La notícia que informa que 1.349 persones han sol·licitat acollir-se al procés extraordinari de regularització de persones migrants a Sagunt ha generat debat. Com ocorre sovint quan es parla d'immigració, hi ha qui interpreta aquestes dades com una arribada massiva i recent de persones al municipi. Però una lectura serena dels fets ens porta a una conclusió molt diferent: aquestes 1.349 persones no han arribat ara. En gran mesura, ja vivien entre nosaltres, treballaven, consumien als nostres comerços, tenien els seus fills a les nostres escoles i formaven part de la realitat quotidiana de la ciutat.
La mateixa naturalesa del procediment de regularització ho demostra. Per poder presentar la sol·licitud era necessari acreditar la residència prèvia, motiu pel qual els ajuntaments han hagut d'expedir certificats d'empadronament i altra documentació. No es tracta, per tant, de persones que han arribat en les últimes setmanes aprofitant una oportunitat administrativa. Es tracta de veïns i veïnes que ja residien a la ciutat i que ara aspiren a consolidar la seua situació legal i a viure amb tots els drets i obligacions que corresponen a qualsevol resident.
De fet, la regularització no crea una realitat nova. El que fa és reconéixer una situació que ja existia. Les persones continuaran vivint a Sagunt després del procés perquè moltes ja ho feien abans. La diferència és que podran accedir amb més normalitat al mercat laboral, cotitzar, desenvolupar projectes de vida més estables i participar plenament en la societat. La regularització no significa que apareguen 1.349 habitants nous de la nit al dia; significa que 1.349 persones que ja formen part de la comunitat deixaran de viure en una situació d'incertesa administrativa.
Per entendre aquest fenomen també cal analitzar l'evolució demogràfica de Sagunt durant els últims anys. El municipi ha experimentat un creixement notable i ja supera els 73.000 habitants. Aquest increment no es deu principalment als naixements. Com ocorre en bona part d'Espanya i de la Comunitat Valenciana, la immigració s'ha convertit en el principal motor del creixement demogràfic. Fa pocs anys la població estrangera ja representava més del 13% dels residents del municipi, amb comunitats procedents de països molt diversos.
Aquesta realitat no és exclusiva de Sagunt. Es tracta d'un fenomen que trobem en moltes ciutats europees amb economia dinàmica. Quan una ciutat genera oportunitats de treball, atrau població. Quan una ciutat ofereix serveis, comunicacions i perspectives de futur, es converteix en un pol d'atracció. La immigració no és una anomalia en aquest context; és una conseqüència natural del desenvolupament econòmic i de la mobilitat global.
També cal recordar que Sagunt gaudeix d'una posició privilegiada dins de l'àrea metropolitana de València. Moltes famílies busquen alternatives residencials que els permeten accedir a habitatges més assequibles sense renunciar a una bona connexió amb la capital. Aquesta circumstància explica una part del creixement sostingut de la ciutat durant les últimes dècades.
A això s'afegeixen les importants expectatives econòmiques derivades de les inversions industrials dels últims anys. El desenvolupament de Parc Sagunt i l'anunci de la gigafactoria de bateries han situat la ciutat en el centre de nombrosos projectes empresarials. Encara que no tot el creixement demogràfic es puga atribuir directament a aquestes iniciatives, resulta evident que contribueixen a reforçar l'atractiu del municipi per a treballadors, famílies i empreses. La població creix perquè hi ha expectatives de futur, i les expectatives de futur generen mobilitat.
Hi ha una altra qüestió que sovint s'oblida en aquest debat. Sagunt, com la major part de les societats europees, és una ciutat que envellix. L'augment de l'esperança de vida i la baixa natalitat provoquen que la proporció de persones majors siga cada vegada més elevada. En aquest context, la població migrant contribueix a equilibrar parcialment la piràmide demogràfica perquè acostuma a estar formada per persones en edat laboral i reproductiva. Sense immigració, el creixement poblacional de Sagunt seria molt més reduït i probablement estaríem parlant d'estancament demogràfic, una situació que afecta nombrosos municipis valencians.
Per això resulta difícil defensar una economia en expansió i, al mateix temps, rebutjar els fluxos migratoris que ajuden a sostenir-la. Les empreses necessiten treballadors, els serveis públics necessiten contribuents i el sistema de pensions necessita cotitzants. Integrar adequadament les persones que ja resideixen entre nosaltres és una decisió de sentit comú, però també una aposta pragmàtica pel futur econòmic i social del municipi.
La xifra de 1.349 persones equival aproximadament a un 1,8% de la població actual de Sagunt. És una dada rellevant, però no perquè represente una arribada sobtada de nous residents, sinó perquè posa de manifest una realitat que fins ara quedava parcialment amagada darrere de situacions administratives irregulars. La regularització permetrà que moltes d'aquestes persones puguen desenvolupar la seua vida amb major seguretat jurídica i contribuir encara més al progrés col·lectiu.
Mirant cap al futur, tot apunta que Sagunt continuarà creixent. Les inversions industrials, la proximitat a València, el desenvolupament logístic i els moviments migratoris continuaran modelant la ciutat durant els pròxims anys. És possible que abans de finalitzar la dècada el municipi s'acoste als 80.000 habitants. Davant d'aquest escenari, el repte no és evitar el creixement, perquè el creixement ja està produint-se. El veritable repte és gestionar-lo adequadament, garantint habitatge, serveis públics, cohesió social i oportunitats per a tots.
La regularització extraordinària de les persones migrants ha de ser entesa precisament en aquest marc. No és una concessió capritxosa ni una excepció injustificada. És un instrument per adaptar la realitat administrativa a la realitat social. Les 1.349 persones que han iniciat el procés no són desconeguts que acaben d'arribar; són, en gran mesura, veïns i veïnes que ja formen part de Sagunt. Reconéixer-los legalment no canvia qui són ni on viuen. Simplement permet que la ciutat que contribueixen a construir cada dia els reconega també amb plenitud de drets i deures. Aquesta és, al cap i a la fi, la millor manera d'afavorir la integració, la convivència i el futur compartit de la nostra comunitat.