El retorn a la confraria: un pas cap a la inclusió en la Setmana Santa de Sagunt

Enguany he tornat a vestir-me de confrare després de deu anys d’absència, un moment ple d’emoció i significat. Esta experiència no sols ha sigut una retrobada personal amb una tradició que sempre m’ha marcat, sinó també una oportunitat per donar un pas important cap a la inclusió en la Setmana Santa saguntina.  

Participar en la processó de l'Encontre Dolorós i en la del Dimecres Sant portant a Pablito El Guerrero ha sigut molt més que complir un ritual religiós. Ha sigut una reivindicació: una manera de visibilitzar que qualsevol persona hauria de tindre l'oportunitat de formar part de la nostra festa, independentment de les seues capacitats.  

L’emoció que s’ha viscut en vore Pablito entre les persones confrares ha sigut indescriptible. La Setmana Santa no ha de ser un espai limitat per a qui pot dur els passos o caminar llargues hores, sinó una tradició que abrace a totes les persones que vulguen participar. I enguany, hem demostrat que això és possible.  

Este gest no és només una simbologia, sinó el començament d’un canvi real. La inclusió hauria de ser la norma en totes les celebracions populars i religioses, i és fonamental que les confraries esdevinguen llocs on totes les persones, sense excepció, se senten benvingudes.  

Vull agrair a la Junta de la Sang per haver fet realitat este moment tan especial. Sense la seua complicitat i el seu suport, esta iniciativa no hauria sigut possible. La seua aposta per la inclusió marca un precedent que esperem que inspire futures accions en la mateixa direcció.  

No és fàcil trencar barreres ni superar prejudicis, però si alguna cosa hem aprés en esta Setmana Santa, és que estem preparats per fer el canvi. La tradició, si vol seguir viva, ha d'adaptar-se i evolucionar amb la societat.  

Per a mi, este ha sigut un dels moments més significatius com a confrare. No sols he tornat a la processó després d’una dècada, sinó que ho he fet amb un propòsit clar: demostrar que totes les persones poden formar part d'este camí.  

La resposta de la comunitat ha sigut emocionant. Hem rebut gestos d’aprovació, complicitat i suport, la qual cosa confirma que la societat saguntina està preparada per una Setmana Santa més inclusiva i representativa.  

Este és només el principi d’un canvi que ha de consolidar-se. Espere que en els pròxims anys este tipus d’accions siguen cada vegada més habituals, i que moltes més persones puguen sumar-se sense barreres.  

Els valors de la Setmana Santa—solidaritat, fe, germanor—han d'anar de la mà amb el compromís per la inclusió. Només així podrem dir que realment practiquem l'esperit que representa esta celebració.  

Queda molta faena per fer: adaptar infraestructures, sensibilitzar els confrares, generar més espais d’acollida. Però enguany hem demostrat que el canvi no només és necessari, sinó possible.  

L'esperança d’una Setmana Santa més inclusiva depén de cadascuna de les persones que formem part d’ella. Com a confrares, com a ciutadans i com a persones que volem una societat més justa.  

Tornar a vestir-me de confrare ha sigut molt més que un retorn personal, ha sigut un acte de reivindicació i compromís.  

I puc dir, amb orgull, que la Setmana Santa de Sagunt ha fet un pas ferm cap a la inclusió.  

Gràcies a totes les persones que ho han fet possible. Este és només el primer pas d’un llarg camí que ens portarà a una festa on totes les persones tinguen un lloc.