En un moment històric marcat per la crispació, la polarització i la normalització de discursos d’odi, qualsevol espai que pose la vida al centre es converteix en un acte polític de primer ordre. No un acte partidista, sinó profundament humà. La Taula de Dones Migrants organitzada per Compromís per Sagunt naix precisament d’eixa necessitat: crear un lloc segur on les dones migrants puguen parlar en primera persona, sense filtres, sense intermediàries, sense paternalismes. Un espai on la paraula siga escoltada i no només tolerada. On la integració deixe de ser un concepte abstracte i es convertisca en una realitat compartida.
Perquè parlar d’integració hui és parlar de resistència. Resistència davant d’un clima social que, lluny d’avançar cap a la convivència, sembla retrocedir cap a formes de xenofòbia que pensàvem superades. Resistència davant d’unes narratives que busquen convertir les persones migrants en un problema, en una amenaça, en un altre. Resistència davant d’unes polítiques que, massa sovint, obliden que darrere de cada trajectòria migratòria hi ha una història de supervivència, de dolor, de coratge i d’esperança.
La Taula de Dones Migrants és, per tant, una resposta. Una resposta serena però contundent. Una resposta que diu: ací estem, ací vivim, ací treballem, ací eduquem les nostres criatures, ací cuidem, ací participem, ací som part del poble. Una resposta que recorda que la integració no és un favor que es concedeix, sinó un dret que es reconeix. I que la convivència no es decreta, sinó que es construeix.
Migrar: un acte de vida, no una amenaça
Quan parlem de migració, massa sovint ho fem des d’una mirada reduccionista, estadística, deshumanitzada. Parlem de fluxos, de xifres, de percentatges, de fronteres. Però migrar és, abans que res, un acte vital. És una decisió que naix de la necessitat, de la supervivència, de la recerca d’un futur millor. Cap persona abandona la seua terra per caprici. Cap dona deixa enrere la seua família, la seua llengua, els seus records, la seua identitat, si no és perquè la vida l’empeny a fer-ho.
Les dones migrants carreguen, a més, amb una doble vulnerabilitat: la de ser migrants i la de ser dones. Són elles les que sostenen les cures, les que treballen en sectors precaritzats, les que pateixen discriminacions múltiples, les que han de demostrar constantment que mereixen estar on estan. I, malgrat tot, són també les que més aporten a la cohesió social, a la vida comunitària, a la diversitat cultural, a la riquesa humana del nostre poble.
La Taula de Dones Migrants posa llum sobre aquestes realitats. No per victimisme, sinó per justícia. No per generar compassió, sinó per generar consciència. No per reforçar estereotips, sinó per trencar-los.
La importància de la paraula en temps de confrontació
Vivim en una època en què la paraula ha sigut segrestada per la crispació. Les xarxes socials amplifiquen l’odi, els discursos polítics es construeixen sobre la por, i la desinformació circula amb una velocitat que deixa poc espai per a la reflexió. En aquest context, escoltar esdevé un acte revolucionari. Escoltar de veritat, sense prejudicis, sense pressa, sense la necessitat de respondre immediatament.
La Taula de Dones Migrants és un exercici d’escolta activa. Un espai on les experiències individuals es converteixen en coneixement col·lectiu. On la diversitat de trajectòries es transforma en una narrativa comuna: la de la dignitat. I és precisament aquesta dignitat la que contrasta amb la deshumanització que promouen els discursos d’extrema dreta, que busquen reduir les persones migrants a categories simplistes: il·legals, invasores, aprofitades.
Aquestes paraules no són innocents. Són armes. I com totes les armes, fan mal. Fan mal a les persones migrants, però també fan mal al conjunt de la societat, perquè erosionen la convivència, alimenten la desconfiança i debiliten els vincles comunitaris.
Per això és tan important generar espais alternatius. Espais on la paraula recupere el seu valor transformador. Espais on la diversitat siga celebrada i no combatuda. Espais on la integració siga entesa com un procés bidireccional, on totes les parts aprenen, s’adapten i creixen.
Sagunt: un poble que es construeix des de la diversitat
Sagunt és un municipi amb una llarga història de convivència entre cultures. Des de la seua fundació, ha sigut un punt de trobada, un espai de pas, un lloc on diferents pobles han deixat la seua empremta. Aquesta diversitat no és nova; forma part de la nostra identitat. Però en els últims anys, la presència de persones migrants ha crescut, i amb ella també han crescut els reptes i les oportunitats.
La Taula de Dones Migrants és una aposta per aprofitar aquestes oportunitats. Per reconéixer que la diversitat és una riquesa i no un problema. Per entendre que la integració no és només una qüestió d’adaptació de les persones migrants, sinó també d’obertura de la societat d’acollida. Per assumir que la convivència es construeix des de la proximitat, des del contacte, des del coneixement mutu.
Quan una dona migrant explica la seua història, no només està compartint una experiència personal; està trencant murs. Està desmuntant prejudicis. Està humanitzant allò que alguns volen deshumanitzar. Està fent política en el sentit més noble del terme: està transformant la realitat a través de la paraula.
L’extrema dreta i la batalla pel relat
No podem ignorar el context en què naix aquesta iniciativa. L’extrema dreta ha aconseguit instal·lar en el debat públic una narrativa basada en la por i la confrontació. Una narrativa que presenta les persones migrants com una amenaça per a la identitat, per a l’economia, per a la seguretat. Una narrativa que simplifica problemes complexos i ofereix solucions fàcils però falses.
Aquesta narrativa no és nova, però sí que és nova la seua capacitat d’arribar a sectors amplis de la població. I això és preocupant. Perquè quan la por es converteix en motor polític, la democràcia es debilita. Quan la xenofòbia es normalitza, la convivència es trenca. Quan l’odi es converteix en discurs legítim, les persones migrants es converteixen en víctimes.
La Taula de Dones Migrants és una resposta a aquesta batalla pel relat. Una resposta que no entra en el joc de la confrontació, sinó que aposta per la humanització. Una resposta que no busca guanyar un debat, sinó transformar-lo. Una resposta que diu: les persones migrants no són un problema; són part de la solució. No són una amenaça; són una oportunitat. No són un altre; són nosaltres.
Integració: més enllà del discurs
La integració és un concepte que s’utilitza molt però s’entén poc. Sovint es presenta com un procés unidireccional: les persones migrants han d’adaptar-se a la societat d’acollida. Però aquesta visió és incompleta i injusta. La integració real és bidireccional. Implica que la societat d’acollida també ha de transformar-se, obrir-se, reconéixer la diversitat com un valor i no com un obstacle.
La Taula de Dones Migrants és un exemple d’aquesta integració bidireccional. No és un espai on les dones migrants hagen de justificar-se o demostrar res. És un espai on poden expressar-se lliurement, on les seues experiències són valorades, on la seua veu té pes. I això és fonamental. Perquè la integració no es fa des de la imposició, sinó des del reconeixement.
Conclusió: quan el futur es construeix des de baix
La Taula de Dones Migrants és una iniciativa local, sí. Però el seu impacte va més enllà del municipi. És un exemple de com es pot construir convivència en un moment en què la convivència està amenaçada. És una mostra de com es pot fer política des de baix, des de la proximitat, des de la comunitat. És una invitació a repensar la manera com entenem la integració, la diversitat i la convivència.
En temps de soroll, escoltar és revolucionari. En temps d’odi, humanitzar és imprescindible. En temps de murs, fer taules és una aposta pel futur.
I aquest futur, si volem que siga digne, haurà de ser construït amb totes, per totes i per a totes.