La recent constitució de la comissió d'investigació de la DANA a les Corts Valencianes, presidida per Míriam Turiel de Vox i amb el suport del PP, ha desfermat una tempesta d'indignació i rebuig. Aquesta situació recorda inevitablement la comissió d'investigació del metro de València, on també es va evidenciar un ús polític de la tragèdia per part del PP. En ambdós casos, la gestió d'emergències i la transparència han estat posades en dubte, i les decisions polítiques han estat objecte d'escrutini.
En primer lloc, l'elecció de Míriam Turiel com a presidenta de la comissió de la DANA, gràcies a un acord amb el PP, ha estat vista com una maniobra política per controlar la narrativa i minimitzar les crítiques cap a la gestió del govern autonòmic durant les inundacions. Aquesta estratègia és similar a la utilitzada en la comissió del metro, on el PP va intentar desviar l'atenció de les seves responsabilitats i culpar factors externs.
L'eliminació de la Unitat Valenciana d'Emergències per part de Mazón, una mesura heretada de Ximo Puig, ha estat un altre punt de controvèrsia. Aquesta decisió ha estat criticada per reduir la capacitat de resposta davant emergències, cosa que es va evidenciar durant la DANA. A la comissió del metro, també es va qüestionar la falta d'inversió en manteniment i seguretat, cosa que va contribuir al tràgic accident.
A més, la lentitud en la convocatòria de reunions i la manca d'un calendari de treball clar a la comissió de la DANA han estat assenyalades com a indicis d'una manca d'interès real en investigar a fons les causes i responsabilitats. Aquesta actitud reflecteix la mateixa manca de transparència i celeritat que es va observar a la comissió del metro, on les compareixences i el lliurament de documentació van ser constantment retardades.
La presència d'un partit negacionista del canvi climàtic com Vox a la presidència de la comissió de la DANA ha estat particularment criticada, atès que les inundacions estan directament relacionades amb fenòmens climàtics extrems. Aquesta situació és comparable a la comissió del metro, on es va qüestionar la idoneïtat dels responsables polítics per gestionar una investigació de tal magnitud.
La portaveu adjunta de Compromís, Isaura Navarro, ha lamentat que sembla que hi ha poc interès en investigar quan ja han passat tres mesos del fatídic dia i ni tan sols s'ha donat un termini per presentar el pla de treball. Navarro ha considerat fonamental que declarin tots els membres del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) i també que es conegui què estava fent el senyor Mazón. Volen veure tota la documentació, totes les trucades i que vingui el propietari del restaurant El Ventorro per explicar què estava passant allà, ja que el president estava en aquell lloc sense atendre l'emergència. Aquesta manca de pressa per avançar en la investigació és molt lamentable.
La manca de pressa per avançar en la investigació de la DANA, malgrat la gravetat dels fets i el nombre de víctimes, és un altre paral·lelisme amb la comissió del metro. En ambdós casos, la demora en les investigacions ha estat vista com una estratègia per diluir l'atenció pública i minimitzar l'impacte polític.
La insistència a conèixer tots els detalls de la gestió de Mazón durant la DANA, incloent-hi les seves trucades i activitats, reflecteix una demanda de transparència que també es va veure a la comissió del metro. En ambdós casos, la ciutadania exigeix saber què van fer els seus líders en moments crítics i per què no es van prendre mesures adequades.
L'ús polític de les comissions d'investigació per part del PP ha estat una constant en ambdós casos. A la comissió del metro, es va acusar el partit de manipular la investigació per protegir els seus aliats i desviar l'atenció de les seves pròpies falles. A la comissió de la DANA, es tem que l'acord amb Vox tingui el mateix objectiu.
Per acabar, la manca de representació d'altres grups parlamentaris a la mesa de la comissió de la DANA ha estat criticada per limitar la pluralitat i la imparcialitat de la investigació. Aquesta situació és similar a la comissió del metro, on es va qüestionar la composició de la mesa i la manca de veus crítiques.
En resum, la constitució de la comissió d'investigació de la DANA i la seva comparació amb la comissió del metro de València evidencien un patró d'ús polític de les tragèdies per part del PP. La manca de transparència, la manipulació de les investigacions i la protecció d'interessos polítics són elements comuns que soscaven la confiança de la ciutadania en les seves institucions i en la capacitat dels seus líders per gestionar crisis de manera efectiva i responsable.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.