Vesak

El Vesak, el dia més sagrat del budisme, commemora el naixement, l’Il·luminació i la mort de Siddhartha Gautama, el Buda. És un dia de reflexió profunda, celebració espiritual i renovació de la fe. Com a catòlic, la comprensió i el respecte per aquesta festivitat no només enriqueixen la meua visió del món, sinó que també em permeten descobrir les interseccions entre la meua fe i la saviesa budista.

En la tradició budista, hi ha una bella fàbula que explica el naixement del Buda. Es diu que quan va néixer, va fer set passos, i en cada pas va florir una flor de lotus. Després, va assenyalar el cel i la terra i va pronunciar: “En aquest món, jo sóc suprem”. Aquesta imatge poderosa transmet la idea que el Buda va venir al món amb una missió, un propòsit profund que marcaria la vida de milions de persones.

Des d’una perspectiva catòlica, aquest moment pot recordar-nos el naixement de Crist, també envoltat de signes miraculosos. L’estrella de Betlem, els àngels anunciant la seva vinguda i la humilitat de la seva arribada a un pessebre són símbols d’una presència divina. Tot i que les narratives són diferents, el sentit de transcendència i missió és comú a ambdues tradicions.

El budisme tailandès i xinès tenen formes diverses de celebrar el Vesak, però comparteixen l’essència de la devoció i el record de Buda. A Tailàndia, la gent es reuneix en temples, ofereix flors i encens i camina en processons amb llums, simbolitzant la llum del coneixement. A la Xina, el Vesak es converteix en un moment de meditació i oració profunda, amb cerimònies de bany del Buda, representant la purificació de la ment i del cor.

Tot i que la meua fe és catòlica, no puc evitar sentir una afinitat per aquestes pràctiques budistes. La importància de la llum en el Vesak troba paral·lelismes en les celebracions cristianes com la Pasqua, on la llum simbolitza la victòria sobre la foscor. Aquesta connexió entre llum i saviesa ens recorda que les religions sovint busquen el mateix: la veritat, la pau i la comprensió.

El missatge del Vesak va més enllà de la religió; és un missatge d’humanitat. La compassió, l’autoconeixement i la renúncia a l’egoisme són valors fonamentals tant en el budisme com en el cristianisme. Quan veig els monjos budistes practicant la meditació, em recorden els monjos cristians que també cerquen la pau interior a través del silenci i la contemplació.

No cal compartir totes les creences d’una altra tradició per respectar-la i aprendre’n. El budisme ens ensenya la importància del desapego, un principi que pot complementar la idea cristiana de la renúncia als béns materials per aproximar-se a Déu. En un món ple de distraccions, aquests ensenyaments tenen més rellevància que mai.

En el Vesak, els budistes es comprometen a practicar la bondat, la generositat i la paciència, tres valors que ressonen profundament en la fe cristiana. La vida de Jesús també es va caracteritzar per la compassió cap als altres, pel servei als pobres i per la humilitat. Així, el Vesak no és només un recordatori del Buda, sinó també de la universalitat de la bondat humana.

Com a catòlic, no necessite ser budista per admirar la figura de Siddhartha Gautama. La seua recerca de la veritat, la seua capacitat de transformar el patiment en saviesa i la seua dedicació a l’ensenyament són inspiradores. L’empatia i el respecte entre les religions no debiliten la fe; al contrari, la fortifiquen en l’amor i la comprensió.

El Vesak també és un moment per reflexionar sobre la nostra pròpia existència. El Buda va ensenyar que el patiment prové de l’adherència als desitjos, un pensament que es podria comparar amb la idea cristiana de posar la nostra confiança en Déu en lloc de les coses mundanes. Tots busquem la pau d’una manera o altra.

La celebració del Vesak em recorda que totes les religions tenen una essència comuna: el desig de millorar, de transcendir i de viure amb amor. Ja siga a través de la meditació budista o de la pregària cristiana, tots busquem la mateixa cosa: la plenitud espiritual.

Quan veig les imatges dels budistes celebrant el Vesak, em meravella la seua devoció. És un recordatori que la fe no depén de la religió, sinó de la sinceritat amb què ens relacionem amb allò que considerem sagrat.

Amb cada any que passa, el Vesak s’expandeix més enllà dels països tradicionals del budisme. Cada vegada més gent veu en aquesta festivitat una oportunitat per reflexionar sobre la vida, sobre el propòsit i sobre la necessitat de viure en pau amb un mateix i amb els altres.

Si alguna cosa ens ensenya el Vesak és que el respecte i l’aprenentatge interreligiós són fonamentals per a la convivència. No hem de veure les nostres creences com una barrera, sinó com un pont cap al diàleg i la comprensió.

En un món on les divisions sovint són més visibles que les unificacions, la celebració del Vesak és un recordatori que la fe no ha de ser causa de separació, sinó un impuls cap a la fraternitat.

Aquest dia, tant si som budistes com cristians, podem prendre un moment per reflexionar sobre la bondat i la compassió, valors que, independentment de la nostra fe, són fonamentals per a una vida significativa.

El Vesak no és només una celebració budista; és una invitació a la reflexió universal sobre la pau, la saviesa i la connexió entre totes les persones. I per això, encara que no siga budista, ho puc celebrar amb admiració i respecte.