Hi ha noms que no haurien d’haver desaparegut mai de la nostra memòria col·lectiva. Noms que representen molt més que una biografia truncada: són símbols d’un país que lluitava —i continua lluitant— per la llibertat, la dignitat i la democràcia. Miquel Grau és un d’aquests noms. Un jove alacantí assassinat el 1977 per un militant d’extrema dreta mentre penjava cartells per la Diada del 9 d’Octubre. Un crim polític, un atac directe a la llibertat d’expressió i una prova que la transició no va ser tan exemplar com alguns encara volen fer creure.
Compromís ha tornat a reivindicar la seua figura arran de la modificació de la Llei de Memòria Democràtica, que permet reconéixer i indemnitzar les víctimes de la violència feixista durant la transició. És una reivindicació justa i necessària, que arriba tard però que almenys obri una porta a reparar, encara que siga simbòlicament, una ferida que mai no ha deixat de fer mal.
Sagunt també va alçar la veu
A casa nostra, Sagunt també va fer el que tocava. Compromís per Sagunt va demanar que la ciutat reconeguera la figura de Miquel Grau, perquè la memòria democràtica no és patrimoni d’un territori concret, sinó de totes les persones que entenem que la llibertat es defensa recordant aquelles que la van pagar massa cara.
Sagunt, ciutat de memòries obreres, de lluites veïnals i de resistències culturals i polítiques, no podia quedar al marge. Reivindicar Miquel Grau des d’ací és assumir que la violència feixista no és un episodi llunyà, sinó una amenaça que sempre pot tornar quan la democràcia es relaxa o es banalitza.
Per què importa recordar-lo hui
La memòria no és arqueologia, és política viva. Quan es normalitzen discursos d’odi, quan es qüestionen drets fonamentals o quan es blanquegen actituds autoritàries, recordar Miquel Grau esdevé un acte de resistència democràtica. La seua mort no és només un fet del passat, és un advertiment sobre el present i el futur.
Les institucions, també les locals, tenen el deure moral de posar nom i cognoms a les víctimes de la intolerància. No per revenja, sinó per justícia i per responsabilitat democràtica.
Un país que recorda és un país que avança
El reconeixement estatal és un pas endavant, però la memòria democràtica es construeix també des dels pobles i les ciutats, des de les escoles, des de les entitats i des de les persones que no volen que la història es repetisca. Sagunt, amb la petició de Compromís, va demostrar que no vol ser un territori amnèsic. Que sap que la llibertat es defensa cada dia. Que la memòria és una eina de futur.
Que Miquel Grau no siga només un nom
Que siga un record viu, una lliçó i un compromís compartit. Perquè si oblidem Miquel Grau, oblidem per què vam decidir ser un poble lliure.