bullying

Cada 2 de maig, el món s’atura per recordar una realitat que afecta milers de xiquets i adolescents: l’assetjament escolar. El Dia Internacional contra el Bullying no és només una data simbòlica, sinó una oportunitat per a reflexionar sobre una problemàtica que, tot i ser antiga, continua sent profundament actual i dolorosa.

L’assetjament escolar sovint es viu en silenci. Les víctimes, per por o per vergonya, no s’atreveixen a parlar. Este silenci és perillós, perquè permet que el maltractament es perpetue i que els agressors actuen sense conseqüències. Trencar este silenci és el primer pas per començar a sanar.

Encara que el bullying ha existit sempre, hui en dia és més visible. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació han ajudat a posar el focus en este problema, i això ha permés que moltes històries isquen a la llum. Esta visibilitat és clau per a generar consciència i exigir accions concretes.

Les conseqüències de l’assetjament poden ser devastadores. No es tracta només de bromes pesades o conflictes puntuals. Estem parlant de situacions de violència sostinguda que poden provocar depressió, ansietat, baixa autoestima i, en els casos més greus, fins i tot suïcidi. És una realitat que no podem ignorar.

Els centres educatius tenen un paper fonamental en la prevenció i detecció del bullying. No n’hi ha prou amb tindre protocols escrits: cal una actitud activa, formació específica i una cultura escolar basada en el respecte i la inclusió. L’escola ha de ser un espai segur per a totes i tots.

Les famílies també són una peça clau. Detectar canvis en el comportament dels fills, escoltar-los sense jutjar i oferir-los suport emocional pot marcar la diferència. Quan un xiquet o adolescent se sent escoltat i recolzat, és més probable que s’atrevisca a contar el que li passa.

L’educació emocional és una eina poderosa per a previndre l’assetjament. Ensenyar als xiquets i joves a reconéixer i gestionar les seues emocions, a posar-se en el lloc dels altres i a resoldre conflictes de manera pacífica és essencial per a construir una convivència saludable.

Amb l’arribada de les tecnologies, el bullying ha trobat una nova via: el ciberassetjament. Este tipus d’assetjament pot ser encara més cruel, perquè sovint és anònim, constant i arriba a la víctima fins i tot a casa. És urgent educar també en l’ús responsable de les xarxes socials.

La lluita contra el bullying ens implica a totes i tots. No podem deixar esta responsabilitat només en mans del professorat o dels psicòlegs escolars. Tota la societat ha de comprometre’s: institucions, mitjans, famílies, alumnat. El silenci i la indiferència ens convertixen en còmplices.

Les campanyes de sensibilització són importants, però no poden quedar-se en un sol dia. Cal mantindre el missatge viu durant tot l’any, amb accions concretes, tallers, testimonis i espais de debat. La prevenció és una tasca constant.

Cada vegada més persones s’atrevixen a contar la seua experiència amb l’assetjament. Estes històries són valuoses, perquè trenquen el silenci i donen força a altres víctimes. Escoltar-les és un acte de justícia i una manera de construir una societat més empàtica.

Imaginar escoles lliures de bullying no és una utopia. És un objectiu possible si hi posem voluntat, recursos i compromís. El 2 de maig ens recorda que este futur està a les nostres mans, i que cada acció compta per a fer-lo realitat.