Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sindicalisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sindicalisme. Mostrar tots els missatges

17.4.25

,

Dijous Sant, Europa

El Dijous Sant és un dia de gran significació per als cristians. La commemoració del Sant Sopar ens convida a pensar en valors fonamentals com la solidaritat, la germanor i el servici als altres. En un continent com Europa, on la diversitat cultural i social ha sigut una riquesa històrica, este dia pot oferir una perspectiva renovada sobre el tracte als immigrants i els drets humans.  

Europa ha sigut durant segles un espai de trobada de cultures, civilitzacions i moviments polítics i religiosos. Hui dia, el vell continent encara lluita per definir el seu paper en un món cada volta més interconnectat. En este context, la immigració és un dels reptes més grans, posant a prova el compromís europeu amb la dignitat humana, la justícia social i la solidaritat internacional.  

Des d’una mirada internacionalista, la migració hauria de ser abordada no com una amenaça, sinó com una oportunitat de creixement mutu. Els migrants aporten treball, coneixements, cultura i valors que enriquixen les societats d’acollida. A més, en molts casos, fugen de situacions de guerra, pobresa extrema o persecució política, buscant no sols una vida millor, sinó la supervivència mateixa.  

D’altra banda, el feminisme també ens aporta una perspectiva valuosa. Moltes dones migrades patixen discriminació múltiple: pel fet de ser dones i pel fet de ser estrangeres. Les polítiques migratòries han d’incorporar una mirada de gènere que protegisca les dones de l’explotació laboral i del tràfic de persones, garantint la seua plena integració en les societats d’acollida.  

La doctrina social de l’Església catòlica ens recorda que cada persona és digna i mereix ser tractada amb respecte i compassió. La Bíblia ens ensenya repetidament la importància d’acollir l’estranger, de donar suport als qui patixen i de construir societats basades en l’amor al proïsme. Jesús mateix ens dona un exemple de servici i humilitat en el Sant Sopar:  

"Si jo, el vostre Senyor i Mestre, vos he rentat els peus, també vosaltres vos heu de rentar els peus els uns als altres. Vos he donat exemple perquè feu com jo he fet amb vosaltres." (Joan 13:14-15)  

Este missatge ens recorda que l’amor al proïsme implica acció, una responsabilitat activa envers els qui més ho necessiten.  

Els drets humans són una pedra angular de qualsevol societat justa. El tractament dels immigrants sovint vulnera principis fonamentals de la dignitat humana: des de les condicions precàries en què arriben, fins als obstacles administratius que limiten la seua integració. Europa no pot permetre que els seus valors democràtics es diluïsquen en polítiques d’exclusió i de por.  

Un Dijous Sant modern hauria de ser, per tant, un moment de reflexió col·lectiva. Un moment per recordar que el sopar de Jesús amb els seus deixebles simbolitza la comunió entre les persones, sense importar la seua procedència. Un moment per reafirmar que la germanor no és un concepte abstracte, sinó una responsabilitat activa envers els qui més ho necessiten.  

Els països europeus han de reforçar la seua aposta per polítiques d’inclusió real. Això significa oferir vies legals i segures per a la migració, garantir una acollida digna i promoure la convivència intercultural com una riquesa, no com una amenaça.  

En este sentit, el paper de les comunitats religioses, dels moviments feministes i de les organitzacions de drets humans és essencial. La seua veu pot ser un motor de canvi i de consciència, recordant als governs que darrere de les xifres hi ha vides, històries, somnis i persones que simplement busquen una oportunitat.  

Si Europa vol ser fidel als seus principis fundacionals, ha d’entendre la migració no com un problema a resoldre, sinó com una realitat humana que necessita solucions justes, equitatives i respectuoses.  

Esta reflexió pren una dimensió encara més profunda si considerem que, en el context actual, Jesús podria ser un refugiat, un desplaçat forçat per la violència i el conflicte. Imaginar Jesús com un immigrant en un camp de refugiats ens recorda la cruesa d’una realitat que afecta milions de persones arreu del món. La seua història no sols és un relat de fe, sinó també de resistència davant la injustícia.  

La fe cristiana ens crida a actuar en defensa dels més vulnerables. Recordar Jesús com un desplaçat ens porta a confrontar les nostres pròpies accions i polítiques envers els immigrants. Este Dijous Sant, més enllà dels ritus religiosos, pot ser una ocasió per repensar el compromís europeu amb la dignitat humana i l’hospitalitat. 

