Sagunt i el seu patrimoni: una lluita per la memòria i la dignitat

Sagunt és història, és cultura, és identitat. Cada racó de la ciutat respira segles d’història, però aquesta riquesa patrimonial no es manté sola. Requereix compromís, inversió i acció. I ací és on radica el problema: el patrimoni saguntí fa massa temps que es veu ignorat per les administracions, en una deixadesa que posa en perill la seua conservació i la dignitat de la ciutat.  

El patrimoni no és només una relíquia del passat, és una peça clau per a construir el futur. Sagunt no pot entendre’s sense el seu teatre romà, sense el seu castell, sense els vestigis del seu barri medieval i jueu. Però, més enllà dels grans referents, hi ha tota una xarxa d’edificis, carrers i estructures que conformen un llegat històric que mereix ser respectat.  

Lamentablement, el deteriorament és evident. Els ciutadans ho veuen cada dia: murs que s'ensorren, espais abandonats, falta de manteniment i, sobretot, una absència alarmant de voluntat política per posar en marxa plans efectius de restauració i protecció. La preservació del patrimoni saguntí no és un luxe, és una necessitat.  

Durant anys, el **Col·lectiu pel Patrimoni** va ser la veu de la reivindicació, l'impuls necessari per posar sobre la taula la urgència de protegir el patrimoni. Però com tants altres moviments ciutadans, la falta de suport institucional i el desgast van fer que el col·lectiu acabara desapareixent.  

Afortunadament, la causa no ha quedat abandonada. **Compromís ha recollit el testimoni**, assumint la responsabilitat de continuar la lluita per la protecció patrimonial. Aquesta defensa es va materialitzar en la trobada al castell, un acte simbòlic i reivindicatiu per denunciar la situació i exigir un pla d’acció real i amb recursos.  

El patrimoni saguntí necessita molt més que simples declaracions d’intencions. Requereix una inversió decidida i constant. No es tracta de reformes puntuals ni d’actuacions a mitges, sinó d’un projecte global que garantisca la restauració, la conservació i la posada en valor de tot el llegat històric.  

És fonamental que les administracions **financien completament** la conservació del patrimoni. Sagunt no pot dependre d’iniciatives privades ni de voluntats aïllades. Ha de ser una prioritat en les polítiques culturals, amb pressupostos suficients per dur a terme intervencions eficaces.  

Cada edifici en ruïnes, cada mur esgarrat pel temps, cada espai degradat representa una oportunitat perduda. No podem permetre que la història de Sagunt es desmorone davant la indiferència institucional. El patrimoni és un dret col·lectiu i, com a tal, ha de ser protegit per les administracions públiques.  

El turisme cultural és una de les grans oportunitats per a Sagunt. Però quin sentit té promocionar la ciutat si el seu patrimoni està abandonat? Els visitants no només busquen la història, sinó també el respecte cap a ella. Si el patrimoni es desatén, la imatge de Sagunt es ressent i es perden oportunitats de desenvolupament econòmic.  

La conservació patrimonial no és només una qüestió estètica o turística, és una responsabilitat social i cultural. Mantindre el patrimoni és mantindre viva la identitat d’una ciutat i dignificar la memòria de les generacions passades.  

La trobada al castell no ha de ser un acte aïllat, sinó el principi d’un moviment fort i decidit. Sagunt necessita accions contundents, campanyes de sensibilització, implicació veïnal i, sobretot, compromisos polítics ferms.  

Les administracions no poden continuar mirant cap a un altre costat. La ciutat exigeix respostes, pressupost, plans d’actuació i transparència en la gestió dels recursos destinats al patrimoni.  

Cada pedra del castell, cada columna del teatre, cada carrer del barri antic conté una història que no podem permetre que es perda per negligència. La conservació patrimonial no és un caprici: és una qüestió de respecte i de responsabilitat.  

Sagunt ha estat, històricament, un punt de trobada de civilitzacions. La seua riquesa cultural és única i això exigeix una protecció igualment excepcional. Si la ciutat ha perdurat durant segles, no podem permetre que ara siga l’abandonament institucional qui pose en perill la seua memòria.  

La ciutadania ha de continuar reivindicant. Cada persona que alça la veu pel patrimoni és una peça essencial d’aquesta lluita. La història de Sagunt no es defén sola: necessita de les persones que s’estimen la ciutat i que volen garantir que la seua riquesa patrimonial no desaparega.  

Compromís ha fet un pas endavant, però la responsabilitat va més enllà d’un partit polític. L’administració pública ha d’actuar i la ciutadania ha de continuar pressionant perquè es complisquen les reivindicacions.  

Si no es prenen mesures urgents, en poc temps el patrimoni saguntí serà només un record, una fotografia descolorida del que un dia va ser. **Actuar ja és imprescindible**. La història ens ha donat un llegat extraordinari, però si no el protegim, serem nosaltres els qui deixem perdre el futur de Sagunt.  

La lluita pel patrimoni no pot quedar en mans d’un grup reduït de persones. És una responsabilitat col·lectiva i ha de ser una causa compartida per tota la ciutat. La defensa de Sagunt i la seua història és una tasca que no pot esperar més. És moment de passar de les paraules a les accions.