris a estes partides.

La realitat és que, tal com es recull a l'informe citat anteriorment, la Despesa Militar total actual és igual que la suma del que l’Estat dedica a Foment del Treball (5.499 milions), Infraestructures (5.392 milions), Sanitat (4.093 milions), Educació (2.525) i Cultura (801 milions). De fet, des del 2008 fins ara el pressupost en Infraestructures s’ha reduït un 63%, en Cultura un 34%, en Foment del Treball un 28%, i en Investigació Civil un 21%, mentre que en Despesa Militar real només s’ha reduït un 10%, gaudint d’un privilegi que no han tingut altres partides.

L’última notícia que hem rebut de la Ministra de Defensa del govern espanyol ha sigut l’anunci d’un nou Programa Especial d'Armament (PEAS) amb el que destinarà 10.805 milions d'euros per comprar armes, com ara vehicles de combat sobre rodes 8x8, fragates F-110, avions d’entrenament o helicòpters NH-90 navalitzats, entre altres. Però si això era poc, cal recordar que l’Estat encara manté un deute de 21.351 milions d'euros a causa del PEAS anterior, que haurà de pagar fins l’any 2030.

Mentrestant, els ciutadans continuem patint retallades per part del govern de Rajoy, veient minvat el nostre dret a l’accés a una vivenda, o sense anar més lluny, el dret a unes pensions públiques dignes. Amb eixe reclam s’han manifestat milers de persones darrerament als carrers després de l’efecte dels darrers canvis introduïts per al còmput de les pensions.

És en qüestions com aquestes on queden clares les prioritats d’un govern. Així, mentre que augmentar les pensions mínimes suposaria una despesa de 3.000 milions d’euros o augmentar-les en relació a l’IPC costaria 1.800 milions, el govern espanyol prefereix dedicar més de 10.000 milions al nou Programa Especial d’Armament.

El 3 d'abril de 1979 es van realitzar les primeres eleccions municipals democràtiques espanyoles, la qual cosa va suposar la democratització dels nostres ajuntaments.

Després de quaranta anys de govern del General Franco, els espanyols van poder tornar a exercir el seu dret al vot i triar als seus representants més propers, així com ser triats per a constituir els primers governs municipals democràtics.

Les eleccions municipals de 1979 van permetre l'elecció democràtica dels regidors de tots els ajuntaments espanyols. D'entre ells, es triava -avui segueix sent així- a l'alcalde. Fins aqueix moment, la representació en els ajuntaments era corporativa; els regidors no eren triats democràticament. L'alcalde, en les capitals de província, era triat directament pel Govern, i en els restants municipis, pel Governador Civil i Cap Provincial del Moviment. Els alcaldes eren, al seu torn, caps locals del Moviment Nacional.

El resultat de les primeres eleccions municipals democràtiques va donar com a vencedora a la Unió de Centre Democràtic, partit governant i que acabava de guanyar les eleccions generals de març de 1979. Va superar folgadament en vots i en regidors al PSOE. No obstant açò, quan es van constituir els ajuntaments, en moltes grans ciutats, la unió dels regidors del PSOE amb el PCE va donar la majoria a l'esquerra.

39 anys ja d’aquelles eleccions i l’estat encara és pensa que els Ajuntaments són nadons. La Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local, és un clar exemple, en la qual existeix i permet exercir la tutela financera dels comptes municipals.
Cal recordar l'incompliment de l'objectiu de dèficit en un país és causa d'intervenció per part de la UE, ha emfatitzat que si l'any passat es van complir les metes a Espanya va ser perquè l'administració local va aportar un superàvit del 0,64 %, que va compensar el 0,42 % de dèficit conjunt de les altres dues administracions.

Està actitud de control pareix del segle XIX, i aqueixes limitacions suposen que el Govern està allunyat del carrer, les polítiques de base han de ser la “base”.

L‘esperit del 3 d’abril ha de estar viu.