"Cap ciutat és justa si deixa enrere els més vulnerables."
En un món cada vegada més desigual, on les crisis econòmiques, sanitàries i climàtiques accentuen les fractures socials, els municipis tenen una responsabilitat fonamental: garantir els drets socials com a pilar de la convivència i la justícia. Una ciutat no pot considerar-se democràtica si no protegeix les persones més vulnerables, si no assegura condicions de vida dignes i si no promou la igualtat d’oportunitats per a tothom.
Els drets socials no són favors ni concessions. Són drets fonamentals que han de ser garantits per les institucions públiques. I és en l’àmbit local on es poden fer efectius de manera més directa i tangible. Per això, cal una acció municipal decidida, valenta i compromesa amb la dignitat humana.
Serveis socials i atenció a la dependència: cuidar és un deure col·lectiu Els serveis socials són la primera línia de defensa davant la pobresa, l’exclusió i la vulnerabilitat. Són el sistema que acompanya, sosté i empodera les persones en situacions de risc. Però per a ser efectius, han de ser accessibles, ben dotats i centrats en la persona.
L’atenció a la dependència, en particular, és un dels grans reptes socials del nostre temps. L’envelliment de la població i la cronificació de moltes malalties fan imprescindible un sistema de cures públic, universal i de qualitat. Cal reforçar els serveis d’ajuda a domicili, els centres de dia, les residències públiques i el suport a les famílies cuidadores.
Cuidar no és només una tasca privada o familiar. És una responsabilitat col·lectiva que ha de ser assumida per les institucions amb recursos, dignitat laboral i una mirada feminista.
Polítiques per a la gent gran: envellir amb dignitat i autonomia La gent gran no és un col·lectiu homogeni ni passiu. És un segment de la població amb drets, capacitats i una gran aportació social. Les polítiques municipals han de promoure un envelliment actiu, saludable i participatiu.
Això implica oferir activitats culturals, esportives i formatives adaptades, però també garantir serveis específics com el transport adaptat, l’atenció domiciliària o l’accés a la tecnologia. Cal combatre la soledat no desitjada, fomentar la intergeneracionalitat i reconéixer el valor de l’experiència.
Una ciutat que cuida la seua gent gran és una ciutat que es cuida a si mateixa. Perquè totes i tots, si tenim sort, arribarem a ser persones majors.
Habitatge digne i accés universal: el dret a un sostre
L’habitatge és un dret fonamental, però per a moltes persones s’ha convertit en un luxe inaccessible. Els preus desorbitats, la precarietat laboral i la manca de parc públic fan que milers de famílies visquen en condicions indignes o amb por de perdre casa seua.
Els ajuntaments han de liderar polítiques valentes d’habitatge social: construcció i rehabilitació d’habitatge públic, regulació del mercat de lloguer, ajudes a l’accés i la permanència, i mesures contra els desnonaments. També cal garantir l’eficiència energètica i l’accessibilitat dels habitatges.
Una ciutat justa no pot permetre que hi haja persones dormint al carrer mentre hi ha habitatges buits. El dret a un sostre ha de ser una prioritat absoluta.
Cooperació internacional i solidaritat: pensar globalment, actuar localment La justícia social no s’acaba a les fronteres del municipi. Vivim en un món interconnectat, on les decisions locals tenen impactes globals i viceversa. Per això, la cooperació internacional i la solidaritat han de formar part de l’agenda municipal.
Els ajuntaments poden col·laborar amb projectes de desenvolupament, donar suport a ONGD, promoure l’educació per a la ciutadania global i establir vincles amb ciutats d’altres països. També poden acollir persones refugiades, defensar els drets humans i actuar davant emergències humanitàries.
La solidaritat no és caritat. És justícia global. I comença per reconéixer que el benestar d’una ciutat no pot construir-se sobre el patiment d’altres pobles.
Agenda 2030 i desenvolupament sostenible: compromís amb el futur Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 són una guia per construir societats més justes, sostenibles i resilients. I els municipis tenen un paper clau en la seua implementació.
Això implica accions en molts àmbits: reducció de la pobresa, igualtat de gènere, accés a l’educació, energia neta, treball digne, acció climàtica, etc. Però també implica una nova manera de governar: més participativa, transversal i basada en dades.
Els ajuntaments han d’alinear els seus plans estratègics amb els ODS, mesurar els seus avanços i rendir comptes davant la ciutadania. El desenvolupament sostenible no és una opció, és una necessitat urgent.
Polítiques LGTBIQ+: igualtat real i visibilitat La diversitat sexual i de gènere forma part de la riquesa de qualsevol societat. Però encara hui, les persones LGTBIQ+ pateixen discriminació, violència i invisibilització. Els municipis han de ser espais segurs i orgullosos de la seua diversitat.
Això implica polítiques específiques: serveis d’atenció i suport, formació per al personal municipal, campanyes de sensibilització, protocols contra l’LGTBIfòbia i espais de trobada per al col·lectiu. També cal garantir la visibilitat en l’espai públic i en la programació cultural.
La igualtat real no s’aconsegueix només amb lleis, sinó amb accions concretes i compromís institucional. Una ciutat diversa és una ciutat més lliure.
Educació i Universitat Popular: aprendre al llarg de la vida L’educació és la clau de la igualtat d’oportunitats i de la participació ciutadana. Però no s’acaba a l’escola. Cal promoure una educació contínua, inclusiva i arrelada al territori.
Les Universitats Populars, les escoles d’adults i els centres culturals són espais fonamentals per a l’aprenentatge permanent. Ofereixen formació en idiomes, informàtica, cultura, oficis i molt més. Però també són espais de convivència, d’empoderament i de transformació social.
Els ajuntaments han de garantir l’accés a aquests recursos, especialment per a les persones amb menys oportunitats educatives. Perquè mai és tard per aprendre, créixer i participar.
Conclusions: una ciutat que no deixa ningú enrere Els drets socials no són una despesa, són una inversió en convivència, en dignitat i en futur. Una ciutat que garanteix aquests drets és una ciutat més cohesionada, més segura i més humana.
Per això, cal una acció municipal que:
- Cure i acompanye, amb serveis socials propers i ben dotats.
- Protegisca i empodere, amb polítiques d’habitatge, igualtat i educació.
- Incloga i celebre la diversitat, amb accions per a tots els col·lectius.
- Pense globalment, amb compromís amb la sostenibilitat i la solidaritat.