Romeu i Maria Correa: resistència i dignitat des de Sagunt

La Guerra del Francés (1808–1814) va ser molt més que un enfrontament militar. Va ser una lluita per la llibertat, per la dignitat i per la sobirania d’un poble que es va alçar contra la imposició napoleònica. En este context, la figura de Francesc Josep Romeu i Parras, natural de Sagunt, destaca com un símbol de resistència. Però darrere d’ell, hi havia també una dona que mereix ser recordada: Maria Correa i Navarro, la seua esposa.

Romeu, comandant de les milícies urbanes de Murviedro, va ser un líder carismàtic i decidit. Va organitzar la resistència local contra les tropes franceses, va reunir més de 2.000 hòmens i els va encoratjar amb un discurs que encara hui emociona: “Volem, fills de Sagunt, volem al camp de l’honor... Véncer o morir siga el jurament irrevocable de la divisió saguntina.”

Mentre ell lluitava al front, Maria Correa, natural de San Roque (Cadis), es quedava a la rereguarda, protegint el que podia de la família i del patrimoni. Quan els francesos ocuparen Murviedro, ella va intentar salvar els béns familiars amagant diners i documents en un hort. Malauradament, els soldats de Suchet ho descobriren i ho arrasaren tot. Este gest, aparentment domèstic, és en realitat un acte de resistència silenciosa.

Maria no va empunyar cap arma, però va defensar la memòria i l’economia familiar enmig del caos. Va patir la pèrdua del seu marit, executat pels francesos a Sot de Xera, i va haver de tirar avant amb els seus tres fills: José, Ana Matilde i Matilde. La casa de comerç Romeu i Companyia, que abastia l’exèrcit i la marina amb vins i licors, va acabar arruïnada per la guerra. Però Maria va resistir, com tantes altres dones anònimes que van sostenir el país des de la trinxera de la vida quotidiana.

La història ha sigut injusta amb moltes d’estes dones. El relat heroic sol centrar-se en els hòmens que lluitaren, però oblida les que cuidaren, protegiren, resistiren i reconstruïren. Maria Correa és un exemple d’eixa força callada que sosté el món quan tot s’ensorra.

Recordar Francesc Josep Romeu és just i necessari. Però fer-ho sense mencionar Maria seria incomplet. Junts representen dues cares d’una mateixa lluita: la del combat i la de la supervivència. La del crit i la del silenci. La del front i la de la llar.

Sagunt, ciutat de memòria i pedra, ha de continuar honorant els seus herois. Però també ha de donar veu a les seues heroïnes. Perquè la llibertat no es va guanyar només amb espases, sinó també amb coratge, intel·ligència i amor.