El Black Friday representa una apoteosi del consum accelerat. Durant uns dies, el valor dels productes es mesura per la seva rebaixa, no per la seva qualitat, durabilitat o significat. Les grans marques i plataformes digitals dominen l’escena, amb capacitat logística i publicitària per eclipsar qualsevol iniciativa local. En aquest escenari, el petit comerç queda relegat a un paper secundari, sovint incapaç de competir en preus, visibilitat o volum. I no és només una qüestió econòmica: és una qüestió de model de societat.
El comerç local no és només un espai de transacció. És un lloc de trobada, de relació, de identitat. Les botigues de barri, els mercats municipals, les llibreries independents o els tallers artesanals són part del teixit viu de les nostres ciutats. Són espais on el tracte és personalitzat, on es coneix el nom del client, on es recomana amb criteri i afecte. Són també motors d’ocupació, de cohesió social i de dinamisme cultural. Quan apostem pel comerç local, no només comprem un producte: invertim en la nostra comunitat.
Però el Black Friday, amb la seva lògica de descompte massiu i urgència artificial, desplaça aquesta mirada. Ens convida a comprar per impuls, a acumular per por de perdre l’oferta, a prioritzar el preu per damunt de qualsevol altra consideració. Aquesta dinàmica té conseqüències. En primer lloc, afavoreix el consumisme acrític, que sovint desemboca en compres innecessàries, en malbaratament i en frustració. En segon lloc, accentua la dependència de les grans corporacions, que concentren beneficis i deslocalitzen la producció. I en tercer lloc, debilita el comerç de proximitat, que no pot sostenir aquesta guerra de preus sense comprometre la seva viabilitat.
A més, cal considerar l’impacte ambiental. El Black Friday genera un augment exponencial en el transport de mercaderies, en l’embalatge, en les devolucions i en la producció accelerada. Tot això té un cost ecològic elevat, que sovint s’amaga darrere de la comoditat de la compra en línia. En canvi, el comerç local, amb circuits més curts, amb productes de proximitat i amb una relació més directa amb el consumidor, pot ser una peça clau en la transició cap a un model més sostenible.
És cert que molts comerços locals intenten adaptar-se al Black Friday, oferint descomptes o promocions per no quedar fora del circuit. Però aquesta adaptació sovint és forçada, i pot comprometre la seva salut econòmica. El petit comerç no té marge per a grans rebaixes, perquè ja opera amb equilibris molt delicats. Quan entra en la dinàmica del descompte, ho fa sovint a costa de la seva qualitat, del seu temps o del seu marge de benefici. I això, a la llarga, pot erosionar la seva capacitat de resistència.
Per això, cal reivindicar una altra manera de consumir. Una manera que posi en valor la relació, la qualitat, la proximitat i la responsabilitat. Apostar pel comerç local no és només una opció econòmica: és una declaració de principis. És dir que volem ciutats vives, amb botigues obertes, amb carrers amb activitat, amb persones que es coneixen i es reconeixen. És dir que volem un model de consum que respecti el planeta, que generi ocupació digna i que reforci els vincles comunitaris.
Aquesta aposta no ha de ser naïf ni idealista. El comerç local també ha de fer un esforç per adaptar-se als nous temps, per innovar, per millorar l’experiència del client, per incorporar la digitalització de manera estratègica. Però aquest esforç ha de ser recolzat per les institucions, per les polítiques públiques i, sobretot, per la ciutadania. No podem exigir al petit comerç que competeixi en solitari contra gegants globals. Hem de construir aliances, campanyes, xarxes i narratives que el posin en valor.
En aquest sentit, caldria repensar el calendari comercial. Per què no impulsar una setmana del comerç local, amb activitats, promocions i visibilitat? Per què no vincular el consum a causes socials, ambientals o culturals? Per què no fer del regal un acte de suport a projectes comunitaris, a iniciatives creatives, a artesans del territori? El consum pot ser una eina de transformació, si es fa amb consciència i amb compromís.
També cal treballar des de l’educació. Cal formar les noves generacions en el valor de la proximitat, en la importància de la sostenibilitat, en la responsabilitat del consum. Cal explicar que darrere de cada compra hi ha una decisió que afecta el món que construïm. I cal fer-ho des de l’escola, des de les famílies, des dels mitjans de comunicació i des de les institucions.
Finalment, cal recuperar el sentit de la festa. El Black Friday s’ha convertit en una mena de ritual consumista, desconnectat de qualsevol significat col·lectiu. En canvi, el comerç local pot ser part de les nostres festes, de les nostres tradicions, de les nostres celebracions. Pot ser espai de cultura, de memòria, d’identitat. Quan comprem al comerç local, no només adquirim un objecte: participem en una història compartida.
En definitiva, la pregunta no és només Black Friday o comerç local. La pregunta és quin model de ciutat volem, quin tipus de relacions volem fomentar, quin impacte volem tenir en el planeta i en la nostra comunitat. I en aquesta tria, el comerç local no és una opció nostàlgica: és una aposta de futur. Una aposta per la vida quotidiana, per la diversitat, per la sostenibilitat i per la dignitat. Una aposta que mereix ser defensada, viscuda i celebrada.