En un municipi, la relació entre administració i ciutadania és directa, quotidiana i molt més íntima que en altres nivells de govern. L’ajuntament sap qui viu on, quins serveis rep, quines ajudes sol·licita, quines activitats practica, quines queixes presenta, quins impostos paga i fins i tot quins problemes familiars o socials poden haver motivat una intervenció dels serveis socials. És una quantitat d’informació enorme, sensible i, en molts casos, vulnerable.
Per això, parlar de protecció de dades en l’àmbit municipal no és només parlar de complir la llei. És parlar de cuidar la gent. De respectar-la. De garantir que la informació que confia a la seua administració no es convertirà en un risc, en una filtració o en un mal ús.
La cultura de la dada: un repte pendent
Molts ajuntaments han avançat en digitalització, però no sempre han avançat en cultura de la protecció de dades. S’han implantat portals de tràmits, aplicacions mòbils, sistemes de cita prèvia, sensors urbans, càmeres de seguretat, plataformes de participació i eines de gestió interna. Tot això genera dades. I les dades, si no es gestionen bé, poden convertir-se en un problema.
La qüestió clau és que la protecció de dades no és només una obligació legal, sinó una manera de treballar. Implica formar el personal, revisar processos, limitar accessos, establir protocols, auditar sistemes i, sobretot, assumir que no tot el que és tècnicament possible és èticament acceptable.
Un ajuntament pot tindre la capacitat de creuar dades de padró, serveis socials i policia local. Però ha de fer-ho? I si ho fa, amb quines garanties? Qui supervisa? Qui controla? Qui decideix?
El RGPD com a brúixola, no com a excusa
El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) ha marcat un abans i un després. Però massa sovint s’utilitza com a escut per a justificar silencis, opacitats o decisions poc transparents. La protecció de dades no ha de ser una excusa per a no informar, sinó un marc per a informar millor. No ha de ser un mur, sinó una guia.
Quan un ajuntament diu “no podem donar esta informació per protecció de dades”, cal preguntar-se si és realment així o si s’està utilitzant la normativa per a evitar donar explicacions. La protecció de dades no impedeix la transparència; la regula. No impedeix la participació; la fa més segura. No impedeix la comunicació; la fa més responsable.
El factor humà: el punt més feble
La majoria de vulneracions de dades no provenen de grans atacs informàtics, sinó d’errors humans. Un correu enviat a qui no tocava. Un document imprés i oblidat en una sala. Una carpeta compartida sense restriccions. Una contrasenya massa simple. Un expedient obert en una pantalla visible per a qualsevol persona que passe pel despatx.
Per això, la formació del personal municipal és clau. No n’hi ha prou amb tindre un Delegat o Delegada de Protecció de Dades. Cal que tota la plantilla entenga què significa gestionar informació sensible. Cal que assumisca que cada dada és una responsabilitat. I cal que l’ajuntament invertisca en formació contínua, en protocols clars i en una cultura organitzativa que valore la prudència.
La confiança ciutadana: un bé fràgil
Quan una persona entrega les seues dades a l’ajuntament, ho fa perquè confia. Confia que l’administració les utilitzarà per a millorar la seua vida, no per a complicar-la. Confia que no es filtraran. Confia que no es faran servir per a discriminar-la. Confia que no acabaran en mans de qui no toca.
La confiança és un bé fràgil. Una sola filtració pot trencar-la. Un sol error pot generar un dany irreparable. I quan la confiança es trenca, no només es danya la imatge de l’ajuntament; es danya la relació entre institució i ciutadania. I sense eixa relació, la democràcia local es debilita.
La temptació del control
Els ajuntaments, com qualsevol altra administració, poden caure en la temptació de controlar més del que cal. Les noves tecnologies ho faciliten: càmeres intel·ligents, sensors, sistemes de reconeixement, plataformes de seguiment. Però que siga possible no vol dir que siga legítim.
La protecció de dades és també un fre a la deriva cap a una ciutat vigilada. És un recordatori que la seguretat no pot justificar-ho tot. Que la privacitat és un dret fonamental. Que la llibertat de moviments, d’expressió i d’organització depén també de no sentir-se observada constantment.
Cap a una protecció de dades municipal que siga real, no només formal
Un ajuntament que vol fer bé les coses hauria d’assumir la protecció de dades com una política pública transversal. No com un tràmit. No com un document que es guarda en un calaix. Sinó com una manera de governar.
Això implica:
- revisar tots els processos administratius amb mirada crítica
- limitar l’accés a la informació només a qui realment la necessita
- garantir que cada nova eina digital incorpore el principi de minimització
- explicar a la ciutadania què es fa amb les seues dades i per què
- establir mecanismes de supervisió independents
- fomentar una cultura interna de responsabilitat i prudència
Perquè la protecció de dades no és només complir la llei. És protegir persones. És garantir drets. És construir una administració que tracta la informació amb el mateix respecte amb què hauria de tractar cada veïna i cada veí.
Conclusió: la dada com a espai de democràcia
En un món on les dades són poder, els ajuntaments tenen una responsabilitat enorme. Poden utilitzar-les per a millorar serveis, per a planificar millor, per a fer la ciutat més habitable. Però també poden, si no van amb compte, convertir-se en espais de risc, de vulnerabilitat o de control excessiu.
La protecció de dades és, en realitat, una forma de democràcia. Una manera de dir: la informació és vostra, no nostra. Una manera de garantir que l’administració està al servei de la ciutadania, i no al revés. Una manera de construir confiança, respecte i proximitat.
I en un moment en què la digitalització avança a tota velocitat, els ajuntaments tenen l’oportunitat —i l’obligació— de demostrar que es pot innovar sense renunciar als drets. Que es pot modernitzar sense perdre l’ètica. Que es pot gestionar dades sense oblidar que darrere de cada dada hi ha una persona.