La corrupció no és només una desviació de recursos públics; és una ferida oberta en el teixit democràtic. Quan les institucions es veuen esquitxades per pràctiques opaques, la ciutadania deixa de creure en la política com a eina de transformació col·lectiva. En aquest context, el president Pedro Sánchez ha anunciat un pla de regeneració interna dins del PSOE, després del cas Cerdán, que ha sacsejat els fonaments del partit. Aquest pla, que inclou mesures per reforçar la transparència, protegir les persones denunciants i limitar el poder orgànic, arriba en un moment clau per a la credibilitat institucional.
Però la regeneració no pot ser només un exercici de cosmètica. Ha de ser una aposta valenta per la cultura de l’ètica pública. I per entendre per què és tan urgent, només cal mirar cap a casa: cap a Sagunt i la comarca del Camp de Morvedre, on la corrupció ha deixat una empremta profunda i persistent.
A Sagunt, l’anomenada Operació Flotador va posar en el punt de mira l’exalcalde Alfredo Castelló i diversos regidors i regidores del Partit Popular. La investigació judicial va revelar presumptes adjudicacions irregulars de contractes públics, fraccionats per evitar la normativa de contractació i afavorir empreses determinades. A més, es van detectar contractes sense expedient administratiu, vulnerant els principis de transparència i lliure concurrència. Aquestes pràctiques, que es van estendre durant anys, van ser denunciades per la Fiscalia i investigades per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal. Tot i això, Castelló continua ocupant un escó a les Corts Valencianes, protegit per l’aforament.
Però el cas de Sagunt no és un fet aïllat. També cal recordar l’escàndol relacionat amb la gestió de l’aigua, on es van produir detencions per una presumpta adjudicació irregular a l’empresa Aguas de Valencia. Aquesta operació, que va implicar càrrecs públics i va posar en dubte la legalitat del procés de selecció del soci privat per a la gestió mixta de l’aigua, va suposar un presumpte desviament de més de 24 milions d’euros. La trama, segons la investigació, va ser orquestrada des de dins de l’ajuntament, amb la participació directa de responsables polítics.
I si ampliem la mirada a la comarca, el cas del ‘Càrtel del Foc’ ens mostra fins a quin punt la corrupció pot arribar a ser sistèmica. Aquesta trama, que afecta directament el municipi de Quartell, va implicar l’exalcalde Francisco Huguet i altres càrrecs públics, acusats de prevaricació urbanística, suborn, blanqueig de capitals i malversació. Segons la instrucció judicial, es van afavorir empreses constructores a canvi de comissions il·lícites en la tramitació de plans urbanístics a Quartell i Alfara de la Baronia. Aquesta peça forma part d’una macrocausa que investiga el frau en els contractes de subministrament d’aeronaus per a l’extinció d’incendis forestals, i que ha arribat fins a l’Audiència Nacional. El cas ha esquitxat també l’exconseller Serafín Castellano, acusat de rebre regals i favors del sector empresarial a canvi de contractes públics.
Davant d’aquest panorama, la resposta no pot ser només institucional. Cal una cultura política basada en la rendició de comptes, la participació ciutadana i la protecció efectiva de les persones que denuncien. La corrupció no es combat només amb lleis, sinó amb voluntat política i amb una ciutadania activa i informada.
El pla de Pedro Sánchez pot ser un pas en la bona direcció, però només si es tradueix en accions reals, en sancions efectives i en una voluntat clara de netejar les estructures de poder. La regeneració democràtica no pot ser un eslògan: ha de ser un compromís ferm amb la justícia, la transparència i la dignitat institucional. I això comença, també, per mirar de cara els errors del passat i garantir que mai més es repetisquen.