,

El retorn a la confraria: un pas cap a la inclusió en la Setmana Santa de Sagunt

Enguany he tornat a vestir-me de confrare després de deu anys d’absència, un moment ple d’emoció i significat. Esta experiència no sols ha sigut una retrobada personal amb una tradició que sempre m’ha marcat, sinó també una oportunitat per donar un pas important cap a la inclusió en la Setmana Santa saguntina.  

Participar en la processó de l'Encontre Dolorós i en la del Dimecres Sant portant a Pablito El Guerrero ha sigut molt més que complir un ritual religiós. Ha sigut una reivindicació: una manera de visibilitzar que qualsevol persona hauria de tindre l'oportunitat de formar part de la nostra festa, independentment de les seues capacitats.  

L’emoció que s’ha viscut en vore Pablito entre les persones confrares ha sigut indescriptible. La Setmana Santa no ha de ser un espai limitat per a qui pot dur els passos o caminar llargues hores, sinó una tradició que abrace a totes les persones que vulguen participar. I enguany, hem demostrat que això és possible.  

Este gest no és només una simbologia, sinó el començament d’un canvi real. La inclusió hauria de ser la norma en totes les celebracions populars i religioses, i és fonamental que les confraries esdevinguen llocs on totes les persones, sense excepció, se senten benvingudes.  

Vull agrair a la Junta de la Sang per haver fet realitat este moment tan especial. Sense la seua complicitat i el seu suport, esta iniciativa no hauria sigut possible. La seua aposta per la inclusió marca un precedent que esperem que inspire futures accions en la mateixa direcció.  

No és fàcil trencar barreres ni superar prejudicis, però si alguna cosa hem aprés en esta Setmana Santa, és que estem preparats per fer el canvi. La tradició, si vol seguir viva, ha d'adaptar-se i evolucionar amb la societat.  

Per a mi, este ha sigut un dels moments més significatius com a confrare. No sols he tornat a la processó després d’una dècada, sinó que ho he fet amb un propòsit clar: demostrar que totes les persones poden formar part d'este camí.  

La resposta de la comunitat ha sigut emocionant. Hem rebut gestos d’aprovació, complicitat i suport, la qual cosa confirma que la societat saguntina està preparada per una Setmana Santa més inclusiva i representativa.  

Este és només el principi d’un canvi que ha de consolidar-se. Espere que en els pròxims anys este tipus d’accions siguen cada vegada més habituals, i que moltes més persones puguen sumar-se sense barreres.  

Els valors de la Setmana Santa—solidaritat, fe, germanor—han d'anar de la mà amb el compromís per la inclusió. Només així podrem dir que realment practiquem l'esperit que representa esta celebració.  

Queda molta faena per fer: adaptar infraestructures, sensibilitzar els confrares, generar més espais d’acollida. Però enguany hem demostrat que el canvi no només és necessari, sinó possible.  

L'esperança d’una Setmana Santa més inclusiva depén de cadascuna de les persones que formem part d’ella. Com a confrares, com a ciutadans i com a persones que volem una societat més justa.  

Tornar a vestir-me de confrare ha sigut molt més que un retorn personal, ha sigut un acte de reivindicació i compromís.  

I puc dir, amb orgull, que la Setmana Santa de Sagunt ha fet un pas ferm cap a la inclusió.  

Gràcies a totes les persones que ho han fet possible. Este és només el primer pas d’un llarg camí que ens portarà a una festa on totes les persones tinguen un lloc.

15.4.25

El futur del sector TIC: oportunitats i reptes

El sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Espanya ha experimentat un creixement impressionant en els darrers anys. Amb més de 1,34 milions de persones ocupades i un nombre d'empreses que ha arribat a les 78,000 en 2025, aquest sector s'ha convertit en un pilar fonamental de l'economia espanyola. No obstant això, aquest creixement ve acompanyat de desafiaments significatius que cal abordar per assegurar un futur sostenible i equitatiu.

Un dels aspectes més destacats és la bretxa de gènere persistent en el sector TIC. Tot i els esforços per fomentar la inclusió, només el 29.8% dels ocupats en el sector són dones, una xifra que contrasta amb el 46.3% en la resta de l'economia espanyola. Aquesta disparitat no només és una qüestió d'equitat, sinó també d'eficiència econòmica. La diversitat de gènere en els equips de treball ha demostrat millorar la innovació i la presa de decisions, factors clau en un sector tan dinàmic com el TIC.

A més, la formació en disciplines STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) segueix sent una assignatura pendent. Només el 18% de les dones es especialitzen en aquestes àrees, el que limita la seua presència en els sectors que estan modelant el futur de l'ocupació. És essencial que es prenguin mesures per fomentar l'interès de les joves en aquestes disciplines des d'una edat primerenca, així com per crear entorns educatius i laborals més inclusius.

