"La cultura i la participació són el cor viu d’una ciutat democràtica."
Una ciutat no és només un conjunt de carrers, edificis i serveis. És, sobretot, una comunitat viva, diversa i dinàmica. I el que li dona vida, identitat i cohesió és la seua cultura, la seua capacitat de generar espais de trobada, de compartir valors i de construir col·lectivament el futur. En aquest sentit, la gestió sociocultural, esportiva i participativa no és un complement, sinó un eix fonamental de qualsevol projecte municipal amb vocació transformadora.
Promoció de l’activitat física i la salut: moure’s per viure millor L’activitat física és molt més que una pràctica esportiva. És una eina de salut, de socialització i de benestar emocional. Per això, els ajuntaments han d’assumir un paper actiu en la promoció de l’esport com a dret i com a hàbit saludable.
Això implica oferir instal·lacions accessibles i ben mantingudes, però també programació esportiva per a totes les edats i condicions: des de l’esport escolar fins a l’activitat física per a persones majors, passant per l’esport inclusiu i el femení. Cal trencar barreres econòmiques, físiques i culturals que dificulten l’accés a l’esport.
A més, la promoció de la salut ha d’anar de la mà de campanyes de sensibilització, col·laboració amb centres educatius i sanitaris, i una visió integral del benestar. Una ciutat activa és una ciutat més sana, més feliç i més cohesionada.
Polítiques de joventut i infància: sembrar futur Els xiquets, xiquetes i joves no són només el futur, són el present. I necessiten espais, recursos i polítiques específiques que els reconeguen com a subjectes actius de drets. Una ciutat que escolta la seua joventut és una ciutat que es projecta amb esperança.
Les polítiques de joventut han d’anar més enllà de l’oci. Han de contemplar l’educació no formal, l’emancipació, la participació, la salut mental i l’accés a la cultura. Cal crear espais joves autogestionats, programes de formació i ocupació, i canals de diàleg amb les institucions.
Pel que fa a la infància, és fonamental garantir entorns segurs, educatius i estimulants. Els parcs, les biblioteques, els centres escolars i les activitats extraescolars han de ser pensats des d’una mirada infantil, amb la participació dels propis xiquets i xiquetes.
Memòria democràtica: recordar per no repetir Una ciutat democràtica no pot construir el seu futur sense mirar al seu passat. La memòria democràtica és un deure institucional i una eina pedagògica per a la ciutadania. Recuperar la història recent, especialment la vinculada a la repressió, la lluita pels drets i la construcció de la democràcia, és essencial per enfortir els valors cívics.
Els ajuntaments poden jugar un paper clau en aquest àmbit: localitzant i dignificant espais de memòria, organitzant activitats educatives, col·laborant amb entitats memorialistes i incorporant la memòria als currículums escolars.
La memòria no és venjança, és justícia. I és també una manera de construir identitat col·lectiva des del respecte, la pluralitat i la veritat.
Xarxa de biblioteques i foment de la lectura: democratitzar el coneixement Les biblioteques públiques són molt més que llocs on llegir o estudiar. Són espais de trobada, d’aprenentatge permanent i d’accés universal al coneixement. Són, en definitiva, institucions democràtiques fonamentals.
Una xarxa de biblioteques ben dotada, amb personal qualificat i programació cultural, pot ser un motor de transformació social. Cal garantir l’accés a llibres, però també a noves tecnologies, a activitats formatives i a espais de creació.
El foment de la lectura ha de començar des de la primera infància i continuar al llarg de tota la vida. Campanyes de lectura, clubs, contacontes, trobades amb autors i col·laboració amb escoles són algunes de les estratègies que poden fer de la lectura una pràctica quotidiana i plaent.
Cultura, festes i tradicions populars: identitat i dinamització La cultura és el reflex de la diversitat, la creativitat i la història d’un poble. I les festes i tradicions populars són una expressió viva d’aquesta cultura. Per això, cal protegir-les, dinamitzar-les i adaptar-les als nous temps sense perdre la seua essència.
Els ajuntaments han de garantir el suport a les entitats culturals, la programació estable d’activitats i l’accés universal a la cultura. Això inclou des de concerts i teatre fins a tallers, exposicions i festivals.
Les festes populars, a més, són espais de convivència i cohesió. Però cal gestionar-les amb criteris de sostenibilitat, igualtat i seguretat. I cal obrir-les a la participació de tota la ciutadania, especialment de les noves generacions.
Promoció del valencià i agermanaments: llengua i obertura al món La llengua és un element clau d’identitat i cohesió social. Promoure l’ús del valencià en tots els àmbits de la vida municipal és una obligació legal, però també una aposta per la diversitat lingüística i cultural.
Això implica garantir l’atenció en valencià, fomentar la creació cultural en la llengua pròpia i oferir recursos per a l’aprenentatge i l’ús social del valencià. També cal visibilitzar el valencià en la senyalització, la comunicació institucional i les activitats públiques.
Els agermanaments, per la seua banda, són una oportunitat per obrir la ciutat al món, establir vincles amb altres pobles i compartir experiències. A través d’aquests vincles es poden impulsar projectes culturals, educatius i solidaris que enriqueixen la comunitat local.
Participació ciutadana: democràcia des de baix La participació ciutadana no és només votar cada quatre anys. És un dret i una necessitat per construir una democràcia real i quotidiana. Quan la ciutadania participa, les polítiques públiques són més justes, més eficients i més legítimes.
Els ajuntaments han de crear canals estables i diversos de participació: consells sectorials, pressupostos participatius, consultes, audiències públiques, plataformes digitals, etc. Però també han de garantir que aquests canals siguen accessibles, inclusius i vinculants.
La participació no es pot improvisar. Cal formació, dinamització i una cultura institucional oberta al diàleg. I cal reconéixer el valor del teixit associatiu, que és un actor clau en la construcció col·lectiva de la ciutat.
Conclusions: una ciutat viva, una ciutat democràtica La gestió sociocultural, esportiva i participativa no és un luxe ni una qüestió ornamental. És el cor viu d’una ciutat democràtica. És el que fa que una ciutat no siga només habitable, sinó estimable. No només funcional, sinó humana.
Per això, cal apostar per:
- Una cultura viva i accessible, que reconega la diversitat i fomente la creativitat.
- Un esport inclusiu i saludable, que millore la qualitat de vida.
- Una memòria activa, que ens ajude a entendre qui som i cap a on anem.
- Una infància i joventut protagonistes, amb espais i drets propis.
- Una llengua pròpia estimada i viscuda, com a part del patrimoni comú.
- Una ciutadania activa, que participe, propose i transforme.
Només així podrem construir ciutats que no només funcionen, sinó que vibren. Ciutats que no només gestionen, sinó que inspiren. Ciutats, en definitiva, democràtiques de veritat.