4.3.26

Enginyeria per al Desenvolupament ^

El Dia Mundial de l’Enginyeria per al Desenvolupament Sostenible, instaurat per la UNESCO en 2020, és una d’eixes fites que ens recorden que el futur no es construeix només amb bones intencions, sinó amb decisions tècniques, polítiques i socials que apunten cap a un mateix horitzó: un planeta habitable i una vida digna per a totes les persones. La data s’inscriu dins de l’Agenda 2030 de l’ONU, que marca objectius clars sobre energia neta, aigua potable, infraestructures resilients, ciutats sostenibles i innovació responsable. I, encara que sovint pensem en grans projectes internacionals, la veritat és que tot això també es juga ací, al País Valencià, i molt especialment en ciutats com Sagunt.

L’enginyeria valenciana ha sigut històricament un motor de transformació. Des dels sistemes hidràulics tradicionals fins a les infraestructures industrials del segle XX, el territori ha anat modelant-se gràcies a persones que han sabut combinar coneixement tècnic i capacitat d’adaptació. Ara, però, el repte és diferent: ja no es tracta només de construir, sinó de repensar com construïm, amb quins materials, amb quin impacte i amb quina responsabilitat social. L’enginyeria sostenible no és una moda, és una necessitat.

Sagunt és un exemple clar d’este canvi de paradigma. La ciutat, marcada per la memòria industrial i per un creixement urbanístic intens, es troba ara en un moment clau. Projectes com la gigafactoria, la transformació del Port, la recuperació d’espais degradats o la millora de la mobilitat urbana posen damunt la taula la importància de fer les coses bé, amb criteris ambientals i socials. No es tracta només de generar activitat econòmica, sinó de garantir que esta activitat siga compatible amb la salut del territori i amb el benestar de les persones que hi viuen.

En este context, les enginyeres i els enginyers del nostre entorn tenen un paper fonamental. Són qui pot convertir els objectius de l’Agenda 2030 en realitats tangibles: sistemes d’energia renovable que siguen eficients i accessibles, infraestructures que resisteixen els efectes del canvi climàtic, solucions tecnològiques que reduïsquen residus i emissions, models de mobilitat que posen les persones al centre. I, sobretot, projectes que tinguen en compte la diversitat social i la participació ciutadana, perquè la sostenibilitat no és només una qüestió tècnica, sinó també democràtica.

També cal reconéixer que el País Valencià compta amb universitats, centres d’investigació i empreses que estan fent avanços importants en matèria d’enginyeria verda. Però encara queda camí per recórrer: més inversió, més col·laboració entre institucions, més presència de dones en les carreres tècniques, més cultura científica i més consciència col·lectiva sobre la importància de la innovació responsable.

El Dia Mundial de l’Enginyeria per al Desenvolupament Sostenible és, en definitiva, una invitació a mirar el futur amb realisme i amb esperança. Realisme perquè sabem que els reptes són enormes. Esperança perquè també sabem que tenim el talent, la creativitat i la voluntat per afrontar-los. Sagunt, amb la seua història de transformacions i resistències, pot ser un laboratori privilegiat d’esta nova manera de fer les coses: més verda, més justa i més intel·ligent.