Quan parlem de seguretat i emergències, sovint pensem en bombers, policies o ambulàncies. Però hi ha un element central que fa possible que tots aquests serveis funcionen de manera coordinada i ràpida: el 112. Este número curt, universal i senzill d’aprendre és la porta d’entrada al sistema d’emergències, un mecanisme essencial que pot marcar la diferència entre una resposta eficaç i un retard perillós.
L’112 és un servei públic, gratuït i disponible les 24 hores del dia, dissenyat per atendre qualsevol situació que requerisca una resposta immediata. La seua força resideix en la rapidesa i en la capacitat de coordinar tots els cossos d’emergències. Tant si es tracta d’un accident de trànsit com d’un incendi, una agressió, un episodi mèdic greu o una situació de risc col·lectiu, telefonar al 112 és sempre el primer pas. I és important insistir en aquest punt: és un servei per a emergències reals, no per a dubtes, consultes o incidències que no impliquen perill.
Els centres de gestió del 112 atenen milers de trucades cada dia. El personal que hi treballa està preparat per identificar de manera ràpida la naturalesa del problema, activar els recursos necessaris i donar les primeres instruccions mentre els equips professionals es mobilitzen. Moltes vegades, les indicacions que ofereixen en els primers segons poden salvar una vida. Saber explicar on estem, què està passant i si hi ha persones ferides accelera enormement la resposta.
Conéixer el 112 també implica saber què no s’ha de fer. Una trucada falsa o inadequada no és una broma inofensiva: pot bloquejar una línia que algú necessita urgentment. En una emergència real, cada segon compta. És per això que l’educació sobre el bon ús del 112 ha d'estar present als centres educatius. Els xiquets i joves han d’aprendre quan s’ha de telefonar, com transmetre la informació i què han d’esperar del servei. Saber actuar correctament en situacions crítiques és una forma de prevenció i una eina de responsabilitat ciutadana.
A més, resulta fonamental recordar que el 112 funciona igual en tota la Unió Europea. Este caràcter universal permet que qualsevol persona viatjant per Europa tinga un únic número d’emergències, independentment del país on es trobe. És un exemple de cooperació i unificació al servei de la seguretat.
Al llarg dels anys, el 112 s’ha anat modernitzant. Avui, en molts territoris, ja existeixen eines digitals complementàries, com aplicacions mòbils que permeten enviar la ubicació exacta, contactar en casos de dificultat auditiva o transmetre informació addicional. Tot i això, la telefonada continua sent el canal principal i més immediat.
El 112 no és només un número: és una peça fonamental de l’estructura de protecció civil. Darrere hi ha professionals que escolten, acompanyen i actuen amb rapidesa i rigor. I davant, hi ha una ciutadania que, amb el seu ús responsable, fa possible que el servei funcione amb eficàcia.
El millor homenatge al 112 és conéixer-lo, respectar-lo i ensenyar-lo. Fer entendre, sobretot als més joves, que tindre a mà un número d’emergències únic i universal és un privilegi que comporta responsabilitat. Saber telefonar-hi quan toca pot ser la diferència entre el desastre i la protecció, entre el perill i la seguretat. I això, al capdavall, és el que dona sentit a este servei públic imprescindible.