bullying

Cada 2 de maig, el món s’atura per recordar una realitat que afecta milers de xiquets i adolescents: l’assetjament escolar. El Dia Internacional contra el Bullying no és només una data simbòlica, sinó una oportunitat per a reflexionar sobre una problemàtica que, tot i ser antiga, continua sent profundament actual i dolorosa.

L’assetjament escolar sovint es viu en silenci. Les víctimes, per por o per vergonya, no s’atreveixen a parlar. Este silenci és perillós, perquè permet que el maltractament es perpetue i que els agressors actuen sense conseqüències. Trencar este silenci és el primer pas per començar a sanar.

Encara que el bullying ha existit sempre, hui en dia és més visible. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació han ajudat a posar el focus en este problema, i això ha permés que moltes històries isquen a la llum. Esta visibilitat és clau per a generar consciència i exigir accions concretes.

Les conseqüències de l’assetjament poden ser devastadores. No es tracta només de bromes pesades o conflictes puntuals. Estem parlant de situacions de violència sostinguda que poden provocar depressió, ansietat, baixa autoestima i, en els casos més greus, fins i tot suïcidi. És una realitat que no podem ignorar.

Els centres educatius tenen un paper fonamental en la prevenció i detecció del bullying. No n’hi ha prou amb tindre protocols escrits: cal una actitud activa, formació específica i una cultura escolar basada en el respecte i la inclusió. L’escola ha de ser un espai segur per a totes i tots.

Les famílies també són una peça clau. Detectar canvis en el comportament dels fills, escoltar-los sense jutjar i oferir-los suport emocional pot marcar la diferència. Quan un xiquet o adolescent se sent escoltat i recolzat, és més probable que s’atrevisca a contar el que li passa.

L’educació emocional és una eina poderosa per a previndre l’assetjament. Ensenyar als xiquets i joves a reconéixer i gestionar les seues emocions, a posar-se en el lloc dels altres i a resoldre conflictes de manera pacífica és essencial per a construir una convivència saludable.

Amb l’arribada de les tecnologies, el bullying ha trobat una nova via: el ciberassetjament. Este tipus d’assetjament pot ser encara més cruel, perquè sovint és anònim, constant i arriba a la víctima fins i tot a casa. És urgent educar també en l’ús responsable de les xarxes socials.

La lluita contra el bullying ens implica a totes i tots. No podem deixar esta responsabilitat només en mans del professorat o dels psicòlegs escolars. Tota la societat ha de comprometre’s: institucions, mitjans, famílies, alumnat. El silenci i la indiferència ens convertixen en còmplices.

Les campanyes de sensibilització són importants, però no poden quedar-se en un sol dia. Cal mantindre el missatge viu durant tot l’any, amb accions concretes, tallers, testimonis i espais de debat. La prevenció és una tasca constant.

Cada vegada més persones s’atrevixen a contar la seua experiència amb l’assetjament. Estes històries són valuoses, perquè trenquen el silenci i donen força a altres víctimes. Escoltar-les és un acte de justícia i una manera de construir una societat més empàtica.

Imaginar escoles lliures de bullying no és una utopia. És un objectiu possible si hi posem voluntat, recursos i compromís. El 2 de maig ens recorda que este futur està a les nostres mans, i que cada acció compta per a fer-lo realitat.

llegir més

Festes patronals de Sagunt: Festa Interés turísitc Autonómic

Les festes són una part fonamental de la identitat cultural valenciana. A través d'elles, es preserven tradicions, es manté viva la llengua i es reforça el sentiment de pertinença a una comunitat. Les festes són molt més que simples celebracions; són una expressió de la nostra història, dels nostres valors i de la nostra manera de viure.

En primer lloc, les festes són essencials per a preservar les tradicions. Cada poble i ciutat de la Comunitat Valenciana té les seues pròpies festes, amb rituals i costums que s'han transmés de generació en generació. Aquestes tradicions són un llegat valuós que ens connecta amb els nostres avantpassats i ens recorda d'on venim.

A més, les festes són una eina poderosa per a mantindre viva la nostra llengua. Durant les celebracions, es parla valencià, es canten cançons tradicionals i es reciten versos en la nostra llengua. Això ajuda a reforçar l'ús del valencià en la vida quotidiana i a transmetre'l a les noves generacions.

Les festes també són un símbol de la nostra identitat com a valencians i valencianes. Ens permeten mostrar amb orgull les nostres particularitats culturals i compartir-les amb les altres persones. A través de les festes, es crea un sentiment de comunitat i de pertinença que és fonamental per a la cohesió social.

La història del nostre poble està estretament lligada als rituals comuns. Des de temps immemorials, les festes han sigut una manera de celebrar els esdeveniments importants de la vida comunitària, com les collites, les festivitats religioses i les commemoracions històriques. Aquests rituals ens ajuden a mantindre viva la memòria col·lectiva i a donar sentit a la nostra existència com a poble.

Un exemple destacat de la importància de les festes en la nostra cultura és la declaració de festa d'interés turístic autonòmic de les festes patronals de Sagunt. Aquesta distinció no només reconeix el valor cultural i històric de les festes, sinó que també pot ser un punt de partida per a la millora i la promoció del municipi.

La declaració de festa d'interés turístic autonòmic pot ajudar a fer més habitable el municipi, ja que atrau visitants i genera activitat econòmica. Això pot traduir-se en millores en les infraestructures i en els serveis, que beneficien tant les persones residents com les visitants.

A més, aquesta distinció reconeix l'esforç de la comissió de festes i de les penyes per a crear un espai festiu per a totes les persones. Organitzar unes festes d'aquesta magnitud requereix molta dedicació i treball en equip, i és important valorar i agrair la tasca de totes les persones implicades.

Les festes també són una oportunitat per a la innovació i la creativitat. Cada any, les comissions de festes i les penyes busquen noves maneres de sorprendre i d'entretenir les participants, mantenint sempre el respecte per les tradicions. Això permet que les festes evolucionen i s'adapten als nous temps, sense perdre la seua essència.

A més, les festes són un espai de convivència i de trobada. Durant les celebracions, les persones es reuneixen, comparteixen moments de felicitat i reforcen els llaços d'amistat i de veïnatge. Això és especialment important en una societat cada vegada més individualista, on les oportunitats de trobada i de convivència són cada vegada més escasses.

Les festes també tenen un paper important en la promoció de la cultura local. Durant les celebracions, es donen a conéixer els productes típics, la gastronomia, l'artesania i altres elements de la cultura valenciana. Això ajuda a posar en valor el nostre patrimoni cultural i a donar-lo a conéixer tant a nivell local com a nivell internacional.

A més, les festes són una font d'inspiració per a molts artistes i creadores. Les músiques, les danses, els vestits i altres elements de les festes són una font inesgotable de creativitat i d'expressió artística. Això contribueix a enriquir la nostra cultura i a mantindre-la viva i dinàmica.

Les festes també tenen un impacte positiu en la salut i el benestar de les persones. Participar en les celebracions, ballar, cantar i gaudir de la companyia de les altres persones té efectes beneficiosos per a la salut física i mental. A més, les festes són una oportunitat per a desconnectar de la rutina i per a gaudir de moments de felicitat i de diversió.

Un aspecte destacat de moltes festes valencianes són els bous al carrer. Aquesta tradició, que es remunta a segles arrere, és una part integral de les celebracions en molts pobles i ciutats. Els bous al carrer no només són un espectacle emocionant, sinó que també són una manera de mantindre viva una tradició que forma part de la nostra identitat cultural. A través d'aquesta pràctica, es reforcen els llaços comunitaris i es crea un espai de convivència i de participació per a totes les veïnes i veïns.

Tot i això, és important racionalitzar la pràctica dels bous al carrer i assegurar-se que es complix la llei tal com està escrita. Hem de garantir que no es maltracte l'animal i que es respecten les normes establides per a protegir tant les participants com els bous. Sabem que hi ha moltes sensibilitats al voltant d'aquesta tradició, però almenys cal assegurar-se que les normes es complixen per a garantir la seguretat i el benestar de totes les persones.

Les festes són una part essencial de la identitat cultural valenciana. A través d'elles, es preserven les tradicions, es manté viva la llengua, es reforça el sentiment de pertinença i es promou la convivència i la cultura local. Les festes són una expressió de la nostra història i dels nostres valors, i és important reconéixer i valorar el seu paper en la nostra societat.

llegir més

Som 49 milions

La defensa del sistema públic de pensions és un debat fonamental en la societat actual. Davant les amenaces de privatització i els reptes econòmics, garantir unes pensions dignes per a tota la ciutadania és una prioritat indiscutible. La manifestació de hui a València, impulsada per USOCV i la MERP, baix el lema "Som 49 milions", representa una crida a la unitat i a la mobilització social per blindar les pensions davant qualsevol intent de retallada o desmantellament.

Les pensions públiques no són només un dret conquistat gràcies a dècades de lluita social, sinó que també constituïxen un pilar bàsic per a la cohesió i la justícia social. Sense un sistema de pensions fort, el risc de pobresa entre les persones majors augmentaria exponencialment, afectant la qualitat de vida de milions de persones.

En els últims anys, el discurs sobre la insostenibilitat del sistema de pensions ha sigut utilitzat com a justificació per a mesures de privatització o retallada de les prestacions. Certs sectors econòmics i polítics argumenten que cal reformar el sistema per a fer-lo "més eficient", però darrere d'estes propostes sovint s'amaga la intenció de transferir recursos públics cap al sector privat.

La mobilització social és essencial per a frenar estos intents de desmantellament. Manifestacions com la de hui a València demostren que les persones estan disposades a lluitar per un sistema de pensions públic, universal i equitatiu. La solidaritat entre generacions és clau per a entendre que la defensa de les pensions no afecta només les persones jubilades, sinó també aquelles que han de garantir-se una pensió digna en el futur.

Una de les propostes més fermes per a garantir la protecció del sistema públic de pensions és el seu blindatge constitucional. Això significaria que cap govern podria retallar o privatitzar les pensions sense vulnerar la Constitució, assegurant així la seua continuïtat com a dret fonamental de la població.

