El preàmbul de la Constitució espanyola és una declaració de principis que pretén condensar les aspiracions fundacionals d’un estat modern: justícia, llibertat, seguretat i benestar col·lectiu. Llegit amb perspectiva contemporània, aquest text revela tant les fortaleses com les limitacions d’un marc constitucional nascut en una transició històrica concreta. En primer lloc, la invocació de la sobirania popular i de la convivència democràtica és un recordatori valuós que la legitimitat política ha de derivar de la participació i del respecte a la pluralitat. Tanmateix, la mera proclamació no garanteix per si sola que la democràcia siga efectiva, inclusiva i capaç de respondre als reptes socials i ecològics del segle xxi.
La referència a un “ordre econòmic i social just” obri una porta que cal travessar amb valentia: la justícia social no és un objectiu neutre, sinó una política activa que exigeix redistribució, protecció dels drets laborals, serveis públics robustos i mesures per combatre la desigualtat. En un context on la precarietat laboral, la crisi climàtica i la concentració de riquesa marquen la vida quotidiana de moltes persones, la promesa d’un ordre just ha de traduir-se en instruments concrets que prioritzen la dignitat humana per damunt del benefici privat.
La idea d’un Estat de Dret que assegure l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular és fonamental, però cal recordar que les lleis poden ser instruments de protecció o de reproducció d’injustícies. La qualitat democràtica d’un estat es mesura també per la transparència, la rendició de comptes i la capacitat de la ciutadania per incidir en les decisions públiques. Això implica reforçar mecanismes de participació, lluitar contra la corrupció i garantir que les institucions no esdevinguen aliades d’interessos privats que desvirtuen la funció pública.
La protecció dels drets humans, de les cultures, de les llengües i de les institucions dels diferents pobles d’Espanya és un punt que mereix una lectura atenta des d’una òptica plurinacional i intercultural. El reconeixement formal no basta si no va acompanyat de polítiques que promoguen l’educació en la diversitat, el suport a les llengües pròpies i la descentralització real que empodere els municipis i les comunitats. La convivència democràtica es nodreix del respecte mutu i de la capacitat d’articular marcs comuns que no anul·len les identitats, sinó que les integren com a part d’un projecte compartit.
La promoció del progrés cultural i econòmic per assegurar una qualitat de vida digna posa el focus en la necessitat d’un desenvolupament sostenible i inclusiu. Avui, progrés ha de significar transició ecològica, economia de cura, aposta per la ciència i la cultura com a bé comú, i polítiques que garanteixen habitatge, salut i educació per a totes les persones. La dignitat no pot dependre de la capacitat adquisitiva; ha de ser un dret efectiu que l’Estat i les institucions protegeixen i promouen.
La voluntat d’establir una societat democràtica avançada i de col·laborar en relacions pacífiques i de cooperació internacional reflecteix una vocació oberta i solidària. En un món interdependent, la política exterior ha de prioritzar la cooperació per la justícia climàtica, la defensa dels drets humans i la resolució pacífica de conflictes. Això exigeix coherència entre la política interna i la internacional: no es pot defensar la pau i la cooperació mentre es toleren desigualtats internes o es vulneren drets fonamentals.
En conjunt, el preàmbul ofereix una brúixola ètica. Però per fer-la útil cal traduir les paraules en polítiques concretes, amb instruments de participació ciutadana, amb una fiscalitat justa, amb una aposta decidida per la transició ecològica i amb mesures que garanteixin la igualtat efectiva entre gèneres i la protecció de les minories. La legitimitat d’un text constitucional no resideix només en la seua redacció, sinó en la capacitat de la societat i de les institucions per fer-lo realitat.
Preambul per al segle XXI
La nació que compartim, arrelada en la pluralitat de pobles i llengües, amb la voluntat de garantir la justícia social, la llibertat i la seguretat de totes les persones, i exercint la sobirania col·lectiva, proclama el seu compromís amb un projecte comú basat en la cura de la vida i del planeta. Volem una convivència democràtica que es fonamente en la participació real de la ciutadania, en la transparència de les institucions i en la defensa dels serveis públics com a pilars de l’equitat.
Ens comprometem a construir un ordre econòmic i social que posi en el centre la dignitat humana i la sostenibilitat ecològica, on l’economia servisca per a la vida i no la vida per a l’economia. Reafirmem la necessitat d’un Estat de Dret que garantisca la igualtat davant la llei, la protecció dels drets humans i la lluita decidida contra la corrupció i les desigualtats estructurals, amb mecanismes que permeten a la ciutadania controlar i participar en les decisions públiques.
Protegim i promovem la riquesa cultural i lingüística de tots els pobles que conformen l’Estat, reconeixent la pluralitat com a font d’enriquiment i no com a obstacle. Defenem el dret de cada comunitat a preservar i desenvolupar la seua llengua, cultura i institucions, i apostem per polítiques que garanteisquen l’accés universal a l’educació, la salut i la cultura en condicions d’igualtat.
Promovem el progrés social i econòmic mitjançant una transició justa cap a una economia descarbonitzada, amb ocupació digna, habitatge accessible i una xarxa de cures que reconega i redistribuïsca les responsabilitats. Entenem el desenvolupament com un procés que ha de respectar els límits del planeta i assegurar una qualitat de vida digna per a totes les persones, ara i en el futur.
Aspiram a una societat democràtica avançada que garantisca la igualtat de gènere, la justícia social, la protecció de les persones més vulnerables i la promoció de la participació ciutadana en tots els nivells de decisió. Reforcem el paper dels municipis i de la societat civil com a agents essencials per a la construcció d’un model polític més pròxim, transparent i responsable.
Assumim la responsabilitat de contribuir a la pau i a la cooperació internacional, treballant amb altres pobles i nacions per afrontar els reptes globals, especialment la crisi climàtica, les desigualtats i les migracions, des d’una perspectiva de solidaritat i respecte als drets humans. En conseqüència, les institucions representatives aproven i la ciutadania ratifica aquest compromís amb una Constitució que vol ser eina de transformació, justícia i esperança per a les generacions presents i futures.