Hi ha moments en què una ciutat sent un colp sec al pit. No és només una pintada. No és només una esvàstica. No és només un insult. És la prova que l’odi, quan se li deixa espai, entra sense demanar permís i intenta arrelar-se entre nosaltres.
Això és el que ha passat al Clot del Moro de Sagunt. Han aparegut missatges nazis, xenòfobs i racistes: esvàstiques, referències a Hitler, insults com “putos moros” i consignes feixistes que no haurien de tindre cabuda en cap racó del nostre poble. No és una bretolada ni una anècdota. És un avís.
I, sobretot, no és un fet aïllat.
A Sagunt ja hem vist com atacaven la mesquita del Port, la seu de Compromís per Sagunt i fins i tot escoles com l’Ausiàs March, que haurien de ser espais intocables. Qui ha patit una pintada feixista a la porta sap perfectament què significa. Sap la por que intenten provocar, la ràbia que encén i la voluntat de silenciar-te. I sap també que callar no és una opció. Nosaltres tampoc callarem.
🔍 Açò no passa per casualitat
Quan un discurs d’odi es repeteix una vegada i una altra des de tribunes públiques, quan es normalitza la xenofòbia, quan es criminalitza la diversitat i es parla de persones com si foren amenaces, el resultat és inevitable. El carrer acaba reproduint allò que alguns polítics alimenten.
Hi ha qui diu que són casos puntuals. Però quan la dreta i l’extrema dreta espanyola converteixen la diferència en un problema, quan legitimen el menyspreu, quan ridiculitzen la convivència i parlen d’“invasions” o “enemics interns”, el missatge que arriba als neonazis és clar: teniu via lliure.
I així és com acabem amb esvàstiques pintades a les escoles.
🏫 Les escoles no són el pati de jocs del feixisme
Els centres educatius són espais de pau, respecte, diversitat i futur. Són llocs on les nostres criatures aprenen a conviure, a pensar i a créixer. Convertir-los en objectiu de l’odi és una línia roja que una societat democràtica no pot permetre.
Per això, les institucions han de reaccionar amb tota la força democràtica. No amb silencis, no amb excuses, no amb relativismes. Amb acció, protecció i contundència.
---
🌿 Des de Compromís, el missatge és clar
Açò no és només una posició política. És una convicció profunda i una defensa del que som com a poble.
No consentirem l’odi.
Defensarem la convivència.
Plantarem cara sempre.
Perquè el feixisme no desapareix a soles. No cau per inèrcia. No retrocedeix si el deixes fer. El feixisme es combat, i el tirem nosaltres.
Amb valentia, amb fermesa i amb la força d’un poble que no vol tornar enrere. Amb la convicció que Sagunt és, i continuarà sent, una ciutat diversa, digna i orgullosa de la seua gent.
I sí: no callarem mai més.