Amb l'entrada del PP i Vox en el govern del País Valencià, la situació de les pensionistes ha empitjorat notablement. Les polítiques d'estos partits han prioritzat la reducció de la despesa pública, afectant directament els servicis socials i les inversions destinades a la gent major. Esta falta de suport institucional ha deixat moltes persones en una situació de vulnerabilitat creixent.

Les retallades en servicis socials han afectat programes essencials com l'atenció domiciliària i els centres de dia, que són vitals per a moltes persones majors que depenen d'estos servicis per a mantindre una qualitat de vida digna. A més, la falta d'inversions en infraestructures per a la gent major, com residències i espais comunitaris, ha agreujat la situació, deixant moltes persones sense opcions adequades per a les seues necessitats.

El discurs polític del PP i Vox sovint ha minimitzat la importància de protegir les pensions públiques, promovent en canvi models privats que no són accessibles per a totes les persones. Esta orientació política no només posa en risc el sistema de pensions, sinó que també crea una divisió social entre aquelles que poden permetre’s opcions privades i aquelles que no.

Les mobilitzacions socials en el País Valencià han sigut una resposta contundent a estes polítiques. Les pensionistes, juntament amb altres col·lectius, han eixit al carrer per a exigir un canvi de rumb i la protecció dels seus drets. Estes protestes són un reflex de la resistència i la determinació de la societat valenciana per defensar un sistema just i equitatiu.

La defensa del sistema públic de pensions és una batalla crucial per la justícia social. Només amb la mobilització i el compromís de tota la societat podrem garantir que les pensions continuen sent un dret universal i protegit. La manifestació de hui a València no és només una reivindicació, sinó també un recordatori de la importància de lluitar per un futur més just i equitatiu.

llegir més

La invisibilització dels municipis en Fitur: una estratègia del PP per amagar la diversitat turística

Com a secretari local de Compromís per Sagunt, vull expressar la meua profunda preocupació per la decisió del govern de la Generalitat Valenciana, liderat pel PP, de relegar els municipis sense marca pròpia a un segon pla en la fira turística Fitur. Aquesta decisió no només és un atac directe a la diversitat turística de la nostra comunitat, sinó també una mostra clara de la política caciquil que el PP està implementant.

En primer lloc, és important destacar que Fitur és una plataforma clau per a la promoció turística dels nostres municipis. La decisió de la Generalitat de deixar fora a ciutats com Sagunt, Cullera, Gandia i Altea, entre altres, és un intent deliberat d'invisibilitzar els municipis governats per partits diferents del PP. Aquesta estratègia no només perjudica els nostres municipis, sinó que també limita les oportunitats de promoció i desenvolupament turístic.

El govern del PP ha justificat aquesta decisió amb l'argument de la "professionalització" del certamen. No obstant això, aquesta justificació és una cortina de fum per amagar les veritables intencions polítiques darrere d'aquesta mesura. La realitat és que el PP està utilitzant Fitur com una eina per a afavorir els municipis que governa, deixant de banda aquells que no compten amb una marca pròpia.

Aquesta política de discriminació no només és injusta, sinó que també és contraproduent per al desenvolupament turístic de la Comunitat Valenciana. Els municipis que han estat relegats a un segon pla tenen molt a oferir en termes de patrimoni cultural, natural i gastronòmic. Invisibilitzar-los en una fira tan important com Fitur és una pèrdua d'oportunitats per a tota la comunitat.

Des de Compromís per Sagunt, hem estat treballant de manera constant per a promoure el turisme en el nostre municipi. Hem desenvolupat iniciatives per a millorar la infraestructura turística, hem col·laborat amb entitats locals per a potenciar el nostre patrimoni cultural i hem impulsat campanyes de promoció per a atraure visitants. La decisió del PP de deixar-nos fora de Fitur és un cop dur per a tots els esforços que hem realitzat.

A més, aquesta mesura arriba en un moment especialment delicat per a molts municipis que han patit les conseqüències de la DANA. En lloc de donar suport i visibilitat als municipis afectats, el govern del PP ha decidit marginar-los, demostrant una falta de sensibilitat i compromís amb les necessitats reals de la nostra comunitat.

És important recordar que el turisme no és només una qüestió de marques i grans ciutats. Els municipis més xicotets i els de l'interior també tenen un paper fonamental en la configuració de l'oferta turística de la Comunitat Valenciana. La diversitat és una de les nostres majors fortaleses, i invisibilitzar una part d'aquesta diversitat és un error greu.

Des de Compromís per Sagunt, continuarem lluitant per a garantir que tots els municipis tinguen les mateixes oportunitats de promoció i desenvolupament turístic. No permetrem que el PP utilitze Fitur com una eina de discriminació política. Exigim que es revertisca aquesta decisió i que es done a tots els municipis l'espai i la visibilitat que mereixen.

La decisió del govern del PP de relegar els municipis sense marca pròpia a un segon pla en Fitur és una mostra clara de la seua política caciquil i discriminatòria. Des de Compromís per Sagunt, continuarem treballant per a defensar els interessos dels nostres municipis i garantir que tots tinguen les mateixes oportunitats de promoció turística. No permetrem que el PP invisibilitze la diversitat i la riquesa de la nostra comunitat.

llegir més

Cooperatives: un futur col·laboratiu per al País Valencià

Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s'han unit voluntàriament per satisfer les seues necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes mitjançant una empresa de propietat conjunta i democràticament gestionada.

El 2025 ha estat declarat l'Any Internacional de les Cooperatives, una ocasió que ens ofereix l'oportunitat perfecta per reflexionar sobre el paper fonamental que les cooperatives tenen en la nostra societat, especialment en el País Valencià. Aquestes organitzacions no només proporcionen ocupació i fomenten el desenvolupament econòmic, sinó que també són pilars fonamentals de la cohesió social i la sostenibilitat ambiental.

Les cooperatives són entitats democràtiques gestionades pels seus membres, els quals participen activament en la presa de decisions. Això contrasta amb els models empresarials tradicionals, on les decisions es prenen sovint a porta tancada. Aquesta participació activa genera un sentit de propietat i responsabilitat que reforça el compromís dels membres amb els objectius i valors de la cooperativa.

Al País Valencià, les cooperatives tenen una llarga història que es remunta a més d'un segle. Des de les primeres cooperatives agrícoles, creades per ajudar els llauradors a comercialitzar els seus productes de manera més eficient, fins a les modernes cooperatives de serveis i consum, aquestes organitzacions han jugat un paper clau en el desenvolupament econòmic i social de la nostra regió.

Un dels sectors on les cooperatives han tingut un impacte especialment significatiu és el de l'agricultura. Les cooperatives agrícoles valencianes han permés als llauradors accedir a recursos i mercats que d'altra manera haurien estat fora del seu abast. Això ha contribuït a mantenir la viabilitat de les explotacions familiars i a preservar el paisatge agrícola valencià.

Les cooperatives no només beneficien els seus membres, sinó que també tenen un impacte positiu en les comunitats on operen. Les cooperatives de consum, per exemple, ofereixen productes de qualitat a preus justos i promouen el comerç local. Això ajuda a revitalitzar les economies locals i a reduir la dependència dels grans distribuïdors internacionals.

A més, les cooperatives són sovint líders en pràctiques sostenibles. Moltes cooperatives agrícoles valencianes han adoptat mètodes de producció ecològica i han invertit en energies renovables. Això no només redueix l'impacte ambiental de les seues operacions, sinó que també crea un model de negoci més resilient i sostenible a llarg termini.

L'educació i la formació són altres àmbits on les cooperatives juguen un paper crucial. Les cooperatives de treballadors, per exemple, ofereixen programes de formació contínua per als seus membres, cosa que millora les seues habilitats i augmenta la seua ocupabilitat. Això és especialment important en un món laboral en constant canvi, on l'adaptabilitat i l'aprenentatge permanent són claus per a l'èxit.

També és important destacar la capacitat de les cooperatives per fomentar la inclusió social. En oferir oportunitats laborals a col·lectius vulnerables i en promoure valors de solidaritat i equitat, les cooperatives contribueixen a construir una societat més justa i inclusiva.

L'Any Internacional de les Cooperatives ens recorda la importància de treballar junts per aconseguir objectius comuns. En un món cada vegada més fragmentat, les cooperatives ens ofereixen un model de col·laboració i solidaritat que pot servir d'exemple per a altres sectors de la societat.

La política municipal i les cooperatives. Una manera clau en què els ajuntaments poden promoure les cooperatives de treball és mitjançant la facilitació de l'accés a recursos financers. Això pot incloure la creació de fons de suport específics per a cooperatives o la col·laboració amb institucions financeres locals per oferir préstecs amb condicions favorables. Els ajuntaments també poden oferir subvencions o ajudes per a projectes de cooperatives de treball que contribueixen al desenvolupament local.

A més, els ajuntaments poden proporcionar espais i infraestructures a les cooperatives. Això pot implicar la cessió d'espais municipals infrautilitzats per a les activitats de les cooperatives o la construcció de centres d'innovació que acullen diferents cooperatives sota un mateix sostre, fomentant així la col·laboració i l'intercanvi de coneixements entre elles.

La promoció de la formació i l'educació en el model cooperatiu és un altre aspecte fonamental. Els ajuntaments poden organitzar tallers, seminaris i programes de formació sobre la creació i gestió de cooperatives de treball, adreçats tant a futurs emprenedors com a membres de cooperatives ja existents. Aquesta formació ajudarà a enfortir les habilitats de gestió i lideratge, així com a augmentar la conscienciació sobre els beneficis del model cooperatiu.

Els ajuntaments també poden actuar com a facilitadors de xarxes de cooperació entre cooperatives i altres actors locals. Organitzar esdeveniments de networking, fires i fòrums de discussió on les cooperatives poden intercanviar experiències, establir sinergies i col·laborar en projectes conjunts, pot ser de gran ajuda per a la consolidació del teixit cooperatiu local.

La promoció activa de les cooperatives de treball en les polítiques de contractació pública pot tenir un gran impacte. Els ajuntaments poden establir criteris de contractació que valoren les pràctiques socials i mediambientals de les cooperatives, afavorint així que aquestes puguen accedir a contractes públics. Això no només dona suport econòmicament a les cooperatives, sinó que també envia un missatge clar sobre el compromís de l'administració local amb el model cooperatiu.