El XIX Conveni Col·lectiu del sector TIC, que estarà vigent fins a 2027, representa un pas important en la millora de les condicions laborals. La seua actualització de les taules salarials i les mesures per adequar les condicions laborals a les noves normatives, incloent les mesures LGTBI, són passos en la direcció correcta. No obstant això, és crucial que aquestes mesures es complementin amb polítiques actives de formació i desenvolupament professional per assegurar que els treballadors del sector estiguin preparats per als reptes del futur.

Un altre aspecte que cal considerar és la necessitat de fomentar la innovació i la recerca en el sector TIC. Espanya ha de continuar invertint en R+D per mantenir-se competitiva a nivell global. Això inclou no només el suport a les grans empreses tecnològiques, sinó també a les startups i petites empreses que sovint són les que impulsen les innovacions més disruptives.

La digitalització de les empreses és un altre repte important. Moltes empreses espanyoles encara estan en les primeres fases de la transformació digital, i és essencial que rebin el suport necessari per adoptar noves tecnologies i processos digitals. Això no només millorarà la seua eficiència, sinó que també les farà més competitives en un mercat global cada vegada més digitalitzat.

La ciberseguretat és una preocupació creixent en el sector TIC. Amb l'augment de les amenaces cibernètiques, és crucial que les empreses i institucions espanyoles adoptin mesures de seguretat robustes per protegir les seues dades i sistemes. Això requereix una formació contínua dels professionals de la ciberseguretat i una inversió en tecnologies de protecció avançades.

La sostenibilitat també ha de ser una prioritat en el sector TIC. Les empreses tecnològiques han de buscar maneres de reduir el seu impacte ambiental, ja sigui mitjançant l'ús de fonts d'energia renovables, la reducció de residus electrònics o la implementació de pràctiques de producció més sostenibles. La tecnologia pot ser una eina poderosa per abordar els desafiaments ambientals, però només si es fa de manera responsable.

La col·laboració entre el sector públic i privat és essencial per impulsar el creixement del sector TIC. El govern espanyol ha de continuar desenvolupant polítiques que fomentin la innovació i la inversió en tecnologia, mentre que les empreses han de treballar conjuntament per compartir coneixements i recursos. Aquesta col·laboració pot ajudar a superar els obstacles i accelerar el desenvolupament tecnològic.

La formació contínua dels professionals TIC és crucial per mantenir-se al dia amb els ràpids avanços tecnològics. Les empreses han de invertir en programes de formació i desenvolupament per assegurar que els seus empleats tinguin les habilitats necessàries per adaptar-se a les noves tecnologies i processos. Això no només millorarà la productivitat, sinó que també augmentarà la satisfacció dels empleats.

La inclusió digital és un altre aspecte important. És essencial que tots els ciutadans tinguin accés a les tecnologies digitals i les habilitats necessàries per utilitzar-les. Això inclou no només l'accés a internet, sinó també la formació en competències digitals bàsiques. La inclusió digital pot ajudar a reduir les desigualtats i assegurar que tots els ciutadans puguin participar en l'economia digital.

La internacionalització de les empreses TIC espanyoles és una oportunitat important. Les empreses han de buscar maneres d'expandir-se a mercats internacionals per augmentar la seua competitivitat i accedir a noves oportunitats de creixement. Això requereix una estratègia clara i el suport del govern per facilitar l'accés a mercats estrangers.

El sector TIC a Espanya té un potencial enorme per continuar creixent i liderant la innovació tecnològica. No obstant això, per aprofitar plenament aquest potencial, és necessari abordar els desafiaments existents, especialment en termes d'inclusió i formació. Només així podrem assegurar un creixement sostenible i equitatiu que beneficiï a tota la societat.

El nou conveni col·lectiu representa un pas important cap a la millora de les condicions laborals i l'adaptació a les noves realitats del mercat. És essencial que aquestes mesures es complementin amb polítiques actives de formació i desenvolupament professional per assegurar que els treballadors del sector estiguin preparats per als reptes del futur.

El futur del sector TIC a Espanya depèn de la nostra capacitat per innovar, col·laborar i formar una força laboral diversa i capacitada. Amb el suport adequat, aquest sector pot continuar sent un motor de creixement econòmic i desenvolupament tecnològic per a tot el país.

10.4.25

, , , ,

Som 49 milions

La defensa del sistema públic de pensions és un debat fonamental en la societat actual. Davant les amenaces de privatització i els reptes econòmics, garantir unes pensions dignes per a tota la ciutadania és una prioritat indiscutible. La manifestació de hui a València, impulsada per USOCV i la MERP, baix el lema "Som 49 milions", representa una crida a la unitat i a la mobilització social per blindar les pensions davant qualsevol intent de retallada o desmantellament.

