L’aprovació al Congrés de la proposta de Compromís-Sumar per a millorar i dignificar el servei de Rodalies al País Valencià suposa una fita clau per a la mobilitat sostenible i la cohesió territorial. Aquesta decisió representa una victòria col·lectiva que dona resposta a anys de reivindicacions per part de la ciutadania.
La proposta no es limita a corregir les mancances actuals del servei, sinó que planteja una visió de futur amb nous serveis, infraestructures i una aposta decidida per vertebrar el territori valencià de manera equitativa i eficient.
El suport que ha rebut la iniciativa per part de diverses forces polítiques demostra que la millora de les Rodalies és una necessitat compartida, més enllà de les diferències ideològiques. Tot i això, les abstencions i els vots en contra evidencien que encara queda camí per recórrer per a aconseguir un consens total.
El Pla de Rodalies 2017-2025 ha estat marcat per retards, manca de transparència i incompliments. Ara, amb aquesta nova proposta, es pretén garantir-ne l’execució completa i efectiva, amb compromisos clars i seguiment rigorós.
Entre les mesures destacades hi ha la creació de nous serveis entre València i el Port de Sagunt, i entre València i Silla. Aquestes connexions responen a una necessitat real de millorar la mobilitat entre zones densament poblades i amb una forta activitat econòmica.
Aquestes noves línies poden ajudar a reduir el trànsit rodat, disminuir les emissions contaminants i oferir una alternativa fiable i accessible al vehicle privat, especialment en comarques com l’Horta Sud, que han patit greus conseqüències per fenòmens meteorològics extrems.
El soterrament de les vies en municipis com Alfafar és una reivindicació històrica que, a més de millorar la seguretat, contribuirà a la cohesió urbana i a la qualitat de vida de les persones residents.
La recuperació de la línia ferroviària entre Gandia, Oliva i Dénia, cinquanta anys després de la seua desaparició, representa un acte de justícia territorial. Aquesta connexió és fonamental per al desenvolupament econòmic i social de la Safor i la Marina.
També es plantegen accions per a combatre la despoblació, com la reobertura del servei ferroviari a Camporrobles, una zona que ha patit l’abandonament institucional durant massa temps.
Altres mesures inclouen la duplicació i electrificació de la línia Alacant-Múrcia, la connexió amb l’aeroport del Altet i la creació d’una nova línia cap a Torrevieja, una ciutat que, malgrat la seua població, encara no disposa de connexió ferroviària.
El desenvolupament del túnel pasant a València i la connexió directa entre Sant Isidre i València Nord són claus per a una mobilitat fluida i integrada a la capital del país.
Aquesta proposta no és només un conjunt de projectes, sinó una declaració d’intencions: el tren com a eina de vertebració territorial, de justícia social i de transició ecològica.
És fonamental que el Govern central assumisca el compromís d’executar el pla amb un calendari clar, pressupost assignat i mecanismes de control que garantisquen la seua realització.
No es pot repetir la història del pla de 2017, que va nàixer amb bones intencions però sense concreció ni seguiment. La ciutadania no pot continuar esperant.
Les persones que viuen al País Valencià mereixen un servei de Rodalies digne, puntual, accessible i modern. No es tracta d’un privilegi, sinó d’un dret fonamental.
Apostar per les Rodalies és també apostar per un model de mobilitat més sostenible, més just i més respectuós amb el medi ambient.
La societat civil ha tingut un paper fonamental en aquesta lluita. Durant anys, col·lectius i persones a títol individual han organitzat mobilitzacions, recollides de signatures i accions públiques per a reclamar el que és just.
El cas del Port de Sagunt és paradigmàtic. La manca de connexió ferroviària ha limitat les oportunitats laborals, educatives i socials de la població. Aquesta situació ha generat un sentiment d’injustícia que ha alimentat la mobilització ciutadana.
L’arribada del tren no és només una qüestió de mobilitat, sinó també de dignitat. La ciutadania ha entés que el tren és un dret i ha sabut transformar la frustració en acció col·lectiva.
Amb l’aprovació d’aquesta proposta, es fa un pas decisiu cap a la materialització d’una reivindicació històrica. Però aquest èxit no s’entendria sense la perseverança de la societat civil, que ha demostrat que la lluita organitzada pot canviar les coses.
Aquest moment és una oportunitat per a transformar el sistema de Rodalies valencià i fer-lo més just, més eficient i més connectat amb les necessitats reals de la població.
Ara cal passar de les paraules als fets. El País Valencià no pot esperar més.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.