És important parlar amb les xiquetes i xiquets sobre la diversitat de les persones d’una manera comprensible i natural. Quan veiem algú amb una condició com la Síndrome de Tourette, podem tindre dubtes sobre què li passa i com hem d’actuar. Per això, és fonamental explicar-ho amb afecte, perquè entenguen que totes les persones són úniques i mereixen respecte.
La Síndrome de Tourette és una condició neurològica que fa que les persones tinguen moviments o sons involuntaris, que es diuen tics. Aquesta condició pot ser desconeguda per molta gent, i a vegades les persones amb Tourette poden sentir-se observades o jutjades. Per això, és essencial educar sobre el tema des de ben menuts, per fomentar la comprensió i l’empatia.
Les xiquetes i xiquets, com Mireia, poden notar que algunes persones fan gestos o sons inesperats, i si no saben per què passa, poden pensar que és estrany o incorrecte. Però la realitat és que la Síndrome de Tourette no és cap defecte, sinó una característica que forma part de la persona. Com qualsevol altra característica, com el color dels ulls o la manera de parlar, cal acceptar-ho i entendre-ho amb naturalitat.
Aquest article busca ajudar Mireia a entendre què és la Síndrome de Tourette i com pot reaccionar quan veu la seua veïna fent tics. Mitjançant una conversa, li expliquem la importància del respecte i la inclusió, donant-li eines per actuar amb comprensió i afecte en la seua vida quotidiana.
—Mireia, has vist alguna vegada la nostra veïna fent moviments o sons de sobte?
—Sí! Una vegada estava parlant i va fer un soroll estrany, com si haguera tossit molt fort, però després va seguir parlant normal.
—Exacte! Això que has vist són tics, i li passen perquè té una condició anomenada Síndrome de Tourette. Això fa que de vegades el seu cos faça moviments o sons sense que ella ho vulga.
—Ah! Però li fa mal?
—No, no li fa mal, però a vegades pot ser molest per a ella, sobretot si la gent la mira raro o no l’entén. Imagina’t que no pogueres evitar fer algun gest o soroll, i que la gent es quedara mirant-te estrany. No t’agradaria, veritat?
—No, clar que no! Però per què li passa?
—És perquè el seu cervell funciona d’una manera un poc diferent i fa que li isquen aquests tics sense que puga evitar-ho. Igual que tu no pots evitar tindre gana o cansar-te, ella no pot evitar fer aquests moviments i sons.
—Llavors, quan la veja fent un tic, què hauria de fer?
—La millor cosa que pots fer és seguir parlant amb ella amb normalitat, com ho faries amb qualsevol altra persona. No cal que la mires raro ni que t’estranyes. Si la veus fent un tic, pots simplement somriure i continuar com sempre.
—D’acord! I si algú es riu d’ella o fa comentaris?
—Això no està bé, perquè no és culpa seua i no ho pot evitar. Si mai veus algú que fa comentaris, pots dir-li que això és normal per a ella i que el més important és tractar-la amb respecte. A tots ens agrada ser tractats amb afecte i comprensió.
—Sí, tots som diferents! Algunes persones porten ulleres, altres caminen d’una manera especial… I ella té tics!
—Exacte! I més enllà dels tics, és una persona amb moltes coses boniques. Potser li agrada el mateix que tu, o té una mascota que estima molt. Les persones no són només les seues condicions, sinó tot el que tenen dins del cor.
—Ho entenc! Llavors, la pròxima vegada que la veja, simplement parlaré amb ella com sempre i si algú fa comentaris, li explicaré que és normal.
—Molt bé, Mireia! Això és ser una persona comprensiva i respectuosa. Si mai tens dubtes, pots preguntar als adults, com els pares o els mestres, que et podran explicar més coses.
—Gràcies! Ara ho entenc millor!
Entendre la diversitat de les persones és fonamental per construir una societat més inclusiva i respectuosa. Quan eduquem des de la infància en la comprensió i el respecte, ajudem a crear un món on totes les persones se senten acceptades i valorades pel que són.
Amb aquesta conversa, Mireia pot entendre que la Síndrome de Tourette és simplement una característica de la seua veïna, i que el més important és tractar-la amb afecte, sense jutjar-la pels seus tics. D’aquesta manera, aprén que la diversitat és part de la vida i que totes les persones mereixen ser respectades i incloses.