Les cooperatives són un pilar fonamental del desenvolupament sostenible i la cohesió social al País Valencià. Celebrar l'Any Internacional de les Cooperatives és una oportunitat per reconéixer la seua contribució i per fomentar el seu creixement i desenvolupament en el futur. Perquè, com diuen, junts som més forts.

llegir més

Euskadi reconeguda per la Federació Internacional de Pilota i competirà com a país independent!

La recent notícia de l'acceptació d'Euskadi per part de la Federació Internacional de Pilota és una gran alegria per a molts amants de la pilota basca i de l'esport en general. Aquesta decisió, presa en una assemblea celebrada a Pamplona, permetrà a Euskadi competir a nivell mundial com un país més, i això té múltiples implicacions positives.

En primer lloc, este reconeixement oficial és un gran pas avant per a la cultura esportiva basca. La pilota basca és més que un esport a Euskadi; és una part integral de la seua identitat i de la seua tradició. Poder competir oficialment contra altres països, inclosa Espanya, donarà una visibilitat internacional que reforçarà encara més esta cultura esportiva.

A més, esta decisió representa una oportunitat per fomentar la rivalitat sana i l'esperit competitiu entre Euskadi i Espanya. Els duels oficials entre estes dues entitats seran emocionants i atrauran un gran interés mediàtic i del públic, cosa que només pot beneficiar l'esport en termes de popularitat i participació.

La inclusió d'Euskadi a nivell mundial també obri les portes a una major diversitat en les competicions internacionals. La presència de nous equips aporta diferents estils de joc i estratègies, cosa que enriqueix les competicions i fa que siguen més interessants i variades per als aficionats.

Des del punt de vista econòmic, esta notícia podria tindre un impacte positiu en l'economia local d'Euskadi. Els esdeveniments esportius de gran envergadura atrauen turistes i generen ingressos addicionals per als hotels, restaurants i altres serveis. A més, la major visibilitat internacional podria atraure patrocinadors i inversors interessats a associar-se amb un esport tradicional i arrelat com la pilota basca.

Comparant esta situació amb el País Valencià, la pilota valenciana també és una part essencial de la identitat cultural i esportiva. Este esport, que té arrels profundes en la història del País Valencià, ha estat practicat i celebrat durant generacions. Malgrat això, la pilota valenciana no ha tingut el mateix reconeixement internacional que la pilota basca, fet que subratlla la necessitat d'un suport més gran per a la seua promoció global.

Des d'una perspectiva nacionalista, el reconeixement d'Euskadi com a entitat competidora independent podria inspirar els valencians a lluitar per un reconeixement similar per a la pilota valenciana. Açò implicaria treballar per incrementar la visibilitat d'este esport a nivell internacional, participant en competicions globals i promovent l'esport a través de federacions esportives mundials.

Esta situació també destaca la importància de la unitat i el suport comunitari. Així com Euskadi ha aconseguit este reconeixement gràcies a la col·laboració entre institucions, esportistes i ciutadans, el País Valencià ha de treballar conjuntament per assegurar que la pilota valenciana reba l'atenció i el reconeixement que mereix. La unió dels esforços pot portar a un futur en què la pilota valenciana siga respectada i celebrada arreu del món.

Un altre aspecte clau és l'educació i la transmissió de les tradicions esportives a les noves generacions. Tant a Euskadi com al País Valencià, és fonamental que els joves coneguen i practiquen la pilota, assegurant que estes tradicions no es perden amb el temps. Els programes educatius i les iniciatives comunitàries poden jugar un paper crucial en este procés.

En resum, la inclusió d'Euskadi com a membre reconegut per la Federació Internacional de Pilota és una notícia meravellosa que omple de joia a molts. Amb esta decisió, es reforça la cultura esportiva basca, s'enriqueixen les competicions internacionals i s'obre un món de noves oportunitats per als esportistes i la comunitat. Sens dubte, és un moment històric per a la pilota basca i una victòria per a l'esport en general. Esta fita pot servir d'inspiració per al País Valencià, que també té el potencial de brillar en l'escena internacional amb la seua estimada pilota valenciana.

llegir més

Film Office

La creació d'una Film Office a Sagunt ha esdevingut una peça clau per a la dinamització cultural i econòmica de la ciutat. Aquests organismes s'encarreguen de gestionar i facilitar els rodatges de produccions audiovisuals en una localitat, oferint suport logístic, permisos i tota mena de recursos a les productores cinematogràfiques.

La presència d'una Film Office en una ciutat suposa una finestra al món. Els rodatges de pel·lícules i sèries projecten la imatge de Sagunt en l'àmbit internacional, atrauen turistes i creen un sentiment de pertinença i orgull entre els seus habitants. A més, aquestes produccions generen un impacte directe en l'economia local a través de la contractació de serveis, allotjaments i restauració.

Compromís va apostar fermament per la creació d'una Film Office a Sagunt com una eina per potenciar el sector audiovisual i la cultura. Aquesta iniciativa es va veure com una oportunitat per revitalitzar la ciutat i posicionar-la com a referent en el món del cinema, aprofitant els seus escenaris naturals i el seu ric patrimoni històric.

Jo, juntament amb Antoni Gómez, vam assumir el lideratge d'aquest projecte amb la convicció que una Film Office seria una inversió de futur. La nostra tasca es va centrar a establir les bases administratives i logístiques necessàries per a atreure produccions, així com en promoure les bondats de Sagunt com a escenari de rodatge.

Des de la creació de la Film Office, Sagunt ha vist desfilar actrius i directors de renom pels seus carrers. Un exemple destacat és l'actriu Paz Vega, que va protagonitzar diverses escenes al Grau Vell. La seua presència va aixecar una gran expectació i va servir per a demostrar el potencial de Sagunt com a plató de cinema.

La pel·lícula "El Lodo", que va comptar amb la participació de Paz Vega, és una de les produccions més destacades que s'han rodat a Sagunt. Aquest film va aprofitar els paisatges únics i l'encant de la ciutat per crear una atmosfera especial. D'altra banda, "La Tormenta", amb l'actor Federico Luppi, també va triar Sagunt per a diverses de les seues escenes crucials. Així com nombrosos anuncis i videoclips.

Sagunt no només ha atret produccions europees, sinó que també ha captivat l'atenció de la indústria cinematogràfica índia. Diverses pel·lícules de Bollywood s'han rodat als carrerons i places del centre històric, aportant una dimensió internacional i una visibilitat única a la ciutat.

La feina ben feta de la Film Office de Sagunt ha rebut el reconeixement de diverses entitats culturals i institucions del sector audiovisual. Aquest èxit encoratja a continuar treballant per atraure més produccions i continuar apostant per la cultura com a motor de desenvolupament.

La unió de la Film Office de Sagunt amb les altres Film Offices en l'àmbit provincial, com la de la ciutat de València, ha permés la creació d'una xarxa coordinada i eficient que beneficia tot el sector audiovisual de la Comunitat Valenciana. Aquesta col·laboració ha facilitat la comunicació entre les diferents films Offices i les productores, garantint una major coherència i una gestió més àgil dels rodatges.

Turisme ha agafat el testimoni de la iniciativa, veient en la Film Office una oportunitat per promoure la Comunitat Valenciana com a destinació cinematogràfica. Aquesta visió ha ajudat a posicionar la regió no només com a escenari de rodatge, sinó també com a punt d'interés turístic, atraient visitants que volen conéixer els llocs on es van filmar les seues pel·lícules i sèries favorites.

La col·laboració entre les Film Offices de Sagunt i València ha enfortit els llaços entre els diferents municipis i ha creat sinergies que afavoreixen la captació de projectes audiovisuals. Aquestes col·laboracions han estat fonamentals per aconseguir rodatges més grans i amb més ressò mediàtic, cosa que beneficia tota la comunitat.

El futur de la Film Office exigeix continuar treballant en aquesta línia de col·laboració i expansió, amb l'objectiu d'atraure produccions cada vegada més rellevants. La unió d'esforços entre diferents entitats i la coordinació amb Turisme assegura un camí d'èxit per a la promoció audiovisual del País Valencià.

La creació de la Film Office a Sagunt ha estat un encert que ha permés projectar la ciutat al món, dinamitzar la seua economia i reforçar la seua identitat cultural. La col·laboració amb les Film Offices de la província i amb Turisme ha consolidat aquesta iniciativa, convertint Sagunt i el País Valencià en un referent del món del cinema.

llegir més

"Naranjas en condiciones"

El 29 de desembre de 1874 –fa 150 anys-, el general Arsenio Martínez Campos va liderar un pronunciament a Sagunt que va canviar el curs de la història d'Espanya. Aquest acte, conegut com el Pronunciament de Sagunt, va posar fi a la Primera República Espanyola i va restaurar la monarquia borbònica en la figura d'Alfons XII.

Sagunt, una ciutat amb una rica història que es remunta a l'època romana, es va convertir en l'escenari d'un dels esdeveniments més significatius del segle XIX espanyol. 

El telegrama enviat per Martínez Campos, amb el codi "Naranjas en condiciones", va ser el senyal per iniciar el moviment que culminaria amb la restauració borbònica.

Aquest pronunciament no només va ser un acte militar, sinó també un reflex de les tensions polítiques i socials de l'època. La Primera República, amb les seues divisions internes i la seua incapacitat per establir un govern estable, havia deixat el país en una situació de gran inestabilitat. Els sectors conservadors, incloent-hi l'exèrcit, veien en la restauració de la monarquia una solució per a la crisi.

Martínez Campos, amb el suport de diversos generals i polítics, va decidir actuar. El 29 de desembre, a les afores de Sagunt, va reunir les seues tropes i va proclamar Alfons XII com a rei d'Espanya. Aquest acte va ser rebut amb entusiasme per part de les forces conservadores i va marcar l'inici d'una nova etapa en la història del país.

La restauració borbònica, però, no va ser una solució màgica als problemes d'Espanya. Tot i que va portar una certa estabilitat política, el sistema de la Restauració es va caracteritzar per la corrupció, el caciquisme i la manipulació electoral. Els partits dinàstics, el Partit Conservador de Cánovas del Castillo i el Partit Liberal de Sagasta, es van alternar en el poder en un sistema conegut com el "torn pacífic", que va excloure moltes altres forces polítiques.

