En els darrers anys, hem vist com determinats sectors polítics, especialment la dreta i l’extrema dreta, han intensificat els seus discursos contra la immigració. Vox, en particular, ha proposat recentment mesures que inclouen la deportació de fins a vuit milions de persones, incloent-hi immigrants regulars, descendents d’immigrants i fins i tot persones nascudes a Espanya. Aquestes propostes, a més de ser moralment inacceptables i jurídicament inviable, suposen una amenaça directa a la convivència, a l’economia i a la dignitat humana. I si hi ha un territori on aquestes mesures serien especialment destructives, aquest és el País Valencià.
El País Valencià és una terra d’acollida. Amb una població immigrant que representa al voltant del 14% del total, segons dades de l’Estratègia Valenciana de Migracions 2021-2026, som la tercera comunitat autònoma amb més presència de població estrangera, tant en termes absoluts com relatius. Aquesta diversitat no és una debilitat, sinó una riquesa. Les persones migrants han contribuït de manera decisiva al desenvolupament econòmic, social i cultural del nostre territori. Han omplit escoles, han sostingut sectors econòmics clau i han enriquit la nostra societat amb noves llengües, costums i formes de vida.
Segons l’informe de l’IvieLAB sobre l’impacte socioeconòmic de la immigració a la Comunitat Valenciana, la població immigrant ha estat clau per a frenar l’envelliment demogràfic, augmentar la taxa d’activitat i mantenir l’equilibri del sistema de serveis públics. A més, la seua aportació al mercat laboral és fonamental: treballen en sectors com l’agricultura, la construcció, la neteja, l’hostaleria i, sobretot, en les cures. Sense aquestes persones, molts serveis essencials col·lapsarien. La seua expulsió suposaria un daltabaix econòmic i social de proporcions incalculables.
Però més enllà de les xifres, cal parlar de persones. Les propostes de Vox no només són inhumanes, sinó que parteixen d’una visió excloent de la ciutadania. Consideren que ser espanyol depén de l’origen, del color de la pell o del cognom, i no dels drets reconeguts per la Constitució. Això implica una ruptura amb els valors democràtics i una regressió cap a una concepció ètnica i autoritària de la nació. És una visió que nega la pluralitat i la diversitat com a elements constitutius de la societat espanyola i valenciana.
Aquest discurs de l’odi no és nou, però ha trobat en les xarxes socials i en la crisi econòmica i social un caldo de cultiu ideal. La desinformació, les notícies falses i els relats manipulats han estat utilitzats per a generar por, enfrontament i rebuig cap a les persones migrants. Es difonen mites com que “ens lleven el treball”, “són una càrrega per als serveis públics” o “no volen integrar-se”. Però tots aquests arguments han estat desmentits per estudis rigorosos. La realitat és que les persones migrants treballen, cotitzen, paguen impostos i contribueixen al benestar col·lectiu.
En el cas del País Valencià, la convivència intercultural ha estat, en general, un èxit. Ciutats com València, Alacant, Elx, Gandia o Castelló han desenvolupat polítiques d’integració, han creat oficines d’atenció a persones migrades (com les PANGEA) i han apostat per la mediació intercultural. Aquestes iniciatives han permés construir ponts, evitar conflictes i fomentar una societat més cohesionada. L’expulsió massiva que proposa Vox no només destruiria aquest teixit social, sinó que generaria un clima de por, persecució i fractura.
A més, cal recordar que moltes de les persones que Vox vol expulsar són valencianes. Han nascut ací, han crescut ací, han estudiat ací. Parlen valencià, participen en les festes locals, formen part de les associacions de barri, treballen en els nostres hospitals i escoles. Són part del nostre poble. Negar-los el dret a viure en la seua pròpia terra és una forma de violència institucional que no podem tolerar.
Des del punt de vista legal, aquestes mesures serien també una aberració. La legislació espanyola i europea protegeix els drets de les persones migrants, especialment aquelles amb residència legal, arrelament o nacionalitat. La deportació massiva vulneraria convenis internacionals, drets fonamentals i principis bàsics de l’Estat de dret. A més, suposaria un cost econòmic i logístic inassumible, a més d’una crisi humanitària de primer ordre.
Però el més greu és que aquestes propostes no busquen realment solucionar cap problema. Són una estratègia de manipulació política. La dreta i l’extrema dreta utilitzen la immigració com a boc expiatori per a tapar les seues pròpies mancances: la precarietat laboral, la crisi de l’habitatge, el col·lapse dels serveis públics. En lloc d’afrontar les causes estructurals d’aquests problemes, busquen culpables fàcils. I així, alimenten l’odi, la divisió i el ressentiment.
Davant d’això, cal una resposta clara i contundent. No podem normalitzar el racisme institucional ni permetre que el discurs de l’odi es convertisca en política pública. Cal defensar una societat oberta, plural i solidària. Cal reivindicar el valor de la diversitat com a motor de progrés. I cal fer-ho des de tots els àmbits: l’educació, els mitjans de comunicació, les institucions i, sobretot, des de la ciutadania.
El jovent valencià té un paper clau en aquesta lluita. És una generació que ha crescut en la diversitat, que ha compartit aula amb companys i companyes de tot el món, que ha après a conviure i a respectar. Però també és una generació exposada a la desinformació, a les xarxes socials i als discursos simplistes. Per això, cal dotar-la d’eines crítiques, fomentar l’educació en valors i promoure la participació activa. Només així podrem construir un futur on la convivència siga una realitat i no un eslògan buit.
També és fonamental que les institucions valencianes es posicionen amb claredat. No n’hi ha prou amb declaracions simbòliques. Cal polítiques valentes, recursos suficients i una aposta decidida per la inclusió. L’Estratègia Valenciana de Migracions 2021–2026 és un bon punt de partida, però cal implementar-la amb determinació i amb la participació de les entitats socials, els sindicats i les persones migrants. La inclusió no és una opció, és una necessitat.
Les propostes de Vox no només són injustes, sinó profundament perilloses. Atacar la immigració és atacar la democràcia, la convivència i la dignitat humana. I al País Valencià, això no ho podem permetre. Som una terra d’acollida, de mestissatge, de solidaritat. I ho volem continuar sent. Perquè només des del respecte, la igualtat i la justícia podrem construir una societat on totes les persones, siguen d’on siguen, puguen viure amb dignitat i llibertat.