Durant dècades, Sagunt i el Port de Sagunt van viure la nit de Cap d’Any de manera dispersa, íntima i sovint domèstica. Les famílies es reunien a casa, els grups d’amistats improvisaven trobades en bars o locals privats, i la plaça Major, malgrat ser un dels espais més emblemàtics del nucli històric, romania en silenci quan el rellotge marcava la mitjanit. No hi havia un ritual col·lectiu que unira la ciutat en un mateix batec, ni un espai públic que simbolitzara l’entrada conjunta en un nou any. Aquesta absència de celebració compartida va començar a trontollar a partir de 2014, quan un moviment espontani, impulsat per persones vinculades al col·lectiu de Compromís per Sagunt, va decidir que la ciutat mereixia un Cap d’Any obert, popular i compartit.
Segons testimonis de l’època, aquelles primeres convocatòries van nàixer sense pressupost, sense infraestructura i sense més pretensió que reunir la gent al voltant del rellotge de la plaça Major. La idea era senzilla: si altres ciutats podien celebrar les campanades al carrer, Sagunt també podia fer-ho. Aquell gest, aparentment modest, va obrir una escletxa en la manera d’entendre la festa i l’espai públic. Les persones que hi van participar recorden encara la sensació d’estar inaugurant alguna cosa nova, una mena de ritual que, sense saber-ho, estava a punt de convertir-se en una tradició consolidada.
Les edicions de 2014 i 2015 van ser, segons diverses fonts, un punt de partida carregat d’intuïció i voluntat. No hi havia escenari, ni megafonia, ni llums especials. Només un grup de persones que volien recuperar la plaça com a espai de trobada i que van aconseguir que desenes de veïns i veïnes s’hi acostaren amb bosses de cotilló, ampolles de cava i una il·lusió que feia temps que no es veia en aquell racó del centre històric. Aquelles nits van demostrar que la ciutat tenia ganes de vida col·lectiva i que la plaça Major podia tornar a ser un espai viu, capaç d’acollir moments simbòlics.
El canvi polític de 2015 va obrir una nova etapa. Amb l’arribada de Compromís al govern municipal, segons expliquen persones implicades en aquell procés, es va fer possible donar continuïtat institucional a aquella iniciativa ciutadana. L’alcalde Quico Fernández, juntament amb Remei Torrent i Asun Moll, va apostar per convertir les campanades en un acte oficial, segur i obert a tota la població. Segons fonts municipals de l’època, la decisió no va ser només festiva, sinó també política en el sentit més ampli del terme: es tractava de reivindicar l’espai públic com a lloc de convivència, de reforçar la identitat de ciutat i de demostrar que Sagunt podia generar rituals propis que uniren les persones més enllà de les seues diferències.
La primera edició oficial, celebrada el 2016, va marcar un abans i un després. Per primera vegada, l’Ajuntament de Sagunt organitzava les campanades amb tots els elements necessaris perquè la plaça Major es convertira en un escenari digne d’una celebració multitudinària. Segons persones que van participar en l’organització, aquella nit va ser el resultat d’un treball conjunt entre responsables municipals i membres del teixit festiu i associatiu. Entre aquestes persones, destaquen els noms d’Albert Llueca i Ricardo Melià, vinculats a les penyes de Sagunt, que van aportar experiència, logística i capacitat de mobilització.
La incorporació d’un castell de focs artificials va donar un caràcter espectacular a la celebració. Segons diverses fonts, la decisió d’incloure pirotècnia responia a la voluntat de dotar l’acte d’un element simbòlic potent, capaç de marcar la transició entre un any i l’altre amb una imatge que quedara gravada en la memòria col·lectiva. El castell de focs, que il·luminava el cel sobre la plaça Major, es va convertir ràpidament en un dels moments més esperats de la nit.
Un altre element clau va ser la posada en marxa d’un servei especial d’autobús continu entre Sagunt i el Port. Segons persones que van participar en la planificació, aquesta mesura tenia un doble objectiu: garantir la mobilitat segura de la ciutadania i reforçar la idea que la celebració era per a tota la ciutat, no només per al nucli històric. L’autobús, que funcionava de manera ininterrompuda durant la nit, va permetre que moltes persones del Port de Sagunt s’acostaren a la plaça Major sense necessitat d’agafar el cotxe, i va contribuir a crear una sensació de connexió entre els dos nuclis urbans.
La premsa local va recollir que el 2017-2018 va ser el segon any consecutiu de celebració institucional, cosa que confirmava que les campanades havien deixat de ser una iniciativa puntual per convertir-se en una tradició arrelada. Segons testimonis de l’època, la plaça Major es va omplir de gom a gom, amb famílies, grups d’amistats i persones de totes les edats que volien viure el moment de manera compartida. La música, les campanades infantils i les activitats complementàries van contribuir a crear un ambient festiu que, segons diverses fonts, feia molts anys que no es veia al centre històric.
Amb el pas del temps, la celebració va créixer i es va diversificar. Segons fonts municipals, la bona acollida de les campanades va animar l’Ajuntament a estendre la celebració també al Port de Sagunt, amb actes propis que permetien que les persones que preferien quedar-se al seu nucli també pogueren gaudir d’una festa pública i coral. Aquesta expansió va reforçar la idea que el Cap d’Any podia ser un ritual compartit per tota la ciutat, amb dos punts de celebració que mantenien la seua singularitat però que formaven part d’un mateix projecte festiu.
Les campanades al Port de Sagunt van incorporar també elements propis, adaptats a la realitat del nucli marítim. Segons testimonis, la resposta ciutadana va ser immediata i entusiasta, i moltes persones van valorar positivament que la celebració arribara també al seu barri. Aquesta duplicació de l’acte va permetre que Sagunt i el Port visqueren la nit de Cap d’Any de manera simultània, reforçant la idea de ciutat compartida i equilibrada.