Sagunt, per la seua banda, va continuar sent una ciutat important en la història d'Espanya. La seua participació en el pronunciament de Martínez Campos és un recordatori de com els esdeveniments locals poden tenir un impacte significatiu en la història nacional. Avui dia, Sagunt és una ciutat que combina el seu ric patrimoni històric amb una vida moderna i dinàmica, i el seu paper en la restauració borbònica és una part important de la seua identitat.

Sagunt no només és una part integral de la història d'Espanya, sinó també de la història d'Europa. La ciutat ha estat testimoni de nombrosos esdeveniments històrics que han modelat el continent. Des de la seua fundació com a assentament ibèric, passant per la seua aliança amb Roma durant les Guerres Púniques, fins a la seua ocupació per part dels musulmans i la seua posterior reconquesta cristiana, Sagunt ha estat un punt de trobada de cultures i civilitzacions.

El seu impressionant castell, que domina la ciutat des d'un turó, és un testimoni de la seua importància estratègica al llarg dels segles. Les restes romanes, com el teatre i el fòrum, així com les estructures medievals, jueves i islàmiques, fan de Sagunt un lloc únic que reflecteix la rica història d'Europa. Aquest patrimoni divers i ben conservat és un recordatori de la influència de Sagunt en la història europea i de la necessitat de ser reconegut per l'UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

És important recordar els fets històrics que han passat a la nostra ciutat, encara que no sempre compartim les idees o les accions que els van motivar. La història ens proporciona una comprensió més profunda de qui som com a poble i com hem arribat fins aquí. Cada esdeveniment, per més controvertit que siga, forma part del nostre llegat col·lectiu i ens ajuda a entendre les complexitats del passat.

A més, recordar la història ens permet aprendre dels errors i dels èxits dels nostres avantpassats. Ens ofereix lliçons valuoses que podem aplicar en el present per construir un futur millor. Ignorar o oblidar aquests esdeveniments ens priva de l'oportunitat de reflexionar sobre les nostres accions i de millorar com a societat.

Reconéixer i recordar la nostra història, amb totes les seues llums i ombres, és un acte de respecte cap a les generacions passades. Ens ajuda a mantenir viva la memòria de les persones que van viure abans que nosaltres i a valorar les seues contribucions. Així, podem construir una identitat comuna que ens unisca i ens enfortisca com a ciutat.

llegir més

Sagunt, Corredor Mediterrani i DANA

El desenvolupament del Corredor Mediterrani ha estat un tema de debat intens en els últims anys. Tot i que es presenta com una infraestructura clau per a la connectivitat i el desenvolupament econòmic de la regió, hi ha diversos aspectes que mereixen una crítica acurada.

Un dels principals problemes ha estat la manca de compliment dels terminis. Els retards constants han generat frustració entre els ciutadans i els empresaris que esperaven beneficis econòmics i logístics. A més, el finançament ha estat un altre punt crític. Tot i les promeses inicials, els recursos destinats al projecte han estat insuficients, la qual cosa ha provocat una execució lenta i parcial.

La manca de coordinació entre les diferents administracions implicades ha dificultat l'avanç del projecte. Aquesta desorganització ha causat una planificació deficient i en la duplicació d'esforços. A més, el desenvolupament del Corredor Mediterrani també ha generat preocupacions ambientals. La construcció d'infraestructures pot tenir un impacte negatiu en els ecosistemes locals, i les mesures de mitigació no sempre han estat adequades.

Un altre aspecte crític és que el projecte no ha aconseguit reduir les desigualtats territorials. Algunes regions han rebut més inversions que altres, la qual cosa ha perpetuat les diferències econòmiques i socials. En alguns trams, les infraestructures existents són obsoletes i necessiten una renovació urgent. La manca d'inversió en la modernització ha limitat l'eficiència del corredor.

Els problemes tècnics també han estat una constant. Des de defectes en la construcció fins a problemes amb la integració de sistemes, aquests inconvenients han retardat el progrés del projecte. A més, la transparència en la gestió del projecte ha estat insuficient. Els ciutadans i els grups d'interés han tingut dificultats per accedir a informació clara i actualitzada sobre l'estat del projecte.

Tot i les promeses de creixement econòmic, els beneficis reals han estat limitats fins ara. Molts empresaris han expressat la seua decepció per la manca de resultats tangibles. Finalment, el futur del Corredor Mediterrani és incert. Sense un compromís ferm i una gestió eficient, és difícil preveure quan es completaran les obres i si es compliran els objectius establerts.

Les decisions polítiques han jugat un paper crucial en els retards del Corredor Mediterrani. En primer lloc, la manca de consens polític ha estat un obstacle important. Les diferències entre els partits polítics sobre les prioritats i l'assignació de recursos han retardat la presa de decisions i l'execució del projecte. A més, els canvis freqüents en els governs han provocat una manca de continuïtat en les polítiques i els plans d'infraestructura.

La burocràcia excessiva també ha estat un factor determinant. Els processos administratius llargs i complicats han dificultat l'aprovació de permisos i la implementació de les obres. Aquesta situació s'ha vist agreujada per la manca de coordinació entre les diferents administracions locals, autonòmiques i estatals, la qual cosa ha generat conflictes de competències i retards addicionals.

Un altre aspecte ha estat la priorització d'altres projectes d'infraestructura per davant del Corredor Mediterrani. En moltes ocasions, els recursos s'han desviat cap a altres iniciatives considerades més urgents o políticament rendibles, deixant el Corredor Mediterrani en un segon pla. Això ha limitat la disponibilitat de finançament i ha retardat el progrés del projecte.

La falta de planificació a llarg termini també ha estat un problema. Les decisions polítiques sovint s'han pres amb una visió a curt termini, sense tenir en compte les necessitats futures i els beneficis a llarg termini del Corredor Mediterrani. Això ha resultat en una manca d'inversió sostinguda i en la necessitat de revisions constants dels plans inicials.

La pressió dels grups d'interés i els lobbies ha influït en les decisions polítiques. En alguns casos, els interessos privats han prevalgut sobre els interessos públics, la qual cosa ha afectat negativament el desenvolupament del projecte. Aquesta influència ha generat desconfiança entre la ciutadania i ha posat en dubte la transparència i l'eficàcia de les decisions polítiques.

Tot i que el Corredor Mediterrani té el potencial de transformar la regió, els problemes esmentats han limitat el seu desenvolupament. Però fiquem un exemple clar.

El Corredor Mediterrani té el potencial de transformar Sagunt en un nucli logístic i industrial de gran importància. Aquesta infraestructura podria millorar significativament la connectivitat de la ciutat amb altres regions d'Espanya i Europa, facilitant el transport de mercaderies i persones. Això no només beneficiaria les empreses locals, sinó que també podria atreure noves inversions i fomentar el creixement econòmic.

A més, la millora de les connexions ferroviàries podria reduir la dependència del transport per carretera, disminuint així la congestió del trànsit i les emissions de gasos contaminants. Això tindria un impacte positiu en la qualitat de l'aire i la salut dels residents de Sagunt. La sostenibilitat ambiental és un aspecte clau en el desenvolupament d'infraestructures modernes, i el Corredor Mediterrani podria ser un exemple de com combinar creixement econòmic amb respecte pel medi ambient.

El sector turístic també podria veure's beneficiat. Amb millors connexions, Sagunt podria atraure més visitants interessats en la seua rica història i patrimoni cultural. Això generaria noves oportunitats per als negocis locals, com hotels, restaurants i comerços, contribuint a la diversificació de l'economia local.

A escala social, la creació de llocs de treball associats a la construcció i operació del Corredor Mediterrani podria reduir l'atur i millorar la qualitat de vida dels residents. A més, una millor infraestructura de transport podria facilitar l'accés a serveis educatius i sanitaris de qualitat, contribuint al benestar general de la ciutat.

El Corredor Mediterrani podria ser una eina poderosa per al desenvolupament de Sagunt. Tot i els desafiaments i crítiques que el projecte ha enfrontat, els beneficis potencials per a la ciutat són significatius. És essencial que es prenguen les mesures necessàries per a garantir que aquests beneficis es materialitzen i que el projecte es desenvolupe de manera eficient i sostenible. Però anem un poc més a l’actualitat totes i tots tenim clar que si el Corredor Mediterrani hagués estat completat abans de la DANA que tan mal va afectar al territori valencià, la recuperació hauria estat molt més ràpida i eficient. Aquesta infraestructura hauria permés una mobilització més àgil dels recursos necessaris per a les tasques de reconstrucció i ajuda. Els trens de mercaderies podrien haver transportat materials de construcció, aliments i altres subministraments essencials de manera més ràpida i eficient, reduint els temps d'espera i minimitzant els danys a llarg termini.

A més, la millora de les connexions ferroviàries hauria facilitat l'arribada de personal especialitzat, com ara enginyers, tècnics i treballadors de la construcció, des d'altres regions d'Espanya i Europa. Aquesta mobilitat millorada hauria permés una resposta més coordinada i efectiva davant la crisi, accelerant les tasques de reparació i reconstrucció de les infraestructures afectades, com carreteres, ponts i edificis.

El Corredor Mediterrani hauria contribuït a una recuperació econòmica més ràpida per al País Valencià. Amb una infraestructura de transport més robusta i eficient, les empreses locals haurien pogut reprendre les seues activitats amb major celeritat, minimitzant les pèrdues econòmiques. A més, la millora de les connexions hauria facilitat l'arribada de turistes i inversors, ajudant a revitalitzar l'economia local i a fomentar el creixement a llarg termini. En conclusió el Corredor Mediterrani és una eina clau per a una recuperació més ràpida i efectiva després de la DANA, i per al desenvolupament valencià.

llegir més

La necessitat d'un sindicat fort en una empresa multinacional: el cas d'Indra i la USO

En un món globalitzat on les empreses multinacionals tenen una influència creixent, la presència d'un sindicat fort és més necessària que mai. Aquest article explora la importància dels sindicats en aquestes grans corporacions, utilitzant Indra i el sindicat USO com a exemples clau.

La globalització ha portat nombrosos beneficis econòmics, però també ha creat desafiaments significatius per als treballadors. Les empreses multinacionals sovint operen en múltiples jurisdiccions amb diferents lleis laborals, cosa que pot portar a la precarització de les condicions de treball. Aquí és on els sindicats juguen un paper crucial, defensant els drets dels treballadors i assegurant que les condicions laborals siguen justes i segures.

