En ple 2025, en un món que es transforma de manera vertiginosa per la força de la tecnologia, la intel·ligència artificial i la digitalització, s’obri una finestra històrica per al jovent. La commemoració del Dia de les Habilitats de la Joventut sota el lema “Empoderar a la joventut per a que siga agent del canvi a través de la IA i les competències digitals” no és només un gest simbòlic, sinó una crida decidida a la construcció d’un futur on les persones joves no siguen meres espectadores del progrés, sinó protagonistes, artífexs i veus actives del canvi social, econòmic i ecològic.
El jovent és, hui més que mai, la generació que habita simultàniament dos mons: el físic i el digital. Són criatures d’un present híbrid on la comunicació, la formació, el treball i fins i tot l’activisme es donen en entorns virtuals, potenciats per algoritmes, sistemes d’aprenentatge automàtic i una presència creixent de tecnologies emergents. La IA no és una promesa futurista; és una realitat tangible que ja incideix en les decisions que prenem, en els serveis que rebem i en les expectatives de les nostres societats. Per això, el reconeixement del paper transformador del jovent implica necessàriament una aposta ferma per fer accessible i crítica la formació digital, des d’una perspectiva inclusiva, ètica i sostenible.
El repte no és menor. Existeixen bretxes digitals que no només són tècniques, sinó també culturals, socioeconòmiques i de gènere. No totes les persones joves tenen accés als recursos necessaris per formar-se en competències digitals o entendre el funcionament de sistemes d’intel·ligència artificial que ja condicionen les seues realitats. La democratització d’eixes tecnologies no pot quedar en mans del mercat ni sotmesa als interessos corporatius. Ha de ser una tasca col·lectiva on els estats, les institucions educatives, la societat civil i el teixit associatiu juvenil tinguen veu i vot. El coneixement tecnològic ha de ser un dret, no un privilegi.
És en aquest context que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 cobren una rellevància singular. Especialment l’ODS 4 (educació de qualitat), l’ODS 5 (igualtat de gènere), l’ODS 8 (treball decent i creixement econòmic), l’ODS 10 (reducció de les desigualtats) i l’ODS 17 (aliances per als objectius) poden ser reinterpretats a la llum de la transformació digital. El seu assoliment requerix una nova mirada: una que reconega que la sostenibilitat no és només ecològica, sinó també digital, social i generacional. Sense una formació digital equitativa i crítica, difícilment es podran construir societats justes ni economies innovadores que respecten les persones i el planeta.
Empoderar el jovent en competències digitals i en el coneixement de la IA no vol dir simplement oferir cursos de programació o capacitacions tècniques. Vol dir obrir espais de reflexió sobre els impactes ètics, culturals i laborals de la tecnologia. Vol dir potenciar l’esperit crític, la creativitat i la capacitat d’incidència. Vol dir entendre que, darrere de cada algoritme, hi ha decisions humanes que poden reproduir discriminacions, reforçar estereotips o perpetuar desigualtats si no s’aborden amb consciència. Empoderar és també desafiar el sistema tecnològic dominant i imaginar alternatives més justes, col·laboratives i obertes.
El jovent, en eixe sentit, és font de resistència i de futur. Les generacions que creixen entre pantalles porten amb elles una capacitat innata d’adaptació, però també una sensibilitat renovada cap a les causes socials, la diversitat, l’ecologia i la justícia global. Quan se’ls dona accés a eines tecnològiques des d’una pedagogia inclusiva i participativa, són capaces de dissenyar solucions col·laboratives, de comunicar-se amb llenguatges múltiples i de generar moviments transnacionals que pressionen per canvis reals. Les mobilitzacions digitals juvenils dels últims anys en defensa del clima, dels drets humans o contra la violència masclista són testimoni d’aquesta potència transformadora.
Tanmateix, l’empoderament digital ha de vindre acompanyat per una valoració del coneixement humà i relacional. Les tecnologies no poden substituir ni l’empatia, ni el debat, ni la diversitat de perspectives. Per això, cal reforçar espais de trobada intergeneracional, multidisciplinària i intercultural, on el jovent compartisca visions, dubtes, propostes i esperances amb altres actors socials. La innovació veritable no es troba només en el software, sinó en la capacitat de les persones d’imaginar conjuntament un món millor.
El Dia de les Habilitats de la Joventut en 2025 no és només una oportunitat per reivindicar el rol actiu del jovent en el present, sinó també per recordar que el futur es construïx en el dia a dia, amb polítiques públiques valentes, amb inversions decidides en educació digital inclusiva, amb marcs legals que regulen les tecnologies des del bé comú, i amb una aposta per l’esperança.
La IA i les competències digitals poden ser motor de llibertat o de dominació, poden propiciar la inclusió o afavorir l’exclusió. Seran el que el jovent decidisca que siguen, si se’ls dona l’oportunitat, l’espai i el reconeixement per a fer-ho. Per això, empoderar és escoltar, confiar i deixar créixer.
La revolució tecnològica no es mesura en velocitat de processament, sinó en el grau d’humanitat que som capaces d’infondre-li. I en això, el jovent té molt a dir.