Les pensions públiques no són només un dret conquistat gràcies a dècades de lluita social, sinó que també constituïxen un pilar bàsic per a la cohesió i la justícia social. Sense un sistema de pensions fort, el risc de pobresa entre les persones majors augmentaria exponencialment, afectant la qualitat de vida de milions de persones.

En els últims anys, el discurs sobre la insostenibilitat del sistema de pensions ha sigut utilitzat com a justificació per a mesures de privatització o retallada de les prestacions. Certs sectors econòmics i polítics argumenten que cal reformar el sistema per a fer-lo "més eficient", però darrere d'estes propostes sovint s'amaga la intenció de transferir recursos públics cap al sector privat.

La mobilització social és essencial per a frenar estos intents de desmantellament. Manifestacions com la de hui a València demostren que les persones estan disposades a lluitar per un sistema de pensions públic, universal i equitatiu. La solidaritat entre generacions és clau per a entendre que la defensa de les pensions no afecta només les persones jubilades, sinó també aquelles que han de garantir-se una pensió digna en el futur.

Una de les propostes més fermes per a garantir la protecció del sistema públic de pensions és el seu blindatge constitucional. Això significaria que cap govern podria retallar o privatitzar les pensions sense vulnerar la Constitució, assegurant així la seua continuïtat com a dret fonamental de la població.

Amb l'entrada del PP i Vox en el govern del País Valencià, la situació de les pensionistes ha empitjorat notablement. Les polítiques d'estos partits han prioritzat la reducció de la despesa pública, afectant directament els servicis socials i les inversions destinades a la gent major. Esta falta de suport institucional ha deixat moltes persones en una situació de vulnerabilitat creixent.

Les retallades en servicis socials han afectat programes essencials com l'atenció domiciliària i els centres de dia, que són vitals per a moltes persones majors que depenen d'estos servicis per a mantindre una qualitat de vida digna. A més, la falta d'inversions en infraestructures per a la gent major, com residències i espais comunitaris, ha agreujat la situació, deixant moltes persones sense opcions adequades per a les seues necessitats.

El discurs polític del PP i Vox sovint ha minimitzat la importància de protegir les pensions públiques, promovent en canvi models privats que no són accessibles per a totes les persones. Esta orientació política no només posa en risc el sistema de pensions, sinó que també crea una divisió social entre aquelles que poden permetre’s opcions privades i aquelles que no.

Les mobilitzacions socials en el País Valencià han sigut una resposta contundent a estes polítiques. Les pensionistes, juntament amb altres col·lectius, han eixit al carrer per a exigir un canvi de rumb i la protecció dels seus drets. Estes protestes són un reflex de la resistència i la determinació de la societat valenciana per defensar un sistema just i equitatiu.

La defensa del sistema públic de pensions és una batalla crucial per la justícia social. Només amb la mobilització i el compromís de tota la societat podrem garantir que les pensions continuen sent un dret universal i protegit. La manifestació de hui a València no és només una reivindicació, sinó també un recordatori de la importància de lluitar per un futur més just i equitatiu.

16.12.24

,

La necessitat d'un sindicat fort en una empresa multinacional: el cas d'Indra i la USO

En un món globalitzat on les empreses multinacionals tenen una influència creixent, la presència d'un sindicat fort és més necessària que mai. Aquest article explora la importància dels sindicats en aquestes grans corporacions, utilitzant Indra i el sindicat USO com a exemples clau.

La globalització ha portat nombrosos beneficis econòmics, però també ha creat desafiaments significatius per als treballadors. Les empreses multinacionals sovint operen en múltiples jurisdiccions amb diferents lleis laborals, cosa que pot portar a la precarització de les condicions de treball. Aquí és on els sindicats juguen un paper crucial, defensant els drets dels treballadors i assegurant que les condicions laborals siguen justes i segures.

Un sindicat fort pot negociar millors salaris, condicions de treball i beneficis per als seus membres. També pot proporcionar suport legal i emocional als treballadors, especialment en moments de conflicte laboral. En una empresa multinacional, on els treballadors poden sentir-se aïllats i desprotegits, un sindicat fort és essencial per garantir que les seues veus siguen escoltades.

Indra és una de les principals empreses multinacionals espanyoles, amb presència en més de 140 països. Aquesta empresa tecnològica té una plantilla diversa i global, cosa que fa que la representació sindical siga encara més important. Els treballadors d'Indra necessiten un sindicat que puga defensar els seus interessos en l'àmbit global i assegurar que les seues condicions laborals siguen respectades en tots els països on opera.

