ERO

El tancament d’Alts Forns del Mediterrani ja va ser un colp dur per a la indústria de Sagunt, una cicatriu en la memòria col·lectiva d’una ciutat que històricament ha sigut motor de l’economia industrial valenciana. Ara, l’expedient de regulació d’ocupació de Fertiberia amenaça de perpetuar esta tendència de desindustrialització, posant en perill llocs de faena i debilitant encara més el teixit productiu. És imprescindible que es defense el treball i l’ocupació amb una mirada de futur, reivindicant que Sagunt ha de ser molt més que un centre logístic.

La desindustrialització no és un fet aïllat, sinó el resultat de decisions polítiques i econòmiques que han afavorit un model basat en la logística i els servicis en detriment de la producció. Esta transició ha desmantellat progressivament el sector productiu i ha convertit la ciutat en un punt de pas més que en un centre generador de riquesa. L’expedient de regulació d’ocupació de Fertiberia no només afecta directament les persones treballadores i les seues famílies, sinó que té repercussions sobre el conjunt de l’economia local, generant precarietat i incertesa.

Davant este panorama, cal una reflexió profunda i un canvi de paradigma. No podem continuar mirant cap a un model econòmic basat exclusivament en la distribució i la gestió de mercaderies. Sagunt ha de recuperar la seua identitat industrial i exigir polítiques actives per a la reindustrialització. La protecció de l’activitat existent, el foment de noves inversions en producció i el desenvolupament de sectors innovadors són fonamentals per revertir la tendència actual.

Les administracions tenen un paper clau en este procés. Han de posar en marxa programes que faciliten la transició de les persones treballadores cap a sectors emergents i tecnològics, sense oblidar el manteniment i la modernització de les indústries tradicionals. La població de Sagunt compta amb experiència en el sector industrial, i este potencial ha de ser aprofitat per impulsar una economia més diversificada i resilient.

A més, cal un pacte ferm entre empreses, sindicats i institucions per establir mesures que garantisquen la viabilitat de l’activitat industrial a llarg termini. La col·laboració entre tots els agents pot generar solucions efectives per afrontar els reptes econòmics i socials i evitar que es repetisquen els errors del passat. La defensa del treball digne i estable ha de ser una prioritat compartida, combinant el creixement econòmic amb la protecció dels drets laborals.

El present es construïx cuidant el treball i les persones. Les administracions, les empreses i la societat en conjunt han de comprometre’s a buscar solucions que eviten la destrucció de llocs de faena i fomenten una economia més equilibrada. No es tracta només de resistir, sinó de construir alternatives sòlides. Una ciutat que abandona la seua indústria acaba depenent de models precaris i inestables.

Per concloure, Sagunt té l’oportunitat de redefinir el seu futur i recuperar el paper que històricament ha tingut com a referent industrial. No podem resignar-nos a ser un simple encreuament de mercaderies, sinó que hem de lluitar per una economia productiva, innovadora i justa. Amb el compromís de totes les parts, és possible revertir la tendència actual i garantir una ocupació digna per a les generacions futures.