Sagunt és una ciutat que estima la seua història, la seua pedra i el seu relat. Però també és una ciutat que, de tant mirar enrere, corre el risc de convertir el passat en decorat, en postal, en escenografia buida. El barroc, com a estil, com a actitud, com a manera de mostrar-se, ha impregnat moltes de les representacions públiques del patrimoni saguntí. Però cal preguntar-se: aquest orgull barroc ens ajuda a construir comunitat o ens encadena a una visió estètica que exclou?
El barroc, amb la seua exuberància, amb la seua teatralitat, pot ser fascinant. Però també pot ser un mirall que distorsiona. Quan el relat patrimonial es construeix des de l’excés, des de la magnificència, des de la solemnitat, sovint es deixa fora la quotidianitat, la diversitat, la memòria popular. Sagunt no és només el teatre romà, ni les muralles, ni les processons. Sagunt és també els barris, les veus que no surten als fullets turístics, les festes reinventades, les lluites per la inclusió, les escoles que fan del patrimoni una eina pedagògica.
L’orgull barroc pot ser útil si es posa al servei de la gent. Si es transforma en plataforma per a la creativitat, per a la participació, per a la reinterpretació crítica. Però si es converteix en dogma, en estètica imposada, en ritual immutable, corre el perill de fossilitzar la identitat. I una identitat fossilitzada no dialoga, no escolta, no acull.
Sagunt té l’oportunitat de repensar el seu orgull. De fer-lo més plural, més pedagògic, més inclusiu. De passar del decorat a la vivència, de la solemnitat a la complicitat. De reconèixer que el patrimoni no és només el que es conserva, sinó també el que es transforma, el que es comparteix, el que es fa servir per construir futur.
Potser el repte no és abandonar el barroc, sinó obrir-lo. Fer-lo accessible, fer-lo permeable, fer-lo significatiu per a totes les persones que habiten i estimen Sagunt. Perquè l’orgull, si no és compartit, deixa de ser orgull i esdevé impostura. I Sagunt mereix una identitat viva, dialogant, capaç de mirar el passat amb respecte, però també amb esperit crític i mirada inclusiva.