La muntanya del castell és molt més que una postal. És el mirador que ens recorda que la ciutat creix, però també que ha de respectar el seu entorn. Cada pedra, cada matoll, cada sender és un recordatori que la natura no és un luxe, sinó una necessitat. Sant Cristòfol, amb la seua silueta discreta, és el símbol d’un equilibri possible entre la vida urbana i la rural, entre el formigó i la terra.
Romeu és el pulmó que encara respira. Un espai que ens ensenya que la biodiversitat no és una paraula de moda, sinó una promesa de futur. Protegir Romeu és protegir-nos: és garantir que les generacions que vindran tindran un lloc on escoltar el silenci, on aprendre que la natura no es domina, es cuida.
La ciutat ha avançat en el control de la contaminació, però encara queda molt per fer. Cal apostar per una mobilitat més neta, per la reducció de residus, per l’ús responsable de l’aigua i per la creació d’espais verds que connecten barris i persones. En el seu moment, el bosc dels xiquets i xiquetes va ser un gest preciós: un espai pensat per créixer amb la natura, per aprendre que plantar un arbre és plantar esperança.
Ara toca recuperar aquell esperit. Crear nous espais verds, reforestar zones degradades, fer que cada escola tinga el seu racó verd, que cada barri respire. El Dia del Medi Ambient no és una data per fer discursos, sinó per recordar que la ciutat també té pulmons, i que depén de nosaltres mantindre’ls vius.
Sagunt pot ser exemple d’una ciutat que estima la seua muntanya, que protegeix el seu bosc, que cuida el seu aire. No per nostàlgia, sinó per convicció. Perquè cuidar el medi és cuidar-nos.