Un sindicat fort pot negociar millors salaris, condicions de treball i beneficis per als seus membres. També pot proporcionar suport legal i emocional als treballadors, especialment en moments de conflicte laboral. En una empresa multinacional, on els treballadors poden sentir-se aïllats i desprotegits, un sindicat fort és essencial per garantir que les seues veus siguen escoltades.

Indra és una de les principals empreses multinacionals espanyoles, amb presència en més de 140 països. Aquesta empresa tecnològica té una plantilla diversa i global, cosa que fa que la representació sindical siga encara més important. Els treballadors d'Indra necessiten un sindicat que puga defensar els seus interessos en l'àmbit global i assegurar que les seues condicions laborals siguen respectades en tots els països on opera.

La Unió Sindical Obrera (USO) és un dels sindicats més actius a Indra. USO ha demostrat ser un defensor ferm dels drets dels treballadors, negociant acords col·lectius que milloren les condicions laborals i assegurant que els treballadors tinguen una veu en les decisions empresarials. La seua presència a Indra és un exemple de com un sindicat pot influir positivament en una empresa multinacional.

La representació sindical no només beneficia els treballadors, sinó també les empreses. Els sindicats poden ajudar a crear un ambient de treball més harmoniós, reduint els conflictes laborals i millorant la moral dels treballadors. Això, al seu torn, pot augmentar la productivitat i la lleialtat dels empleats.

Un dels principals rols dels sindicats és la negociació col·lectiva. A través d'aquest procés, els sindicats poden assegurar que els treballadors reben salaris justos, beneficis adequats i condicions de treball segures. En una empresa multinacional com Indra, la negociació col·lectiva és essencial per garantir que els treballadors en diferents països reben un tracte equitatiu.

Els sindicats també són crucials en temps de crisi. Durant la pandèmia de COVID-19, molts treballadors van enfrontar acomiadaments, reduccions de salaris i condicions de treball insegures. Els sindicats van ser fonamentals per defensar els drets dels treballadors i assegurar que les empreses prenguessen mesures per protegir la salut i la seguretat dels seus empleats.

En un món globalitzat, la solidaritat internacional és més important que mai. Els sindicats han de treballar junts en l'àmbit global per defensar els drets dels treballadors i assegurar que les empreses multinacionals no puguen explotar les diferències en les lleis laborals entre països. La col·laboració entre sindicats de diferents països pot ajudar a crear un front unit contra les pràctiques laborals injustes.

El futur del sindicalisme en les empreses multinacionals dependrà de la capacitat dels sindicats per adaptar-se als nous desafiaments. Això inclou l'ús de noves tecnologies per organitzar-se i comunicar-se, així com la capacitat de formar aliances amb altres sindicats i organitzacions de la societat civil. Els sindicats han de ser proactius i innovadors per continuar sent rellevants en un món en constant canvi.

La intel·ligència artificial (IA) està transformant ràpidament el món laboral, i USO ha de liderar aquesta transició a Indra. És crucial que el sindicat treballe per assegurar que la implementació de la IA no només millore l'eficiència operativa, sinó que també protegisca els drets dels treballadors. Això inclou la negociació de formació contínua per als empleats, garantint que tinguen les habilitats necessàries per a treballar amb noves tecnologies.

USO pot impulsar programes de formació específics per als treballadors d'Indra, enfocats en les competències digitals i la IA. Aquests programes no només augmentarien la competitivitat dels empleats, sinó que també els prepararien per als canvis futurs en el mercat laboral. La col·laboració amb institucions educatives i experts en tecnologia podria ser una estratègia efectiva per desenvolupar aquests programes.

Amb la introducció de la IA, és essencial que USO assegure que les condicions de treball seguisquen sent segures i justes. Això inclou la supervisió de l'ús de la IA per evitar la sobrecàrrega de treball i garantir que les noves tecnologies no posen en risc la salut física o mental dels treballadors. USO ha de treballar amb Indra per establir protocols clars sobre l'ús ètic i segur de la IA.

La transparència és clau en la implementació de noves tecnologies. USO ha de garantir que els treballadors estiguen informats sobre com s'utilitza la IA a l'empresa i com pot afectar les seues tasques diàries. Això pot incloure sessions informatives regulars i la creació de canals de comunicació oberts on els empleats puguen expressar les seues preocupacions i suggeriments.

USO pot buscar aliances amb altres sindicats i organitzacions internacionals per compartir coneixements i estratègies sobre la implementació de la IA. La col·laboració global pot ajudar a establir estàndards comuns i a defensar els drets dels treballadors en l'àmbit internacional. Això és especialment important en una empresa multinacional com Indra, on les pràctiques laborals poden variar significativament entre països.

Aquestes accions poden ajudar a garantir que la transició cap a un futur més tecnològic siga beneficiosa tant per als treballadors com per a l'empresa. En conclusió, la presència d'un sindicat fort en una empresa multinacional és essencial per garantir que els drets dels treballadors siguen respectats i que les condicions laborals siguen justes. Indra i USO són exemples de com els sindicats poden influir positivament en les empreses multinacionals, millorant les condicions de treball i assegurant que els treballadors tinguen una veu en les decisions empresarials. En un món globalitzat, la solidaritat i la representació sindical són més importants que mai.

llegir més

No tot és la DANA

La DANA és un fenomen meteorològic que ha causat estralls al País Valencià en els darrers anys. Les imatges de carrers inundats, cotxes arrossegats per l'aigua i cases devastades són impactants i han captat l'atenció de mitjans i ciutadania. Però és important recordar que no tot és la DANA. Hi ha molts altres aspectes que necessiten atenció urgent per garantir un futur sostenible i segur per a tots i totes les valencianes.

En primer lloc, cal abordar la gestió de l'aigua de manera integral. Les infraestructures hidràuliques actuals sovint són insuficients per fer front a les pluges torrencials. És necessari invertir en sistemes de drenatge més eficients i en la restauració de zones humides que puguen actuar com a esponja natural durant les tempestes.

A més, la planificació urbana ha de ser revisada. La construcció massiva en zones inundables ha augmentat el risc de danys durant les tempestes. És essencial implementar polítiques urbanístiques que respecten els espais naturals i que prevegen les conseqüències del canvi climàtic.

El canvi climàtic és una realitat que no podem ignorar. Les temperatures extremes, les sequeres prolongades i les tempestes més intenses són només alguns dels seus efectes. Cal adoptar mesures per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i fomentar l'ús d'energies renovables.

L'educació també juga un paper fonamental. Conscienciar la població sobre la importància de cuidar el medi ambient i preparar-se per a fenòmens meteorològics extrems pot salvar vides. Les escoles han de ser punts clau en aquesta tasca educativa.

La protecció dels ecosistemes és un altre aspecte crucial. Els boscos, les zones humides i les costes no només són belleses naturals, sinó que també actuen com a barreres naturals contra les tempestes i les inundacions. La seua conservació és vital per a la seguretat del territori.

La col·laboració entre administracions és imprescindible. Els ajuntaments, la Generalitat i el govern central han de treballar conjuntament per desenvolupar plans d'emergència eficaços i per garantir que els recursos arriben a les zones més afectades.

La participació ciutadana no es pot obviar. Els veïns i veïnes han de ser part activa en la presa de decisions que afecten les seues ciutats. La seua experiència i coneixement local són valuosos per desenvolupar solucions adaptades a cada realitat.

És important no oblidar la dimensió social de les catàstrofes naturals. Les persones més vulnerables són les que pateixen més les conseqüències. Cal garantir que les ajudes arriben a tothom i que es treballe per reduir les desigualtats socials.

La DANA és un problema greu, però no és l'únic. El País Valencià necessita una visió global i integradora per afrontar els reptes del futur. Només així podrem construir una societat més resilient i preparada per als desafiaments que ens esperen.

És evident que la reconstrucció del País Valencià després de la devastadora DANA és una tasca monumental que requereix un lideratge ferm i compromés amb el bé comú. No obstant això, confiar aquesta responsabilitat al govern de Carlos Mazón i el seu Partit Popular (PP) és, com a mínim, qüestionable. Aquest mateix govern ha demostrat una tendència preocupant a desmantellar serveis públics essencials, com la eliminació de la Unitat Valenciana d'Emergències.

El desmantellament de la Unitat Valenciana d'Emergències, que havia estat creada per millorar la resposta a catàstrofes naturals, és un exemple clar de com el govern de Mazón prioritza la reducció de la despesa pública per sobre de la seguretat i el benestar dels ciutadans i les ciutadanes. Aquesta decisió, presa només uns mesos abans de la DANA, ha deixat el País Valencià en una situació de major vulnerabilitat davant fenòmens meteorològics extrems.

A més, la gestió de la crisi per part del govern de Mazón ha estat àmpliament criticada per la seua manca de transparència i eficàcia. La seua absència durant les hores crucials de la tempesta i la seua incapacitat per coordinar una resposta adequada han generat desconfiança entre la població. És difícil imaginar com un govern que ha fallat en la gestió de l'emergència pot liderar amb èxit la reconstrucció.

També cal destacar que el PP de Mazón ha estat implicat en diverses controvèrsies relacionades amb la corrupció i l'adjudicació de contractes públics. Aquestes pràctiques posen en dubte la seua capacitat per gestionar de manera honesta i transparent els fons destinats a la reconstrucció. La confiança en les institucions és fonamental en moments de crisi, i el govern actual no ha demostrat ser digne d'aquesta confiança.

La reconstrucció del País Valencià necessita un lideratge que prioritze el bé comú, la transparència i la seguretat dels ciutadans i ciutadanes. El govern de Carlos Mazón, amb el seu historial de desmantellament de serveis públics i gestió deficient de la crisi, no és l'adequat per a aquesta tasca. És hora de buscar alternatives que garantesquen una reconstrucció justa i efectiva per a tots els valencians i valencianes.

La seguretat i la confiança dels veïns i veïnes del País Valencià han estat greument afectades per la gestió del govern de Mazón. Els ciutadans han vist com les seues necessitats no han estat prioritzades, i això ha generat un sentiment de desprotecció i desconfiança cap a les institucions. La manca de resposta adequada durant la DANA ha deixat una empremta profunda en la percepció pública.

