La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en la governança contemporània planteja qüestions fonamentals que transcendeixen la mera eficiència tecnològica. Des d’una perspectiva filosòfica, la IA interpel·la la noció mateixa de decisió racional, autonomia humana i responsabilitat moral. Si les màquines poden prendre decisions que afecten la vida de les persones, cal preguntar-se quin paper queda reservat a la voluntat humana i com es redefineix el concepte de llibertat en societats automatitzades. Aquesta reflexió ens porta a considerar la relació entre algoritmes i valors, entre codis informàtics i codis ètics, en un món on les fronteres entre el natural i l’artificial es difuminen cada vegada més.
Des del punt de vista antropològic, la IA transforma les pràctiques culturals i les formes de relació social. Les comunitats humanes han construït històricament sistemes de govern basats en la deliberació, el consens i la representació. La introducció de sistemes algorítmics en la presa de decisions públiques pot alterar aquestes dinàmiques, generant nous rituals de participació i noves formes d’exclusió. La IA pot reforçar biaixos culturals si no és dissenyada amb sensibilitat intercultural, i pot invisibilitzar col·lectius si les dades que alimenten els sistemes no reflecteixen la diversitat social. Per això, l’antropologia ens convida a observar com la tecnologia s’inscriu en contextos simbòlics i com afecta les identitats col·lectives.
En l’àmbit sociològic, la IA en la governança planteja el repte de la legitimitat. Les institucions públiques han de garantir que les decisions automatitzades siguen transparents, comprensibles i revisables. La confiança ciutadana en els sistemes de govern depèn de la capacitat d’aquests sistemes per respectar els drets fonamentals i per actuar amb equitat. La sociologia ens alerta sobre el risc de tecnocràcia, on les decisions es prenen en funció de criteris tècnics sense debat públic. Això pot generar una distància entre les institucions i la ciutadania, debilitant el teixit democràtic. A més, la IA pot reproduir desigualtats socials si els algoritmes es basen en dades històriques que reflecteixen discriminacions estructurals.
Des d’una perspectiva ètica, la governança de la IA exigeix principis clars: justícia, no maleficència, autonomia i beneficència. Aquests principis han de guiar tant el disseny com l’aplicació dels sistemes intel·ligents. L’ètica aplicada a la IA implica establir límits a l’autonomia algorítmica, garantir la supervisió humana i promoure la rendició de comptes. La complexitat dels sistemes fa que siga difícil atribuir responsabilitats en cas d’errors o danys, per això calen marcs normatius que definisquen qui és responsable i com es poden reparar les injustícies. L’ètica també implica considerar els impactes a llarg termini, com la sostenibilitat ambiental i la cohesió social.
Els riscos de la IA en la governança són múltiples. Un dels més destacats és la pèrdua de control sobre els processos decisoris. Si els sistemes aprenen de manera autònoma i evolucionen sense supervisió, poden generar resultats inesperats o contraris als valors democràtics. També existeix el risc de manipulació, si els algoritmes són dissenyats per afavorir interessos particulars o per influir en el comportament ciutadà. La privadesa és un altre àmbit crític: la IA pot accedir a grans volums de dades personals, i la gestió d’aquesta informació ha de ser rigorosa per evitar abusos. A més, la dependència tecnològica pot debilitar la sobirania institucional, si les administracions públiques depenen de proveïdors privats per a funcions essencials.
A Europa, s’han proposat diversos mecanismes de control per afrontar aquests riscos. El Reglament europeu d’intel·ligència artificial (AI Act), aprovat recentment, estableix un marc jurídic per garantir que la IA siga segura, ètica i respectuosa amb els drets fonamentals. Aquest reglament classifica els sistemes segons el seu nivell de risc i imposa requisits específics per als sistemes d’alt risc, com ara transparència, documentació tècnica, supervisió humana i avaluació d’impacte. A més, promou la creació d’autoritats nacionals de supervisió i fomenta la cooperació entre estats membres. El model europeu aposta per una regulació proactiva, que combina protecció de drets amb foment de la innovació.
Diversos exemples internacionals il·lustren com s’està abordant la governança de la IA. A Dinamarca, el parlament ha impulsat debats oberts sobre l’impacte de la IA en la democràcia, amb participació ciutadana i avaluació tecnològica. A Alemanya, s’han creat comissions interdisciplinàries per analitzar els efectes socials i econòmics de la IA generativa. Al Japó, la Biblioteca de la Dieta Nacional ha elaborat informes sobre els riscos ètics i legals de la IA en l’administració pública. A França, l’Oficina Parlamentària d’Avaluació Científica i Tecnològica ha proposat mesures per garantir la transparència i la responsabilitat en l’ús de sistemes automatitzats. A Catalunya, el Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia ha analitzat l’ús de la IA en l’educació, destacant la necessitat de preservar la qualitat pedagògica i la igualtat d’oportunitats.
La integració de la intel·ligència artificial en la governança requereix una mirada crítica i multidisciplinària. No es tracta només d’adoptar noves tecnologies, sinó de repensar els fonaments de la gestió pública, la participació ciutadana i la justícia social. La filosofia ens ajuda a formular les preguntes essencials; l’antropologia ens mostra els impactes culturals; la sociologia ens alerta sobre les dinàmiques de poder; i l’ètica ens guia en la presa de decisions responsables. Només amb una aproximació integral podrem garantir que la IA contribuïsca a una governança més justa, inclusiva i sostenible.