Setze anys, Llueca, setze

Ja han passat setze anys des que Emilio Llueca va morir. Era un 13 de novembre de 2008 i molts oients d'Onda Cero es despertaven amb Palmira Benajas explicant la notícia i els diaris recollien la notícia els dies posteriors amb la “consternació a la comarca per la mort d'Emilio Llueca” era el titular triat per la delegació de Levante-EMV al Camp de Morvedre. Aquell any també hi havia la delegació de Las Provincias, que va obrir edició amb “Llueca escriu la seua última pàgina”. I El Económico avançava que “Emilio Llueca serà nomenat Fill Adoptiu de Sagunt i donarà nom al nou pont”.

Les mostres de condol es van succeir durant tot el dia i els dies posteriors a la defunció.“Era una persona molt estimada i respectada per tots”. Aquesta era una de les frases que més es van sentir. L'alcalde de Sagunt en aquell moment, Alfredo Castelló, assenyalava que la seua marxa “és una pèrdua molt gran per a la ciutat. Ha estat una persona extraordinària i una persona que, tot i que no era el cronista oficial de Sagunt, sí que ho era de facto, i jo ho considerava així (…) És una llàstima que gent així com ell se'n vaja, tot i que segur que on estiga ara, estarà molt ben custodiat”. El grup municipal socialista també mostrava “el seu més sentit condol a la família” i ressaltava “la pèrdua irreparable d'un home bo que ha deixat una gran empremta a la nostra ciutat i al qual sempre tindrem a la nostra memòria col·lectiva”, així com els grups municipals de Compromís que va sol·licitar per al pròxim ple que li siga concedit un carrer, així com el nomenament d'un títol pòstum. “Es tindrà en consideració aquell més rellevant per al càrrec que va arribar a ocupar com a personatge de la comarca”, va explicar l'actual alcalde de Sagunt Quico Fernández i Esquerra Unida de Sagunt on Francisco Aguilar, destacava la tremenda accessibilitat de Llueca, “quan veia que les coses no anaven bé, patia, perquè estimava aquesta ciutat”.

Als mitjans també es destacava la visita de nombroses personalitats, representants, familiars, veïns i amics que van voler dir adeu a aquest saguntí originari de Quartell, prolífic autor i encés entusiasta de tot el vinculat amb la terra que el va veure néixer. Ho testifiquen les seues prop de 50 publicacions sobre la història del Camp de Morvedre i tots els seus treballs d'investigació que queden ja com a bell record i reconeixement de la brillant trajectòria vital, personal i professional d'Emilio Llueca. Llueca va ser cronista de Benifairó de les Valls, Benavites i Quartell i un enèrgic defensor de la cultura, el patrimoni i la història saguntina, a més de fundador de l'Arxiu Llueca-Juesas d’Imatges de Sagunt. Un llegat que perdurarà ja per sempre.Com era en persona l'historiador, cronista i investigador Emilio LluecaMolts coneixen la faceta professional d'aquest saguntí, però desconeixen la proximitat, el companyonia i la bona disposició d'aquest cronista incansable. Mostra d'això va ser l'homenatge des del món de les falles, i en concret, la falla El Mocador, que va organitzar un acte en què van participar representants de les comissions en què col·laborava, El Mocador, Eduardo Merello i La Palmera, així com representants de la vida social i altres persones que coneixien de prop aquest professional que molts han definit, sobretot, com una “bona persona”.

Però no només els mitjans i associacions van escriure i recordar el cronista, també els seus familiars als seus blogs van voler donar la seua visió i aportar el seu gra de sorra. El seu nebot Amadeo Llueca explicava: “he conegut molt poques persones amb la seua capacitat de treball i cap que estimés tant el seu poble, Sagunt. És el seu poble perquè ho sentia així i perquè és el mateix poble, el que l'ha acabat reconeixent i adoptant amb tots els honors. Hem de recordar que poc després de la seua mort, per unanimitat de totes les forces polítiques municipals (encara que semble mentida en aquest poble, on els diferents partits no es posen d'acord gairebé mai en gairebé res), va ser inaugurat un pont amb el seu nom. Ell ho va aconseguir.”Però no només Sagunt li va fer un homenatge, uns mesos després de la defunció, Quartell li va concedir la Medalla de la Ciutat, i aquí Palmira Benajas va destacar “la seua important tasca com a cronista.

Emilio va néixer a Quartell i malgrat viure a Sagunt, exercia de quarteller. Continuem trobant-lo a faltar” i Benajas va recordar la figura de l'historiador, no només en la seua faceta professional sinó també la personal, “sempre que li demanaves ajuda allà estava”.José Luis Lozano, cap de protocol de l'Ajuntament de Sagunt, va escriure: “Sempre és molt dolorosa la pèrdua d'un familiar, d'un amic i sobretot quan t'ha inspirat, transmés i contagiat la seua habitual vitalitat, el seu entusiasme i el seu amor per Sagunt i la comarca. És difícil explicar el sentiment que ens ha embargat la seua mort, tot i que tots els que, com jo, han tingut el privilegi de conéixer i compartir moltes experiències m'entendran i per a ells no seran necessàries aquestes línies.”

El seu llegat

Emilio Llueca Úbeda inicia, a finals dels anys seixanta, el que seria l'Arxiu del cronista. Compila i classifica tota mena de material documental, en principi de les localitats de Vall de Segó i de la mateixa ciutat de Sagunt, on resideix el creador del fons documental des de 1963. Més tard es planteja la necessitat de recuperar els documents, tant escrits com gràfics de la ciutat de Sagunt i de la resta del Camp de Morvedre que va trobant en botigues d'antiguitats i rastres valencians i en els seus freqüents viatges professionals, on visita i busca les existències en llibreries de segona mà, mercats i botigues d'antiguitats sobretot a París, Hamburg, Londres, Florència i Amsterdam.El fons documental passarà a formar part del mateix Arxiu iniciat com a resultat del seu treball d'investigació com a cronista des de 1971, en ser nomenat cronista oficial de Benifairó de les Valls. L'Arxiu del cronista oficial de Benifairó de les Valls, Benavites i Quartell es consolida, passant a denominar-se Arxiu Llueca-Juesas d’Imatges de Sagunt, atés que a aquesta ciutat correspon més del 90 % de la documentació acumulada, i es posa a disposició dels estudiosos i investigadors a partir de 1976, quan la família adquireix aquest compromís social amb la ciutat i la seua comarca.

Quan s'inicia l'Arxiu, recollint tot allò que d'alguna manera tingués relació amb Sagunt o el seu entorn, el seu promotor no troba el suport oficial sol·licitat a l'Ajuntament de Sagunt i algunes institucions locals. La dedicació i l'esforç econòmic realitzat han donat com a resultat la formació d'un interessant fons a l'hora de documentar aspectes de la història de la ciutat de Sagunt i de la seua comarca. Documents (sobretot dels segles XVIII, XIX i XX), gravats, dibuixos, fotografies, mapes, plànols, targetes postals, retalls de diaris, publicacions de petit format, cartells, història postal, publicitat de la taronja, etiquetes de vins, licors, cromos, patrimoni, etc. són alguns dels materials que conformen l'Arxiu.