L'Ajuntament de
Sagunt, per iniciativa de la delegació de Cultura, ha acordat posar nom, en uns
casos i en uns altres els canviarà, a 33 carrers i places, segons ha acordat la
Junta de Govern Local. És per això que intentarem des d’esta pàgina poder
aportar el perquè de la importància d’estos carrers en el nostre Nomenclàtor.
Entre els
criteris que s'han seguit destaca, en primer lloc, el dels veïns i veïnes de
Sagunt que han lluitat pels drets cívics, laborals, socials, culturals o
esportius i que han contribuït a la cohesió social, al teixit associatiu, a la
convivència, al desenvolupament cultural del nostre país i a la millora de la
qualitat de vida de les persones del municipi. És el cas dels carrers Miguel
Campoy, Antonio Morcillo, Miguel Zaplana i la plaça José Valero Ruiz, situades
entre el cementeri i el barri Els Vents; així com el carrer Joan Camarena en el
barri Churruca o la plaça Simón Montolío Solsona, prop de l'avinguda 3 d'Abril.
En el nucli de Sagunt seran els carrers Ximo Michavila, al nord del Palància, o
la plaça Mossén Vicente Gil.
En segon lloc,
este canvi també perseguix un reconeixement a eixes dones saguntines o
valencianes i als col·lectius que han destacat en l'àmbit de la lluita política
i sindical, la lluita pels drets socials i cívics o que han destacat en la
lluita per la igualtat de drets socials i de gènere i l'acció feminista. També
a dones marginades, recusades o fins i tot represaliades per l'únic motiu de
ser dones. Així, s'ha denominat una plaça amb el nom Col·lectiu 8 de Març, en
la zona internuclis, o el Passeig de les Tretze Roses, en la mateixa zona.
A més, diferents
carrers portaran el nom de dones com Maria Correa Navarro, casada amb José
Romeu que va ser represaliada per ser dona i ser cònjuge de Romeu, el qual va
tindre sempre el seu suport indispensable per a aconseguir els seus objectius.
O retran reconeixement a altres dones valencianes com Alejandra Soler,
Guillermina Medrano o Maria Cambrils. I, també, fer un reconeixement públic a
dones que destaquen en l'àmbit de l'art i la cultura, siga la literatura,
música o pintura, tal és el cas d'escriptores valencianes destacades que han
escrit en valencià com Maria Beneyto, Carmelina Sánchez-Cutillas, Montserrat
Roig o Beatriu Civera, els noms de les quals figuraran en diferents carrers de
la zona internuclis i de Baladre. En l'àmbit de la música, la soprano
internacional Lucrecia Bori o les pintores valencianes Dorotea i Margarita Joanes,
en el barri de Churruca.
També
s'homenatjarà valencians i valencianes que han contribuït a la defensa dels
valors democràtics contra el totalitarisme i els corrents feixistes com és el
cas del General Vicente Rojo, nom que acompanyarà al carrer Humanista Manuel
Sanchis Guarner, Amado Granell, alliberador de París, Guillem Agulló o Julio
Just que va contribuir a la seua sostenibilitat durant la II República.
Finalment, s'ha
fet un reconeixement a les ciutats agermanades o que tenen un vincle històric
amb Sagunt com Millau o La Unión. També a científics valencians com el carrer
Botànic Cavanilles que estarà entre els col·legis Ausiàs March i Villar Palasí
o un homenatge a aquells que fan possible, entre d’altres, la música valenciana
tradicional, com és el cas del carrer Dolçainers.
Començarem amb Miguel Campoy i Adell, que va nàixer en
Quart de les Valls en 1945 i va faltar en València a l’any 2018. Metal·lúrgic.
Sindicalista. Va conviure amb els seus avis materns fins als nou anys en què es
trasllada, amb la seua família, a Port de Sagunt on continuarà la seua formació
escolar, primer en el col·legi de Ntra. Sra. de Begoña fins als catorze anys en
què ingressa a l'Escola d'Aprenentes d'Alts Forns de Biscaia, S. A..
Finalitzats els seus estudis passarà a formar part de la plantilla de la
companyia metal·lúrgica, després Alts Forns del Mediterrani, S. A. i,
finalment, convertida en Sidmed fins a la seua prejubilització.
Triat per a
dirigir la Caixa Complementària dels Obrers d'Alts Forns de Biscaia, l'objectiu
dels quals era complementar les prestacions de la Seguretat Social. Al costat
de xicotets grups, dins del Partit Comunista d'Espanya i com a responsable del
moviment obrer local, va treballar amb afany per a aconseguir els règims de
llibertats públiques i sindicals aconseguides després de la desaparició de la
dictadura franquista.
En les eleccions
sindicals d'octubre de 1982 Juan Miguel Campoy és triat per majoria absoluta de
CC.OO (Comissions Obreres) president de l'òrgan unitari i iniciant-se el procés
de reconversió més cruel patit pels treballadors siderúrgics que va culminar
amb els acords d'abril de 1984. Posteriorment i abonats pels sindicats CC.OO,
S.N.I., U.G.T., empresa i Comitè d'Empresa es formalitza el Fons de Promoció
d'Ús d'Alts Forns del Mediterrani al qual s'adhereixen més tard Biscaia i
Astúries.
Va ser president
delegat de la unitat territorial de València del F.P.E., així com vocal, per
CC.OO, en el Consell Rector del F.P.E. del sector siderúrgic integral fins a la
seua dissolució. Amb l'aparició d'Esquerra Unida és proposat, en les eleccions
de 1986, per a encapçalar la llista per a l'Ajuntament de Sagunt, proposta que
es repetirà en dues ocasions consecutives. Va ser portaveu del seu grup a
l'Ajuntament presentant, per diferències de plantejament, la seua dimissió i
renúncia a l'escó.
Entrades
