Hi ha moments en què una ciutat necessita mirar-se al mirall i preguntar-se si el govern que té al davant la tracta amb la dignitat que mereix. Sagunt, amb tota la seua història, el seu pes industrial i la seua capacitat de generar futur, està just en aquest punt. I la resposta, per molt que moleste, és clara: el PP de Pérez Llorca no té Sagunt entre les seues prioritats reals.
És fàcil fer discursos, tallar cintes i prometre inversions que després s’esvaeixen entre titulars i excuses. El difícil és comprometre’s de veritat amb una ciutat que ha estat motor econòmic del País Valencià i que, malgrat això, continua patint dèficits estructurals que cap govern del PP ha volgut afrontar amb valentia. I el 2027, amb un avantprojecte de pressupostos que torna a deixar-nos en un segon pla, és la prova més recent.
Sagunt no pot ser només un decorat per a fotos quan convé. No pot ser un símbol quan interessa i un problema quan toca invertir. La gigafactoria, Parc Sagunt, la sanitat, la mobilitat, els barris del Port, el patrimoni històric… tot això no són conceptes abstractes: són necessitats urgents que reclamen recursos, planificació i voluntat política. I el PP, amb Pérez Llorca al capdavant, ha demostrat que prefereix mirar cap a altres llocs.
La ciutat necessita un govern autonòmic que entenga que Sagunt no és una nota a peu de pàgina, sinó un capítol central del futur valencià. Necessita un Consell que no es limite a gestionar el que ja està en marxa, sinó que impulse, defense i execute. I això, ara mateix, no està passant.
Perquè quan una ciutat és prioritària, es nota. Es nota en els pressupostos, en les obres que avancen, en les decisions que es prenen pensant en el llarg termini. I quan no ho és, també es nota: en els silencis, en les absències i en les oportunitats perdudes.
Sagunt mereix més. Mereix un govern que la mire de cara, que la respecte i que la situe on li correspon. I mentre el PP continue governant com si aquesta ciutat fóra prescindible, caldrà dir-ho alt i clar: Sagunt no és la seua prioritat. Però hauria de ser-ho.