En un estat que encara arrossega inèrcies centralistes, parlar d’un espai d’esquerres plurinacional no és cap caprici ideològic: és una necessitat democràtica. Les realitats nacionals de l’Estat són diverses, i ignorar-les només perpetua desigualtats. Però si aquest espai ha de tindre sentit, ha de nàixer d’un principi irrenunciable: cada poble ha de parlar amb veu pròpia, i en el nostre cas, això vol dir que el País Valencià no pot ser un apèndix de ningú.
En els últims anys, s’han multiplicat les crides a construir aliances àmplies entre forces progressistes de diferents territoris. La idea és atractiva: sumar per tindre més força a Madrid, coordinar estratègies i evitar que l’agenda social i territorial quede segrestada pels grans partits estatals. Però aquestes aliances només funcionen si respecten l’equilibri intern. I ací és on cal ser clars: Compromís ha de tindre un pes central, no ornamental.
El País Valencià té reivindicacions pròpies —finançament just, infraestructures dignes, protecció de la llengua, model productiu sostenible— que sovint queden invisibilitzades en espais estatals. Si entrem en una coalició plurinacional sense garanties, correm el risc que la nostra agenda quede diluïda entre altres prioritats. No per mala fe, sinó perquè cada territori defensa el que considera urgent. Per això, qualsevol espai compartit ha d’estar construït des del respecte i la simetria.
Compromís ha demostrat que pot ser útil, valent i innovador. Ha sabut fer política des del territori, amb proximitat i amb una manera de fer que molts altres espais envegen. Renunciar a aquesta identitat seria un error estratègic i emocional. El País Valencià necessita una força que parle des d’ací, amb accent propi, amb autonomia real i amb capacitat de decisió.
Un espai plurinacional d’esquerres? Sí, però no a qualsevol preu.
Un espai compartit? També, però sense renunciar a la centralitat valenciana.
Una aliança que sume? Per descomptat, però sense que ningú marque el ritme per nosaltres.
Si volem un futur progressista i plural, cal construir-lo des de la igualtat i el respecte mutu. I això només serà possible si Compromís manté el seu pes, la seua personalitat i la seua força. Perquè sense una veu valenciana potent, l’Espanya plurinacional queda coixa.