Mireia i Aitana: La història darrere dels noms de les meues filles

Quan vaig haver de decidir els noms de les meues filles, vaig saber des del primer moment que volia fugir de les opcions tradicionals vinculades al santoral. Com a persona catòlica, la fe forma una part important de la meua vida, però també volia donar-los uns noms amb una història més profunda, connectada amb la literatura, la cultura i la memòria. Així va ser com vaig arribar als noms de Mireia i Aitana, dues paraules que carreguen una simbologia especial i que avui acompanyen les meues filles amb tot el seu significat.  

El nom de Mireia prové del poema Mirèio, escrit per Frédéric Mistral en 1859. Aquesta obra és un relat èpic en dotze cants que conta la història d’una jove provençal que es veu atrapada per les diferències socials i l’oposició de la seua família al seu amor per un humil treballador. Desesperada, emprén un viatge fins a Saintes-Maries-de-la-Mer, un lloc sagrat on confia que les santes li donaran la força necessària per véncer els obstacles que la separen de la seua felicitat.  

El poema no només és un relat de passió i sacrifici, sinó també un reflex de la cultura occitana. Mistral va escriure l’obra en occità, una llengua que durant segles havia estat marginada, per tal de preservar-la i reivindicar-la davant del món. Amb aquesta decisió, el poeta no només va immortalitzar la història de Mireia, sinó que també va donar veu a una identitat cultural que lluitava per sobreviure.  

L’impacte d’aquesta obra va ser enorme. Va inspirar la composició d’una òpera, Mireille, per part de Charles Gounod en 1864, i li va valdre a Mistral el Premi Nobel de Literatura en 1904, un reconeixement a la seua contribució a la literatura i la filologia occitana. A poc a poc, el nom de Mireia es va començar a estendre més enllà de França i va arribar a Catalunya, on es va convertir en un dels noms femenins més estimats.  

La raó per la qual vaig triar aquest nom per a una de les meues filles no va ser només per la seua bellesa sonora, sinó per tot el que representava. Mireia és un nom que evoca la lluita per l’amor, la determinació davant les adversitats i l’apreci per la cultura i la llengua pròpia. Per a mi, era una manera de donar-li un nom carregat de significat i força, que la poguera acompanyar al llarg de la vida amb orgull i identitat.  

Per a l’altra filla, vaig triar Aitana, un nom que també porta una història molt especial. Aquesta elecció es va inspirar en la vida del poeta Rafael Alberti i la seua companya, l’escriptora María Teresa León, qui en 1939 van haver de fugir d’Espanya després de la Guerra Civil. Des del port d’Alacant, l’última cosa que van veure de la seua terra va ser la Serra d’Aitana, una imatge que es va quedar gravada en la seua memòria per sempre.  

Dos anys després, ja a l’exili a Buenos Aires, van decidir posar-li a la seua filla el nom de Aitana, com un homenatge a aquell últim paisatge de la seua terra abans d’abandonar-la. Amb aquest gest, el nom es va convertir en un símbol de la memòria històrica, de la lluita per la llibertat i del dolor de l’exili.  

L’exili de Rafael Alberti i María Teresa León va ser un dels moments més tràgics de la història espanyola. Com tants altres intel·lectuals republicans, van haver de deixar enrere la seua llar, les seues arrels i tot allò que estimaven. No obstant això, mai van perdre l’esperança, ni van deixar de lluitar per la cultura i la literatura.  

Amb el pas del temps, el nom de Aitana va començar a popularitzar-se en moltes parts de l’Estat, especialment en la Comunitat Valenciana, però moltes persones desconeixen el significat profund que arrossega. Per a mi, el nom era una manera de connectar la meua filla amb aquesta memòria, amb aquesta història que ens recorda la importància de mantindre viu el record de qui va lluitar per la llibertat i la dignitat.  

Quan vaig decidir que les meues filles no tindrien noms amb santoral, no va ser una decisió impulsiva. La fe és important per a mi, però també volia que els seus noms representaren l’art, la cultura, la memòria i la identitat, valors que considere essencials en la vida. Volia que cada vegada que escoltaren el seu nom, sentiren que portaven amb elles una història única i plena de significat.  

Aquesta elecció va ser una manera de donar-los una identitat pròpia, una connexió amb la literatura i la història, més enllà de les tradicions religioses. Crec que un nom no només defineix una persona, sinó que també li dona un camí a seguir, una inspiració que la pot acompanyar al llarg de la vida.  

Ara, cada vegada que anomene Mireia i Aitana, recorde per què vaig triar aquests noms i tot el que representen. Mireia és la poesia, la lluita per l’amor i la defensa de la cultura. Aitana és la memòria, la resistència i l’esperança enfront de l’exili. Tots dos noms carregats de significat, de força i de bellesa.  

Veure-les créixer amb aquests noms em reafirma que la decisió va ser la correcta. Amb cada pas que donen en la vida, porten amb elles un nom que les connecta amb històries de lluita, de cultura i de memòria. Crec que no hi ha millor manera de donar-los un llegat que amb un nom ple de significat i identitat.  

Aquesta decisió també ha sigut una manera de reivindicar la importància de la literatura i la història en la nostra vida quotidiana. Els noms no són simples paraules, sinó que porten amb si records, emocions i històries que ens defineixen.  

Ara, Mireia i Aitana són noms que acompanyen les meues filles amb tot el seu pes simbòlic, noms que les connecten amb un passat i les impulsen cap al futur amb la força de la poesia i la memòria.  

Cada vegada que escolte aquests noms, sent que les meues filles porten amb elles alguna cosa més que una paraula bonica: porten una herència d’història, de lluita i d’amor per la cultura.