Les llegums han format part del nostre patrimoni alimentari des de temps immemorials. Cigrons, llentilles i fesols han nodrit generacions i han modelat la dieta mediterrània, una dieta que combina salut, sabor i sostenibilitat. Aquests cultius, a més de ser assequibles i versàtils a la cuina, tenen propietats agronòmiques que els fan especialment valuosos: regeneren el sòl, fixen nitrogen de manera natural i són essencials en els sistemes de secà tan habituals del territori.
Els últims anys han vist un augment del consum de llegums als llars de l’Estat. La població ha començat a recuperar el costum d’incorporar-les a la dieta, tant per consciència nutricional com per la cerca d’aliments econòmics i saludables. Entre aquestes, els cigrons continuen sent els protagonistes, seguits de les llentilles i les alubies. Aquest repunt en la demanda mostra un canvi d’hàbits, cada vegada més alineat amb una alimentació responsable.
Tot i això, la producció de llegums no ha tingut un camí fàcil. Les sequeres dels darrers anys van reduir de manera significativa la productivitat de cultius de secà i van posar a prova la resistència del camp espanyol. Les explotacions agrícoles es van veure afectades tant per la falta d’aigua com per l’augment del cost dels insums essencials per al cultiu. Malgrat això, el sector ha anat recuperant-se, impulsat per inversions en modernització, millora de magatzems i noves línies de processament. L’auge de les llegums preparades o cuinades també ha reforçat la indústria i ha aportat estabilitat a un mercat que necessita innovació per continuar avançant.
Un dels principals problemes que travessen tota la cadena alimentària és el cost del transport. En els darrers anys, el preu del carburant, dels fertilitzants i d’altres inputs essencials ha augmentat de manera considerable. Aquests increments, que afecten especialment els petits productors, repercuteixen directament en el preu final del producte i fan molt difícil competir amb llegums importades d’altres països. És un contrasentit evident: els productes locals, produïts a pocs quilòmetres, acaben tenint preus similars o més elevats que els que recorren milers de quilòmetres per arribar als supermercats. Aquest desequilibri evidencia les distorsions del mercat i la necessitat de replantejar el model logístic i comercial.
El transport llarg de mercaderies no sols encareix els aliments; també incrementa la petjada ecològica i desconnecta el consumidor del productor. En molts casos, el preu d’un aliment multiplica diverses vegades el seu valor de camp a taula, i aquesta diferència no es tradueix en una millora de la rendibilitat de l’agricultor, sinó en costos acumulats de logística i comercialització. La cadena alimentària, tal com està organitzada, sovint penalitza els productors locals i reforça els circuits llunyans i intensius.
Per això, el quilòmetre zero s’alça com una solució necessària i urgent. El consum de productes locals reduïx les emissions, retalla costos de transport i reforça l’economia de proximitat. A més, els aliments produïts a pocs quilòmetres del lloc on es consumeixen solen ser més frescos, més saborosos i sovint cultivats amb tècniques més respectuoses amb el medi ambient. El consumidor és cada vegada més conscient d’aquesta realitat i, en molts casos, ja revisa l’origen dels productes abans de posar-los al carret de la compra.
El quilòmetre zero no és només una qüestió ecològica. És també una aposta per la sobirania alimentària i per la supervivència del món rural. Les terres de secà, que tan bé acullen cultius com els cigrons, poden tindre un futur prometedor si el consum local acompanya un model agrari més resilient. Fomentar la producció de llegums de proximitat no sols reduïx la dependència de les importacions, sinó que tambés reforça els vincles entre agricultura i societat.
Consumir llegums de quilòmetre zero és un gest petit però amb una força enorme. Significa donar valor al que es cultiva prop de casa, reforçar el treball dels agricultors, reduir la petjada ecològica i apostar per un sistema alimentari més just. En un context de canvis climàtics, pujades de preus i tensions en el mercat global, és una aposta intel·ligent i necessària.
Les llegums, humils i imprescindibles, poden ser una peça clau en el nostre futur alimentari. Depén de nosaltres que continuen sent un recurs local, sostenible i accessible. Escollint cigrons i altres llegums produïts en el nostre territori, contribuïm a un model que cuida la terra, les persones i el clima. És un compromís senzill, però imprescindible, per protegir allò que ens alimenta.