#Hi ha problemes que defineixen millor que qualsevol discurs la manera d’entendre la gestió pública. El cas del consultori auxiliar del Raval de Sagunt és un d’ells. Fa anys que veïns i professionals denuncien les deficiències de les instal·lacions actuals. Fa anys que es reconeix que el local no és adequat. Fa anys que es parla de traslladar el servei a un espai millor. I, malgrat tot, l’any 2026 continuem exactament en el mateix punt: amb els locals nous llogats, amb un projecte redactat i amb l'obra sense executar.
La notícia coneguda aquesta setmana és especialment frustrant. La Generalitat Valenciana ha denegat el finançament que l'Ajuntament havia sol·licitat perquè la línia de subvencions no contempla el trasllat de consultoris. Potser hi haurà qui considere que es tracta d'un simple problema administratiu. Però la ciutadania està cansada de sentir explicacions burocràtiques. Quan una necessitat és coneguda des de fa anys, quan existeixen compromisos previs entre administracions i quan els problemes del servei són evidents, l'obligació dels responsables polítics és trobar una solució, no una excusa.
La principal responsabilitat recau, sens dubte, sobre la Generalitat governada per PP i Vox. Des de l'arribada del nou govern autonòmic, el projecte ha quedat bloquejat per la falta de recursos destinats a l'adequació del nou local. És especialment greu perquè no estem parlant d'una infraestructura nova, faraònica o multimilionària. Estem parlant d'una inversió aproximada de 461.000 euros per garantir una atenció sanitària digna a un barri de Sagunt.
Resulta difícil entendre que una administració que presumeix constantment de bona gestió siga incapaç de trobar una partida relativament modesta per solucionar un problema que afecta directament la qualitat de vida dels seus ciutadans. Mentre es multipliquen els anuncis, les fotografies i els discursos institucionals, la realitat és que el consultori continua on estava i els veïns continuen esperant. La propaganda no cura malalties, no redueix llistes d'espera i no millora les condicions de treball dels professionals sanitaris.
Però una crítica honesta no pot quedar-se només en la Generalitat. També cal exigir responsabilitats al PSOE. És cert que l'Ajuntament de Sagunt, governat pels socialistes, ha impulsat el projecte, ha assumit el cost del lloguer dels nous locals i ha reclamat finançament autonòmic. Tot això és veritat. Però també és legítim preguntar-se si la pressió exercida ha sigut suficient. Si aquest projecte és tan prioritari com afirmen, per què no ha ocupat una posició central i permanent en l'agenda política durant aquests anys?
La sensació que queda és que el problema del Raval apareix amb força cada vegada que es produeix una nova dificultat administrativa o una nova negativa de la Generalitat, però desapareix de la primera línia política la resta del temps. I això és precisament el que desespera la ciutadania. La defensa dels serveis públics no pot consistir únicament a denunciar quan les coses van malament; també implica mantenir una reivindicació constant fins aconseguir el resultat.
Els veïns del Raval no tenen per què entendre de procediments burocràtics, convenis administratius o competències compartides. Tampoc tenen cap obligació de distingir si la culpa és de la Conselleria, del Departament de Salut o de l'Ajuntament. El que veuen és molt més senzill: hi ha un problema reconegut, existeix una solució identificada i, després de diversos anys, aquesta solució continua sense arribar.
Aquest és precisament un dels grans defectes de la política actual. Quan un projecte es bloqueja, cada administració assenyala una altra. Uns culpen Madrid, altres València i altres els ajuntaments. Mentrestant, els ciutadans es converteixen en espectadors d'una partida de tenis institucional en què la pilota de les responsabilitats passa d'una banda a una altra sense que ningú assumisca la iniciativa necessària per resoldre el problema.
El més preocupant és que el cas del Raval no és una excepció. Sovint les inversions que afecten directament la vida quotidiana de les persones són les que menys atenció reben. Mentre es discuteixen grans estratègies, grans titulars i grans projectes de futur, les actuacions que realment impacten en la vida dels barris queden atrapades en un laberint administratiu sense fi.
Per això el debat ja no és només sobre un consultori. El debat és sobre quin model de gestió pública volem. Un model en què els compromisos adquirits es compleixen o un model en què cada canvi de govern serveix per aparcar decisions preses anteriorment. Un model en què les administracions cooperen o un model en què es limiten a buscar arguments per justificar la inacció.
Els veïns del Raval mereixen molt més que això. Mereixen que la Generalitat deixe de posar obstacles i aporte els recursos necessaris. Mereixen que el govern de PP i Vox deixe de mirar cap a una altra banda davant una necessitat evident. Mereixen també que l'Ajuntament i el PSOE mantinguen una pressió política molt més intensa i constant fins aconseguir una solució definitiva.
Perquè la realitat és incontestable: els locals nous existeixen, el projecte existeix i la necessitat existeix. El que falta és voluntat política. I quan una administració no troba poc més de 461.000 euros per garantir una atenció sanitària digna, el problema deixa de ser pressupostari i es converteix en una qüestió de prioritats.
Després de tants anys, els veïns del Raval ja no necessiten més promeses, més informes ni més excuses. Necessiten obres. Necessiten resultats. Necessiten un consultori digne. I això només arribarà quan les administracions deixen de competir per repartir culpes i comencen, d'una vegada, a repartir solucions.