La figura de Lluís Guarner Pérez ocupa un lloc destacat dins de la literatura valenciana del segle XX. Poeta, assagista, professor i intel·lectual compromés amb la cultura del seu país, mantingué una relació especialment estreta amb el Camp de Morvedre, i molt particularment amb Benifairó de les Valls, Faura i Sagunt, territoris que formaren part essencial de la seua biografia personal i emocional.
L'any 2026 es commemoraren quaranta anys de la seua mort, una efemèride que ha servit per recordar la profunda empremta que deixà a la comarca. Tot i haver nascut a la ciutat de València, al carrer dels Campaners, al costat de la Catedral, les seues arrels familiars el vinculaven directament amb les Valls. La seua mare, María Dolores Pérez Musoles, era natural de Faura, mentre que el seu pare, Romualdo Guarner Jornet, procedia de la Pobla del Duc. Aquesta ascendència explicaria la intensa relació que l'escriptor mantingué durant tota la seua vida amb el territori morvedrí.
La família Guarner pertanyia a la burgesia agrària valenciana i disposava de propietats repartides per diverses localitats valencianes. Entre aquestes hi havia terres a Almenara, Benifairó de les Valls, Faura i Sagunt, així com magatzems de taronges a l'estació ferroviària de les Valls. La casa familiar de Benifairó es convertí en un dels principals centres de la vida personal de l'escriptor. Allí passava llargues temporades, especialment durant els estius, les vacances i les convalescències, desenvolupant una relació sentimental amb el paisatge i la societat de la Vall de Segó que influiria decisivament en la seua obra.
La seua vinculació amb la comarca no es limità a una simple residència estacional. Guarner participà activament en la vida cultural i educativa de les Valls. Ja en la dècada de 1930 col·laborava amb iniciatives de promoció de la lectura i l'ensenyament. El 1934, l'Ajuntament de Faura dedicà un carrer al jove escriptor en reconeixement a la seua trajectòria intel·lectual. Aquell mateix any va donar vint-i-quatre volums a la biblioteca circulant de l'escola nacional de xiquetes de Faura i diferents exemplars de la seua biografia de Castelar perquè foren distribuïts entre l'alumnat. Aquesta actuació posa de manifest el seu compromís amb la cultura i l'educació popular.
L'any 1935 protagonitzà un dels episodis culturals més destacats de la història recent de Faura. Amb la col·laboració de l'Ajuntament, organitzà diferents actes per commemorar el tercer centenari de la mort de Lope de Vega. Entre les activitats destacà la representació de Fuenteovejuna per part de la companyia universitària «El Búho». La celebració reuní escriptors, intel·lectuals i nombrosos veïns en una jornada que convertí la Vall de Segó en un focus de dinamització cultural de primer ordre.
També la seua residència de Benifairó es convertí en un espai de trobada per a importants figures de les lletres valencianes. El 1957 acollí un homenatge dedicat al poeta Vicente Wenceslao Querol, al qual assistiren destacades personalitats culturals valencianes. La seua casa es consolidava així com un autèntic centre de reunió intel·lectual on literatura, valencianisme i amistat es donaven la mà.
La relació de Lluís Guarner amb Sagunt mereix una menció especial. La ciutat va inspirar part de la seua producció literària i el seu treball com a investigador. El 1956 participà en els IV Jocs Florals de Sagunt, on obtingué la Flor Natural amb un poemari presentat sota el lema «Saguntum». Encara que aquesta obra romangué inèdita, constitueix una prova evident de la importància simbòlica que Sagunt tenia per a l'autor.
Un any després, el 27 de juliol de 1957, participà en el memorable Homenatge literari a Sagunt, ofert pels poetes valencians, celebrat al Teatre Romà i impulsat per Santiago Bru i Vidal. Aquell esdeveniment reuní algunes de les veus més importants de la literatura valenciana del moment, entre elles Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Xavier Casp i Joan Valls. Guarner hi aportà el text «Ni ahir ni demà. Lo etern. Homenatge a Sagunt», reafirmant el seu vincle sentimental amb la ciutat històrica.
La seua vinculació amb Sagunt es féu encara més intensa quan, el 1965, abandonà l'Institut Ribalta de Castelló per incorporar-se a l'Institut de Batxillerat de Sagunt com a docent. Durant cinc anys participà activament en la vida cultural local i aprofundí en la seua investigació sobre la història i la literatura vinculades a la ciutat. D'aquest període destaca l'article «Los recuerdos de Sagunto en la obra de Lope», publicat a la revista Arse, una mostra més del seu interés per la projecció literària de la ciutat al llarg dels segles.
La seua relació amb el Camp de Morvedre fou, per tant, molt més profunda que una simple vinculació familiar. Les Valls i Sagunt constituïren un espai vital, intel·lectual i emocional. Allí desenvolupà activitats educatives, impulsà iniciatives culturals, participà en certàmens literaris i compartí projectes amb algunes de les figures més rellevants de la cultura valenciana contemporània.
Quan va morir, l'any 1986, deixà la seua residència de Benifairó a la Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt, un gest que simbolitza la profunditat dels seus llaços amb la comarca. Hui descansa al panteó familiar dels Pérez-Musoles al cementeri de Faura, des d'on s'albira la mar Mediterrània i una bona part de la Vall de Segó. Aquesta ubicació resulta profundament simbòlica per a un escriptor que va estimar intensament aquestes terres i que contribuí a incorporar-les a la geografia sentimental de la cultura valenciana.
Lluís Guarner no pot entendre's plenament sense el Camp de Morvedre. La seua vida, la seua obra i el seu llegat cultural formen part inseparable de la història de Sagunt, de les Valls i de la memòria col·lectiva d'una comarca que encara el recorda com un dels seus intel·lectuals més il·lustres.