La Unió Sindical Obrera (USO) és un dels sindicats més actius a Indra. USO ha demostrat ser un defensor ferm dels drets dels treballadors, negociant acords col·lectius que milloren les condicions laborals i assegurant que els treballadors tinguen una veu en les decisions empresarials. La seua presència a Indra és un exemple de com un sindicat pot influir positivament en una empresa multinacional.

La representació sindical no només beneficia els treballadors, sinó també les empreses. Els sindicats poden ajudar a crear un ambient de treball més harmoniós, reduint els conflictes laborals i millorant la moral dels treballadors. Això, al seu torn, pot augmentar la productivitat i la lleialtat dels empleats.

Un dels principals rols dels sindicats és la negociació col·lectiva. A través d'aquest procés, els sindicats poden assegurar que els treballadors reben salaris justos, beneficis adequats i condicions de treball segures. En una empresa multinacional com Indra, la negociació col·lectiva és essencial per garantir que els treballadors en diferents països reben un tracte equitatiu.

Els sindicats també són crucials en temps de crisi. Durant la pandèmia de COVID-19, molts treballadors van enfrontar acomiadaments, reduccions de salaris i condicions de treball insegures. Els sindicats van ser fonamentals per defensar els drets dels treballadors i assegurar que les empreses prenguessen mesures per protegir la salut i la seguretat dels seus empleats.

En un món globalitzat, la solidaritat internacional és més important que mai. Els sindicats han de treballar junts en l'àmbit global per defensar els drets dels treballadors i assegurar que les empreses multinacionals no puguen explotar les diferències en les lleis laborals entre països. La col·laboració entre sindicats de diferents països pot ajudar a crear un front unit contra les pràctiques laborals injustes.

El futur del sindicalisme en les empreses multinacionals dependrà de la capacitat dels sindicats per adaptar-se als nous desafiaments. Això inclou l'ús de noves tecnologies per organitzar-se i comunicar-se, així com la capacitat de formar aliances amb altres sindicats i organitzacions de la societat civil. Els sindicats han de ser proactius i innovadors per continuar sent rellevants en un món en constant canvi.

La intel·ligència artificial (IA) està transformant ràpidament el món laboral, i USO ha de liderar aquesta transició a Indra. És crucial que el sindicat treballe per assegurar que la implementació de la IA no només millore l'eficiència operativa, sinó que també protegisca els drets dels treballadors. Això inclou la negociació de formació contínua per als empleats, garantint que tinguen les habilitats necessàries per a treballar amb noves tecnologies.

USO pot impulsar programes de formació específics per als treballadors d'Indra, enfocats en les competències digitals i la IA. Aquests programes no només augmentarien la competitivitat dels empleats, sinó que també els prepararien per als canvis futurs en el mercat laboral. La col·laboració amb institucions educatives i experts en tecnologia podria ser una estratègia efectiva per desenvolupar aquests programes.

Amb la introducció de la IA, és essencial que USO assegure que les condicions de treball seguisquen sent segures i justes. Això inclou la supervisió de l'ús de la IA per evitar la sobrecàrrega de treball i garantir que les noves tecnologies no posen en risc la salut física o mental dels treballadors. USO ha de treballar amb Indra per establir protocols clars sobre l'ús ètic i segur de la IA.

La transparència és clau en la implementació de noves tecnologies. USO ha de garantir que els treballadors estiguen informats sobre com s'utilitza la IA a l'empresa i com pot afectar les seues tasques diàries. Això pot incloure sessions informatives regulars i la creació de canals de comunicació oberts on els empleats puguen expressar les seues preocupacions i suggeriments.

USO pot buscar aliances amb altres sindicats i organitzacions internacionals per compartir coneixements i estratègies sobre la implementació de la IA. La col·laboració global pot ajudar a establir estàndards comuns i a defensar els drets dels treballadors en l'àmbit internacional. Això és especialment important en una empresa multinacional com Indra, on les pràctiques laborals poden variar significativament entre països.

Aquestes accions poden ajudar a garantir que la transició cap a un futur més tecnològic siga beneficiosa tant per als treballadors com per a l'empresa. En conclusió, la presència d'un sindicat fort en una empresa multinacional és essencial per garantir que els drets dels treballadors siguen respectats i que les condicions laborals siguen justes. Indra i USO són exemples de com els sindicats poden influir positivament en les empreses multinacionals, millorant les condicions de treball i assegurant que els treballadors tinguen una veu en les decisions empresarials. En un món globalitzat, la solidaritat i la representació sindical són més importants que mai.