No marxe per cansament ni per desafecció. Marxe perquè crec en la responsabilitat real, aquella que no es fa de cara a la galeria, sinó des de la coherència. Quan un càrrec tan exigent com este deixa de poder exercir-se amb tota l’energia, la dedicació i la serenitat que mereix, el més honest és fer un pas al costat. I això és el que faig. Amb el cap alt, amb el cor apretat i amb la convicció que és el millor per al projecte i per a mi.
Sagunt continua sent una de les meues prioritats vitals. Però, de vegades, la vida et recorda que no pots donar el millor de tu si abans no poses ordre en allò que tens entre mans. Necessite parar, escoltar-me, reparar i tornar a situar cada peça al seu lloc. I ho faig ara, abans que la meua situació personal puga convertir-se en un llast per al col·lectiu o en una ombra que distorsione la feina compartida.
Aquesta renúncia no és un adéu. És un canvi de perspectiva. Continue creient amb tota la força en Compromís, en la seua manera de fer política amb dignitat, valentia i coherència. Continue creient en la defensa del territori, en la justícia social, en la igualtat real i en la necessitat de plantar cara a tot allò que ens vol resignats. Continue creient en la política que naix del carrer, de la gent que no es rendeix, de les persones que lluiten cada dia per fer de Sagunt un lloc més digne, més verd, més viu.
A partir d’ara, la meua veu no estarà en la primera línia orgànica, però no desapareixerà. Continuaré aportant, opinant, ajudant i reivindicant allò que considere just. Ho faré des d’un altre lloc, amb un altre ritme, però amb la mateixa contundència. Perquè, de vegades, fer un pas al costat no és renunciar: és preparar-se per tornar amb més força, amb més claredat i amb més capacitat de transformació.
Vull donar les gràcies a totes les persones que han confiat en mi, que han compartit hores de lluita, de debat, de tensió i d’esperança. A totes les que han entés que la política local és un acte d’amor radical pel lloc on vivim. A totes les que han estat al meu costat quan calia empentar i quan calia parar.
Renuncie al càrrec, però no renuncie a la lluita. No renuncie al coratge. No renuncie a la reivindicació. Sagunt mereix que continuem alçant la veu, siga des d’un càrrec, des del carrer o des d’una conversa a peu de plaça. I jo continuaré fent-ho, perquè esta ciutat forma part de mi i perquè crec en la seua gent amb una força que no s’apaga.
Continue caminant amb vosaltres, des d’un altre lloc, però amb la mateixa determinació i amb la vida, per fi, en procés de posar-se al lloc que li correspon.