Sagunt és molt més que un punt en el mapa; és un espai ple d’història, d’identitat i de veus que ressonen des de fa segles. Qui arriba per primera vegada a esta ciutat valenciana potser no sap que està trepitjant terra sagrada per a la memòria del Mediterrani.
Passejar pels seus carrers és retrobar-se amb un passat romà que encara batega en les pedres del teatre, en els arcs, en el Castell que esguarda des de dalt el perfil del poble. Però Sagunt no viu només del seu llegat antic; és també un lloc que acull, que es transforma, que s’obri a qui arriba amb curiositat i ganes de formar part d’ell.
Per a una persona nouvinguda, entendre Sagunt és com desembolicar un regal ple de capes. A cada racó hi ha una història, una festa, un sabor que parla de la terra. I esta acollida no és només física: és emocional, cultural, vivencial.
Sagunt té dos ànimes que conviuen amb orgull: el nucli històric, conegut simplement com Sagunt, i el Port de Sagunt, nascut amb la industrialització i que ha crescut amb identitat pròpia. Entre totes dues parts, forma una ciutat rica i diversa.
L'herència ibera i romana marca l’essència de Sagunt. Fou ací on Anníbal va iniciar la Segona Guerra Púnica, assaltant la ciutat aliada de Roma. Esta resistència heroica ha quedat gravada com a símbol d’identitat i orgull.
L’ocupació romana va transformar Saguntum en una ciutat pròspera, amb un teatre que encara hui acull espectacles i que representa un dels símbols més potents del patrimoni cultural valencià.
En època medieval, Sagunt va ser reconeguda com Morvedre, i durant segles va ser testimoni de la convivència de cultures: jueus, cristians i musulmans compartiren espais, places i històries.
El call jueu, amb els seus carrerons estrets i la seua arquitectura singular, continua sent un reflex d’aquell passat ric i plural, que Sagunt reivindica i conserva amb estima.
Ja en temps més recents, amb l’arribada de la siderúrgia, el Port de Sagunt es va convertir en motor econòmic de la comarca. Famílies d’arreu vingueren a treballar i crearen una nova comunitat diversa i arrelada.
Este llegat industrial, lluny de desaparèixer, ha sigut integrat com a part de la identitat cultural, amb espais com el Museu Industrial o les antigues instal·lacions dels Alts Forns que conviden a comprendre esta altra cara de Sagunt.
Però si hi ha alguna cosa que et fa sentir part de Sagunt des del primer moment són les festes. I no unes qualsevols: parlem de tradicions centenàries, de rituals populars i de celebracions que posen el poble de cap per avall amb goig i orgull.
Les Falles, compartides amb altres municipis valencians, adquireixen a Sagunt una personalitat pròpia. Les comissions falleres són espais de convivència i festa, però també de solidaritat i arrelament.
La Setmana Santa Saguntina és una de les més destacades del País Valencià. Amb les seues processons i representacions vives, s’implica tot el poble en una celebració on la fe es barreja amb el patrimoni i l’emoció.
La festa de Moros i Cristians en el Port, plena de música, pólvora i color, rememora episodis històrics amb un esperit festiu que atrapa qualsevol persona que ho presencie, siga d’ací o no.
Una altra cita imprescindible és el festival Sagunt a Escena, que ompli el teatre romà de cultura viva durant l’estiu. És una de les mostres més clares de com la ciutat sap reinterpretar el passat amb creativitat i respecte.
Però Sagunt no és només festa gran. També ho són els mercats medievals, les trobades d'associacions veïnals, els concerts a la fresca o els esdeveniments esportius que fan del poble un lloc actiu i acollidor tot l’any.
La gastronomia és una altra forma d’entendre Sagunt. Des del tradicional arròs amb fessols i naps, als dolços festers o la coca de tomaca, cada plat parla de territori i de memòria.
Les persones nouvingudes troben a Sagunt una ciutat oberta. Potser al principi el valencià sona llunyà, però prompte es descobreix com una llengua acollidora, que obre portes i connecta.
L’escola, les entitats culturals i socials, les biblioteques i associacions són espais d'integració activa, on la diversitat no es veu com a obstacle sinó com a valor.
Sagunt sap que la seua força està en la seua gent, i per això impulsa projectes interculturals, campanyes d’inclusió i espais de convivència on tothom troba un lloc.
Hi ha una estima genuïna per la terra: per la muntanya, per la mar, pel riu Palància que travessa la ciutat. La natura forma part del relat saguntí, amb itineraris, espais protegits i una aposta clara per la sostenibilitat.
La cultura popular es manté viva gràcies als casals, als tallers de dansa, als grups de música tradicional i a un teixit associatiu que acull, proposa i transmet.
Els i les joves també tenen un paper actiu: des de les colles de dolçainers, als grups de teatre amateur o les associacions juvenils que creen espais de participació.
L’educació a Sagunt aposta per la igualtat, el plurilingüisme i el respecte. És una eina clau per a construir futur i cohesionar comunitat.
Vindre a viure a Sagunt és més que ocupar una casa; és entrar en una comunitat que, amb el seu caràcter viu, convida a formar-ne part.
És normal sentir-se perdut al principi, però la ciutat sap cuidar. Té espais per preguntar, per aprendre, per créixer i per equivocar-se sense por.
Hi ha temps per a la calma i per al bullici. Sagunt és eixa ciutat que t’ensenya a viure a un altre ritme, on tradició i canvi no són enemics, sinó companys de viatge.
No tot és perfecte, evidentment. Però és precisament esta barreja de fragilitat i fortalesa el que fa de Sagunt un lloc tan humà i proper.
Si una persona nouvinguda pregunta “què és Sagunt?”, la millor resposta no és una definició exacta, sinó una invitació: “vine i viu-lo”.
Perquè Sagunt no s’explica, es camina. No es defineix, es viu. I quan menys t’ho esperes, ja l’estàs estimant.