La figura de la Mare de Déu del Bon Succés de Sagunt representa un cas paradigmàtic de com la religiositat popular, la tradició oral i la història documentada s’entrellacen per construir una identitat col·lectiva. Aquesta advocació mariana, venerada des de fa més de quatre segles, ha esdevingut un símbol de protecció, esperança i cohesió per al poble de Sagunt. L’objectiu d’aquest article és analitzar la llegenda associada a la imatge, contrastar-la amb les dades històriques disponibles, i reflexionar sobre el paper que juguen les verges en la construcció simbòlica de les comunitats, especialment en contextos mediterranis com el valencià.
Context històric i religiós
La devoció a la Mare de Déu del Bon Succés té arrels profundes. Segons la tradició, la imatge fou trobada al Grau Vell, antic port de Sagunt, per uns mariners que, després de sobreviure a una tempesta, la descobriren entre les restes d’una embarcació o prop de la costa. Aquest fet, interpretat com un miracle, donà lloc a la veneració de la imatge com a protectora dels navegants i del poble en general. Tanmateix, la documentació històrica ens ofereix una versió més precisa: la imatge fou beneïda a Roma pel papa Gregori XV el 12 de març de 1622, fet que li atorga una legitimitat eclesiàstica i una dimensió internacional.
Aquest beneplàcit papal indica que la devoció ja existia abans de la construcció de l’ermita actual, situada al barri de Santa Anna, que data de finals del segle XIX. Així, la imatge hauria estat venerada en altres espais, potser en alguna capella o església del nucli antic de Sagunt. El fet que un personatge local, possiblement un clergue o notari, deixara constància de la devoció fa més de quatre-cents anys reforça la idea que la Mare de Déu del Bon Succés no és una invenció moderna, sinó una figura arrelada en la memòria col·lectiva.
La llegenda com a vehicle de significat
Les llegendes tenen la capacitat de condensar valors, emocions i experiències compartides. En el cas de la Mare de Déu del Bon Succés, la llegenda de la troballa al Grau Vell funciona com a metàfora de salvació i esperança. El mar, element central en la vida de Sagunt, esdevé escenari de perill però també de revelació. La imatge apareix com a resposta divina a la desesperació humana, i la seua presència transforma el lloc en espai sagrat.
Aquest tipus de narracions són habituals en la tradició cristiana mediterrània. Moltes verges són trobades en llocs inhòspits, per persones humils, i en moments de crisi. Això reforça la idea que la divinitat es manifesta en el quotidià, i que la fe pot alterar el curs dels esdeveniments. La llegenda de Sagunt no és una excepció, sinó part d’un patró narratiu que trobem en altres advocacions com la Mare de Déu del Lledó a Castelló, la del Puig a València o la del Remei a Alcoi.
La realitat històrica: entre Roma i Sagunt
La benedicció papal de la imatge a Roma és un fet documentat que aporta una dimensió institucional a la devoció. El papa Gregori XV, membre de la família Ludovisi, fou conegut per la seua implicació en la reorganització de l’Església i en la promoció de les missions. Que beneïra una imatge destinada a Sagunt indica que la comunitat local tenia vincles amb l’Església romana, possiblement a través d’ordes religiosos o de figures eclesiàstiques influents.
Aquest fet contrasta amb la llegenda, que presenta la imatge com a descoberta espontània. La realitat històrica ens parla d’una imatge encarregada, transportada i beneïda en un context formal. Tanmateix, ambdues versions no són incompatibles. És possible que la imatge beneïda a Roma fora la mateixa que, segons la tradició, aparegué al Grau Vell. En aquest cas, la llegenda seria una reinterpretació simbòlica d’un fet real, adaptat a les necessitats narratives i espirituals del poble.
Verges, religió i identitat col·lectiva
Les verges tenen un paper central en la religiositat popular valenciana. Més enllà de la seua dimensió teològica, funcionen com a eixos de cohesió social. Les festes patronals, les romeries, les processons i les ofrenes són espais on la comunitat es reconeix, es reuneix i es reafirma. La Mare de Déu del Bon Succés no és només una figura religiosa, sinó també un símbol d’identitat saguntina.
La seua presència en l’ermita del barri de Santa Anna, la participació en les festes locals i la transmissió oral de la seua llegenda contribueixen a mantenir viu un sentiment de pertinença. En aquest sentit, la religió no és només una qüestió de fe, sinó també de cultura. Les verges són part del paisatge emocional dels pobles, i la seua veneració reflecteix les tensions, esperances i valors de les comunitats.
Tradició i transformació
La tradició no és estàtica. La devoció a la Mare de Déu del Bon Succés ha evolucionat al llarg dels segles. Des d’una imatge venerada en espais eclesiàstics fins a una figura central en les festes populars, la seua trajectòria mostra com la religiositat s’adapta als canvis socials. La construcció de l’ermita al segle XIX, impulsada pels veïns del barri, és un exemple de com la comunitat pren la iniciativa per preservar i renovar la seua tradició.
A més, la devoció ha sobreviscut a moments difícils: guerres, epidèmies, canvis polítics i transformacions urbanes. Això demostra la capacitat de la religió popular per resistir i reinventar-se. La Mare de Déu del Bon Succés continua sent un referent espiritual, però també un element patrimonial que forma part del relat històric de Sagunt.
Comparativa entre llegenda i realitat
La llegenda de la troballa al Grau Vell i la realitat de la benedicció papal són dues cares d’una mateixa moneda. La primera aporta emoció, misteri i sentit comunitari. La segona ofereix rigor, documentació i connexió institucional. Junts, aquests relats configuren una narrativa rica i complexa que enforteix la devoció i la identitat local.
La llegenda permet que la imatge siga accessible, propera i significativa. La realitat històrica la dota de legitimitat, continuïtat i valor patrimonial. En el cas de la Mare de Déu del Bon Succés, la combinació de llegenda i realitat crea un relat que transcendeix el temps i que continua viu en la memòria col·lectiva.
Conclusió
La Mare de Déu del Bon Succés de Sagunt és molt més que una imatge religiosa. És un símbol que articula fe, història, tradició i identitat. La seua llegenda, rica en significats, i la seua realitat històrica, ben documentada, ens permeten entendre com les comunitats construeixen els seus referents espirituals i culturals. En un món en constant canvi, aquestes figures continuen oferint espais de reconeixement, resistència i esperança.
Referències
Arasa, D. (2005). La religiositat popular al País Valencià. Edicions del Bullent.
Gimeno, J. (2012). Sagunt i el Grau Vell: història i patrimoni. Ajuntament de Sagunt.
Levante-EMV (2022). “400 anys de la patrona de Sagunt”. Morvedre.
Martínez, M. (1998). La Mare de Déu en la tradició valenciana. Institució Alfons el Magnànim.
Riera, J. (2010). La devoció mariana en el litoral valencià. Universitat de València.