La ciutat de Sagunt, enclavada al Camp de Morvedre, és un dels espais més significatius del patrimoni històric, cultural i industrial del territori valencià. La seua trajectòria, marcada per la presència de civilitzacions ibèriques, romanes, medievals i modernes, ha deixat un llegat que es manifesta en monuments, jaciments, paisatges culturals i estructures industrials que conformen un mosaic complex i alhora fràgil. La situació actual del patrimoni saguntí és el resultat d’una combinació de factors històrics, institucionals i socials que han determinat tant la seua conservació com la seua degradació.
El castell de Sagunt és, sens dubte, el símbol més visible de la ciutat. La seua extensió sobre la muntanya i la seua configuració com a recinte fortificat que abraça restes ibèriques, romanes, medievals i modernes el converteixen en un testimoni únic de la superposició de cultures. Tanmateix, el castell ha patit llargues dècades de deteriorament, amb intervencions parcials que no sempre han respectat la seua autenticitat. Les crítiques sobre la gestió del castell han estat recurrents, ja que la falta de recursos i la lentitud en les actuacions han impedit una restauració integral. A més, la titularitat estatal ha dificultat la coordinació amb les institucions autonòmiques i locals, generant un debat sobre la necessitat de transferir la gestió a la Generalitat Valenciana per tal de garantir una major proximitat i eficàcia.
El teatre romà és un altre element central del patrimoni saguntí. La seua restauració, iniciada en la dècada dels vuitanta, va provocar una de les polèmiques més intenses en l’àmbit patrimonial valencià. La intervenció arquitectònica, que va reconstruir part de la graderia i l’escena, va ser objecte de litigis judicials i de debats sobre els límits entre restauració i reconstrucció. Malgrat les controvèrsies, el teatre s’ha consolidat com un espai cultural de primer ordre, acollint festivals i representacions que han contribuït a la dinamització cultural de la ciutat. No obstant això, la seua gestió continua sent un repte, ja que cal compatibilitzar l’ús escènic amb la preservació arqueològica.
El Grau Vell, antic port històric, constitueix un altre punt clau. Les restes de les seues estructures defensives i comercials evoquen la importància marítima de Sagunt en èpoques passades. La seua conservació, però, és insuficient, i les demandes veïnals i associatives reclamen una major inversió per evitar la degradació d’un espai que podria esdevenir un recurs turístic i educatiu de gran valor.
El patrimoni industrial de Sagunt, vinculat a la siderúrgia i al desenvolupament del Port, és un dels aspectes més singulars i alhora més vulnerables. La Gerència, conjunt d’edificis administratius i socials de l’antiga companyia siderúrgica, és un exemple de patrimoni del segle XX que reflecteix la memòria obrera i industrial. La seua situació ha estat marcada per l’abandonament i per intents de reutilització que no sempre han prosperat. La reivindicació de la ciutadania i de col·lectius culturals ha estat clau per mantindre viva la demanda de preservació d’aquest espai, que podria convertir-se en un centre de memòria industrial i social. Igualment, altres elements com les naus, les xemeneies i les colònies obreres formen part d’un paisatge que necessita una mirada integral per ser valorat i protegit.
La ciutat compta també amb un patrimoni etnològic i rural que sovint queda invisibilitzat. Les alqueries, les torres de vigilància, els sistemes hidràulics tradicionals i els paisatges agrícoles conformen un patrimoni que parla de la relació històrica entre la comunitat i el territori. L’alqueria de l’Aigua Fresca és un exemple paradigmàtic d’aquest llegat, que reclama una intervenció urgent per evitar la seua desaparició.
La situació del patrimoni saguntí no pot entendre’s sense fer referència a les polítiques institucionals. Les inversions públiques han estat irregulars, amb períodes d’atenció i altres de desídia. Les demandes de col·lectius com Compromís han insistit en la necessitat de dotar partides específiques per a la conservació i dinamització del patrimoni, assenyalant que sense recursos suficients és impossible garantir la seua preservació. Alhora, el Consell Valencià de Cultura ha reconegut la complexitat del conjunt patrimonial saguntí i ha instat a una gestió coordinada que supere la fragmentació competencial.
La candidatura de Sagunt com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco ha estat un objectiu recurrent, que reflecteix la consciència del valor universal del seu llegat. Aquesta aspiració, però, exigeix una gestió exemplar, una conservació rigorosa i una implicació ciutadana que convertisca el patrimoni en un projecte compartit. La diversitat de béns, que inclou des de restes ibèriques fins a patrimoni industrial, ofereix una oportunitat única per presentar Sagunt com un paradigma de patrimoni integral, capaç d’articular passat i present.
La dimensió social del patrimoni és igualment fonamental. El patrimoni no és sols un conjunt de pedres o edificis, sinó una memòria viva que connecta la comunitat amb la seua història. Les associacions culturals, els col·lectius veïnals i les entitats educatives han jugat un paper essencial en la defensa del patrimoni, organitzant activitats, visites i campanyes de sensibilització. Aquesta implicació ciutadana és un motor que complementa l’acció institucional i que garanteix que el patrimoni siga percebut com un bé comú.
Tanmateix, els reptes són nombrosos. La pressió urbanística, la falta de manteniment, la burocràcia i la insuficiència de recursos amenacen la conservació del patrimoni. A més, la necessitat d’adaptar els espais patrimonials a usos contemporanis planteja dilemes sobre com compatibilitzar preservació i dinamització. El cas del teatre romà és un exemple d’aquesta tensió, però també ho són les propostes de reutilització de la Gerència o de les alqueries.
El patrimoni saguntí és també un espai de memòria democràtica. La siderúrgia, amb la seua història obrera, evoca lluites socials i identitats col·lectives que formen part de la memòria viva del segle XX. La seua preservació no és sols una qüestió arquitectònica, sinó també un acte de reconeixement a les persones que van construir la ciutat amb el seu treball i esforç.
En definitiva, la situació del patrimoni a Sagunt és complexa i plural. Hi ha elements en bon estat, com el teatre romà, que funcionen com a espais culturals actius. Hi ha altres, com el castell o el Grau Vell, que necessiten intervencions urgents. I hi ha un patrimoni industrial i rural que reclama una mirada integral i inclusiva. La clau està en entendre el patrimoni com un projecte col·lectiu, que requereix la implicació de les institucions, de la ciutadania i de les entitats socials. Només així es podrà garantir que Sagunt conserve i projecta el seu llegat com a part fonamental de la memòria valenciana i universal.