Per a l’extrema dreta valenciana, Orbán era un mirall on mirar-se. El seu projecte de recentralització, control mediàtic, regressió de drets i identitat excloent havia inspirat part del relat de Vox i, en alguns moments, havia condicionat les cessions del Partit Popular en matèria de drets LGTBI, polítiques migratòries o educació. Amb la derrota d’Orbán, aquest referent internacional perd força, i amb ell també es debilita la legitimitat d’unes polítiques que pretenien normalitzar retrocessos en drets i llibertats.
La caiguda d’un govern il·liberal reforça el bloc democràtic i europeista. Envia un missatge clar: Europa no està disposada a normalitzar projectes que erosionen l’estat de dret. Això pressiona el Consell valencià a moderar-se i a evitar derives que recorden massa el model hongarés. Alhora, dona aire a les forces progressistes i valencianistes, que poden reivindicar que el futur passa per més democràcia, més drets i més Europa. També reforça la idea que el País Valencià forma part d’un espai europeu que defensa la pluralitat, la convivència i la cohesió social.
En el debat valencià sobre drets i llibertats, la derrota d’Orbán té un efecte clar. Les esmenes que pretenien limitar drets de persones trans o migrants, i que havien generat alarma entre entitats socials, queden ara més deslegitimades. El missatge és que els retrocessos no són inevitables i que la societat civil té capacitat d’influir i de frenar polítiques regressives. Això empodera col·lectius i obliga el govern valencià a repensar la seua relació amb Vox, que queda ideològicament desorientat.
Per al valencianisme polític, aquest moment pot ser una oportunitat. La derrota d’un projecte autoritari reforça la idea que els models inclusius, de proximitat i arrelats al territori són els que generen confiança. Obri un espai per reivindicar un País Valencià que no imite fórmules importades, sinó que construïsca el seu propi camí basat en l’autogovern, la cohesió social i una identitat oberta i mediterrània.
La derrota d’Orbán recorda que la democràcia no és irreversible, però també que pot ser defensada i recuperada. Per al País Valencià, és una invitació a mirar cap al futur amb més ambició democràtica i amb la convicció que el nostre model de convivència continua sent una alternativa potent. És un vent d’Europa que arriba fins ací i que ens recorda que la democràcia es cuida cada dia, també des de la nostra terra.