Antoni Chabret i Fraga: la memòria viva de Sagunt

Quan pensem en la història local com una eina per a construir identitat col·lectiva, el nom d’Antoni Chabret i Fraga destaca com un dels grans cronistes del País Valencià. Nascut a Sagunt l’any 1846, Chabret va dedicar la seua vida a preservar la memòria d’una ciutat amb un llegat mil·lenari que sovint havia estat oblidat o menystingut.

Tot i ser metge de professió, mai no va abandonar la seua passió per les humanitats. Aquesta combinació entre ciència i cultura el va convertir en una figura singular, capaç de comprendre la importància del patrimoni des d’una mirada àmplia i compromesa.

Els seus primers estudis els va fer al Seminari Conciliar de València, on va estudiar Filosofia i Humanitats. Allí va conéixer Roc Chabàs, amb qui compartiria una gran amistat i una afició comuna pels estudis històrics. Més tard, es va formar com a metge a la Universitat de València i va exercir a Sagunt i altres pobles de la comarca.

Però allò que realment el definia era la seua tasca com a investigador i divulgador. Recollia documents antics, llegendes, topònims i restes arqueològiques amb una meticulositat admirable. Tot aquest treball va culminar en la seua obra més coneguda, Historia de Sagunto, publicada el 1888 i prologada per Teodor Llorente. Aquesta obra no és només una crònica, sinó una autèntica declaració d’amor a la ciutat.

Sagunt, en aquell moment, vivia entre la decadència postindustrial i la nostàlgia del seu passat romà. Chabret va entendre que recuperar la memòria històrica era fonamental per a projectar un futur amb arrels sòlides. Per això, va assumir el càrrec de cronista oficial de la ciutat, des d’on va impulsar nombroses iniciatives per a protegir i difondre el patrimoni local.

Una de les seues obres més curioses és el Nomenclator de las calles, plazas y puertas antiguas y modernas de la ciudad de Sagunto, publicat el 1901. En aquest llibre, Chabret demostra com la toponímia pot ser una finestra oberta a la història urbana i social d’un poble.

A més, va col·laborar amb artistes i músics. Va escriure el llibret de l’òpera El fantasma, de Salvador Giner, estrenada l’any 1900. Aquesta faceta artística mostra la seua versatilitat i el seu compromís amb la cultura en totes les seues formes.

El context històric en què va viure no era fàcil. El segle XIX espanyol va estar marcat per guerres, canvis de règim i una modernització lenta i desigual. En aquest escenari, la cultura local sovint quedava marginada o ignorada per les institucions centrals.

Chabret, però, va saber veure en la història local una forma de resistència cultural. Davant la centralització de l’Estat liberal, ell reivindicava la singularitat de Sagunt i del País Valencià, tot posant en valor la seua llengua, les seues tradicions i el seu passat.

Tot i escriure majoritàriament en castellà, com era habitual en l’època, la seua mirada era profundament valenciana. El seu treball naixia d’un amor sincer pel territori i per la seua gent. Era un home arrelat, que entenia la història com una eina per a dignificar el present.

La seua metodologia, basada en fonts primàries, arqueologia i testimonis orals, anticipa moltes de les pràctiques de la historiografia moderna. En molts sentits, va ser un pioner. I gràcies a ell, coneixem millor la història de Sagunt en les seues diverses etapes: romana, medieval i moderna.

La ciutat li deu molt. Sense la seua tasca, potser molts dels coneixements que tenim hui sobre el passat saguntí s’haurien perdut per sempre. Però també ens deixa una reflexió: estem fent prou per preservar la nostra memòria col·lectiva com ho va fer ell?

La seua vida ens recorda que la història no és només cosa del passat, sinó una eina per a entendre el present i construir el futur. Chabret va morir el 1907, però la seua obra continua viva i ens interpel·la encara hui.

Antoni Chabret i Fraga no només va escriure la història de Sagunt: la va dignificar. I això, en temps de desmemòria, és un acte de resistència i d’amor profund pel lloc d’on venim.