Molts veïns se senten abandonats per un govern que sembla més preocupat per les retallades i la reducció de la despesa pública que per garantir la seua seguretat i benestar. Aquesta desconnexió entre el govern i la ciutadania és perillosa, ja que erosiona la cohesió social i la capacitat de per fer front a futures crisis.

És crucial que es restablesca la confiança en les institucions a través de polítiques transparents i efectives que posen les persones al centre. Només així es podrà reconstruir no només el territori, sinó també el teixit social del País Valencià, assegurant un futur més segur i just per a tots. I amb Mazó això no será possible.

llegir més

Ús del valencià

L'ús del valencià al País Valencià ha estat objecte de diversos estudis que han analitzat la seua presència en diferents àmbits socials, educatius i culturals. Un dels estudis més recents, realitzat per la Generalitat Valenciana, destaca que el coneixement del valencià ha augmentat en les últimes dècades, però el seu ús diari encara presenta desigualtats significatives segons les comarques. 

A les zones urbanes, especialment a les ciutats més grans com València, Alacant i Castelló, l'ús del valencià és menys freqüent en comparació amb les zones rurals, on la llengua manté una presència més forta.

Un altre aspecte important és l'ús del valencià en l'educació. Segons els estudis, la introducció del valencià com a llengua vehicular en el sistema educatiu ha contribuït a millorar el seu coneixement entre les noves generacions. No obstant això, encara hi ha reptes pel que fa a la seua aplicació efectiva en totes les etapes educatives i en totes les escoles del territori. La disponibilitat de recursos educatius en valencià i la formació del professorat són factors clau per assegurar una educació bilingüe de qualitat.

En l'àmbit dels mitjans de comunicació, l'ús del valencià també ha estat analitzat. Tot i que hi ha una presència significativa de mitjans en valencià, com ara ràdios i televisions locals, la major part del consum mediàtic es fa en castellà. Això es deu, en part, a l'oferta més gran de continguts en castellà i a la preferència dels consumidors per aquests mitjans. Els esforços per augmentar la producció i difusió de continguts en valencià són essencials per revertir aquesta tendència.

Pel que fa a l'ús del valencià en l'administració pública, els estudis mostren una situació diversa. Mentre que en algunes institucions i serveis públics el valencià és àmpliament utilitzat, en altres àmbits la seua presència és més limitada. La implementació de polítiques lingüístiques que fomenten l'ús del valencià en tots els nivells de l'administració és crucial per garantir els drets lingüístics dels ciutadans i promoure la normalització de la llengua.

L'ús social del valencià en la vida quotidiana és un indicador important de la seua vitalitat. Els estudis revelen que, tot i que una part significativa de la població té coneixements de valencià, el seu ús en contextos informals, com ara les relacions familiars i d'amistat, és menys freqüent del que es podria esperar. Les actituds lingüístiques i la percepció del valencià com a llengua de prestigi són factors determinants que influeixen en la seua utilització diària.

L'ús del valencià en l'àmbit de les festes del País Valencià és un aspecte fonamental per a la preservació i promoció de la llengua. En festes com les Falles de València, les Fogueres d'Alacant i les festes de la Magdalena a Castelló, el valencià és àmpliament utilitzat en discursos, cartells, llibrets i altres materials festius. Aquest ús contribueix a mantenir viva la llengua i a reforçar la identitat cultural de la comunitat.

A més, la Generalitat Valenciana ha implementat diverses iniciatives per fomentar l'ús del valencià en les festes. Això inclou subvencions per a la publicació de llibres de festes en valencià i premis per a les comissions falleres i altres entitats que promouen la llengua en els seus actes. Aquestes mesures ajuden a garantir que el valencià tinga una presència destacada en les celebracions populars i que siga accessible per a tots els participants.

Tot i aquests esforços, encara hi ha reptes per assegurar una presència uniforme del valencià en totes les festes del territori. En algunes zones, especialment en àrees més castellanitzades, l'ús del valencià pot ser menys freqüent. Per això, és important continuar treballant en la sensibilització i promoció de la llengua per assegurar que el valencià seguisca sent una part integral de les festes i tradicions del País Valencià.

Les Falles de València són una de les festes més emblemàtiques del País Valencià, i el valencià hi té un paper destacat. Durant aquestes festes, el valencià és utilitzat en una àmplia varietat de contextos, des dels discursos oficials fins als llibrets de falla, que són publicacions que expliquen la temàtica dels monuments fallers i altres aspectes de la festa. Aquests llibrets sovint inclouen poemes, articles i altres textos en valencià, contribuint així a la promoció i normalització de la llengua.

A més, la Generalitat Valenciana i altres institucions locals ofereixen subvencions i premis per fomentar l'ús del valencià en les Falles. Aquestes ajudes econòmiques estan destinades a les comissions falleres que utilitzen el valencià en els seus llibrets, cartells i altres materials festius. L'objectiu és incentivar la presència de la llengua en tots els aspectes de la festa, assegurant que el valencià siga visible i accessible per a tots els participants i visitants.

Les Falles també són una oportunitat per a la creació i difusió de continguts culturals en valencià. Els actes festius, com les mascletades, les ofrenes i les cremades, sovint inclouen discursos i actuacions en valencià, reforçant així la identitat cultural i lingüística de la comunitat. Aquest ús festiu de la llengua ajuda a mantenir-la viva i rellevant, especialment entre les generacions més joves que participen activament en les celebracions.

Tot i els esforços per promoure l'ús del valencià en les festes del País Valencià, la llengua sovint es veu relegada a un paper més folklòric que no pas funcional. En moltes celebracions, el valencià és utilitzat principalment en contextos tradicionals i cerimonials, com ara discursos oficials, cançons populars i materials festius, però el seu ús en la vida quotidiana de les festes és menys freqüent. Això pot fer l'efecte que el valencià és una llengua reservada per a ocasions especials, més que una eina de comunicació diària.

Aquesta situació reflecteix una realitat més àmplia en què el valencià, tot i ser una llengua oficial i tenir un reconeixement institucional, encara lluita per trobar el seu lloc en molts àmbits de la vida pública i privada. La percepció del valencià com una llengua de segona categoria, limitada a contextos culturals i festius, pot desincentivar el seu ús entre les noves generacions, que poden veure el castellà com una opció més pràctica i prestigiosa per a la comunicació diària.

Per revertir aquesta tendència, és essencial continuar treballant en la normalització del valencià en tots els àmbits de la societat, no només en les festes. Això inclou fomentar el seu ús en l'educació, els mitjans de comunicació, l'administració pública i la vida quotidiana. Només així es podrà assegurar que el valencià no quede confinat a un reducte folklòric, sinó que esdevinga una llengua viva i vibrant, capaç de respondre a les necessitats comunicatives de la societat valenciana en conjunt.

llegir més

25N i la DANA

El 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, és una data clau per reflexionar sobre les polítiques públiques i les accions necessàries per erradicar la violència masclista. Aquest dia, les institucions i la societat civil es mobilitzen per denunciar aquesta xacra social i per recordar les víctimes que han patit i pateixen violència pel simple fet de ser dones. Les campanyes institucionals d'enguany posen l'accent en la necessitat de fer de la lluita contra les violències masclistes una lluita col·lectiva, interpel·lant a tota la ciutadania a esdevenir agents de canvi.

No obstant això, mentre es fan aquests esforços, hi ha realitats que sovint queden invisibilitzades. Un exemple clar és la situació de les víctimes de violència masclista que es troben a la zona 0 de la DANA, convivint amb els seus agressors. La catàstrofe natural ha deixat moltes famílies en una situació de vulnerabilitat extrema, i per a les dones que pateixen violència domèstica, aquesta situació es veu agreujada per la convivència forçada amb els seus maltractadors en condicions precàries.

Les polítiques del 25 de novembre són essencials per visibilitzar i combatre la violència masclista, però és crucial que aquestes polítiques també aborden les necessitats específiques de les víctimes en situacions d'emergència. 

La DANA ha posat de manifest la importància de tenir protocols d'actuació que garantisquen la seguretat de les dones en contextos de catàstrofes naturals. Les víctimes de violència masclista necessiten suport immediat i recursos per poder escapar de la violència, especialment en moments de crisi on la seua vulnerabilitat es veu incrementada.

És fonamantal que les institucions treballen de manera coordinada per oferir solucions efectives a aquestes dones. Això inclou la creació de refugis temporals segurs, l'accés a serveis de suport psicològic i legal, i la garantia que les víctimes no hagen de conviure amb els seus agressors durant les tasques de recuperació post-DANA.

 La implicació de tota la societat és clau per trencar el silenci i oferir un suport real a les víctimes, assegurant que no es troben soles en moments tan difícils.

Les polítiques del 25 de novembre són un pas important en la lluita contra la violència masclista, però han de ser complementades amb mesures específiques per a les víctimes en situacions d'emergència. La DANA ha posat de manifest la necessitat d'una resposta integral que garantesca la seguretat i el benestar de les dones en tots els contextos. Només així podrem avançar cap a una societat lliure de violència masclista, on totes les dones puguen viure amb dignitat i seguretat.

llegir més

Res de nou sobre el fang

La recent adjudicació de contractes d'emergència per part del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha generat una gran controvèrsia. La decisió d'atorgar 3,9 milions d'euros a dit per reparar la presa de Buseo a una empresa vinculada al cas Gürtel és un clar exemple de mala gestió i falta de transparència.

En primer lloc, és alarmant que Mazón haja seleccionat Becsa SA, una empresa el propietari de la qual va confessar el finançament il·legal del PP valencià. 

A més, la falta de publicitat i transparència en el procés d'adjudicació és inacceptable. En situacions d'emergència, és crucial que les decisions es prenguen de manera oberta i justa per garantir que els fons públics s'utilitzen de la millor manera possible. L'elecció d'un procediment negociat sense publicitat només alimenta les sospites de favoritisme i corrupció.

La justificació que Becsa ja estava treballant en la presa i tenia la capacitat organitzativa per dur a terme les reparacions d'emergència no és suficient. Hi ha moltes altres empreses amb la capacitat tècnica i organitzativa necessàries que podrien haver competit pel contracte si s'haguera seguit un procés transparent.