Amb els anys, la celebració va anar incorporant millores tècniques, més activitats i una major participació. Segons diverses fonts, la presència de música en directe, la instal·lació de llums especials i la professionalització de la logística van contribuir a consolidar les campanades com un dels actes més esperats del calendari festiu. La plaça Major, que durant molt de temps havia estat un espai poc utilitzat en dates assenyalades, es va convertir en un punt de trobada imprescindible per a moltes persones.
El servei d’autobús continu entre Sagunt i el Port es va mantenir com un element essencial de la celebració. Segons persones usuàries, aquesta mesura no només facilitava la mobilitat, sinó que també transmetia un missatge de responsabilitat i seguretat. La possibilitat de moure’s entre els dos nuclis sense necessitat de conduir va ser especialment valorada en una nit en què el consum d’alcohol és habitual. A més, el servei va reforçar la idea que la celebració era un projecte de ciutat i no només d’un barri o d’un nucli concret.
El castell de focs artificials, per la seua banda, es va convertir en un símbol de la celebració. Segons testimonis, moltes persones esperaven aquell moment com el punt culminant de la nit, una explosió de llum i color que marcava l’inici del nou any amb una energia especial. Amb el temps, el castell de focs es va adaptar a criteris de seguretat i sostenibilitat, però va mantenir el seu caràcter emblemàtic.
La consolidació de les campanades va tindre també un impacte en el comerç local i en l’hostaleria. Segons diverses fonts del sector, la celebració va generar un augment de l’activitat en bars, restaurants i establiments del centre històric i del Port. Moltes persones aprofitaven la nit per sopar fora o per fer una copa abans o després de les campanades, cosa que va contribuir a dinamitzar l’economia local en una data tradicionalment complicada.
A més, la celebració va tindre un impacte simbòlic important. Segons persones expertes en cultura festiva, la creació d’un ritual compartit com les campanades reforça la identitat de ciutat i contribueix a generar un sentiment de pertinença. En el cas de Sagunt, aquesta identitat compartida tenia un valor afegit, ja que la ciutat està formada per dos nuclis amb personalitats pròpies. La celebració simultània a Sagunt i al Port va ajudar a reforçar la idea que, malgrat les diferències, la ciutat comparteix moments, emocions i espais comuns.
Amb el pas del temps, les campanades van esdevenir un exemple de com una acció política pot transformar la vida quotidiana d’una ciutat. Segons diverses fonts, la decisió de convertir una iniciativa espontània en un acte institucional va demostrar que la política local pot tindre un impacte directe i positiu en la manera com les persones viuen i celebren. La recuperació de l’espai públic, la creació de rituals compartits i la promoció de la convivència són elements que, segons persones expertes, contribueixen a enfortir el teixit social i a generar una ciutat més cohesionada.
Les campanades també van posar en valor la importància de la col·laboració entre institucions i ciutadania. Segons testimonis de l’època, l’èxit de la celebració no hauria sigut possible sense la implicació de persones vinculades al teixit associatiu, que van aportar experiència, creativitat i capacitat d’organització. Aquesta col·laboració va demostrar que la festa és un espai compartit, on les institucions poden facilitar i coordinar, però on la ciutadania juga un paper fonamental.
Amb els anys, la celebració ha anat evolucionant, adaptant-se a noves realitats i incorporant nous elements. Segons fonts municipals, la voluntat ha sigut sempre mantenir l’essència de la celebració: un espai obert, inclusiu i de ciutat on totes les persones se senten benvingudes. La incorporació de campanades infantils, activitats per a totes les edats i mesures de seguretat reforçades ha permés que la celebració siga accessible i segura per a tothom.
La història de les campanades de Sagunt i del Port és, en definitiva, la història d’una ciutat que va decidir reinventar la manera de celebrar el Cap d’Any. El que va començar com una iniciativa espontània impulsada per un grup de persones amb ganes de recuperar l’espai públic es va convertir, amb el temps, en una tradició consolidada que forma part de la identitat festiva de la ciutat. Segons diverses fonts, aquesta transformació ha sigut possible gràcies a la combinació de voluntat política, implicació ciutadana i una visió compartida sobre el valor de la vida col·lectiva.
Avui, quan la plaça Major s’ompli de llums, música i persones que esperen les dotze campanades, moltes d’elles desconeixen que aquella celebració té un origen recent i profundament vinculat a la participació ciutadana i a una aposta política per la vida de ciutat. El mateix passa al Port de Sagunt, on la celebració ha arrelat amb força i s’ha convertit en un punt de trobada imprescindible per a moltes persones.
Les campanades són, al capdavall, un exemple de com la ciutat pot reinventar-se a través de gestos que, tot i semblar senzills, tenen un impacte profund en la manera com les persones viuen i comparteixen el seu entorn. Segons persones expertes en cultura urbana, la creació de rituals compartits és una de les formes més potents de construir identitat i cohesió. En el cas de Sagunt, aquest ritual ha aconseguit unir dos nuclis, revitalitzar espais públics i generar un sentiment de ciutat que es renova cada 31 de desembre.
Quan el rellotge marca la mitjanit i el cel s’il·lumina amb el castell de focs, la ciutat entra en un nou any amb una energia que és fruit d’anys de treball, d’aposta política i de participació ciutadana. Les campanades són, avui, un símbol de la capacitat de Sagunt per reinventar-se, per celebrar-se i per construir espais de convivència que perduren en el temps. I, segons diverses fonts, són també un recordatori que les grans transformacions sovint comencen amb gestos petits, amb persones que decideixen que la ciutat pot ser més viva, més oberta i més coral.
