La figura de Jesús ha estat reinterpretada en múltiples contextos com a símbol de resistència davant l’opressió. Aquesta lectura, que transcendeix la seva identitat històrica, permet vincular-lo a causes contemporànies com la palestina. En aquest sentit, Jesús és vist com algú que va desafiar l’autoritat imperial, va defensar les persones excloses i va denunciar les injustícies estructurals. Aquesta visió encaixa amb la narrativa palestina, que busca referents espirituals i culturals per legitimar la seva lluita.
Diversos teòlegs i pensadors han defensat aquesta lectura contextual. El teòleg palestí Mitri Raheb, per exemple, afirma que "Jesús va néixer sota ocupació romana, va viure com a refugiat i va morir com a víctima de la violència estatal. Això el fa profundament rellevant per al poble palestí" (Raheb, 2014). Aquesta afirmació no pretén redefinir la identitat ètnica de Jesús, sinó destacar les similituds entre la seva experiència vital i la situació actual de moltes persones palestines.
La tensió entre història i memòria
El debat sobre si Jesús era palestí posa en relleu la tensió entre història i memòria. La història, com a disciplina acadèmica, busca reconstruir els fets del passat amb rigor metodològic. La memòria, en canvi, és una construcció col·lectiva que dona sentit al present a partir del passat. En aquest cas, la memòria palestina ha incorporat Jesús com a figura pròpia, tot i que la història el defineix com a jueu de Judea.
Aquesta tensió no és exclusiva del cas palestí. En moltes cultures, figures històriques han estat reinterpretades per donar veu a col·lectius silenciats. El mateix passa amb Jesús, que ha estat representat com a africà, indígena, asiàtic o europeu, segons el context cultural. Aquestes representacions no pretenen ser històricament exactes, sinó simbòlicament significatives.
Jesús en el context de la colonització i la descolonització
La identificació de Jesús com a palestí també s’inscriu en el marc de les teories de la descolonització. En aquest context, reinterpretar figures històriques des del punt de vista dels pobles colonitzats és una forma de resistència simbòlica. Jesús, com a figura central del cristianisme, ha estat utilitzat sovint per justificar l’expansió colonial. Reivindicar-lo com a palestí és una manera de descolonitzar la seva imatge i de recuperar la seva dimensió humana i local.
Com explica l’antropòleg palestí Naim Ateek, "Jesús no només va néixer a Palestina, sinó que va viure com a palestí, en el sentit que va compartir la vida del poble, les seues esperances i les seues ferides" (Ateek, 2008). Aquesta afirmació utilitza el terme "palestí" en sentit cultural i simbòlic, no pas històric. És una manera de vincular Jesús a la terra i al poble que avui s’identifica com a palestí.
La responsabilitat de les representacions
Representar Jesús com a palestí implica una responsabilitat ètica. No es tracta només d’una qüestió de veracitat històrica, sinó de respecte per les diverses tradicions que el veneren. En contextos interreligiosos, aquesta representació pot generar tensions, especialment si s’utilitza amb finalitats polítiques. Per això, cal distingir entre representació simbòlica i afirmació identitària.
La responsabilitat també recau en les institucions religioses, que han de vetllar per una representació inclusiva i respectuosa de Jesús. El pessebre del Vaticà del 2024, amb el nen Jesús sobre una kufiya, va generar debat, però també va obrir espais de diàleg. Aquesta representació no negava la identitat jueva de Jesús, sinó que expressava solidaritat amb el poble palestí.
Jesús com a figura universal i local
Una de les característiques més fascinants de Jesús és la seva capacitat de ser alhora figura universal i local. És venerat arreu del món, però també és reinterpretat en contextos concrets. Aquesta dualitat permet que Jesús sigui vist com a palestí, africà, amerindi o europeu, segons la comunitat que el representa. Aquesta flexibilitat simbòlica és una de les claus de la seva pervivència.
En el cas palestí, Jesús és vist com a part de la història local, com a fill de la terra. Aquesta identificació no pretén negar la seva identitat jueva, sinó integrar-la en una narrativa més àmplia. És una manera de reivindicar la presència cristiana en Palestina i de reforçar la identitat nacional.
Perspectives acadèmiques i teològiques
Diversos estudis acadèmics han abordat la qüestió de la identitat de Jesús des de perspectives diverses. La historiadora Joan E. Taylor, per exemple, ha analitzat la imatge física de Jesús i ha conclòs que probablement tenia trets semites, pell fosca i cabell arrissat, molt diferent de les representacions europees tradicionals (Taylor, 2018). Aquesta recerca reforça la idea que Jesús era un home del Pròxim Orient, arrelat en la seva terra.
La teologia palestina, per la seva banda, ha desenvolupat una lectura contextual de Jesús. Autors com Rifat Odeh Kassis i Naim Ateek han defensat la idea que Jesús comparteix la història del poble palestí, no com a afirmació ètnica, sinó com a identificació espiritual. Aquesta teologia busca recuperar la dimensió humana de Jesús i vincular-la a la realitat actual.
Implicacions per al diàleg interreligiós
La representació de Jesús com a palestí pot ser una oportunitat per al diàleg interreligiós, si s’aborda amb respecte i sensibilitat. Pot ajudar a reconèixer la diversitat de les tradicions cristianes, a visibilitzar les comunitats cristianes palestines i a promoure la solidaritat entre pobles. Tanmateix, també pot generar conflictes si s’utilitza per negar la identitat jueva de Jesús o per alimentar discursos excloents.
Per això, és important que el diàleg interreligiós reconegui la complexitat de la figura de Jesús. Cal acceptar que pot ser alhora jueu i símbol palestí, històric i universal, humà i diví. Aquesta complexitat és la que fa de Jesús una figura capaç de generar ponts entre cultures, religions i comunitats.
Conclusions obertes
Dir que Jesús era palestí és una afirmació que cal matisar. En sentit històric, Jesús era jueu, nascut a Judea, en un context romà. El terme "palestí" no existia com a identitat nacional en el seu temps. Tanmateix, en sentit simbòlic, cultural i espiritual, Jesús pot ser representat com a palestí, especialment en contextos de resistència, arrelament i esperança.
Aquesta representació no pretén substituir la història, sinó enriquir-la amb significats actuals. És una manera de donar veu a col·lectius silenciats, de recuperar la dimensió humana de Jesús i de promoure la solidaritat entre pobles. Sempre que es faci amb respecte, sensibilitat i consciència crítica, aquesta lectura pot contribuir a una comprensió més profunda de la figura de Jesús i del seu significat en el món contemporani.