El turisme que s’ha impulsat fins ara ha anat fent passes, algunes encertades i altres insuficients. S’ha treballat en la posada en valor del patrimoni, en la projecció del teatre romà, en la recuperació d’espais industrials i en la promoció de la platja. Però la pregunta continua oberta: això és suficient per a un municipi amb dos nuclis tan diferents i complementaris, amb una història tan densa i amb una realitat social tan complexa. La resposta, probablement, és que no.
Sagunt necessita un model turístic que no siga només un aparador, sinó una eina de cohesió i de futur. Un turisme que no convertisca el centre històric en un decorat buit, que no reduïsca el Port a un espai de consum ràpid i que no deixe fora de la foto els barris que també formen part de la memòria viva del municipi. Necessitem un turisme que cuide el territori, que respecte el veïnat, que genere ocupació digna i que no depenga només de temporades o modes.
Les propostes estan damunt la taula, però cal voluntat política i complicitat social per fer-les realitat. Un turisme que connecte millor els dos nuclis, que explique la ciutat com un tot i no com dues peces separades. Un turisme que aposte per la cultura viva, per les festes, per la memòria obrera, per la diversitat lingüística i per la creació contemporània. Un turisme que incorpore rutes de natura, que cuide els espais protegits i que entenga que el paisatge també és patrimoni. Un turisme que done suport al comerç local, que no expulse residents i que convertisca la ciutat en un lloc amable per a qui ve, però sobretot per a qui hi viu.
També cal un relat més valent. Sagunt no pot competir en massificació, ni falta que fa. El seu valor és un altre: la singularitat, la història, la convivència de cultures, la memòria industrial, la força de les seues festes, la creativitat de la seua gent. Si no ho expliquem nosaltres, ho explicaran altres, i probablement ho faran des d’una mirada superficial o interessada.
El que s’està fent és un inici, però no arriba. No si volem un model que perdure, que siga just i que aporte benestar real. No si aspirem a un turisme que no siga només un sector econòmic, sinó una manera de reforçar la identitat i la cohesió del municipi. Sagunt té totes les peces per construir un model propi, valent i sostenible. El repte és atrevir-nos a fer-ho, amb mirada llarga, amb participació real i amb la convicció que el turisme no ha de devorar la ciutat, sinó ajudar-la a florir.
La pregunta no és només quin turisme volem, sinó quin Sagunt volem ser. I això, al final, és una decisió que ens interpel·la a totes.