Sagunt, una ciutat amb memòria que mereix futur

Sagunt és molt més que un municipi amb platges i indústria. És una ciutat amb una història mil·lenària que es pot llegir en cada pedra del seu castell, en cada columna del teatre romà i en cada racó del seu nucli històric. Però esta riquesa patrimonial, lluny de ser protegida com cal, continua patint una deixadesa institucional que posa en risc el seu futur.

El patrimoni no és només un conjunt de monuments antics. És la memòria col·lectiva d’un poble, l’empremta de totes les civilitzacions que han passat per ací i han deixat la seua marca. És també una eina poderosa per construir identitat, cohesió social i desenvolupament econòmic.

El Castell de Sagunt, declarat Monument Nacional des de 1931, és un símbol d’esta memòria. Però hui, en ple segle XXI, presenta un estat de conservació que no fa justícia al seu valor. Muralles en ruïna, zones inaccessibles i una falta alarmant de manteniment posen en perill tant el monument com la seguretat de qui el visita.

El Teatre Romà, tot i haver sigut restaurat, necessita una gestió cultural més ambiciosa. No pot ser només un escenari puntual per a espectacles: ha de ser un espai viu, obert a la ciutadania i integrat en la vida cultural del municipi.

Altres elements com la Gerència del Port, les termes romanes de Gausa, les torres de vigilància o l’alqueria de l’Aigua Fresca són testimonis d’un passat ric i divers. Però sense inversió i sense un pla de gestió integral, corren el risc de caure en l’oblit.

La defensa del patrimoni no pot ser una qüestió estètica ni turística. És una responsabilitat ètica i política. És garantir que les generacions futures puguen conéixer d’on venim i entendre millor qui som.

Les institucions públiques, especialment la Generalitat Valenciana, tenen l’obligació de protegir este llegat. No valen les excuses ni les promeses buides. Calen pressupostos, accions concretes i una planificació a llarg termini.

És per això que iniciatives com les esmenes als pressupostos autonòmics presentades per Compromís són tan importants. No només reclamen diners, sinó també una visió estratègica per a la recuperació i dinamització del patrimoni saguntí.

Un pla director actualitzat, amb participació ciutadana i criteris tècnics rigorosos, és imprescindible. No es pot continuar actuant de manera improvisada o parcial. Cal una mirada global que integre conservació, recerca, educació i ús social.

També és fonamental invertir en arqueologia. Sagunt encara té molt per descobrir sota terra. Cada excavació és una oportunitat per ampliar el nostre coneixement i enriquir el relat històric de la ciutat.

La ciutadania ha de jugar un paper actiu en esta defensa. No podem deixar-ho tot en mans de les administracions. Cal organitzar-se, reivindicar, participar i fer sentir la veu de qui estima el seu poble.

Les escoles, els centres culturals i les entitats locals poden ser aliades clau en esta tasca. Educar en el valor del patrimoni és sembrar respecte, estima i responsabilitat.

El patrimoni també pot ser un motor econòmic. Un turisme cultural ben gestionat, sostenible i respectuós pot generar ocupació i dinamitzar el comerç local. Però això només serà possible si es cuida allò que es vol mostrar.

Sagunt té tots els ingredients per ser un referent en gestió patrimonial. Té història, té espais emblemàtics i té una comunitat compromesa. El que falta és voluntat política i recursos suficients.

No podem permetre que el nostre patrimoni es convertisca en una postal trista del que va ser. Hem de lluitar perquè siga un espai viu, ple de vida, d’activitat i de futur.

Cada pedra del castell, cada mosaic romà, cada torre de vigilància ens parla. Ens diu que val la pena lluitar per conservar el que som. I que el futur només serà digne si respectem el nostre passat.

Sagunt no pot esperar més. El temps corre, i amb ell, el risc de perdre allò que ens fa únics. És hora d’actuar, amb determinació i amb orgull.

Perquè defensar el patrimoni no és mirar arrere. És caminar cap avant amb la força de la nostra història.