L’objecció de consciència: una ferramenta de resistència davant les polítiques de la dreta i l’extrema dreta

L’objecció de consciència és un dret fonamental que permet que qualsevol persona puga negar-se a complir determinades lleis o mandats si van contra els seus principis morals, ètics o religiosos. Este concepte, reconegut pels tractats internacionals de drets humans, ha sigut una ferramenta clau per plantar cara a normes injustes i defendre la dignitat individual. Hui, davant l’avanç de polítiques de dreta i extrema dreta que restringixen drets fonamentals, l’objecció de consciència esdevé un recurs necessari per protegir la llibertat de les persones i col·lectius.  

Els discursos reaccionaris han impulsat mesures que ataquen conquestes socials aconseguides durant dècades. De la regressió en drets sexuals i reproductius fins a la censura educativa i cultural, moltes d’estes polítiques tenen l’objectiu d’imposar un model de societat uniforme i excloent. En este context, exercir l’objecció de consciència es convertix en un acte de resistència per a aquelles persones que es neguen a ser còmplices d’esta involució.  

En l’àmbit sanitari, moltes professionals han fet ús d’este dret per no aplicar normes que vulneren el dret a l’avortament o que discriminen persones del col·lectiu LGTBIQ+. En educació, el professorat s’ha plantat davant intents d’imposar discursos ultraconservadors que censuren la diversitat i fomenten l’adoctrinament.  

L’extrema dreta, de manera habitual, intenta criminalitzar la dissidència i presenta l’objecció de consciència com un acte de desobediència castigable. No obstant això, la història demostra que ha sigut una ferramenta vital en la defensa de drets i llibertats. Des de la lluita contra règims autoritaris fins a la reivindicació de la igualtat de gènere, l’objecció de consciència ha jugat un paper crucial en el progrés social.  

Per a exercir este dret de manera efectiva, és fonamental una societat informada i mobilitzada. La desobediència civil, quan es fonamenta en valors democràtics i en la defensa dels drets humans, posa en evidència les injustícies del sistema i força canvis progressistes. El suport legal i la solidaritat entre col·lectius són claus per defendre l’objecció de consciència davant qualsevol intent de repressió.  

És important també reivindicar el paper de les associacions de drets humans i dels moviments socials que lluiten per garantir que l’objecció de consciència no siga utilitzada per restringir llibertats, sinó que continue sent una eina de protecció contra els abusos institucionals.  

Davant el discurs de l’odi i la imposició de models autoritaris, l’objecció de consciència no és només un dret, sinó una responsabilitat social. És la demostració del compromís amb la justícia, la dignitat i la igualtat, i ens permet oposar-nos a polítiques que reprimixen el pensament crític i la diversitat.  

Més enllà de la legalitat, l’objecció de consciència és una qüestió de drets i de dignitat. És la veu de totes aquelles persones que es neguen a ser còmplices d’un sistema que vulnera drets i perpetua desigualtats. En moments de retrocés democràtic, recordar la importància d’este dret és essencial per continuar avançant cap a una societat lliure, plural i igualitària.