La politització de la crisi climàtica és un altre aspecte preocupant. En lloc de centrar-se en la gestió efectiva de l'emergència, Mazón sembla més interessat a protegir els interessos del seu partit i els seus aliats. Aquesta actitud no només és irresponsable, sinó que també posa en risc la seguretat dels ciutadans.

La falta de preparació i la mala gestió de Mazón durant la DANA han tingut conseqüències tràgiques. L'adjudicació de contractes d'emergència a empreses vinculades a casos de corrupció només agreuja la situació i soscava la confiança pública en les institucions.

La reacció de l'oposició, demanant una moció de censura, és comprensible. En moments de crisi, és fonamental que els líders assumisquen la responsabilitat de les seues accions i prenguen decisions que beneficien la comunitat en el seu conjunt, no només uns pocs privilegiats.

La gestió de la informació també ha estat deficient. La falta de transparència i la demora en la publicació dels contractes adjudicats només augmenten les sospites de corrupció i mala gestió. És essencial que el govern de Mazón siga més transparent i ret comptes als ciutadans.

La decisió de Carlos Mazón d'adjudicar contractes d'emergència a dit a una empresa vinculada al cas Gürtel és un clar exemple de mala gestió i falta de transparència. És hora que assumisca la seua responsabilitat i prenga les mesures necessàries per restaurar la confiança pública i garantir una gestió efectiva i justa dels recursos públics.

La situació actual no és un cas aïllat, sinó que reflecteix un patró recurrent en la política del PP valencià. Durant anys, el partit ha estat criticat per les seues pràctiques d'amiguisme i favoritisme, on els contractes i les adjudicacions s'atorguen a empreses i persones properes al partit.

El cas Gürtel és un clar exemple de com el PP valencià ha operat en el passat. El finançament il·legal i els contractes a dit han estat una constant, i sembla que poc ha canviat sota l'administració de Mazón. L'adjudicació a Becsa SA, una empresa amb un historial de corrupció, és una prova que les velles pràctiques segueixen vigents.

La falta de transparència i l'opacitat en els processos d'adjudicació són característiques que han marcat la gestió del PP a València. La recent adjudicació de contractes d'emergència sense publicitat és només la punta de l'iceberg d'un problema molt més profund i arrelat en la cultura política del partit.

L'amiguisme no només soscava la confiança pública en les institucions, sinó que també impedeix que es trien les millors opcions per a la gestió dels recursos públics. Quan els contractes s'atorguen a dit, es perd l'oportunitat de seleccionar les empreses més competents i eficients, cosa que pot tenir conseqüències greus per a la qualitat de les obres i serveis.

La repetició d'aquestes pràctiques també envia un missatge negatiu a la ciutadania. La percepció que res no ha canviat i que els mateixos actors segueixen beneficiant-se de la seua proximitat al poder pot generar desil·lusió i desconfiança en el sistema polític. És fonamental que els líders polítics treballen per restaurar la confiança pública mitjançant la transparència i la rendició de comptes.

La falta de canvis significatius en la gestió del PP valencià també posa en dubte la capacitat del partit per aprendre dels seus errors. La repetició dels mateixos patrons de comportament suggereix una falta de voluntat per implementar reformes i millorar la gestió pública.

La politització de les crisis i la utilització dels recursos públics per beneficiar els aliats polítics és una pràctica que cal eradicar. En lloc de centrar-se en el benefici d'uns pocs, els líders han de treballar per al benestar de tota la comunitat, especialment en temps de crisi.

L'adjudicació de contractes d'emergència a empreses vinculades a casos de corrupció no només és una mala pràctica, sinó que també és il·legal. És necessari que es realitzen investigacions exhaustives i que es prenguen mesures legals contra aquells que abusen del seu poder per a benefici personal.

La gestió de Carlos Mazón i la recent adjudicació de contractes d'emergència reflecteixen un patró de comportament que ha caracteritzat el PP valencià durant anys. És hora que s'implementen canvis significatius per garantir una gestió pública transparent, justa i eficient. La ciutadania mereix líders que treballen per al bé comú i no per al benefici d'uns pocs privilegiats.

La situació actual en el PP de valencià és un clar reflex que res no ha canviat des dels temps d'Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps. Els mateixos patrons d'amiguisme i favoritisme segueixen presents, i la falta de renovació en el partit és evident. La mediocritat en la gestió i la falta de transparència continuen sent la norma.

La falta de relleu generacional en el PP valencià és preocupant. Els mateixos noms i cognoms segueixen apareixent en els titulars, i les pràctiques corruptes semblen estar profundament arrelades en la cultura del partit. Aquesta falta de renovació no només impedeix l'arribada de noves idees i enfocaments, sinó que també perpetua un sistema corrupte i opac.

La mediocritat en la gestió és un altre problema greu. La incapacitat dels líders del PP valencià per manejar situacions de crisi de manera efectiva i transparent demostra una falta de competència i preparació. La recent gestió de la DANA per part de Mazón és un clar exemple d'aquesta mediocritat, amb decisions tardanes i mal executades que han tingut conseqüències tràgiques.

El PP de valencià segueix sent el mateix de sempre, amb les mateixes cares i les mateixes pràctiques corruptes. És hora que el partit es renove i adopte una gestió més transparent i eficient. La ciutadania valenciana mereix líders que treballen per al bé comú i no per al benefici d'uns pocs privilegiats. Res de Nou Sobre el Fang.

llegir més

Dia del llibre valencià 2024

El Dia del Llibre Valencià, celebrat el 20 de novembre, és una data significativa per a la cultura i la literatura valenciana. Instituït per la Generalitat Valenciana l'any 2000, aquest dia commemora la publicació de la primera edició del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell el 1490. Aquesta obra és considerada una de les novel·les més importants de la literatura medieval i un pilar fonamental de la identitat literària valenciana.

La celebració del Dia del Llibre Valencià té com a objectiu principal promocionar la literatura en valencià i donar a conéixer les persones autores i les obres que han contribuït a enriquir el patrimoni cultural del País Valencià. 

Aquesta efemèride no només busca recordar el passat gloriós de la literatura valenciana, sinó també fomentar la lectura i la producció literària en la nostra llengua en l'actualitat.

Un dels reptes més grans és aconseguir que aquesta celebració arribe a tots els sectors de la societat, especialment als més joves. Les escoles, biblioteques i institucions culturals juguen un paper clau en aquest sentit, organitzant activitats que promoguen la lectura i el coneixement de la literatura valenciana. Per exemple, l'Agència de Promoció del Valencià d'Algemesí ha impulsat campanyes perquè les persones ciutadanes compartisquen els seus llibres preferits en valencià a través de les xarxes socials.

Però la dotació econòmica dels gabinets de promoció del valencià, com els AVIVA, és essencial per garantir la continuïtat i l'eficàcia de les seues activitats. Aquests gabinets tenen un paper fonamental en la normalització lingüística i la promoció de l'ús del valencià en l'àmbit local. Una de les seues funcions clau és l'edició de llibres en valencià, una tasca que requereix recursos econòmics significatius.

L'edició de llibres en valencià per part dels ajuntaments no només contribueix a l'enriquiment del patrimoni cultural local, sinó que també fomenta la lectura i l'ús de la llengua entre la ciutadania. Els llibres editats en valencià poden abastar una àmplia varietat de gèneres i temàtiques, des de la literatura infantil i juvenil fins a la divulgació científica i les obres de creació literària. Aquesta diversitat és crucial per arribar a tots els segments de la població i per promoure una cultura lectora en valencià.

A més, una bona dotació econòmica permet als gabinets de promoció del valencià col·laborar amb escriptores i escriptors locals, il·lustradores i il·lustradors, i altres professionals del sector editorial. Aquesta col·laboració no només enriqueix el teixit cultural local, sinó que també crea oportunitats laborals i fomenta el desenvolupament de la indústria editorial en valencià. Així, es contribueix a la creació d'un ecosistema cultural sostenible i dinàmic.

També és important destacar que la dotació econòmica adequada facilita la distribució i la difusió dels llibres editats en valencià. Els ajuntaments poden organitzar presentacions de llibres, fires del llibre, i altres esdeveniments culturals que promoguen la lectura i l'ús del valencià. A més, poden assegurar que els llibres arriben a les biblioteques, escoles i altres institucions públiques, ampliant així l'accés de la ciutadania a la literatura en valencià.

Dotar econòmicament els gabinets de promoció del valencià és una inversió en el futur de la nostra llengua i cultura. Permet garantir la continuïtat de les activitats de promoció lingüística, fomentar la lectura i l'ús del valencià, i contribuir al desenvolupament d'un sector editorial vibrant i sostenible. 

És una aposta per la preservació i la difusió del nostre patrimoni cultural, i per la cohesió social i la identitat col·lectiva del País Valencià.

A més, és important destacar la necessitat de reivindicar i visibilitzar les persones autores contemporànies que escriuen en valencià. La literatura valenciana no és només patrimoni del passat, sinó una realitat viva i dinàmica que continua creixent i evolucionant. Persones autores com Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster han deixat una empremta profunda, però també és crucial donar suport a les noves escriptores i escriptors que aporten noves perspectives i veus a la nostra literatura.

El Dia del Llibre Valencià és una oportunitat per a reflexionar sobre la riquesa de la nostra tradició literària i per a impulsar el futur de la literatura en valencià. És un dia per a celebrar, però també per a comprometre'ns amb la promoció i la difusió de la nostra llengua i cultura.

Aquest 2024 arriba en un context especialment difícil per a moltes editorials valencianes, que s'han vist greument afectades per la DANA que va colpejar la regió recentment. Aquesta tempesta ha causat danys significatius a les instal·lacions, equipaments i estocs de llibres, amb pèrdues estimades en més de cinc milions d'euros.

Segons l'Associació d'Editorials del País Valencià (AEPV), almenys 34 editorials han patit danys, amb la pèrdua d'un milió d'exemplars de llibres. Aquesta situació ha generat una gran preocupació entre les persones editores, que ara s'enfronten al repte de recuperar-se i continuar amb la seua activitat. La falta d'estoc i les dificultats en la cadena de distribució són alguns dels problemes més urgents que han de resoldre.

