Soc Albert Emili Llueca, un professional de la informàtica, escriptor, divulgador cultural i activista social de Sagunt. Al llarg de la meua vida he intentat combinar la meua formació tècnica amb una vocació profunda de servei públic, convençut que el coneixement només té sentit quan es posa al servei de les persones. Encara que la meua carrera professional s'ha desenvolupat principalment en el sector tecnològic, sempre he mantingut una estreta vinculació amb la política, la cultura, l'associacionisme i la defensa de la llengua i la identitat valencianes.
Vaig nàixer a Sagunt l'any 1982, fill d'un cronista i periodista i d'una mestra. D'ells vaig aprendre la importància de l'educació, la cultura, la curiositat intel·lectual i el compromís amb la societat. Vaig créixer envoltat de llibres, converses sobre l'actualitat i una estima profunda pel nostre patrimoni històric i cultural. Aquells valors, reforçats també per l'exemple dels meus avis i rebesavis, van marcar la meua manera d'entendre el món.
La meua consciència cívica va despertar molt prompte. Amb només catorze anys vaig participar en la meua primera manifestació per reivindicar la construcció de l'Institut Clot del Moro. Aquella experiència em va fer comprendre que la participació ciutadana era una ferramenta poderosa per transformar la realitat. Poc després, l'any 1998, vaig començar a militar en l'esquerra nacionalista valenciana, i en 2002 vaig incorporar-me al BLOC Nacionalista Valencià. Durant anys vaig assumir responsabilitats al BLOC Jove i a diferents òrgans de l'organització, aprenent el valor del treball col·lectiu, la gestió d'equips i la proximitat amb la ciutadania.
Professionalment, em vaig formar amb dos cicles superiors d'informàtica i vaig desenvolupar la meua carrera en el sector tecnològic. Una etapa especialment significativa va ser la meua incorporació a ENCAMINA l'any 2005, on vaig participar en projectes de transformació digital que em van permetre créixer tant professionalment com personalment. Posteriorment, després d'altres experiències laborals i d'una etapa com a autònom, vaig incorporar-me a INDRA, empresa on he continuat desenvolupant la meua carrera.
Però la meua vida no es pot entendre sense la cultura. Al llarg dels anys he col·laborat amb les falles, amb publicacions culturals, amb mitjans de comunicació i amb iniciatives de divulgació històrica. He publicat obres com La Sagunt Republicana, Privilegios y Honores de la Ciudad de Sagunto i Festes Populars de Morvedre, treballs que naixen de la meua passió per la història local i de la voluntat de preservar la memòria col·lectiva del nostre territori. També he participat en projectes com Capgirant Sagunt de la T a la S, una iniciativa destinada a difondre la ciutat des d'una perspectiva educativa i cultural.
La política institucional va arribar a la meua vida l'any 2011, quan vaig ser elegit regidor de l'Ajuntament de Sagunt. Posteriorment també vaig exercir com a assessor del Grup Municipal de Compromís i vaig formar part de candidatures a les Corts Valencianes. Durant més d'una dècada vaig treballar des de diferents responsabilitats públiques amb la convicció que la política ha de servir per millorar la vida de les persones. Sempre he defensat una manera d'entendre-la basada en l'escolta, la coherència, la proximitat i la recerca de consensos.
La meua trajectòria personal ha estat marcada també per moments determinants. L'any 2006 vaig conéixer Mamen, la meua companya de vida, amb qui em vaig casar el 2009. Junts hem compartit alegries, reptes i moments difícils. Un dels més importants va ser el llarg procés que vam afrontar per poder ser pares. Després de nombrosos tractaments i moltes dificultats relacionades amb la fertilitat, el 2011 va nàixer la nostra filla Aitana. Anys més tard, el procés d'adopció que havíem iniciat culminaria amb l'arribada de Mireia, completant una família construïda amb perseverança, estima i esperança.
També he hagut d'afrontar moments dolorosos, com la mort de mon pare l'any 2008, la pèrdua de familiars estimats o l'acomiadament laboral derivat d'un ERO. No obstant això, probablement el repte més gran va arribar el 2021, quan a Mamen li van diagnosticar un càncer. Aquell moment va canviar les nostres prioritats i ens va obligar a centrar totes les energies en la lluita contra la malaltia. Després de mesos de tractaments, operacions i incertesa, el 2022 vam rebre la notícia que tant esperàvem: estava lliure de càncer. Sens dubte, una de les victòries més importants de la nostra vida.
Paral·lelament, he mantingut una intensa participació en el teixit associatiu i esportiu de la ciutat. He format part de consells escolars, del Consell de l'Esport de Sagunt, he exercit responsabilitats sindicals i he desenvolupat diferents funcions al Club Balonmano Morvedre, entitat de la qual vaig arribar a ser president. Sempre he cregut que les associacions són espais essencials per construir comunitat i fomentar la participació ciutadana.
En els últims anys he iniciat una nova etapa de transformació personal. El 2024 em vaig sotmetre a una operació de bypass gàstric que va representar un canvi profund en la meua salut i en la meua manera d'entendre la vida. El 2026 vaig decidir adoptar oficialment el nom d'Albert Emili, una decisió vinculada a la meua evolució personal. Aquell mateix any vaig tancar altres etapes importants, deixant la secretaria local de Compromís i la presidència del Club Balonmano Morvedre. També vaig enviar a una editorial el manuscrit de Tornar a casa, una obra autobiogràfica on reflexione sobre els canvis, les pèrdues, les oportunitats i el procés constant de reconstrucció personal.
Mirant enrere, em definisc com una persona inquieta, compromesa i profundament vinculada a Sagunt. La meua història és la d'algú que ha intentat combinar tecnologia, cultura, política i servei públic sense perdre mai de vista les persones. Continue creient que la humilitat, la coherència, el treball en equip i l'estima són les millors eines per construir una societat millor i per continuar escrivint, cada dia, les pàgines del meu propi camí.