Les nostres infermeres. El nostre futur. Cuidar les infermeres enfortix les economies.

Cada 12 de maig, el món s’atura per reconéixer la tasca imprescindible del personal d’infermeria. Aquest 2025, el lema escollit no podria ser més encertat: “Les nostres infermeres. El nostre futur. Cuidar les infermeres enfortix les economies.” Un missatge clar i contundent que ens convida a reflexionar sobre el valor real d’aquest col·lectiu essencial.

Aquest lema no sols posa en valor la faena assistencial, sinó que fa un pas més enllà: vincula la salut del personal d’infermeria amb la salut econòmica i social de les nacions. Una afirmació poderosa i, sobretot, certa. Quan cuidem qui cuida, estem invertint en un sistema de salut més resilient, més eficient i més humà. I això té un impacte directe en la productivitat i el benestar de tota la societat.

Les infermeres i infermers són el cor dels sistemes sanitaris. Són les primeres persones a rebre els pacients, les que acompanyen en els moments més vulnerables i les que sostenen la continuïtat de les cures. Tanmateix, massa sovint, aquest paper fonamental és invisibilitzat, infravalorat i, el que és pitjor, mal remunerat. Això no sols és injust, sinó que també és econòmicament ineficient.

La pandèmia de la COVID-19 va posar en evidència la fragilitat dels sistemes sanitaris i la sobrecàrrega que pateix el personal d’infermeria. Però també va mostrar la seua valentia, compromís i capacitat de lideratge. Ara, en un món postpandèmic, no podem tornar a la normalitat d’abans. Necessitem una nova normalitat que situe les infermeres i infermers al centre de les polítiques de salut i de desenvolupament econòmic.

Formar, retenir i protegir el personal d’infermeria hauria de ser una prioritat estratègica per a qualsevol govern. No és només una qüestió de drets laborals, sinó de sostenibilitat social. Les dades ho confirmen: una millor dotació d’infermeria redueix la mortalitat hospitalària, millora els resultats en salut i disminuïx els costos a llarg termini.

A més, les infermeres i infermers no sols treballen en hospitals. Són claus en l’atenció primària, en la salut mental, en les escoles, en les residències i en la comunitat. Són agents de salut pública. Invertir en elles i ells és invertir en prevenció, en educació sanitària i en equitat. És una aposta per una societat més justa i cohesionada.

Però per fer-ho realitat, calen polítiques valentes: millores salarials, condicions laborals dignes, oportunitats de desenvolupament professional i reconeixement social. També cal escoltar-los. El personal d’infermeria té una visió privilegiada del sistema de salut. Coneix les necessitats reals de les persones i pot aportar solucions innovadores.

El lideratge infermer és una peça clau per transformar els sistemes sanitaris. Cal fomentar-lo, visibilitzar-lo i empoderar-lo. A més, la feminització de la professió fa que cuidar les infermeres siga també una qüestió de justícia de gènere. No podem aspirar a economies fortes amb sectors essencials precaritzats i feminitzats.

El lema d’enguany ens convida a mirar més enllà del reconeixement simbòlic. Ens demana acció, compromís i inversió real. No es tracta només de celebrar un dia. Es tracta de construir un futur on el personal d’infermeria puga treballar amb dignitat, seguretat i esperança. Perquè quan elles i ells estan bé, nosaltres també ho estem. Quan poden cuidar, nosaltres podem viure millor.

El futur de la salut passa per elles i ells. I el futur de les nostres economies també. Per això, hui i cada dia, diem amb força: gràcies, infermeres i infermers. La vostra faena és fonamental. El vostre benestar, també. El vostre futur és el nostre futur.

Ara bé, per garantir aquest futur, cal parlar també de l’educació. La formació d’infermeres i infermers comença molt abans que posen un peu en un hospital. Comença a les aules, a les universitats públiques, on es construïxen els fonaments del coneixement científic, ètic i humà que guiarà tota la seua trajectòria professional. Sense una educació pública forta, accessible i de qualitat, no podem garantir una infermeria competent i compromesa.

Les universitats públiques tenen un paper clau en la democratització de l’accés a la professió. Permeten que estudiants de tots els orígens socioeconòmics puguen formar-se com a professionals de la salut, aportant diversitat, equitat i riquesa al sistema sanitari. Aquesta diversitat és essencial per entendre i atendre millor les necessitats de tota la població.

A més, la sanitat pública és l’espai on moltes persones estudiants d’infermeria fan les seues pràctiques i on, posteriorment, desenvolupen la seua carrera. És un entorn que no sols oferix serveis, sinó que també forma, acompanya i inspira. Sense una sanitat pública forta, no hi ha espai per a la formació pràctica ni per al creixement professional.

Invertir en educació i sanitat públiques és, per tant, invertir en el futur de la infermeria. És garantir que les noves generacions de professionals estiguen preparades per afrontar els reptes de salut del segle XXI amb coneixement, empatia i responsabilitat. Per això, defensar les universitats públiques i la sanitat pública no és només una qüestió ideològica: és una necessitat estratègica.

Si volem infermeres i infermers ben formats, compromesos i capaços de liderar el futur de la salut, hem de protegir i enfortir els pilars que els fan possibles. Perquè cuidar qui cuida és cuidar-nos a totes i tots. I perquè el futur, com diu el lema, passa per elles i ells.