Malgrat aquestes adversitats, el Dia del Llibre Valencià es manté com una celebració essencial per a la cultura i la literatura de la regió. Aquest any, les activitats programades inclouen lectures públiques, presentacions de llibres i xerrades amb persones autores i traductores, amb l'objectiu de continuar fomentant la lectura i la producció literària en valencià. La Universitat Jaume I, per exemple, ha organitzat una sèrie d'esdeveniments per commemorar aquesta data, incloent-hi una campanya per promoure la compra de llibres en valencià.

A més, la solidaritat dels valencians i valencianes ha estat notable. Moltes persones i institucions han ofert el seu suport a les editorials afectades, demostrant que la cultura i la literatura són valors fonamentals que uneixen la societat valenciana. Aquest esperit de col·laboració és crucial per ajudar les editorials a superar aquesta crisi i garantir que puguen continuar contribuint al patrimoni cultural valencià.

El Dia del Llibre Valencià de 2024 no només serà una ocasió per celebrar la riquesa de la nostra literatura, sinó també per mostrar la resiliència i la determinació de la industria literària valenciana davant les adversitats. És un moment per recordar la importància de la cultura i la llengua, i per reafirmar el nostre compromís amb la seua promoció i difusió.

llegir més

Educació concertada

La llibertat de triar l'escola on volem que els nostres fills reben la seua educació és un dret fonamental que els pares valorem i defensem. Poder decidir quin tipus d'educació s'ajusta millor a les nostres conviccions i valors és una prerrogativa que ha de ser respectada i garantida pel sistema educatiu. No obstant això, és important entendre que la concertació de places en els col·legis privats ha de ser selectiva i no una solució generalitzada, ja que l'existència d'escoles públiques és essencial per a garantir una educació de qualitat per a tots.

L'educació és un pilar fonamental en la formació i desenvolupament dels nostres fills, i com a pares, busquem que reben la millor educació possible. Això implica tindre la possibilitat de triar entre diferents opcions educatives, ja siga una escola pública, privada o concertada. Cada família té les seues pròpies necessitats, valors i preferències, i la llibertat d'elecció permet trobar la millor opció per a cada cas.

No obstant això, la concertació selectiva de places en els col·legis privats és una mesura que ha de ser aplicada de manera acurada i responsable. La concertació de places en els centres privats ha de ser vista com una excepció, reservada per a aquells casos en els quals no existisquen suficients places en els col·legis públics per a atendre la demanda de la població. Això garanteix que es respecte el dret a l'educació de tots els estudiants i que es fomente la igualtat d'oportunitats.

La concertació selectiva també permet evitar la segregació socioeconòmica i garantir la diversitat a les escoles. L'educació inclusiva i la convivència entre xiquets de diferents contextos socials i culturals enriqueixen l'aprenentatge i la formació integral dels estudiants. A més, la inversió en l'educació pública és essencial per a garantir una educació de qualitat per a tots els ciutadans, independentment del seu origen socioeconòmic.

És important reconéixer que el sistema educatiu públic exerceix un paper fonamental en la societat. Les escoles públiques són un espai de trobada i cohesió social, on es promou la igualtat d'oportunitats i es fomenta la formació integral dels estudiants. A més, l'educació pública està subjecta a una sèrie de controls i regulacions que garanteixen la qualitat i equitat en l'ensenyament.

No obstant això, això no implica menysprear la labor dels col·legis privats, que també contribueixen a la diversitat i enriquiment del sistema educatiu. Els col·legis privats poden oferir propostes pedagògiques diferents, enfocaments educatius especialitzats o projectes educatius específics que poden ser valorats i triats per les famílies.

La llibertat de triar escola per als nostres fills és un dret fonamental que hem de preservar. No obstant això, és important que la concertació de places en els col·legis privats siga selectiva i no una solució generalitzada. És necessari garantir l'existència d'escoles públiques de qualitat que atenguen les necessitats de tots els estudiants i fomenten la igualtat d'oportunitats. La diversitat i la convivència entre diferents contextos socioeconòmics són pilars fonamentals en la formació dels nostres fills i en la construcció d'una societat més inclusiva i equitativa.

llegir més

STOP avanços socials?

En el panorama polític actual, on les eleccions poden canviar el rumb de l’Estat, és vàlid sentir preocupació pels avanços socials aconseguits fins ara. Existeixen temors justificats que l'arribada al poder de forces polítiques de dreta puga suposar una pèrdua de conquestes importants, com la llei trans, el salari mínim i la renda bàsica. Aquests avanços són pilars fonamentals per a la construcció d'una societat més inclusiva, igualitària i justa.

La llei trans, per exemple, representa un assoliment en la lluita pels drets de les persones transgènere. Aquesta llei busca garantir el reconeixement i el respecte de la identitat de gènere autopercebuda, així com la protecció dels drets de les persones trans en tots els àmbits de la vida. La seua implementació representa un avanç cap a una societat més inclusiva i respectuosa de la diversitat de gènere, llei que ja estava en marxa en el País Valencià gràcies a les polítiques valentes de Mónica Oltra i Compromís.

El salari mínim, per part seua, és una eina clau per a combatre la desigualtat i garantir una remuneració justa als treballadors i treballadores. Un augment del salari mínim contribueix a reduir la bretxa salarial i millorar les condicions de vida dels treballadors i treballadores i les seues famílies. A més, impulsa la demanda interna i el creixement econòmic, generant un cercle virtuós per a la societat en el seu conjunt.

La renda bàsica és una altra mesura que busca assegurar un nivell mínim d'ingressos per a totes les persones, amb l'objectiu de combatre la pobresa i garantir una vida digna. Aquesta política social pretén oferir una xarxa de seguretat a aquells que es troben en situacions de major vulnerabilitat, proporcionant-los els recursos necessaris per a cobrir les seues necessitats bàsiques. Política que ja va implantar el govern del Botànic anys abans que el govern central.

No obstant això, l'arribada al poder de forces polítiques de dreta pot posar en risc aquests avanços socials. L'orientació ideològica de la dreta sol estar més centrada en l'economia de mercat i en la reducció de la despesa pública, la qual cosa pot dificultar la implementació i el manteniment de polítiques socials progressistes. La prioritat donada a l'austeritat i a la reducció del dèficit pot portar a retallades en el pressupost destinat a programes socials, la qual cosa afectaria negativament els més vulnerables.

És important recordar que els avanços socials no són mers capritxos ideològics, sinó mesures necessàries per a construir una societat més equitativa i justa. Aquestes polítiques han sorgit com a resposta a les demandes de la ciutadania i han sigut impulsades per moviments socials i col·lectius que han lluitat per la igualtat i la dignitat de totes les persones.

En conclusió, és comprensible la preocupació per la possible pèrdua d'avanços socials davant un triomf de la dreta política. La implementació de lleis trans, l'augment del salari mínim i la renda bàsica representen avanços significatius cap a una societat més inclusiva i justa. És fonamental estar atents i exigir als nostres representants polítics que defensen i mantinguen aquests assoliments, perquè la seua preservació és crucial per al benestar i la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes.

llegir més

Una necessitat de visió valenciana en el Congrés dels Diputats

L'infrafinançament autonòmic en la País Valencià és un tema recurrent i preocupant que ha afectat durant anys al desenvolupament i benestar del nostre País. És essencial reconéixer la importància de tindre una visió valenciana en el Congrés dels Diputats que defense de manera decidida els interessos i necessitats específiques del nostre territori, sense diluir-se en un “moviment” d'àmbit estatal.

L'infrafinançament autonòmic és una realitat que impacta directament en el desenvolupament econòmic, social i cultural del País Valencià. Malgrat ser una terra amb un important pes demogràfic i econòmic, els nostres recursos no són proporcionals a les nostres necessitats. Això ha portat a una desigualtat en la provisió de serveis públics fonamentals, com la sanitat, l'educació o la infraestructura, que afecta directament la qualitat de vida dels valencians i valencianes.

La defensa dels interessos valencians en el Congrés dels Diputats requereix d'una visió valenciana clara i sòlida. És fonamental que els representants polítics valencians en el Congrés siguen capaços de transcendir les sigles dels partits estatals i prioritzen els interessos del País Valencià. Això implica treballar de manera conjunta i coordinada, sense perdre de vista les necessitats i demandes específiques d’ací.

És necessari trencar amb la dinàmica d'infrafinançament crònic que ha prevalgut durant anys. Això implica lluitar per una revisió justa del sistema de finançament autonòmic que tinga en compte els criteris de població, nivell de desenvolupament i competències transferides. Una visió valenciana en el Congrés dels Diputats ha de ser capaç d'alçar la veu i pressionar per a aconseguir una distribució equitativa dels recursos que garantisca el progrés i benestar de la nostra comunitat.

A més, és fonamental que els representants valencians i valencianes promoguen la cooperació i el diàleg amb la resta de les comunitats autònomes. La unitat entre regions amb problemes similars d'infrafinançament pot ser una poderosa eina per a aconseguir canvis significatius en el sistema de finançament autonòmic. És important buscar aliances i coalicions que sumen forces i augmenten la influència en la presa de decisions a nivell estatal.

La visió valenciana en el Congrés dels Diputats també ha d'abastar altres àrees d'interés per al nostre País. És fonamental defensar la cultura, la llengua, la identitat i el patrimoni valencià, promovent polítiques que respecten i fomenten la nostra diversitat cultural i regional. A més, s'han d'impulsar projectes de desenvolupament econòmic i sostenibilitat que impulsen el creixement i generen oportunitats per als valencians i valencianes.

En conclusió, és de vital importància tindre una visió valenciana en el Congrés dels Diputats que defense els interessos i necessitats específiques del País Valencià. L'infrafinançament autonòmic és un desafiament que requereix de representants polítics compromesos amb la nostra terra i disposats a treballar en pro d'una distribució equitativa dels recursos. La defensa de la nostra identitat, cultura i desenvolupament econòmic són pilars fonamentals d'aquesta visió valenciana en el Congrés. Només així podrem superar els desafiaments i construir un futur pròsper i just per a tots els valencians i valencianes. Si durant aquests anys no han fet res ara hi ha que donar un xec en blanc per a tornar a capgirar al País Valencià?

llegir més